"Necessitem que el currículum digui al mestre com detectar si un alumne tindrà problemes per llegir". Aquesta advertència del director d'escola Francesc Martín que podria semblar evident és un dels principals esculls perquè els resultats en comprensió lectora a Catalunya remuntin. Així ho conclou l'estudi Comprensió lectora: l’assignatura pendent, presentat aquest dilluns per la Fundació Bofill.

La consellera d'Educació, Esther Niubó, ja va avisar que els resultats de les proves de competències bàsiques d'aquest any –ara anomenades avaluacions de final d'etapa– no serien del tot bons i així ha estat: el nivell de matemàtiques dels alumnes de 6è de primària és el més baix de la història de les competències bàsiques, que van començar a celebrar-se l'any 2009.

Nou anunci de mesures per intentar remuntar el nivell de matemàtiques i llengües dels alumnes catalans. Després de constatar una "davallada significativa dels resultats de l’alumnat català en la competència lingüística i matemàtica", en paraules del mateix Govern, aquest dijous la consellera d'Educació, Esther Niubó, ha presentat el Marc per a la Millora de la Llengua i les Matemàtiques. El pla que Niubó ha explicat des de l'Escola Pau Casals de Sabadell és un recull de totes les mesures que ja s'han posat en marxa en els darrers cursos per millorar el nivell educatiu –algunes ja les va impulsar l'anterior govern–, sumades a noves actuacions que s'han de posar en marxa els pròxims mesos. Tot plegat comptarà amb un pressupost de 129,3 milions d'euros per al període 2025-2028 amb l'objectiu que "els alumnes deixin enrere aquest període tan fosc en resultats educatius", en paraules de la consellera.

Aquest dilluns comença una de les setmanes més decisives del sistema educatiu català. Tot i que per als alumnes les proves de competències bàsiques només són un examen més –de fet, el Govern deixa clar que aquests controls no afecten a l'avaluació final de l'alumne ni determinen si supera o no una etapa educativa–, a l'hora de la veritat són el principal indicador per saber fins a quin punt les mesures aplicades als centres educatius catalans són eficaces.

Una de les primeres mesures que la llavors consellera d'Educació, Anna Simó, va anunciar després del desastre català a les proves PISA va ser una acció aparentment fàcil: concretar els aprenentatges mínims que han d'assolir els alumnes catalans en cada etapa educativa. Tot i l'aparent senzillesa de la mesura –i la sorpresa pel fet de necessitar-ho–, a l'hora de la veritat aquestes concrecions han trigat dos anys a arribar a les escoles i instituts de Catalunya.

Nuno Crato (Lisboa, 1952) va ser ministre d’Educació i Ciència de Portugal entre el 2011 i el 2015 i se’l considera un dels artífexs del miracle educatiu del país. Va ser un dels principals impulsors de les reformes que van permetre al país lusità assolir els millors resultats de la seva història a l’informe PISA. Visita Barcelona de la mà de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i la Societat Catalana de Matemàtiques.

"Tot el que sé d'educació ho he après en els últims 30 anys en escoles com aquesta", ha afirmat aquest matí Andreas Schleicher, director d'Educació de l'OCDE des de l'Escola Marta Mata, un centre d'alta complexitat del districte barceloní de Nou Barris. El motiu de la presència del pare de les proves PISA en aquesta escola barcelonina era escenificar la signatura del conveni de col·laboració entre el govern català i l'OCDE i que el president de la Generalitat, Salvador Illa, va anunciar a principi de curs com a eina per millorar els resultats educatius a les escoles catalanes.

Aquest dimecres vam conèixer que Catalunya torna a situar-se a la cua d'Europa i de l'Estat pel que fa al nivell matemàtic dels alumnes. El que ja es va posar sobre la taula fa un any amb les proves PISA dels alumnes de secundària ara es confirma amb el resultat de les proves TIMSS a primària. En aquests últims exàmens organitzats per l'Associació Internacional per l'Avaluació del Rendiment Educatiu (IEA) els alumnes catalans que feien 4t de primària l'any 2023 van obtenir de mitjana 489 punts. Són cinc punts menys que els que van obtenir en l’informe del 2019 i una desena menys que a les mateixes proves del 2015.

Jaume Franch és professor de matemàtiques de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Va ser degà de la Facultat de Matemàtiques i Estadística de la UPC entre el 2015 i el 2023 i és el promotor del nou postgrau d'educació per als docents de matemàtiques que no són matemàtics.

L'estat d'emergència educativa a Catalunya continua: nous indicadors mostren que el problema és generalitzat a secundària, però també a primària. Quan fa gairebé un any que vam conèixer que els alumnes catalans de 15 anys tenien el pitjor resultat de la història del país en matemàtiques a les proves PISA, ara un nou estudi de l'Associació Internacional per l'Avaluació del Rendiment Educatiu (IEA) fet l'any 2023 mostra com el nivell matemàtic dels estudiants també és preocupant a primària.

Gregorio Luri (1955) és mestre d'escola jubilat, pedagog i filòsof. S'ha convertit en una de les veus referents davant la crisi educativa que viu Catalunya i recentment ha publicat el llibre Prohibido repetir (editorial Rosamerón).

Aquestes darreres setmanes d’estiu hem tingut la possibilitat de reflexionar, d’una banda, sobre el paper futur de la UE i, de l’altra, sobre el futur de l’educació; pel que fa a la primera qüestió, a partir dels recents i preocupants informes d’Enrico Letta i de Mario Draghi, i pel que fa a la segona, del ja conegut informe PISA i d’un seguit de recomanacions de diferents entitats, entre les quals la Fundació Bofill, amb motiu de l’inici del nou curs escolar. No em costa gens simplificar dient que uns ens diuen que el futur paper econòmic i polític de la UE en el món està en perill si no actualitzem el nostre model de vida i els altres que cal adaptar els nostres sistemes educatius, i d’una manera molt especial en el cas català, a unes noves circumstàncies. Agafo algunes idees d’uns i altres i explico les perspectives que veig.

Important declaració d'intencions de la nova consellera d'Educació i Formació Professional, Esther Niubó, pel que fa als centres educatius que encara separen nens i nenes. En la seva primera intervenció en comissió parlamentària, Niubó ha confirmat el seu "compromís de no renovar" els concerts a les escoles que segreguin per sexe. Un criteri que l'anterior govern ja va aplicar als instituts, però que encara no s'havia pogut fer complir a les escoles, ja que els concerts a l'etapa de primària no es poden revisar fins al 2026. Niubó ho ha confirmat després de ser preguntada sobre aquesta qüestió per la diputada d'ERC Irene Aragonès.

Els pitjors resultats de la història de Catalunya a les proves PISA, però, en canvi, una millora a les proves de competències bàsiques dels darrers tres cursos. Aquestes dues dades mostren fins a quin punt és complex el problema amb les matemàtiques a les escoles i instituts catalans. A les últimes proves de l'OCDE que van disparar totes les alarmes, els alumnes catalans van fer un retrocés de 21 punts, cosa que segons els càlculs de la mateixa organització suposaria que a Catalunya s'ha perdut més d'un any escolar complet respecte al nivell del 2018, quan es van fer les anteriors proves PISA.

Si haguéssim de definir amb una sola paraula el curs escolar que aquesta setmana ha arribat al final, molt probablement la paraula que ens vindria al cap seria PISA. Després que els resultats de les competències bàsiques i l'estudi sobre comprensió lectora PIRLS suposessin el primer toc d'atenció respecte al nivell educatiu dels alumnes catalans, a finals del 2023 la patacada a l'informe PISA va ser el detonant perquè s'encenguessin totes les alarmes pel que fa a la situació a escoles i instituts. Des de llavors el degoteig d'hipòtesis per intentar explicar per què els estudiants catalans van treure els pitjors resultats de la història de Catalunya a les proves de l'OCDE i per què el seu nivell estava per sota de la mitjana espanyola i de l'europea ha estat constant. D'anàlisis se n'han fet moltes: des de les primeres explicacions per part de Save The Children i Esade, que denunciaven la vulnerabilitat que pateix una part important de l'alumnat, fins a un informe recent de l'IESE que quantifica fins a quin punt els arguments que s'han donat en els últims mesos són rellevants estadísticament. Sis mesos després de la patacada, què hem après de les dades de l'informe PISA i quines accions s'han emprès?

Em miro la puntuació de Catalunya en un nou volum de l'informe PISA on s’analitzava el pensament creatiu dels estudiants de 15 anys. El defineixen com a “la competència per implicar-se de manera productiva en la generació, avaluació i millora d'idees que puguin donar lloc a solucions originals i efectives, avenços en el coneixement i expressions impactants de la imaginació”. Pel que fa a mi, no m’he implicat mai (de manera productiva) en la generació, ni l’avaluació, ni molt menys la millora d’idees. Mai he pogut donar lloc a solucions originals, ni molt menys efectives. Sí, avenços en el coneixement n’he fet algun, i he, potser, comès expressions de la imaginació, però, pel bé de tothom, puc dir i afirmar que no eren impactants.

Les proves internacionals que prenen el pols a l'educació d'un país (PISA, TIMMS o PIRLS) són tan similars als tests d'intel·ligència que podem sospitar que, en realitat, més que no pas avaluar competències, avaluen intel·ligències. És fàcilment comprovable l'altíssima correlació existent entre els resultats d’aquestes proves i el quocient intel·lectual mitjà de cada país. Totes fan preguntes als alumnes sobre una informació que se'ls ha subministrat prèviament i que demanen l'execució de diferents operacions mentals: comprendre la informació de l'enunciat, retenir-la i comparar-la amb la informació que ja es té a la memòria; dur a terme algun tipus de raonament; trobar similituds i diferències, etc. A més, cal fer tot això a una determinada velocitat. ¿I aquestes operacions no es corresponen, fil per randa, amb els processos cognitius que mesuren els tests clàssics d'intel·ligència?

L'últim informe PISA va provocar una forta sacsejada en el món educatiu, especialment intensa a Catalunya, on els resultats no van acompanyar gens. Plovia sobre mullat pel malestar d'un sector on s'entrecreuen molts problemes: el llast de les retallades de fa més d'una dècada, els efectes de la pandèmia, els continus canvis legals i de currículum, el pessimisme dels mestres, el debat sobre la innovació metodològica, la segregació de l'alumnat vulnerable, la persecució de la immersió lingüística, la manera com tractar les noves tecnologies, la manca d'atenció de l'alumnat, si cal o no posar deures, el paper de la memòria, la tèbia implicació de les famílies, la crisi d'autoritat, la polèmica sobre el calendari i els horaris, la governança i autonomia dels centres, la rigidesa de l'administració... I podríem seguir. Aquest cúmul de debilitats, dubtes i reptes no fa gens fàcil la recerca de consensos que tornin la serenitat, la bona feina i la il·lusió a les aules, ni per part dels mestres ni tampoc dels alumnes.

Andreas Schleicher (Hamburg, 1964) és el director d’Educació de l’OCDE, conegut com el pare de les proves PISA, també és el coordinador d'aquestes proves que analitzen el nivell educatiu dels alumnes a escala internacional. Atén l'ARA en el marc de la Reunió Anual del Cercle d'Economia.

El curs que ve s'iniciaran els plans de millora en comprensió lectora i matemàtiques que el departament d'Educació va prometre arran dels mals resultats a les proves de competències bàsiques i a les PISA. Els plans, que aquest dimecres ha aprovat el consell executiu del Govern, s'aplicaran només en uns 200 centres "amb possibilitat de millora", però es preveu que "en un futur" el que s'aprengui en aquestes escoles i instituts es vagi estenent pel territori. D'entrada, en els centres participants, s'incrementaran les hores de matemàtiques entre una i quatre hores setmanals.