La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) minimitza el risc dels fons de deute privat, un instrument d'inversió que als Estats Units travessa una situació de crisi amb limitació a la liquiditat per als inversors en alguns casos, com un corralito. A Espanya només operen vuit d'aquests instruments d'inversió col·lectiva lliure, amb un total de 913 milions d'euros. Aquesta xifra suposa menys de l'1% del que mouen aquesta mena de fons.

El fons d'inversió Ysios Capital ha tancat un acord de compravenda amb la multinacional suïssa CSL per un preu màxim de 2.200 milions de dòlars (uns 1.862 milions d'euros) per la seva start-up participada VarmX, segons ha informat el fons aquest dimarts en un comunicat.

El fons d'inversió nord-americà Carlyle ha contractat els bancs Santander i Morgan Stanley perquè l'assessorin en el procés de venda del grup vitivinícola Raventós Codorníu, del qual controla un 68% del capital, segons ha informat aquest dilluns Expansión i ha confirmat l'ARA.

La pandèmia va animar la inversió en el sector salut i es van aconseguir xifres mai vistes, però les empreses catalanes no aconsegueixen que els inversors locals apostin per elles. Els fons catalans van desemborsar 158 milions d'euros l'any 2024, però només van destinar un 19% dels quals a Catalunya, segons un informe elaborat per Catalonia.Health i EY. Això representa uns 30 milions d'euros. Una proporció que, a més, ha anat disminuint en els últims anys, enfront del 30% del 2023 i el 51% del 2022.

Avui és un d’aquells dies d’actualitat dual. A la mateixa hora que el president Illa pronunciava una conferència solemne per explicar la seva visió econòmica del país, milers de persones es concentraven a Barcelona per aturar el desnonament d’un veí, pagador puntual del seu lloguer, en un edifici, la ja famosa Casa Orsola, comprat per un fons d’inversió. 

El Govern ha presentat un fons publicoprivat de fins a 55 milions d'euros per invertir en projectes d'innovació i tecnologia (deep tech) de nova creació. Es tracta del Fons d'Inversió en Tecnologia Avançada (FITA), presentat aquest dilluns pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, i que comptarà amb 30 milions d'euros del Govern, 15 més del Fons Europeu d'Inversions (FEI) i 10 milions que provenen d'inversors privats a través de l'entitat gestora GROW Venture Capital.

El Parlament Europeu ha aprovat aquesta setmana un reglament que obliga tots els bancs europeus perquè les transferències de diners instantanis tinguin una comissió igual o inferior a les transferències normals.

Per descomptat, els mercats financers han estat els principals protagonistes dels principals canvis del món empresarial. Primer van portar la globalització definitiva al món. Després de molts intents, truncats per les guerres mundials, el comerç internacional és més que internacional. És global. Però havien de globalitzar-se les divises. Només quan es van globalitzar les finances, ho van fer els béns i serveis: l'economia real.

31.12: Aquestá és l'anotació que haurien de tenir a l'agenda els que planifiquen una jubilació correcta emprant avantatges fiscals. La reducció dels incentius per estalviar a llarg termini ha estat dràstica, passant de 8.000 a 1.500 euros: sens dubte, en els temps la recaptació fiscal ha estat més important que la preocupació per complementar les pensions dels ciutadans. No obstant això, si estàvem estalviant 8.000 euros durant els últims anys i acumulem un capital proper als 100.000 euros, paga la pena examinar detingudament si el nostre pla de pensions s'adapta als nostres objectius de rendibilitat i risc. I això implica fer-se tres preguntes.

La transferència del coneixement –i, especialment, de la tecnologia– des de les universitats i els centres de recerca a les empreses és una de les grans assignatures pendents de l'economia catalana. Per intentar solucionar aquest problema el Govern ha posat en marxa un fons de capital risc, anomenat Fons d'Inversió en Tecnologia Avançada (FITA), que té una dotació de 55 milions d'euros, amb el qual es pretén invertir i potenciar les spin-offs de les universitats catalanes.

És una indústria relativament jove, però el seu pes equival a una gran economia només per darrere de la dels Estats Units i la Xina. O el que és el mateix, vint cops el valor borsari de l'Íbex-35. Parlem dels fons sobirans, uns instruments financers que inverteixen els superàvits dels estats en els mercats internacionals de capital i de deute i que han trobat en Espanya una destinació atractiva. Tot i la guerra a Ucraïna i la consegüent crisi energètica i de preus, així com una política monetària agressiva a Europa, l'any 2022 es va tancar amb xifres rècord pel que fa als moviments d'aquests fons.

El mercat per damunt de les lleis que regeixen els països. El cas Celsa va camí de convertir-se en icona d’una realitat cada cop més evident: la configuració del supremacisme econòmic com a poder de dominació del món. Un tribunal unipersonal –és a dir, format per un sol jutge– ha decantat el conflicte entre Celsa i el grup de fons d'inversió que ha adquirit el seu deute i es vol quedar la companyia. El jutge, després de negar la condició de fons voltor amb què s’acostuma a assenyalar aquests caçadors d’empreses, els ha donat la raó.

Un informe de l'expert independent en el procés de reestructuració de Celsa i que fa de mediador entre la companyia i els fons creditors ha valorat la siderúrgica per sota dels 2.800 milions d'euros, segons un comunicat dels fons d'inversió creditors de la multinacional siderúrgica catalana.

Desenes de veïns i representants d’entitats de defensa de l’habitatge s’han concentrat a primera hora del matí davant la Ciutat de la Justícia amb pancartes i un altaveu. Tenien una raó de pes. Aquest dilluns s'ha celebrat el primer judici contra un veí del bloc de pisos conegut amb el nom de Casa Orsola, a l'Esquerra de l'Eixample de Barcelona, que es nega a marxar de la finca malgrat que el fons d'inversió que va comprar l'edifici fa poc més d'un any, Lioness Inversiones, no vol renovar-li el contracte de lloguer.

"Injustícia i impotència". Això és el que va sentir la Sílvia Torres, veïna de Granollers, quan va rebre un burofax d'escasses quatre línies on la propietat del pis on vivia –una filial del fons d'inversió Azora– l'informava que el seu lloguer es triplicaria, sense cap argument. Aquest divendres al matí ella mateixa explicava el seu cas a les portes de la Ciutat de la Justícia, perquè Torres no es va quedar de braços plegats i finalment ha decidit portar a judici el fons d'inversió per les clàusules abusives que havien inclòs al seu contracte de lloguer. És la primera vegada que un cas així arriba a la justícia en l'àmbit del mercat de lloguer.

Formació

"Vaig néixer a Barcelona a principis dels vuitanta. A casa sempre havien estat molt exigents amb els estudis i la veritat és que a l’escola jo era un nen molt responsable. Però a 1r de batxillerat, amb 17 anys, vaig tenir una crisi i vaig petar psicològicament. Tenia molta pressió a sobre i em vaig acabar rebel·lant, i vaig passar de treure molt bones notes a suspendre-ho gairebé tot en un any. Ningú no entenia res, però vaig repetir curs i va ser una molt bona experiència per a mi. Aleshores vaig entendre que realment havia de tenir una motivació i no fer les coses per pressió, i que a l’escola potser no vaig saber trobar la manera d’explotar el meu potencial. Després vaig acabar estudiant dret i administració d’empreses a la CEU San Pablo entre el 2001 i el 2006, fent els dos graus a la vegada, malgrat que em van dir que no ho aconseguiria. Més tard, també vaig estudiar un MBA a la Universitat de Deusto l’any 2010".

]]>

La gestora catalana de fons d'inversió Asabys ha anunciat el llançament del seu segon fons, Sabadell Asabys Health Innovation Investments II, que espera tancar durant l'últim trimestre amb uns recursos de 200 milions d'euros, segons ha informat la companyia creada el 2018 per Josep Lluís Sanfeliu i Clara Campàs. En aquest nou fons, com en el primer, Asabys comptarà com a socis amb el Banc Sabadell i Alantra.

]]>

Igual que va passar amb l’habitatge, els fons d’inversió al sector turístic van arribar a l’Estat després de la crisi del 2008. Amb el pas dels anys, però, s’hi han anat interessant cada vegada més. La inversió comença a partir de la regulació turística del 2012 -coneguda com a llei Delgado pel nom del conseller d’aleshores-, quan es va concedir permís per renovar la planta hotelera. Va ser llavors quan “els grans fons van veure una bona oportunitat en el sector de l’allotjament vacacional”, explica la membre del consell assessor de l’empresa de project management GN Group Inma Ranera. El modus operandi, diu, consistia en “comprar hotels, reformar-los, canviar-los la marca i després vendre’ls”.

]]>

Quan la música para, s’acaba la festa. I, en economia, si la música i la festa paren es reobre la ferida sagnant de la crisi del 2008. Aquesta és la metàfora que fa servir un inversor per explicar per què la roda de l’economia segueix girant –sense parar– amb els mateixos actors i els costums de sempre malgrat les successives crisis. L’últim exemple que res ha canviat es va fer públic a l’abril. La Sareb, més conegut com el banc dolent (l’entitat que es va crear per comprar tot el totxo tòxic als bancs durant la crisi i sanejar-los) va decidir adjudicar "la gestió i la venda” de bona part d’aquests actius provinents de la crisi a dos grans fons d’inversió bastament coneguts al sector: Blackstone i KKR. 

]]>

Lligar els estalvis a l’evolució de la borsa. Aquest és el principi bàsic al darrere dels fons indexats, fons d’inversió que tenen la particularitat de replicar exactament la composició d’un índex borsari, de manera que també n’obtindran els mateixos rendiments.

]]>