La Papereria Lesseps va obrir la porta l'any 1908 als baixos de les Cases Ramos, a la plaça de Lesseps de Barcelona. Després de més d'un segle d'història, la botiga abaixa la persiana per sempre aquest divendres. Pepa Beltrán fa 51 anys que hi treballa, vint dels quals al capdavant del negoci. Tanca definitivament perquè es jubila i no ha trobat ningú que vulgui continuar el relleu.

Dimecres, Dia del Treballador, el futbolista Messi i la seva dona, Antonela Roccuzzo, es van vestir d’ídem. Amb una granota carbassa d’operari van fer visita a un polígon industrial. Granota carbassa sense taques, s’entén, que potser va anar a buscar un operari, també abillat amb granota carbassa. En aquest polígon és on es fabricarà el seu nou negoci. Segons paraules de l’enyorada estrella –jo recordo on érem quan va anunciar que ho deixava–, serà una "beguda hidratant". El 14 de juny del 2024 és quan el producte serà llançat al món.

M’ho explica –i me n’envia les proves– la meva veïna Olga, de cal Jepet, a tocar del parc natural de Montserrat. Aquest matí, fent un passeig amb els gossos, s’ha trobat les furgonetes, que ja fugien amb el botí, i un fardell immens, que amb les presses s’han descuidat. Són recol·lectors –espoliadors– de llentiscle, un arbust que hi ha pels nostres boscos i que s’ha convertit en un negoci il·legal. Van a una zona, tallen tot el llentiscle que troben, sense entretenir-se gaire a mirar si han aixafat tres gripaus o un sembrat, i un cop han arrasat amb tot, canvien de bosc i sant tornem-hi. Venen el botí a empreses europees, per fer rams. El llentiscle es veu que és molt preuat en diversos països d’Europa. La normativa és poc clara, suposo. Jo puc anar a recollir farigola i dependrà del meu criteri que acabi, o no, amb tota la farigola del bosc.

Aquest diari publicava fa només uns dies la notícia que alguns pobles estan oferint lloguers molt barats i vinculats a l’explotació d’un petit negoci útil i pràctic, com ara una fleca. L’incentiu pretén atraure persones que vulguin viure fora de la ciutat a canvi de pagar un lloguer molt baix i amb el compromís de fer-se càrrec d’una botiga o espai que aspiraria a cobrir les necessitats quotidianes dels habitants de la població i els estalviaria haver de conduir fins a la ciutat per obtenir uns queviures mínims o uns serveis bàsics per al seu dia a dia. Tanmateix, el text es feia ressò de la gran dificultat amb què es troben aquests petits indrets per fidelitzar els nouvinguts que, d’entrada, se senten estimulats per aquestes propostes; per aconseguir que els negocis es mantinguin sense que les persones encarregades d’explotar-los marxin al cap de poc temps del poble.

La casa Torre S’Agaró, que va ser propietat de l’expresident de la patronal CEOE Gerardo Díaz Ferrán, es va vendre fa cinc mesos per 1,6 milions d’euros en una subhasta pública extrajudicial feta a la plataforma tecnològica Eactivos.com. El resultat no sembla dolent. La mansió, de 2.000 metres quadrats a la Costa Brava, es va adjudicar un 40% per sobre del seu valor de liquidació. I hi va haver força interessats: 65 persones o empreses hi van participar i hi van presentar fins a 105 ofertes, i 16.000 persones van visitar en algun moment la subhasta a la web. No és l’únic actiu d’aquest líder patronal condemnat que es va subhastar. Una cosa semblant va passar amb el seu iot, però en aquest cas el preu d’adjudicació va ser d’1,19 milions, inferior a la valoració, de 2,7 milions.

De vegades l'encàrrec és tan complicat com el d’una dona que els va demanar de mediar perquè pare i fill, socis, fossin capaços de sopar junts per Nadal. Aquest és un dels conflictes que gestiona Ricard Agustín, consultor especialitzat en empresa familiar i que n’ha ajudat unes 160 en els últims anys.

Telefónica -o si es vol la seva filial de telecomunicacions i marca més reconeixible, Movistar- s’ha posat les piles per encarar un futur en què ser la ‘canonada tonta’ per on circula la informació digital entre dos punts deixarà de ser un negoci rodó, com ha estat fins ara. L’expressió ‘canonada tonta’ va ser encunyada pels activistes de principis de segle per defensar la neutralitat de la xarxa davant dels interessos dels proveïdors d’accés, llavors només per a canals fixos de cable i fibra. Posteriorment aquestes empreses van ampliar el negoci a l’accés per a mòbil i van passar a dir-se comunament telecos, però el concepte va seguir sent vàlid per als activistes. No podia ser que algú que es limitava a proveir de canals -ja fossin cables o antenes- entre dos punts d’accés a internet volgués imposar les seves condicions, com si la xarxa fos la seva finca privada. Amb el temps, les ‘telecos’ han tingut proves suficients que, efectivament, les regulacions i les regles del mercat reduirien els seus beneficis.

Vostè, d’un doctorat, n’ha fet un negoci.

La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i l'Ajuntament de Terrassa han signat, aquest dimecres, un acord per crear l'espai EMPRÈN UPC Terrassa. El vincle entre les dues institucions té com a principal objectiu poder fer realitat les idees de negoci dels estudiants del centre i, d'aquesta manera impulsar l'emprenedoria i fomentar la creació d'empreses de base tecnològica en territori català. L'espai -ubicat a l'edifici TR10- comprèn uns 200 metres quadrats, amb tres sales de treball i un tècnic dinamitzador que guiarà els estudiants en els inicis dels seus projectes.

La combinació de les paraules càncer i negoci al cercador de Google és la porta d’entrada a un cau de teories de la conspiració, estadístiques poc contrastades i pàgines web de gurus de la pseudomedicina. La realitat, però, és que darrere de les solucions contra aquesta malaltia hi ha una base d’empreses biotecnològiques que no para de créixer. El tàndem universitat-empresa ha propiciat que cada cop més investigadors facin el salt del laboratori als negocis per convertir la seva recerca en un producte viable.

Any nou, vida nova. El primer dia del mes de gener és quan tots fem aquells bons propòsits, com deixar de fumar, que dura tres o quatre dies. Passa una mica el mateix al setembre, quan alguns s’apunten al gimnàs i els escolars tornen a les aules i, després de forrar els llibres, pensen esforçar-se cada dia a estudiar uns minuts -o hores- fins que la rutina els retorna a la videoconsola o altres distraccions. Setembre i gener són els mesos dels bons propòsits i també són els mesos de llançament de col·leccionables i fascicles. Un negoci que, amb importants estudis d’econometria, es basa en el mateix comportament psicològic: amb fortes campanyes de publicitat s’atreuen uns compradors que, a causa d’una escassa fidelització, s’esfumen ràpidament.

El macrocentre de distribució de productes falsificats de la Jonquera desmantellat per la Policia Nacional el 29 de novembre movia un negoci de cinc milions d'euros. Es tractava, segons els investigadors, del proveïdor més gran de la Unió Europea, i els seus integrants haurien blanquejat fins a nou milions d'euros.

Els fundadors de TravelPerk són antics treballadors de Booking, però han creat una empresa enfocada en els viatges de negocis enlloc de l’oci.

La principal amenaça al món de l'esport és el negoci il·legal, cada cop més gran, que gira a l'entorn de la compra de partits. Ni el dopatge representa un perill tan gran. És la conclusió a la qual han arribat els diferents ponents d'un debat que ha muntat l'oficina del Parlament Europeu a Barcelona. "En els vestidors se sap quan un jugador baixa la intensitat, si està apostant per un resultat", ha explicat el president de la Lliga, Javier Tebas: "Inclús aposten des del vestidor, al descans".

Fa dos anys el barri de Sant Gervasi de Barcelona va guanyar un nou veí: SandwiChez. Xavier Sánchez és el fundador d'aquesta marca que ja té tres sandvitxeries.