Junts torna a tombar l'escut social i s'allunya encara més del PSOE

MadridAl Congrés tothom donava per fet aquest dijous al matí que l'escut social del govern espanyol no tiraria endavant. Finalment l'amenaça de Junts de tornar-hi a votar en contra s'ha materialitzat escenificant no només el trencament amb el PSOE, sinó també la nul·la interlocució entre els dos partits des que els de Carles Puigdemont van decidir trencar amb els socialistes. Els vots dels juntaires, però també els del PP i Vox, han fet descarrilar aquest paquet de mesures com va passar fa un mes, quan el govern espanyol va portar el decret al Congrés per primer cop.

El motiu principal rere el rebuig de Junts –una decisió que ha estat titllada de "vergonyosa" per part de l'executiu de Pedro Sánchez i els socis del bloc d'investidura– és la mesura antidesnonaments que es recull en el decret, i que està en vigor des de la pandèmia de la covid-19. A més, en la votació de fa un mes, el paquet de mesures socioeconòmiques anava en el mateix document que la pujada de les pensions, però aquesta vegada l'executiu de Pedro Sánchez ho ha separat per assegurar-se que, com a mínim, l'increment d'aquestes prestacions el 2026 prosperés (s'incrementaran un 2,7%) –Vox ha estat l'únic partit que hi ha votat en contra. A la tarda, des de Burgos, el president espanyol ha obviat la negativa de Junts i ha disparat només contra el PP i Vox: "Són el bloc que bloqueja els drets", ha lamentat. I ha retret als populars –només a ells– que hagin votat en contra que els damnificats pels incendis de l'estiu a Castella i Lleó no paguin impostos per les indemnitzacions.

Junts presenta una alternativa

De poc ha servit, doncs, l'acord entre el govern espanyol i el PNB per excloure els petits propietaris de la mesura (aquells que només tenen un habitatge per lloguer no es veurien afectats). Fonts del partit al Congrés asseguren que sense la prohibició d'executar els desnonaments d'algunes famílies quan poden acreditar vulnerabilitat –consideren que dona ales a l'ocupació–, haurien votat a favor de l'escut social. De fet, aquest va ser un escenari que la Moncloa va preveure abans d'aquesta segona votació, com va explicar l'ARA. "Escut social sí, ocupacions no", asseverava aquest dimecres la portaveu de Junts al Congrés, Miriam Nogueras. Una tesi que el govern espanyol esmena: "És una excusa absolutament fal·laç", ha etzibat el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, quan ha sortit a defensar el decret des de la tribuna del Congrés.

A més d'alimentar l'ocupació, els juntaires consideren que la mesura antidesnonaments no soluciona la crisi de l'accés a l'habitatge i deixa desemparats els propietaris. En aquest sentit, critiquen que el govern espanyol no hagi complert amb el compromís de compensar els propietaris per l'impagament de la renda per part dels llogaters tot i haver anunciat 300 milions d'euros. I aquest dijous han registrat una proposició no de llei amb una alternativa a la mesura, i han mirat de marcar perfil propi com també han fet amb altres qüestions com la prohibició del burca. A grans trets, en la seva PNL Junts proposa aplicar l'article de la llei d'enjudiciament civil que estableix que l'Estat pagui a través de les arques públiques el lloguer degut (aplicar el que es coneix com enervar el desnonament) perquè "la protecció de les persones vulnerables sigui assumida per l'administració i no pels particulars".

Amb tot, Junts diu que no té dades exactes de l'afectació de la moratòria fins ara en vigor dels desnonaments perquè el govern espanyol "no els les dona", expliquen fonts de Junts a Madrid. Segons els moviments pel dret a l'habitatge, la mesura ha aturat temporalment uns 58.000 desnonaments (amb dades fins a l'any 2024), alguns dels quals són per impagament del lloguer, però també per recessió del contracte i increment de la renda. Els juntaries tampoc s'han obert a donar suport al paquet ni tramitar-lo com a projecte de llei per introduir-hi esmenes més endavant, ja que consideren que és una via que acaba en un calaix. Ara l'executiu espanyol ha de decidir si reedita l'escut social sencer o el trosseja.

Per la seva banda, ERC, Bildu i el BNG també han mogut fitxa i han registrat esmenes a la llei de dependència, que s'està tramitant al Congrés, per "blindar" per llei la prohibició dels desnonaments i els talls de subministraments a persones vulnerables, amb discapacitat o en situació de dependència.

Relacions trencades

Fonts del govern espanyol reconeixen que en aquests moments no s'està donant cap espai d'interlocució en termes de negociació amb els de Carles Puigdemont, tot i que hi ha "cordialitat". És cert que el govern espanyol arribava a la votació d'aquest dijous assumint la derrota, però el xoc és evident. "Per què compren el marc de la dreta i la ultradreta?", recriminava Pedro Sánchez aquest dimecres a Miriam Nogueras, en referència al discurs de l'ocupació.

Amb tot, l'única finestra que podria redreçar aquesta situació, a ulls de la Moncloa, és la tornada de Carles Puigdemont. Això trauria de la llista d'incompliments que Junts denuncia el fet que l'amnistia no s'hagi executat, tot i que hi ha altres matèries encallades com la delegació de les competències en immigració.

Cau la limitació de preus

Alhora, l'altra votació clau d'aquest dijous, el decret per limitar preus de béns i serveis en casos d'emergència, tampoc ha prosperat perquè el PP, Vox i Junts hi han votat en contra. Fonts dels juntaires a Madrid comparen aquesta mesura amb la Veneçuela de Nicolás Maduro. "És una vergonya i no permetré que els ciutadans se sentin indefensos davant els abusos flagrants que s'han comès durant els incendis de l'any passat o les recents situacions d'emergència", ha asseverat el ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy, després de la votació. La mesura neix després que les organitzacions de consumidors hagin denunciat que algunes empreses han incrementat de forma desproporcionada els preus d'alguns béns i serveis durant la dana al País Valencià o el recent caos a la xarxa ferroviària espanyola.