Un dels retrets que es fan a l'Aragó en relació amb el cas Sixena és que només reclama les obres d'art dels museus catalans. Ara, el govern de l'Aragó ha assegurat que vol reclamar la pintura del retaule major del monestir dedicada a La Nativitat del Museu del Prado. La vicepresidenta d'Aragó, Mar Vaquero, ha avançat aquest dimecres que el govern de Jorge Azcón reclamarà la pintura, si es confirma que va sortir il·legalment del cenobi després de 1936. Així ho apunta l'investigador i perit de l'Ajuntament de Vilanova de Sixena Juan José Nieto després de revisar la documentació aportada pel MNAC, que inclou unes fotografies que mostrarien la presència de la taula a la sala capitular del monestir i que daten de l'inici de la Guerra Civil.

Felip VI ha fet una aparició sorpresa a les xarxes per explicar el quadre de Las Meninas, de Diego Velázquez, amb motiu de la celebració del directe número mil del Museu del Prado. La pinacoteca fa aquestes retransmissions cada dia a través d'Instagram, on centenars de persones es connecten per aprendre curiositats d'alguna peça de la col·lecció. Aquest dimarts, però, ha estat el rei espanyol qui ha aparegut en pantalla. El seu directe també ha estat una mica diferent: el monarca no ha explicat els detalls del quadre més famós del Prado des del museu sinó des de la Zarzuela, amb la pintura projectada en una pantalla.

La plataforma CaixaForum+, especialitzada en continguts de caràcter cultural i científic, és un pou de documentals i programes que poc tenen a veure amb el que trobem a la resta de plataformes audiovisuals més comercials. Un exemple del que hi podeu trobar (de manera gratuïta) és Una altra col·lecció. Els marcs del Museu del Prado, un documental basat en un itinerari expositiu que ofereix una altra manera de mirar les obres d’art. A través de Gemma García, responsable de la col·lecció de marcs del Museu del Prado, descobrim el procés per renovar el marc del quadre Sant Jeroni meditant, de Paolo Veronese, del segle XVI. Es busca un nou marc, de la mateixa època i que encaixi amb l’obra. Aquesta operació concreta portarà l’espectador a endinsar-se en la part dels grans museus que no veiem mai: la dels equips que hi treballen diàriament, i mostrarà els diferents experts que participen de tot el procés. Historiadors, restauradors, documentalistes, especialistes en ebenisteria, estudiosos dels pigments... El documental, de només mitja hora de durada, va més enllà del cas concret per explicar altres operacions de renovació dels marcs i, fins i tot, la història que s’amaga darrere dels marcs. La televisió permet fer-ho d’una manera més subtil i acurada. El pla detall ens dirigeix la mirada a aspectes molt concrets i gairebé imperceptibles. El context reposat de les sales de treball també aporta una atmosfera relaxada en què les converses entre professionals, amb voluntat de divulgació, ens descobreixen històries i anècdotes de la història de l’art. Els marcs del museu del Prado ens mostra com el marc, més enllà de limitar l’espai de creació, pot modificar la manera de percebre una obra. Ho comprovem a través de l’exemple d’un quadre tan senzill com Agnus Dei de Zurbarán. El resultat i fins i tot el missatge de la pintura del xai és molt diferent amb un marc robust daurat que amb un de negre i auster. També veiem les dinàmiques internes d’un gran museu, com s’inventaria i documenta l’obra i tot allò que s’hi vincula. Ens oblidem del museu com un espai estàtic d’observació per entendre’l com un lloc de treball, estudi i construcció de coneixement. Passem a entendre l’obra d’art com una peça que va més enllà de l’autor que el signa, i que es converteix en un espai de trobada entre múltiples disciplines: fusters, dauradors, mecenes..., on conflueixen sensibilitats, tècniques, corrents culturals i estils.

Michelangelo da Merisi, conegut com a Caravaggio, és considerat un dels pintors més excepcionals de la història de l'art. El catàleg de la seva obra és només d'unes 60 pintures, així que la descoberta de l'Ecce homo que va sortir a la venda mal atribuït en una casa de subhastes madrilenya l'abril del 2021 és una de les grans descobertes de la història de l'art.

L'escriptor francès Anatole France afirmava dels retrats que eren com "una biografia pintada". I el filòsof alemany Walter Benjamin assegurava que, si un retrat és bo, en un període de dues o tres generacions l'artista eclipsa el model. Els retrats també poden ser símbols de poder i ostentació, al·legories i maneres d'amagar els secrets més íntims. Al mateix temps, fer-los és tot un repte. "El retrat és el gènere on l'artista té més limitada la llibertat", afirma el director del Museu del Prado, Miguel Falomir, amb motiu de l'exposició El segle del retrat. Col·leccions del Museu del Prado. De la il·lustració a la modernitat, que es pot visitar al CaixaForum de Barcelona fins al 4 de juny, i que després viatjarà als CaixaForum de Saragossa, Sevilla, València i Palma.

La Universitat de Barcelona (UB) és la institució que no és un museu que té més obres dipositades del Museu del Prado, 56, distribuïdes entre la seu històrica a la plaça Universitat, la Facultat d'Economia i la de Medicina. Les obres van arribar en quatre tongades entre l'any 1877 i el 1883 amb l'objectiu de guarnir la nova seu, de la qual encara s'estaven enllestint els últims detalls. La UB també és la institució catalana que en té més, i és un dels dipòsits del Prado més antics.

L'onada d'accions contra obres d'art famoses per cridar l'atenció sobre l'emergència climàtica ha arribat a Espanya: dues activistes de l'organització Futuro Vegetal s'han enganxat les mans als marcs dels quadres de Francisco de Goya al Museu del Prado La maja vestida i La maja desnuda. Entre els dos quadres han escrit el missatge "+1,5 ºC", per alertar sobre "la pujada de temperatura mundial que provocarà un clima inestable i greus conseqüències a tot el planeta". Les dues obres estan exposades a la sala 038 i després dels fets els vigilants l'han desallotjat. Al vídeo que ha difós l'organització es pot veure com un dels vigilants intenta aturar l'enregistrament i alguns visitants les increpen.

Al llarg de la Guerra Civil i sobretot els anys posteriors, durant el franquisme, molt patrimoni va canviar de mans. Terres, pisos, finques, documents, patrimoni cultural, cotxes, mobles... van patir l'espoli i van passar a mans del bàndol guanyador. Ha costat dècades, i continua sent molt difícil reconèixer aquest espoli. Després de més de quaranta anys de democràcia, finalment el Museu Nacional del Prado ha fet una revisió provisional i d'urgència dels seus fons per localitzar les obres confiscades durant la Guerra Civil i el franquisme que no es van tornar als seus legítims propietaris.

El Museu del Prado acaba de rebre una important pintura medieval catalana, la taula principal del retaule de Lluís Borrassà dedicat a santa Marta, sant Domènec i sant Pere Màrtir, gràcies a la compra dels American Friends of the Prado Museum amb la col·laboració de la Fundació Amigos del Museo del Prado. El retaule era a la capella de Santa Marta de la Catedral de Barcelona i va ser un encàrrec que el ric farmacèutic Guillem Despujol va fer al pintor. Des del Prado asseguren que aquesta donació suposarà "una important contribució a l'enriquiment de les col·leccions del Museu del Prado i a l'increment de la representació de la pintura gòtica catalana a les seves sales".

L'any 1833 Pellegrino Succi va rebre l'encàrrec d'arrancar els dinou frescos que decoraven la capella Herrera de l'església de Sant Jaume dels Espanyols, situada a la plaça Navona de Roma. El temple era el punt de trobada de la comunitat espanyola a la ciutat italiana, però el deteriorament que havia patit en els últims anys va fer que la Corona espanyola decidís clausurar aquesta església i entronitzar la basílica de Santa Maria de Montserrat, també situada a Roma, com la referència espanyola a la ciutat. Aquell any va ser l'últim cop que es va poder veure sencera una de les obres més reconegudes del pintor barroc Annibale Carracci. Fins ara. El Museu del Prado de Madrid ha retrocedit en el temps i ha convertit part de les seves parets en la ja desapareguda capella italiana de la plaça Navona. Una recreació inèdita que ha permès reunir setze dels dinou frescos que va crear Carracci i que fins ara estaven dispersos entre dos museus: el Prado i el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), que els va rebre en dipòsit de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Els altres tres fragments continuen en parador desconegut.

El ball de possibles seus de grans museus continua més enllà del polèmic Hermitage de Barcelona: el director del Museu del Prado, Miguel Falomir, ha assegurat en una de les converses incloses dins l'exposició del Círculo Ecuestre By invitation que veu "llunyana" la creació d'una subseu del Prado a Barcelona per falta de consens polític, segons el comunicat que ha fet públic el Círculo Ecuestre. El projecte de la subseu estaria emmarcat en la cocapitalitat científica i cultural de Barcelona. "No hi ha unanimitat per a la creació d'una subseu", ha dit Falomir. "Es pot plantejar, però ha d'haver-hi un clima d'unanimitat a l'hora d'acceptar la presència del Museu del Prado, i no sempre n'hi ha sigut", ha subratllat.

Les vides de les grans pintures de la història de l'art estan plenes de vicissituds insòlites: el Museu del Prado mostra a partir d'aquest dilluns Les filadores de Velázquez amb un marc que amaga els afegits que es van fer a la pintura al segle XVIII. Concretament, es va afegir una franja ampla a la part superior, corresponent a l'arc i l'òcul, i unes franges més estretes a l'esquerra, a la dreta i a la part inferior, segons informen des del museu. Com que aquestes intervencions són històriques i no es podien eliminar per aquesta raó i també per la fragilitat de la pintura, al Prado treballaven des del 2017 per desenvolupar un sistema d'emmarcat que només mostrés la part que va pintar Velázquez. Amb el sistema d'emmarcat que hi havia fins aleshores era massa difícil accedir a la part posterior de la pintura. El nou marc està fet amb alumini perquè sigui més lleuger i consisteix en un sistema d'emmascarament que queda camuflat dins la sala.

Si fos un 8-M normal a Madrid, aquest dilluns el Paseo del Prado estaria ple d’una marea lila per reivindicar el Dia Internacional de les Dones. La Delegació del govern espanyol, però, ha prohibit les manifestacions a la capital espanyola, cosa que no ha passat enlloc més de l’Estat. El protagonista del passeig, doncs, seguirà sent el gran cartell instal·lat fa just una setmana en què es llegeix "Pasiones mitológicas" i s’exhibeix el nu de diferents dones a les portes del Museu del Prado. És l'última exposició temporal que ha inaugurat i reuneix per primer cop en quatre segles les famoses poesies de Tiziano.

A la mitologia clàssica, enfrontar-se als déus es paga molt car: Ixió va ser lligat a una roda que gira eternament, i a Tici, una àliga o un voltor li obre el costat un dia rere l'altre per menjar-se-li el fetge, com es pot veure en les dues pintures més espectaculars, totes dues de Josep de Ribera, de la nova exposició del CaixaForum de Barcelona Art i mite. Els déus del Prado. "La mitologia segueix tenint una vigència extraordinària", subratlla Miguel Falomir, el director del Museu del Prado, d'on provenen els fons exposats. La mitologia té una gran capacitat per "encarnar arquetips que han transcendit el món de l'alta cultura" i que es poden trobar en pel·lícules tan populars com La guerra de les galàxies i Matrix.

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, el Museu del Prado ha instal·lat una lona en homenatge a les artistes que van ser silenciades i que reprodueix l'obra Estudi del natural, de Concepción de Figuera, que va ser adquirida per l'Estat atribuïda a un home i dipositada al museu. També han organitzat una exposició, que obrirà el dia 30, per aprofundir en el paper de la dona en el sistema de l'art espanyol al segle XIX, Convidades. Fragments sobre dones, ideologia i arts plàstiques a Espanya (1833-1931). Malgrat tot, queda molta feina per fer perquè el Prado sigui un museu igualitari i contextualitzi les obres amb el relat i el vocabulari del segle XXI. "No és un problema ni de la pintura ni de l'artista, sinó de la història de l'art, de com ha explicat el passat", afirma l'historiador de l'art i periodista Peio H. Riaño, que publica Invisibles. ¿Por qué el Museo del Prado ignora a las mujeres? (Capitán Swing).

Com es pot aconseguir que els museus tinguin més prestigi és la pregunta que els directors i representants d'institucions de renom intentaran respondre al primer Congrés Internacional de Reputació de Museus, que ha començat aquest dimecres al Museu Universitat de Navarra. Les jornades, en què també participaran 33 experts de la matèria, les han organitzat conjuntament el Museu del Prado, la Universitat de Navarra i el Corporate Excellence - Centre for Reputation Leadership. Buscar maneres d'atreure nous públics i avaluar la influència que han tingut les noves tecnologies en aquestes instal·lacions seran dos dels temes que es posaran sobre la taula.

'Retrat de Michele Marullo Tarcaniota', pintat per Botticelli el 1491 i propietat de la família Cambó des de 1929, va ser declarat Bé d’Interès Cultural (BIC) pel govern espanyol el 1988. És a dir, és una pintura inexportable. Tanmateix, la família Cambó la posarà a la venda del 3 al 6 d’octubre a la fira d’art Frieze Masters de Londres a través de la galeria britànica Trinity Fine Art. La pintura, l’últim Botticelli en mans privades, va ser taxada pel govern espanyol en 60 milions d’euros, i podrà ser exhibida a Londres gràcies a un permís d’exportació temporal concedit per la junta de qualificació, valoració i exportació de béns del patrimoni històric.

El Museu del Prado, que en dos segles d'història s'ha convertit en una de les pinacoteques més importants, reconegudes i visitades del món, ha estat guardonat aquest dimarts amb el premi Princesa d'Astúries de comunicació i humanitats 2019.

La paraula blockbuster deu ser un malson recurrent dels directors de museu: ¿val la pena fer una gran inversió per exposar una patum que és com un bolet per atraure més públic? “Les exposicions blockbuster tenen els dies comptats”, deia ahir el director del Museu del Prado, Miguel Falomir, al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), amb motiu de la presentació de l’exposició dedicada a Bartolomé Bermejo, considerat el pintor més important de la Corona d’Aragó del seu temps. Després de l’èxit que la mostra va tenir al Prado -110.000 visitants, venda imparable de catàlegs, reacció entusiasta dels mitjans-, sembla que Falomir i el director del MNAC, Pepe Serra, han trobat una nova fórmula d’èxit amb la qual es mantenen fidels a les seves col·leccions: els blockbuster km 0.

Els responsables del Museu del Prado han desallotjat aquest dilluns part de la principal pinacoteca espanyola com a mesura de precaució arran d'un "incident menor" registrat en un dels lavabos amb un assecador de mans que ha disparat l'alarma antifums.