Hi ha una administració pública poc coneguda per a molts ciutadans, però vital en el dia a dia dels territoris, on cobrir les places vacants de feina s’està convertint en una vertadera odissea. Els funcionaris en marxen, atrets per sous significativament millors en altres institucions, encara que siguin a quilòmetres de distància d’on viuen. Parlem dels consells comarcals, una eina de reequilibri territorial que depèn de la Generalitat i que s’encarrega de tasques com la depuració d’aigües, els serveis socials i els menjadors i el transport escolar de molts pobles mitjans i petits.

Punt final a les negociacions entre els sindicats i la ministra d'Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero, per tancar l'Acord Marc per a una Administració del segle XXI. Totes dues parts han signat aquest dimecres el text que van pactar fa unes setmanes i que preveu una pujada salarial del 9,5% entre el 2022 i el 2024 per als empleats públics per compensar la inflació desbocada dels últims mesos.

Per a qui pateix una regla dolorosa, els dies de la menstruació es poden convertir en un tràngol incapacitant i difícil de compaginar amb una jornada laboral normal. Però el tabú al voltant d'aquest malestar s'ha començat a trencar i el permís específic per a aquestes situacions ja és una realitat en algunes administracions públiques. La Generalitat ha acordat aquest dijous amb els sindicats dels treballadors públics tirar endavant dos nous permisos: un de vuit hores al mes recuperable per regles doloroses i un altre d'absència retribuïda de fins a tres dies per dol gestacional.

La llei per a la reducció de la temporalitat del sector públic encara la recta final abans de la seva aprovació definitiva. Aquest dijous, el govern espanyol, format per PSOE i Unides Podem, va arribar a un acord amb ERC i el PNB per introduir-hi dues noves disposicions que preveuen que les administracions públiques convoquin amb caràcter excepcional un concurs de mèrits per "fer aflorar i consolidar" els llocs de treball públics temporals ocupats durant com a mínim sis anys per interins o, dit d'una altra manera, que les places temporals que faci més de sis anys que estan ocupades de forma ininterrompuda passin a ser definitives sense que calguin oposicions. Ara bé, hi ha lletra petita:

El Govern ha presentat aquest dimarts els pressupostos per al 2022, uns comptes que el conseller d'Economia, Jaume Giró, ha qualificat "dels millors" de la història de la Generalitat. Els comptes començaran ara el tràmit parlamentari que els ha de dur a l'aprovació abans d'acabar l'any, per la qual cosa podran experimentar canvis depenent de com avanci la negociació.

En una festa en què hi ha un efecte "febre de l'or" tothom vol participar-hi. És un model en què l'atracció genera més atracció. Qui acostuma a prendre la iniciativa és el sector privat, malgrat que el públic també el pot alimentar. Un exemple és la concentració del sector públic que depèn de l'Estat en una capital o regió concreta d'un país, que es converteix, automàticament, en un imant per a tots aquells interessats en estar a prop dels poders de l'Estat. Per això la tendència en molts països, entre els quals Espanya, ha estat intentar "descentralitzar" aquest pes, ja sigui a través de la distribució d'aquest sector públic o, en el cas espanyol, a través de la transferència de competències a les comunitats autònomes. Amb les dades a la mà, però, a Espanya s'hi continua dibuixant un clar centre neuràlgic que aglutina la major part de treballadors i institucions de l'Estat: Madrid.

Catalunya és la comunitat autònoma amb menys funcionaris per cada mil habitants, així com amb un pes més baix dels treballadors públics sobre el total de la població en actiu, segons un informe de la patronal Pimec elaborat amb les últimes dades publicades del govern espanyol.

El conflicte laboral del sector públic català segueix lluny de tancar-se. Representants dels comitès de vaga dels dos principals sindicats catalans, CCOO i UGT, es van reunir ahir a la tarda amb el Govern en una trobada de mediació convocada per la conselleria de Treball en relació a la vaga convocada per demà. Poc després de les onze de la nit es va acabar la reunió, que es reprendrà avui a les dotze del migdia.

Una situació que es presenta com una "amenaça i alhora una oportunitat". És a la conclusió que arriba l'escola de negocis Esade després d'haver realitzat un estudi sobre els empleats del sector públic espanyol. La principal dada de l'informe posa de manifest que el 63% dels treballadors públics a l'Estat tenen més de 50 anys.

La precarietat laboral s’estén fins i tot als contractes amb l’administració pública. La justícia ha obligat l’Institut Català d’Oncologia (ICO) a readmetre i indemnitzar amb 6.000 euros una treballadora que va signar 250 contractes temporals amb aquesta institució pública sanitària durant els últims set anys (l’equivalent a un contracte nou cada 10 dies) i a qui va deixar de contractar en saber que estava embarassada. La sentència es va fer pública la setmana passada.

En una reunió celebrada aquest matí, el comitè d'empresa de la Radiotelevisió Valenciana (RTVV) ha acordat convocar una vaga de 48 hores els dies 27 i 28 de juliol. Aquesta decisió ha estat presa de manera unànime, igual que la resta de mobilitzacions acordades.

Els esforços per reduir dèficit portaran a la Generalitat a acomiadar uns 1.500 treballadors de les seves empreses públiques mitjançant un Expedient de Regulació d'Ocupació, una xifra que respresenta el 9% de la plantilla total, de 16.090 empleats. Així ho assegura avui El País citant fonts de l'executiu català. En aquesta línia actuaria la consigna del conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, que aquesta setmana ha demanat als funcionaris que "treballin més per menys", per suplir la feina del personal eventual i laboral que s'acomiadarà i totes les baixes de temporals i jubilacions que fa mesos que no es cobreixen.