Plantar el para-sol, estendre la tovallola i llançar-se a l'aigua ha estat un dels millors remeis contra la calor. Les persistents calorades ho poden estar posant en qüestió, i ara s'afegeix un altre interrogant derivat de la pujada contínua del nivell del mar: Catalunya està preparada per mantenir les platges? Les projeccions de futur més optimistes del canvi climàtic plantegen una pujada del nivell del mar d'entre 30 i 50 centímetres fins al 2100, però els experts cada cop s'inclinen més a pensar en escenaris més pessimistes. El que més, preveu que l'augment serà superior als 80 centímetres. Davant d'això, les receptes clàssiques estan quedant obsoletes i els científics dissenyen solucions innovadores per protegir les platges.

Perxes i cordes de rescat, dispositius d’inflat automàtic, taules flotants… Aquestes eines poden ajudar-nos a socórrer una persona que s’està ofegant a l'aigua. De fet, en alguns països europeus ja formen part de l'equipament d’ús públic que hi ha en platges i llacs. “Tal com veiem extintors i desfibril·ladors en el nostre dia a dia, cal també que comptem amb els recursos per poder actuar, amb seguretat, si presenciem que una persona té problemes dins de l'aigua”, explica Ramsés Martí, infermer d’emergències mèdiques, socorrista i expert en seguretat aquàtica. “Tenir aquest tipus d’objectes a les zones de bany catalanes podria servir per donar una primera resposta a un ofegament mentre arriben els serveis d’emergències”, explica.

Amb la progressiva caiguda de les restriccions per la sequera i l’arribada de la temporada de bany, que cada any comença de facto més aviat, els municipis costaners han hagut de decidir si tornen a instal·lar les dutxes a les platges o opten per alguna mena de restricció. Llevat de Sant Pere Pescador i Portbou, on les dutxes i rentapeus de les platges continuaran sense rajar aquest estiu, la majoria dels municipis del litoral gironí han decidit tornar a oferir aquests serveis als banyistes, tot i que en gairebé tots els casos es reduirà el nombre de punts d’aigua i s’incorporaran reductors de cabal. L’objectiu final és rebaixar el consum, en alguns casos fins a la meitat, i conscienciar la població de l’ús responsable de l’aigua davant l’amenaça de nous episodis de sequera extrema pel canvi climàtic. Alguns ajuntaments, com els de l’Escala, Llançà i Sant Feliu de Guíxols, encara no han pres una decisió sobre una qüestió que genera debat: buscar l’equilibri entre el servei públic i l’estalvi d’aigua.

Cinc anys després del temporal Glòria, que va provocar ventades de fins a 80 km/h i onades de 7 metres d'alçada que van arribar a engolir platges, el Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports fa una advertència: les infraestructures i estratègies pensades per pal·liar els efectes dels fenòmens meteorològics al litoral català estan obsoletes i cal una planificació pública urgent. Segons el grup de treball sobre el litoral, costes i platges de l'ens col·legiat, Catalunya necessita repensar i aplicar mesures inspirades en el comportament de la natura per protegir els entorns de costa del país –la majoria en retrocés– per tal que resisteixin els embats de la crisi climàtica, que s'espera que cada cop siguin més greus i freqüents.

Els més d'onze milions de persones que cada any gaudeixen de la costa metropolitana potser se n'han adonat: d'un any per l'altre, el mar avança i engoleix uns quants metres més de platja. No és cap sensació. Només entre el 2023 i el 2024, el litoral metropolità ha perdut un 20% de superfície i ara algunes de les platges metropolitanes són uns 50 metres més estretes.

Hi ha bandera verda. El mar està en calma, però el sol crema i la calor és asfixiant. Manuela Arribas Díaz, de 30 anys, és socorrista i està asseguda en una cadira de fusta d'uns tres metres d'alçada a la platja del Cap de Sant Pere, a Cambrils. A la mà hi té un walkie-talkie, del coll li penja un xiulet i porta ulleres de sol. No deixa de mirar el mar amb atenció. Per protegir-se del sol, ha col·locat un para-sol a la cadira de vigilància, que també té un sostre, però és tan petit que amb prou feines fa ombra.

Cada estiu, durant tota la temporada de bany, es lamenten més d'una desena d'accidents mortals a les platges catalanes. Per intentar reduir al màxim aquesta xifra d'ofegaments, Protecció Civil, a més d'esforçar-se a llançar missatges constants als banyistes perquè extremin les precaucions, també treballa amb diverses actuacions arreu del litoral de Catalunya. Una d'elles és la prova pilot d'una boia amb sensors electrònics que monitoritza l'estat del mar i s'acaba d'instal·lar a Roses, Mataró i Cambrils.

Entre la sorra de la platja, a més de petxines i pedres, molts cops hi ha altres elements que no són tan agradables de trobar. Normalment, brossa que s'acumula de les persones que gaudeixen de la platja i que, en canvi, la deixen més bruta del que la troben. Per exemple, amb cigarretes. Fa uns anys que una de les guinguetes que ocupen la platja de Castelldefels impulsa una iniciativa per reduir l'acumulació de burilles a la sorra. "Els nens són les persones que més col·laboren, els fa molta gràcia aquest projecte", explica a l'ARA una de les cambreres que hi treballa.

Barcelona ha donat per inaugurada la temporada de bany, que, inusualment, s'allargarà fins a l'octubre, aprofitant la celebració de la Copa Amèrica de Vela. A partir d'aquest dissabte, l'Ajuntament activa tots els serveis de seguretat i de neteja a l'horari extensiu, fins a acabar l'estiu. A diferència d'altres anys, en què les altes temperatures convidaven a la remullada, l'estrena d'aquest any ha estat amb menys calor i una brisa marina que ha obligat més d'un a tapar-se mentre intentava prendre el sol a la sorra.

Els primers dos caps de setmana del mes d'abril han estat marcats per dos importants pics de calor, especialment el que va començar divendres i acabarà aquest dilluns, que han omplert les platges com si ja fos començaments de l'estiu. Fa poc més d’una setmana ens va visitar una massa d'aire càlid d'origen tropical continental, és a dir, arrencant del nord d'Àfrica, un fet que va impulsar una gran quantitat de pols sahariana en suspensió. Aquest cap de setmana, en canvi, la massa d'aire ha tingut un origen tropical marítim, és a dir, de l'Atlàntic, i, a més, ha arribat acompanyada del fenomen de la subsidència, que ha permès que la temperatura hagi pujat encara més.

Pocs mesos abans que arrenqui de la temporada de bany, bona part del litoral català ha perdut grans quantitats de sorra a causa de la força del temporal Nelson, que va colpejar el front marítim durant la setmana passada. Tot i que encara s'estan avaluant els danys ocasionats a platges i passejos, els desperfectes s'han deixat veure des de Calonge i Sant Antoni, al Baix Empordà, fins a Cambrils, al Tarragonès, passant per Barcelona o el Vendrell. Fonts del ministeri de Transició Ecològica han assenyalat que no s'han produït danys estructurals i han avançat que es preveu fer reposicions de la sorra perduda a partir del mes de maig. Amb tot, alguns ajuntaments ja han posat les brigades municipals a treballar per recuperar les platges i tenir-les a punt per a l'arribada dels primers turistes. Des de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ja s'ha demanat una reunió amb el ministeri per abordar la situació de "fragilitat màxima" del litoral.

La cala d'Aiguablava, a Begur, és, sens dubte, una de les platges més boniques de la Costa Brava. És un racó paradisíac de sorra blanca i fina, aigües cristal·lines i turqueses, a recés d'una conca de pedres taronjades i pins frondosos que arriben arran de mar. Per això no és casualitat que aparegui sempre a les llistes i als rànquings dels racons més emblemàtics de la costa catalana. La revista de viatges nord-americana Condé Nast Traveler, per exemple, el juny passat, la va seleccionar com a candidata a millor platja d'Espanya. Aiguablava també surt sovint als famosos reels d'Instagram o TikTok que, amb imatges filmades a l'hivern, sense ningú sobre la sorra, revelen llocs preciosos on banyar-se a pocs quilòmetres de Girona o Barcelona.

L'alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, ha firmat aquest divendres una de les seves primeres mesures del nou mandat. El govern del PP sancionarà amb fins a 600 euros les persones que acampin o posin la música a tot drap a les platges. I ho farà de manera immediata, començant per aquest cap de setmana. "Acabo de firmar un ban dirigit a aquells que confonen la platja de Badalona amb un càmping on poden posar la música a tot volum, plantar taules, cadires i acampar com si fossin a la seva finca. Es prohibeix tot això amb sancions de 600 euros", ha anunciat Albiol a través del seu compte de Twitter.

Aquest estiu, els banyistes que viatgin fins a la platja del Trabucador del delta de l’Ebre s’estalviaran la taxa d’accés que els darrers dos anys s'ha estat cobrant als vehicles. El nou Ajuntament de la Ràpita ha considerat que el cost de la gestió dels punts de control i dels serveis complementaris era massa elevat i, en conseqüència, ha renunciat a assumir-lo. "L’any passat, la mesura va implicar una inversió d’aproximadament 160.000 euros entre juliol i agost. A través del cobrament de la taxa, l'Ajuntament va recuperar el 50% de l'import, però, malgrat això, considerem que és inassumible i que el municipi té altres prioritats econòmiques", ha explicat a l’ARA el regidor Marc Brunet.

Les mesures contra la sequera també arriben a les platges. Les dutxes i rentapeus del litoral metropolità continuaran tancats tota la temporada d'estiu –tret de les platges de Barcelona, on funciona una sola dutxa per platja– com a mesura d'estalvi d'aigua en un moment en què el recurs és escàs i se'n volen preservar els usos essencials. Amb aquesta mesura, l'AMB preveu un estalvi d'uns 80.000 m³ entre juny i setembre, que s'assoliran també amb la reducció "al màxim" de les mànegues a pressió, que seran substituïdes per la neteja manual de mobiliari i instal·lacions.

Els mojitos arran de mar, els massatges a la sorra, les gandules i els para-sols ocupats. L'engranatge del turisme ja està engreixat a la Barceloneta, i bars i restaurants fan caixa aprofitant unes temperatures estivals a finals d'abril. Des del metro fins al passeig Marítim hi ha riuades de gent per tot arreu en processó cap al mar. D'un dels restaurants del passeig de Borbó s'aixeca una parella de neerlandesos que superen la setantena vestits d'estricte uniforme de guiri: pantalons curts ell, vestit de tirants ella i sandàlies sense mitjons. S'estaran a la ciutat una setmana i gairebé com un lema expliquen quin és el pla per a aquestes vacances de primavera. "Fundació Miró, paella i veure Bruce Springsteen", diu Abri van der Meulen, que llueix un color de pell vermellós que segurament la farà patir aquesta nit. Aquest és el primer viatge postpandèmic del matrimoni, que va triar la capital catalana fa un any, quan el cantant de Nova Jersey va anunciar-hi un concert. "Tenim la mateixa edat que el Bruce i a la nostra edat Barcelona ens sembla una destinació ideal, a prop i amb un temps immillorable", explica Michelle van der Meulen.

El còctel dels efectes de la crisi climàtica i l'atapeïment constructiu al litoral metropolità de l'àrea de Barcelona aboca les platges a un fort retrocés que ja s'observa en alguns punts i que pot accelerar-se en les pròximes dècades. Les platges podrien perdre més de 20 metres d'amplada –i en conseqüència algunes veure's abocades a la desaparició– si no s'actua. Les projeccions, que aquest divendres ha fet públiques l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) en un estudi recent, obliguen a dissenyar un pla d'accions per respondre a una realitat que ja és evident a municipis com Montgat.

L'Ajuntament de Barcelona dona per més que avalada la prova pilot de prohibir fumar a les platges que, aquest estiu, ja s'ha aplicat a tot el litoral de la ciutat. Segons el govern municipal, els resultats de la mesura han sigut molt bons i els fumadors han representat menys de l'1% dels cinc milions d'usuaris que s'estima que han tingut les platges, una xifra fins i tot superior a la dels anys previs al covid. El regidor d'Emergència Climàtica, Eloi Badia, ha remarcat que aquests resultats s'han obtingut sense necessitat de sancions, ja que durant aquest primer any es prioritzava la informació a la multa. I que en la majoria dels casos la reacció dels fumadors en ser advertits que no podien acabar-se la cigarreta a la zona de sorra ha sigut positiva: la majoria o l'han apagat o han marxat cap al passeig. Per això, de moment, el consistori no es planteja activar les sancions per perseguir l'1% incomplidor, tot i que és una carta que sí que es reserven en casos flagrants de desafiament a l'autoritat. Les multes, de 30 euros (el mateix import amb el qual se sanciona qui fuma als parcs infantils), ja es va dir que només s'imposarien en cas d'incompliment reiterat o desafiament a l'autoritat.

¿Quants usuaris passen cada dia per una cala? ¿Quines activitats hi fan? ¿Volen més serveis o menys? ¿Només estan plenes a l’agost o tot l’estiu? Aquestes són algunes de les preguntes que intentaran respondre els investigadors de la Universitat de Girona que han engegat un estudi aquest estiu per conèixer l’afluència i els usos de les platges i cales catalanes. Un cop recullin les dades, les entregaran a la Generalitat perquè redacti el Pla de Protecció i Ordenació del Litoral, que s’ha d’aprovar el 2024, i que ha de delimitar la gestió d'aquests espais del litoral. “Mai s’ha fet cap recompte dels usuaris ni s’ha analitzat quines activitats hi fan. I cal tenir aquestes dades per dissenyar estratègies i plans de futur que siguin innovadors i que, sobretot, potenciïn l’equilibri entre la preservació del medi natural i l’ús turisticorecreatiu”, recalca la investigadora principal, la doctora en geografia de la UdG Carolina Martí.