Llegeixo a l’ARA la història de la Carmen, que, de viatge a les Canàries, va patir una infecció “que li va provocar una necrosi als teixits de la cara i la va inhabilitar per complet”. No podia parlar, ni menjar o beure. Després de passar per tres UCI sense solució, el doctor Joan-Pere Barret, cap del Servei de Cirurgia Plàstica i Cremats de l'Hospital Vall d’Hebron, li va proposar “fer un trasplantament de cara”, que és una intervenció difícil i a les beceroles de la ciència. “Ara sortir al carrer no m'importa, torno a menjar, puc prendre cafè. Torno a fer vida normal", ha dit.

Abans d'arribar al Vall d'Hebron, la Carmen només havia sentit la paraula no quan la visitava un metge. Mentre era de viatge a les Canàries va patir una infecció que li va provocar una necrosis als teixits de la cara i la va inhabilitar per complet. No podia menjar ni beure, tampoc respirava bé, estava desfigurada. "Físicament, era bastant desagradable", recorda la pacient, que va passar per tres unitats de cures intensives (UCI) diferents sense cap alternativa fins que va conèixer Joan-Pere Barret, cap del Servei de Cirurgia Plàstica i Cremats de l'Hospital Vall d’Hebron, que li va proposar fer un trasplantament de cara. "Era l'única solució per arribar a fer vida normal; el doctor Barret és el meu àngel de la guarda", diu emocionada la pacient quatre mesos després de l'operació.

L'any 2022 cirurgians nord-americans van aconseguir trasplantar amb èxit el cor d'un porc genèticament modificat a un home que va sobreviure aproximadament dos mesos. L'any 2024, també als Estats Units, es va fer la mateixa intervenció amb un ronyó, que va allargar també dos mesos la vida d'un home de 62 anys. I el mateix any, metges xinesos van empeltar un fetge de porc transgènic a una persona en mort cerebral en el marc d'un assaig clínic. Ara, investigadors de la Universitat Mèdica de Guangzhou (Xina) han fet un pas més per avançar en els trasplantaments entre espècies (xenotrasplantaments): han aconseguit empeltar un pulmó de porc modificat al laboratori en un humà. En aquest cas, va ser funcional durant un període de nou dies. L'equip del cirurgià toràcic xinès Jianxing He i l'empresa xinesa Clonorgan Biotechnology han liderat la investigació, publicada aquest dilluns a la revista Nature Medicine.

Neix a Catalunya el primer banc públic de microbiota fecal de l'Estat. L'ha posat en marxa aquest dimecres el departament de Salut per tractar pacients amb infeccions recurrents d'un bacteri anomenat Clostridioides difficile, que causa una afectació intestinal greu que en alguns casos pot posar en risc la vida del que la pateix. En aquests casos, els afectats necessiten un trasplantament de microbiota fecal per recuperar-se. En el 90% dels casos s'aconsegueix sense recaigudes. Ara aquesta intervenció passa a formar part de la cartera pública de salut per beneficiar unes 200 persones cada any. Per això, des del departament fan una crida a la ciutadania per trobar "donants compromesos" de femta que permetin tractar aquestes persones que no tenen cap alternativa terapèutica al trasplantament.

Austràlia és un destí per a molts joves catalans que acaben els estudis i tenen ganes de viatjar, aprendre anglès i treballar. És el cas d'en Joan Escolà, que té 21 anys, està a punt d'acabar el cicle superior de màrqueting i publicitat i ja té la immensa illa del Pacífic entre cella i cella. A diferència d'altres joves, però, abans de decidir si s'embarcava en aquesta experiència va haver de consultar amb el seu hepatòleg de referència si ho podia fer.

El primer trasplantament entre espècies –xenotrasplantament– que s'ha documentat al món és de fa 120 anys, però no és fins fa unes dècades que s'assaja seriosament perquè es converteixi en una opció terapèutica per a humans. El porc és l'animal més utilitzat per provar la intervenció, entre altres motius, perquè els seus òrgans tenen una mida similar als de les persones. Fins ara se n'han fet de cor i de ronyó, però és un dels procediments mèdics més complexos que existeixen i la taxa de supervivència actual és realment baixa. Però la comunitat científica no s'atura: un equip d'investigadors de la Xina ha fet el primer empelt de fetge de porc modificat genèticament, amb sis gens alterats per evitar el rebuig, en una persona en mort cerebral. La intervenció es va fer l'any passat i aquest dimecres la revista Nature n'ha publicat l'avaluació. Simplificant-ho molt, la revisió confirma que el cos humà no va rebutjar l'òrgan i que aquest va sobreviure i funcionar pràcticament amb normalitat els 10 dies posteriors a la cirurgia.

El transport d’òrgans és un procés crític en el sistema de donació i trasplantaments, en què la rapidesa i la precisió poden marcar la diferència entre la vida i la mort. En aquest context, Vueling, aerolínia que forma part del grup IAG, s’ha consolidat com un actor clau en la logística del trasplantament a Espanya. Des del 2013, la companyia ha realitzat més de 1.000 trasllats d’òrgans en col·laboració amb l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), i s'ha convertit en l’aerolínia que més òrgans transporta al país.

L'Anas va néixer amb una malformació al cor: en lloc de dos ventricles, només en tenia un. Amb pocs mesos de vida ja va haver de passar per quiròfan. Els metges li van fer fins a tres cirurgies per assegurar la seva qualitat de vida i que la sang regués tot el seu cos. En l'última operació li van desconnectar unes venes del cor per connectar-les a l'artèria pulmonar i, així, garantir que la circulació arribés als pulmons, una tècnica que es coneix com a cirurgia de Fontan, en homenatge al doctor que la va idear. Gràcies a aquesta intervenció va poder fer vida normal: anava a escola, jugava amb els amics i feia esport. Als 13 anys, però, la sang va començar a fluir més lentament, va deixar d'anar a escola perquè no podia sortir de casa i alguns òrgans, com el fetge i els intestins, se'n van començar a ressentir.

Els trasplantaments d'òrgans i teixits són operacions molt complexes que canvien de ple les vides de les persones que els reben. A Catalunya l'any passat es van fer, de mitjana, quatre trasplantaments cada dia, una fita que es va aconseguir gràcies a l'experiència dels professionals catalans però, sobretot, a la xifra rècord de donants d'òrgans. Ara, metges de l'Hospital de Bellvitge han aconseguit un nou èxit amb una operació única al món: el primer trasplantament facial del món amb un donant a qui el cor ja li havia deixat de bategar. "Es tracta d'una operació excepcional que no s'havia fet mai", destaca a l'ARA la cap del servei de cirurgia plàstica i reparadora de l'hospital, Anna López.

Pas de gegant en la ciència dels trasplantaments. El cap de setmana passat, un hospital de Boston, als Estats Units, va aconseguir un fet fins ara inèdit: trasplantar un ronyó de porc a una persona viva. Dissabte, Rick Slayman, un home de 62 anys que pateix una malaltia renal en etapa terminal, va ser intervingut per rebre un ronyó de porc modificat genèticament. L'operació, que s'ha anunciat aquest dilluns, es va fer a l'Hospital General de Massachusetts. Abans d'aquesta intervenció s'havien fet altres intents: en una dona en mort cerebral a qui li van trasplantar un ronyó de porc a Nova York l'any 2021 i en micos vius.

El mes de març passat, el Criatures es feia ressò del programa Sol Solet, impulsat per l’Hospital Infantil de la Vall d’Hebron i que permet que les criatures ingressades a la unitat de cures intensives (UCI) puguin sortir uns minuts a l’exterior perquè els toqui l’aire i la llum natural. Aquell dia vam conèixer i explicar el cas de la Beth, que feia 16 mesos (un dels ingressos més llargs que hi ha hagut mai a l’UCI pediàtrica del centre) que esperava un trasplantament de cor. Quatre mesos més tard, ens retrobem amb ella i la seva família. La petita, de dos anys, té un cor nou, se la veu alegre, ha començat a parlar, a caminar i a menjar autònomament i ja dorm a l’habitació de casa seva. Una història de superació que recull tot el ventall d’emocions possibles, encapçalades per la perseverança i l'acompanyament de la Sara Batllosera i en Gerard Badosa, els seus pares.

Les cirurgianes es miren el pàncrees endormiscat que acaben de cosir a la pacient. És el moment més delicat de l’operació. La doctora Joana Ferrer, especialitzada en trasplantaments pancreàtics de l’Hospital Clínic, retira la pinça que talla la circulació de la sang en el tram de l’artèria on s’han empalmat els vasos sanguinis del nou òrgan. El pàncrees ha d’adquirir un to rosat. Són les dues tocades de la matinada i la sang omple la cavitat abdominal. L’òrgan es reactiva després de sis hores de letargia en un nou cos. A partir d’ara, la Núria té dos pàncrees. La meitat de la feina està feta, però encara queden quatre hores al quiròfan. Necessita un trasplantament renal i també tindrà un ronyó de més. Quan es faci de dia, la vida de la Núria canviarà radicalment. Ella mateixa ens ho confirma mesos després de la intervenció.

L’Ale Calfa no menjava prou ni creixia al ritme que havia de créixer. Va néixer el maig del 2020 com un nadó aparentment sa. Abans que fes un any de vida, però, les visites a l'ambulatori i a les urgències de l'Hospital Trueta de Girona van ser recurrents. El nen seguia sense créixer, estava irritable, pàl·lid. "Quan me'l posava a sobre per donar-li el pit, sentia que el seu cor anava a un ritme exagerat, el podia notar sobresortint de la roba", recorda la Judit, la mare. Ningú no era capaç d'explicar-los què tenia malgrat les múltiples proves que li feien.

No en té cap dubte. El dia que els metges li van comunicar que necessitava un trasplantament de pulmons va ser “el pitjor” de la seva vida. “No s’està preparat per sentir la paraula trasplantament perquè ho equipares a la mort”, reconeix Yolanda Fernández, trasplantada bipulmonar. “Em van dir que em quedaven dos anys de vida i comença llavors un compte enrere. Tenia 41 anys i penses: «Em moriré si no arribo al trasplantament». Al principi no t’ho creus, plores i, després, ho acceptes”. Als 30 anys, tenia només un 60% de capacitat pulmonar a causa d'una malaltia de predisposició genètica –pneumonitis per hipersensibilitat als coloms– que va anar empitjorant fins al punt de necessitar un trasplantament dels dos pulmons fa tres anys i mig. Amb tot, el que més li va costar va ser acceptar certes renúncies. “Va ser més dur renunciar a les il·lusions de la meva vida que el trasplantament. M’han salvat la vida, però he hagut d’acceptar que no podré ser mare i que no puc treballar de mestra”.  Ha de mantenir-se lluny dels virus per evitar infeccions. Ha sabut canalitzar, però, la seva energia en buscar noves motivacions, com ara la presidència de l'associació Aire de malalts pulmonars.

Al Lleïr van diagnosticar-li una malformació cardíaca congènita poc comuna, hipoplàsia amb estenosi de venes pulmonars, quan tenia dos mesos. Aquesta patologia comportava que els pulmons no es desenvoluparien del tot i que les venes eren estretes de naixement, de manera que corria el risc d'acabar tenint problemes severs per respirar. De seguida el van operar per eixamplar-li les venes i afavorir que la sang arribés als pulmons per oxigenar-se. Però amb això no n'hi havia prou: la seva única solució era un trasplantament pulmonar. Aquesta intervenció, però, és molt excepcional en edats pediàtriques i, de fet, s'ha fet molt poques vegades a Europa. Però la primavera passada l'equip de cirurgia toràcica i trasplantament pulmonar de l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona s'hi va atrevir, i no només li ha canviat la vida al Lleïr, sinó que també ha obert la porta a una tècnica pionera en el camp de la cirurgia pediàtrica: van extreure els pulmons del donant, també un nadó de dos anys, en aturada cardíaca controlada. Aquesta intervenció és la primera d'aquest tipus que es fa a l'Estat en un menor de 24 mesos.

És conscient que la vida (i la medicina) li ha donat una "segona oportunitat". El Jordi Soriano, de 51 anys, és la primera persona de l'Estat a qui li han fet un trasplantament pulmonar després que el covid, que va contraure en la tercera onada, li deixés els pulmons inservibles. El Jordi va emmalaltir al mes de febrer. Tota la família es va contagiar, però, a diferència d'ell, van ser casos lleus. El Jordi, en canvi, va passar, en qüestió d'hores, de desplomar-se a casa a estar ingressat a l'UCI de l'Hospital de Bellvitge, on va ingressar amb una pneumònia bilateral. El van haver de connectar a un dispositiu d’oxigenació de membrana extracorpòrea (ECMO), una tècnica molt invasiva que realitza la funció respiratòria i que es reserva per als pacients més greus: un 2% dels malalts de covid. El Jordi va estar quatre mesos connectat a l’aparell i 127 dies a l'UCI, sense poder parlar però conscient de tot el que passava al seu voltant. Passaven els dies i els seus pulmons no milloraven, havien perdut tota funcionalitat i l’única possibilitat de supervivència era el trasplantament pulmonar que li van realitzar fa menys d'un mes a l'Hospital de la Vall d'Hebron, on el van traslladar des de Bellvitge. La inflamació per coronavirus havia causat danys irreversibles en els seus pulmons i "no hi havia una altra opció" que el trasplantament, ha assenyalat Judit Sacanell, referent a l'UCI de Vall Hebron en trasplantament pulmonar.

La Candela té vuit anys i la seva és una història de supervivència amb final feliç. Acaba de rebre l'alta del primer trasplantament creuat de ronyó de grup sanguini incompatible en un pacient pediàtric a Espanya i ha pogut deixar enrere les sessions diàries de diàlisi que li han servit per superar la insuficiència renal progressiva que li ha produït una síndrome nefrítica d'origen genètic que li van diagnosticar quan tan sols tenia 20 mesos. L'any 2016, amb només tres anys, ja va ser trasplantada de ronyó, però els metges li van haver d'extreure al cap de 24 hores perquè el seu organisme havia desenvolupat molts anticossos.

Sense llits de cures intensives ni professionals sanitaris que poguessin operar-los, les persones pendents d'un trasplantament d'òrgan han viscut en la seva pròpia pell l'altra cara de l'epidèmia: la de passar a un segon pla tot i necessitar més que mai el sistema sanitari. Acostumats a ser líders en trasplantaments i donacions a l'ecosistema europeu i després de set anys encadenant dades de rècord, l'epidèmia ha truncat l'èxit dels hospitals catalans, que van haver de suspendre moltes d'aquestes intervencions durant tres mesos per poder fer front al virus. Concretament, l'any passat es van practicar un total de 997 trasplantaments d'òrgans, un 23% menys que l'any 2019, quan es van assolir les 1.296 intervencions.

L'Hospital Clínic ha sigut el primer centre de l'Estat a realitzar un trasplantament d'úter. La intervenció es va fer el 5 d'octubre gràcies a la donació en viu de l'úter d'una germana a una altra. La receptora va néixer amb la síndrome de Rokitansky, un trastorn congènit de l'aparell reproductor femení que afecta 1 de cada 5.000 dones al món. Aquestes dones neixen sense úter i sense trompes de Fal·lopi. En aquest cas la receptora va ser l'única candidata compatible de les 30 que es van presentar. El requisit principal per ser candidata a aquest tipus d'intervenció és tenir la síndrome de Rokitansky, però també es tenen en compte altres criteris, com ara tenir una donant adequada. "Havien de ser famílies emparentades, i una condició per ser donant és haver tingut fills prèviament -per assegurar que és viable- i que hagin nascut a terme i que l'úter no hagi patit cap problema o cirurgia, i tampoc una cesària", ha explicat Francesc Carmona, cap del servei de ginecologia del Clínic.

Mentre a les portes de l'hospital ja hi havia instal·lades unes carpes complementàries per atendre les emergències en ple rebrot del covid-19 durant la segona setmana de juliol, a la unitat de cures intensives (UCI) de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida es duien a terme cinc trasplantaments procedents d'un mateix donant. Un dels receptors en va rebre més d'un, protagonista d'un trasplantament multivisceral.