Fa uns mesos, el sector financer global va començar a mostrar signes d'inquietud, sobretot als Estats Units, per la caiguda de First Brands, Tricolor Holdings i els casos de frau creditici dels bancs regionals Zions Bancorporation i Western Alliance. El pànic creditici es va començar a instaurar als mercats, també al Vell Continent, amb caigudes a borsa contagiades per Wall Street. Fa tot just uns dies, la fallida de l'intermediari hipotecari britànic MFS (Markets Financial Solutions) esquitxava també diverses entitats creditores, entre les quals Barclays i el Banc Santander, amb una exposició creditícia milionària.

Normalment, veiem el deute com una cosa negativa i tenir préstecs ens pot fer perdre la son. Per aquest motiu, moltes persones decideixen amortitzar anticipadament el seu préstec per quedar “nets”. Ara bé, realment sempre surt a compte fer-ho?

Després de Malta, Espanya és el país de la zona de l'euro amb les hipoteques més barates. És un dels elements que, de fet, contribueix a l'encariment constant dels preus de l'habitatge, perquè l'oferta creix a un ritme molt inferior a la demanda. Comparant el tipus d'interès mitjà per a l'adquisició d'habitatge de l'agost, la darrera dada publicada de països, a Espanya és del 2,69%, molt per sota de la mitjana del 3,31% de l'eurozona i dels costos existents a països com Alemanya (3,71%), França (3,01%) i Itàlia (3,28%), segons les xifres del Banc Central Europeu (BCE). La demanda de préstecs per a l'adquisició d'habitatge creix a un ritme alt, segons la darrera enquesta del Banc d'Espanya referida al segon trimestre.

Imagineu-vos que disposeu de 50.000 euros al compte i heu de fer un pagament exactament d'aquesta quantitat per adquirir un cotxe. Davant vostre hi ha dues opcions: pagar-ho tot al comptat o bé sol·licitar un finançament pel mateix import. La primera opció sembla la més segura, ja que ens allibera de qualsevol obligació futura, però alhora ens descapitalitza i ens deixa sense estalvis disponibles. En canvi, la segona opció ens permet mantenir els 50.000 euros al compte i pagar el vehicle mitjançant quotes. El secret està en el rendiment que puguem obtenir d'aquests diners.

La demanda de crèdit, especialment de l'hipotecari, seguirà a l'alça els mesos vinents, segons les previsions dels bancs. En el període gener-març d'enguany ja va experimentar un augment important per quart trimestre consecutiu, gràcies a l'evolució a la baixa registrada per l'euríbor, la principal referència per a les hipoteques a tipus d'interès variable i una relaxació de les condicions que imposen les entitats financeres.

És habitual que ens arribin notificacions o trucades del nostre banc del tipus “¿Vols tenir 3.000 euros a l'instant?” Aquestes operacions de finançament acostumen a estar preconcedides pel sistema de risc i, per tant, no hem d’aportar cap documentació addicional. En tot moment, el que fa el banc és aplicar un scoring (avaluació) del nostre crèdit. 

La patronal Pimec assegura que el 48% de les gairebé 150.000 empreses catalanes que van obtenir un crèdit amb aval de l’ICO durant els inicis de la pandèmia tindran problemes per tornar els diners. Així ho extreu d’una enquesta que ha fet a 417 empreses, amb els resultats de la qual la patronal ha demanat "carències i quitances" en aquests crèdits per evitar "conseqüències que serien molt pitjors", segons ha explicat Pere Cots, director de consultoria estratègica de Pimec. Les carències impliquen posposar el retorn del crèdit, mentre que les quitances suposen, directament, eliminar l'obligació de retornar-lo (completament si és una quitança total o una part si és parcial).

La morositats en els crèdits concedits per bancs, caixes i cooperatives a particulars i empreses es va enfilar a l'agost fins a un 4,74%. D'aquesta manera, les entitats financeres ja encadenen dos mesos seguits de creixement de la taxa de morositat, després de l'increment també registrat al mes de juliol (4,71%) en comparació amb el mes de juny, segons s'extreu de dades publicades aquest dijous pel Banc d'Espanya.

Pessimisme entre els economistes catalans. Una enquesta del Col·legi d'Economistes de Catalunya a 1.300 dels seus afiliats demostra una pèrdua de confiança rècord en l'evolució de l'economia espanyola i catalana en els últims mesos fruit del covid-19. Majoritàriament, els economistes preveuen un 2020 amb una forta davallada del producte interior brut i una recuperació molt més lenta.

Des que el govern espanyol va aprovar la línia d'avals a través de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO), empreses i autònoms d'Espanya han rebut 420.717 préstecs per valor de més de 53.500 milions d'euros. Segons les dades que ha publicat aquest divendres el ministeri d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital, gairebé dos de cada deu (18%) d'aquestes operacions s'han tancat a Catalunya. Així, amb més de 77.000 crèdits concedits, Catalunya és la comunitat autònoma que encapçala el rànquing. Però pel que fa als diners rebuts (9.700 milions d'euros) la supera Madrid amb 10.000 milions i mig d'euros.

El Santander ha estat el banc més agressiu a l'hora de col·locar crèdits amb avals de l'ICO, la mesura estrella del govern espanyol per sostenir l'economia durant la pandèmia del covid-19.

“Als que estan pringats no els finançarem”. La cruesa de la frase reflecteix a la perfecció el problema del sistema de crèdits amb avals públics que ha escollit el govern espanyol per sostenir l’economia durant la crisi del covid-19. La frase és d’un director d’oficina bancària i anava dirigida a un empresari que li demanava per què era tan difícil aconseguir un crèdit tot i que l’Estat (a través de l’ICO) avala fins al 80% de l’import. Al final va rebre el crèdit, però va haver de moure’s entre diferents entitats per a aconseguir-lo.

Els resultats de l’enquesta sobre préstecs bancaris de juliol (a partir de les respostes dels 10 principals bancs espanyols) mostren, per tercer trimestre consecutiu, que els criteris d’aprovació dels crèdits al consum continuen endurint-se. I alhora la demanda dels consumidors segueix disminuint per una menor despesa en béns de consum duradors.

El Tribunal de Comptes ha detectat diverses irregularitats en els comptes de nombrosos partits, segons l'informe de fiscalització dels partits polítics espanyols donat a conèixer aquest dijous. Els partits van rebre 216,7 milions d'euros de finançament públic el 2013, segons l'informe, que xifra en 42,8 milions d'euros les aportacions econòmiques de militants i afiliats i en 5,9 milions les donacions rebudes per les formacions polítiques. L'informe fet públic pel Tribunal de Comptes revela que el deute dels partits amb entitats de crèdit pujava en aquest exercici a 205,7 milions d'euros, dels quals 127 corresponen a deutes amb garantia hipotecària. El deute vençut va representar 1,7 milions d'euros, distribuïts entre Eusko Alkartasuna (0,8 milions), Esquerra Unida (0,4) i Unió Democràtica de Catalunya (0,5).

La banca espanyola demanarà un màxim de 20.900 milions d'euros en la segona de les dues subhastes condicionades de liquiditat a llarg termini que celebrarà el BCE en aquest any (l'anomenat programa TLTRO) i que està prevista per al proper 11 de desembre, segons dades facilitades a Europa Press per fonts financeres.

La morositat del crèdit concedit per bancs, caixes, cooperatives i establiments financers que operen a Espanya va baixar 0,09 punts durant el mes de gener respecte al desembre i es va situar al 13,53%. Aquesta caiguda, la primera des del febrer del 2013, es va produir perquè es va canviar la forma de càlcul.