La ciutat de Girona ha començat a aplicar el nou model de recollida de residus amb contenidors intel·ligents. A partir d’ara hi haurà un contenidor per a cada fracció i es podran llençar els residus qualsevol dia de la setmana i a qualsevol hora del dia. La targeta identificativa continua sent necessària per obrir els recipients.

Milions de tones de petroli creuen continents i mars per anar a parar als armaris atapeïts dels ciutadans occidentals. El polièster en totes les seves formes, fibres sintètiques que només poden ser destruïdes si són cremades, teixits tractats amb substàncies tòxiques que enverinen rius, plantes, animals i persones. Vivim en petroli, dormim en petroli, suem petroli. Bona part d'aquestes peces de roba presentades com a atractives i desitjables als aparadors físics i virtuals de les botigues no són gaire diferents de les bosses d’escombraries. Però tan mones, tan lluents. La publicitat massiva fa que dipositem en aquest embolcall insostenible, lleig i incòmode tots els nostres anhels de bellesa i seducció. A la roba li atribuïm infinitat de significats vinculats a la personalitat, l'atracció sexual, l'estatus (emmascarat ara amb paraules com estil, glamur o bon gust), l'èxit amorós i el laboral i, per damunt de tot, creiem que hi resideix la nostra individualitat, l'expressió única del que som. Només que, amb un cop d'ull a la passarel·la quotidiana dels carrers de qualsevol ciutat, resulta que anem vestits tots de la mateixa manera: no som més que obedients soldats del poderós exèrcit del sistema moda.

Saturats, pressionats i amb uns costos que corren el risc d'ofegar-los. Així es troben ara mateix a Catalunya moltes entitats i empreses, moltes del tercer sector, que es dediquen a la recollida selectiva i classificació de la roba i el tèxtil que dipositem als contenidors específics perquè es puguin reaprofitar les peces i els materials. El problema que té acorralat el sector és doble: d'una banda, una quantitat ingent i creixent de tones de roba i teixits que complica la gestió a les plantes d'arreu del país. De l'altra, el col·lapse de roba de segona mà que hi ha també als mercats internacionals on fins ara trobava sortida el material prèviament triat aquí. Si no el poden vendre, els costos de gestió per a aquestes empreses d'inserció es tornen inassumibles.

Quan amb prou feines ens hem recuperat del bombardeig comercial a què ens ha sotmès el Black Friday i amb la campanya de Nadal ja engegant motors des de fa dies a les botigues, l'ARA publica avui un reportatge d'investigació que ens posa davant del mirall com a consumidors, en aquest cas, de roba i calçat. La majoria renovem els nostres vestits a un ritme vertiginós temporada rere temporada, mentre vora un terç de les peces que els europeus tenim a l'armari (un 30%) fan més d'un any que no se n'han mogut. I què passa amb la quantitat de peces que descartem quan ja no ens fan servei?

El sector de la reutilització tèxtil viu un moment crític, tal com destapa la investigació publicada avui per l’ARA. Parlem amb Albert Alberich, fundador de la cooperativa social Moda Re- (Càritas), sobre límits, reptes i possibles solucions. ¿Com es pot evitar que el sistema europeu que ha de garantir la reutilització i aprofitament de tones de roba, calçat i teixit de tota mena acabi convertit en una baula més d’una cadena global d’externalització ambiental i social?

En un magatzem als afores de Sabadell, desenes de treballadors de la Fundació Formació i Treball s’afanyen a classificar un flux incessant de roba usada. Camises de cotó, vestits de lluentons, jerseis de polièster, texans infantils. Cada peça representa, en teoria, un petit gest solidari i sostenible: una donació per “tancar el cercle” de la moda ràpida. 

La plataforma 3Cat ha estrenat un talent show frívol i esperpèntic. El títol resumeix perfectament la temàtica: Net i polit. És una competició presentada per Maria Gómez on guanya qui neteja millor la merda. Les deixalles d’una zona de barbacoes, les grades d’un estadi de futbol, els autobusos d’un festival, els lavabos d’un càmping, la sorra de la platja després d’un botelló, l’habitació d’un hotel o un local de festes. Funciona a través de l’enfrontament per equips, on els participants es van eliminant entre ells i un jurat d’experts en valora l’eficàcia. A més, hi ha proves vinculades a l’ordre, l’organització i les neteges específiques. La coartada per justificar aquest joc tan pedagògic representa que és la conscienciació pel reciclatge. Una excusa fallida quan és obvi que tota la merda que han de netejar els concursants és una posada en escena teatral i forçada. El programa és, en ell mateix, un generador de merda perquè utilitza quilos i quilos de menjar, cartró, vidre, plàstic, material de rebuig i deixalles només per fabricar la porqueria que els concursants netejaran. És com si haguessin arrasat amb les prestatgeries d’un gran basar de productes de baixa qualitat per escampar-ho tot i fer-ho malbé. Un concurs de neteja en què la porqueria és inversemblant ja demostra que té més de show que de talent, sobretot dels qui el fan.

Ara que entrem en una de les èpoques de més consum compulsiu de l'any, és un bon moment per donar visibilitat al que passa amb tot allò que després no fem servir. Aquest diumenge, al dossier, trobareu el resultat d'una investigació d'abast europeu, en la qual ha participat una col·laboradora de l'ARA, que segueix les rutes, sorprenents i sovint opaques, que fa la roba que descartem. Mitjançant marcadors cosits a diverses peces, un equip de periodistes ha reconstruït els trajectes fins a grans zones logístiques en països com els Emirats Àrabs Units i ha calculat la petjada de carboni que genera aquest sistema global.

Tres persones han quedat ferides greus en l'incendi d'una planta de reciclatge del polígon La Borda de Caldes de Montbui. Els fets han passat cap a les set del matí d'aquest divendres a la nau de l'empresa Tractament de Subproductes Industrials, dedicada al reciclatge industrial. Tots els afectats són treballadors d'aquesta factoria. Un seguit d'explosions, que s'han sentit des del poble, han originat un foc que s'ha estès ràpidament per tota la fàbrica i que dues hores més tard ha quedat controlat.

Des que Girona va canviar el sistema de recollida de residus amb contenidors intel·ligents, a principis del 2025, les escombraries s'han convertit en el principal maldecap de la ciutat. Fa mesos que a la capital gironina ja no hi ha els clàssics contenidors de reciclatge, dels que tenen un color per a cada fracció, sinó que tot són recipients multifracció que s'obren amb una targeta nominal i només s'hi pot abocar el tipus de deixalla (envasos, paper, rebuig, tèxtil sanitari o orgànic) que marca el calendari setmanal. Igualment, als barris amb menys densitat, fan recollida porta a porta o sistemes mixtos, mentre que els comerços, que generen gran quantitat de residus, també han de gestionar la brossa amb un horari concret. 7 mesos després, però, passejant per la ciutat, es fa evident que aquest nou sistema de recollida no ha funcionat com s'esperava.

La transició ecològica sembla generar cada cop menys entusiasme entre la classe treballadora, fins al punt que el “negacionisme climàtic” no para de créixer, de la mà de l’extrema dreta. En un article valent, el periodista Joan Burdeus parlava directament del fracàs de l’esquerra per liderar en positiu aquesta lluita. És paradoxal que, sent les persones pobres i treballadores de l’escala bàsica qui més pateix les conseqüències del canvi climàtic, siguin aquestes les que li estan girant l’esquena. Si no abordem les causes d’aquesta desafecció, serà difícil revertir-la.

El luxe evoluciona de moltes maneres, com ara en l'elecció dels materials que utilitza. Una demostració d'aquest fenomen és la nova col·lecció Atelier Next de la firma Silhouette, especialitzada en ulleres d'alta qualitat tant de vista com de sol. Per a aquest nou llançament, la marca austríaca ha escollit materials com la pell vegana o l'or reciclat. D'aquesta manera, Silhouette ha volgut fusionar la innovació creativa i tecnològica que l'ha caracteritzat des dels seus orígens amb les noves tendències del sector del luxe, ja que amb la incorporació d'uns clients més conscienciats ha de procurar que els articles siguin més respectuosos amb el medi ambient.

Girona és la primera de les quatre capitals de Catalunya que aposta per implementar un sistema pioner de recollida selectiva de residus. En els barris més poblats, l’Ajuntament està canviant progressivament tots els contenidors convencionals per contenidors intel·ligents, que només s’obren amb una targeta de contacte i solament s’hi pot abocar la fracció de reciclatge que marca el calendari municipal. Si algun veí intenta tirar restes de menjar, envasos de plàstic o cartons el dia que no toca, el contenidor, senzillament, no s’obre. És, per tant, un canvi radical, que afecta el dia a dia dels més de 100.000 gironins i gironines que viuen a la ciutat. Molts hi posen bona voluntat i intenten adaptar-se als nous hàbits. D’altres, però, incompleixen la normativa i deixen les escombraries tirades a fora del contenidor, generant muntanyes de brossa al carrer que, si els serveis de neteja no recullen, provoquen una imatge de deixadesa i brutícia molt desagradable.

El Concurs ReciclArt, celebrat el 22 de novembre en el marc de la Setmana Europea de Prevenció de Residus i on van participar més de 400 estudiants, va reforçar la importància de la circularitat dels envasos plàstics i la creativitat com a motor de canvi. L'acte va destacar pel talent i la creativitat dels alumnes de secundària de les escoles de Viladecans, els quals van transformar envasos de plàstic reciclats en escultures artístiques i van demostrar, així, que el reciclatge pot ser una eina educativa, artística i transformadora. L'alcaldessa de Viladecans, Olga Morales, les tinentes d'alcaldessa Encarna García i Irene Reus, la directora de comunicació i sostenibilitat d'Unilever, Ana Palencia, i la responsable de màrqueting de Dove, Anna Gost, van presidir el lliurament de l'edició dels premis ReciclArt a l'edifici Cúbic, en una cerimònia conduïda per la meteoròloga de TV3 Gemma Puig.

La roba que es llença als contenidors de recollida selectiva acaba viatjant una mitjana de 9.000 quilòmetres i majoritàriament acaba a l'Àsia o l'Àfrica. És la conclusió principal d'una investigació efectuada per Greenpeace, que va posar dispositius GPS en diverses peces de roba d'aquests contenidors i n'ha fet un seguiment durant mesos. Un any després, el 92% de les peces monitoritzades eren fora de l'estat espanyol.

El govern de Salvador Illa encara mantenia fa una setmana més de 200 càrrecs que havien estat nomenats per l'executiu anterior, d'ERC, segons va avançar l'ARA. La llista, però, va escurçant-se amb sortides com la del fins ara director de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), Isaac Peraire, que serà cessat aquest dilluns pel consell d'administració de l'ARC, després que ell mateix reclamés el seu cessament en una carta publicada a la xarxa social X (antic Twitter), en què instava a nomenar una nova direcció. L'encarregat de succeir Peraire serà Albert Planell, que fins ara havia ocupat el càrrec de gerent del Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental.

La multinacional danesa de joguines Lego, que en els darrers anys ha obtingut resultats positius, ha canviat el tipus de plàstic que utilitza per a la fabricació dels seus productes cap a resina feta amb materials reciclats i energies renovables. Aquesta política li representa un increment de fins al 60% dels costos, que l'empresa ha decidit no traspassar al preu de venda, segons informa aquest dimecres el diari britànic Financial Times.

El Govern ha enllestit el contingut de la futura llei catalana de residus, que té com a objectiu trencar amb la cultura dels productes d'un sol ús i impulsar la reutilització i el reciclatge. El conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, ha presentat aquest divendres a les entitats socials, ambientals i empresarials l'avantprojecte de llei que, entre altres mesures, obligarà les botigues tèxtils amb instal·lacions de més de 1.200 m² a reservar un espai per comprar roba de segona mà, i també prohibirà la venda de productes que continguin microplàstics. D'altra banda, la normativa preveu que, en un termini de dos anys, s'implanti el sistema de dipòsit, devolució i retorn per a ampolles de plàstic, llaunes, brics i vidres que continguin aigua o refrescos, així com un sistema específic per a les burilles de cigarreta, les piles i bateries, els residus d’aparells elèctrics i els envasos de residus químics d'ús domèstic. Ara bé, la norma no es podrà aprovar fins a la pròxima legislatura a causa de la convocatòria d'eleccions per al mes de maig.

Consumiu tant plàstic com vulgueu, que nosaltres després el reciclem i no hi ha cap problema. Aquest és el mantra amb què la indústria del plàstic ens ha bombardejat les darreres dècades, invertint-hi ingents quantitats de diners.

Al desert d'Atacama, a Xile, a prop de la localitat d'Alto Hospicio, s'acumulen més de 126.000 milions de tones de roba i residus. Tanta és la magnitud de les piles de roba que un satèl·lit les va captar des de l'espai i la imatge va recórrer el món. Un 40% dels productes tèxtils que arriben a Xile travessen la zona lliure de taxes de la província xilena d'Iquique, al nord del desert, i es venen als mercats de segona mà. La roba que no aconsegueix trobar comprador en aquests mercats acaba cremada –ja que és una bona font de combustible– o abocada al desert. La roba de baix cost que s'exporta des dels països del nord cap als del sud surt molt cara: el seu impacte ecològic contamina el planeta.