Ni l'estàtua de Goya ha pogut ser desnonada de la plaça Sant Jaume. El moviment per l'habitatge, que s'ha aplegat al centre de Barcelona per reclamar el dret a tenir un sostre, ha impedit que el camió s'endugués el bust gegant del pintor aragonès, col·locat al bell mig de la plaça amb motiu de la gala del cinema espanyol celebrada a Barcelona. Almenys, fins que ha acabat la concentració sota el lema "Prou excuses. Els pisos, per viure-hi" que ha omplert més de la meitat de la plaça barcelonina. A la plaça hi caben unes 6.000 persones quan és plena, però segons la Guàrdia Urbana la protesta n'ha congregat 1.100. Les protestes de les entitats socials han arribat després de l'acord de Junts, PP i Vox al Congrés per fer caure el paquet de mesures socials de Pedro Sánchez que incloïa un antidesnonament. Una votació a Madrid que servirà perquè moltes "famílies vulnerables" acabin al carrer ha denunciat el portaveu del Sindicat de Llogateres, Enric Aragonès: "Si seguim repetint que l'economia va millor, però seguim vivint cada vegada pitjor, ja sabem qui aprofita aquesta frustració, és terreny llaurat per a l'extrema dreta".

Torna el "mori la intel·ligència" de l’octubre del 1936 a la Universitat de Salamanca, fos textual o no, de Millán-Astray contra Unamuno. Torna el "dret de conquesta" de Gonzalo Torrente Ballester del març del 1995, també a Salamanca, contra el retorn dels papers catalans espoliats amb fins repressors. És a dir: torna cruament el combat contra la cultura i la diversitat. Malgrat el "viva la muerte!" del mateix Astray, hi ha coses que no moren mai. A Borriana, el gran enemic a batre per Vox són ara unes quantes revistes en català tan subversives com les infantils Cavall Fort i Camacuc. La cultura, sobretot si és catalana, els genera por, urticària, obcecació. Senzillament, no accepten la diferència, ni lingüística ni ideològica, i no tenen cap mena de pudor a proclamar-ho. La nostra educació sentimental és per a ells adoctrinament, on nosaltres veiem llibertats ells proclamen "ley y orden", el dret a usar i promoure la nostra llengua el consideren llavor de separatisme.

L'escriptor francès Anatole France afirmava dels retrats que eren com "una biografia pintada". I el filòsof alemany Walter Benjamin assegurava que, si un retrat és bo, en un període de dues o tres generacions l'artista eclipsa el model. Els retrats també poden ser símbols de poder i ostentació, al·legories i maneres d'amagar els secrets més íntims. Al mateix temps, fer-los és tot un repte. "El retrat és el gènere on l'artista té més limitada la llibertat", afirma el director del Museu del Prado, Miguel Falomir, amb motiu de l'exposició El segle del retrat. Col·leccions del Museu del Prado. De la il·lustració a la modernitat, que es pot visitar al CaixaForum de Barcelona fins al 4 de juny, i que després viatjarà als CaixaForum de Saragossa, Sevilla, València i Palma.

El Museu de Belles Arts de Bilbao exposa per primera vegada des d'aquest divendres tres retrats que Goya va fer a membres de la família Adán de Yarza durant la seva etapa de pintor de cort a Madrid: 'Maria Ramona de Barbachano', 'Bernarda Tavira' i 'Antonio Adán de Yarza'.

Dues noies van tombar el cap de setmana passat un panell on estaven exposades obres de Salvador Dalí i Francisco de Goya al Museu Glavni Prospekt de Iekaterinburg en intentar fer-se una foto, segons han informat mitjans locals. Al panell hi havia exposat un gravat de Dalí de la sèrie 'Caprichos'. En un vídeo que han difós els mitjans russos, es pot veure la caiguda després que una de les noies el toqués per darrere mentre l'altra intentava fer-ne una foto, i com l'expansió sacseja els quadres que hi ha a la paret, entre els quals un Goya. Després del terrabastall, les noies van sortir corrent del museu.

Dos germans de Girona han estat imputats aquest divendres per la Policia Nacional després d'haver intentat revendre un quadre fals de Goya a un suposat xeic àrab per 4 milions d'euros. Els dos detinguts havien estat estafats prèviament, ja que en un principi desconeixien que la peça no era autèntica. La policia ha confiscat l'obra, titulada 'Retrat d'Antonio María Esquivel', al domicili d'un dels germans.

La col·laboració entre el museu del Prado i La Caixa, iniciat al juliol del 2009 amb el programa didàctic L’art d’educar, ha fet un pas endavant amb l’acord que va ser signat ahir, segons el qual l’Obra Social de l’entitat bancària es converteix en una de les institucions benefactores del museu. En els propers quatre anys, La Caixa s’ha compromès a fer una aportació de 2,5 milions d’euros al museu madrileny: segons fonts de la institució, l’objectiu principal de l’entesa és “fomentar un coneixement més gran de les col·leccions artístiques de la pinacoteca a Espanya”.