A finals de novembre de 1975, tot just fa 50 anys, tenia lloc a Santiago de Xile una reunió secreta entre membres dels serveis d’intel·ligència de Xile, Bolívia, l’Argentina, el Paraguai i l’Uruguai. En aquella trobada, es va formalitzar un sistema transnacional de repressió coordinada entre aquests països, amb l’objectiu d’aplacar l’oposició d’esquerres a través de la persecució i la desaparició de persones. L’estratègia, a la qual més tard se sumarien el Perú, l’Equador i el Brasil, es va anomenar “operació Cóndor”, en honor a l’au emblemàtica dels Andes que vigila des de les altures sobrevolant el continent i que en l'àmbit militar s’utilitza per transmetre força i domini.

Enmig de la pugna amb Vox, la immigració ha esdevingut un afer estrella en el discurs del PP. Però ha obert una nova guerra a la dreta espanyola, ara sobre la immigració hispanoamericana. Mentre l'extrema dreta es dispara a totes les enquestes i els populars queden estancats i perden pes respecte als comicis del 2023, la formació d'Alberto Núñez Feijóo ha optat per endurir el seu discurs migratori i categoritzar els migrants diferenciant les persones d'origen hispanoamericà de la resta. De fet, la presidenta madrilenya, Isabel Díaz, Ayuso, va marcar el camí respecte a l'Amèrica Llatina amb una polèmica afirmació: "La immigració hispana no és immigració". Feijóo ha seguit la seva estela aquest dijous des de Barcelona en un acte del PP europeu davant d'una trentena de representants internacionals dels partits que l'integren a la UE. "Compartim visió del món", ha dit, just després d'encomanar-se a "l'ordre". Una posició que ha xocat de ple amb Vox, que deixa clar que a Espanya "no hi cap ningú més", i fonts de la formació sostenen que és un "error" del PP, influït per les necessitats d'Ayuso.

Can Gibert del Pla és un barri humil de Girona amb veïns de 79 cultures diferents que evoluciona positivament a contracorrent: té força habitatge protegit, espais verds, equipaments públics, una associació de veïns dinàmica i una església que s’omple de gom a gom gràcies a la fe granítica de la comunitat llatinoamericana. Ara, a més, tindrà a tocar i compartit amb Salt el Campus de Salut, que integra el nou Hospital Josep Trueta i les facultats de medicina i infermeria. Els veïns d’aquest barri, encaixat entre el riu Güell i el passeig d’Olot, creuen que aquest nou espai de salut, docència i recerca dotarà la zona d’una nova centralitat, tot i que no volen que la contrapartida urbanística de l’equipament es mengi el parc Jordi Vilamitjana, un gran pulmó verd que els connecta amb Salt.

Dimarts al voltant de les tres de la matinada desenes d'agents de duanes i oficials d'immigració es van reunir per a una sessió informativa sobre les detencions d'immigrants que havien de fer a la ciutat de Nova York. Aquests agents s'encarreguen dels immigrants indocumentats amb antecedents penals, però aquesta operació, la primera i més visible des que el president Donald Trump va tornar al càrrec, va ser diferent de les anteriors. La reunió va comptar amb desenes d'oficials d'altres agències federals, inclosa la màxima oficial d'immigració del Sr. Trump, Kristi Noem, que va ser confirmada com a secretària de Seguretat Nacional tres dies abans.

Una de les persones a Catalunya que coneix millor l'Amèrica Llatina és Joan Biosca. El corresponsal de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ha recorregut la regió de dalt a baix, l’ha explicat a la tele i a la ràdio públiques, i hi ha construït una vida. Des del seu pis a Buenos Aires, parlem del present i el futur d’aquesta part del món, sovint relegada a un segon pla als mitjans, però cridada a ser un focus d’interès en el nou ordre mundial, i amb la qual tenim vincles profunds, impossibles d’obviar.

Representants de les esquerres llatinoamericanes han acaparat la foto de família a la 7a Cimera de la Comunitat d’Estats Llatinoamericans i Caribenys (CELAC), celebrada aquest dimarts a Buenos Aires. A la trobada, orientada a designar el pròxim representant de l’organisme –fins ara presidit per l’argentí Alberto Fernández–, ha estat protagonista el president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, en el seu primer viatge oficial a l’Argentina com a cap d’estat. L’assistència de Lula reinstaura la participació del seu país a l’organisme, després que Jair Bolsonaro en sortís el 2020, i dona empenta a les esquerres llatinoamericanes, que gradualment han tornat al poder i han conformat un nou mapa polític a la regió.

Hi ha artistes que funden, n’hi ha que exploren i desenvolupen, i n’hi ha que culminen. I n’hi ha que fan totes tres coses alhora. Diria que aquest va ser el cas del fotògraf peruà Martín Chambi (Coaza, 1891 – Cusco, 1973), un pioner de la fotografia llatinoamericana i, gràcies a la seva prolífica i diversíssima obra, també un dels seus màxims exponents. Chambi se sentia artista, però alhora tenia un afuat instint comercial i l’esperit incisiu i acaparador dels documentalistes. És per això que la seva obra, realitzada al llarg de més de cinc dècades de treball, aborda tots els gèneres, retrata tots els tipus humans i fa gala d’un desplegament tècnic tan versàtil com virtuós. Chambi ocupa, al costat del mexicà Manuel Álvarez Bravo, del xilè Sergio Larraín i d’uns pocs més, un dels llocs més alts en el cànon fotogràfic llatinoamericà del segle XX.

El guàrdia de duanes no volia deixar passar ciutadans peruans. “No, no faig broma. Si arriba un peruà no passa”, deia el jove uniformat, ben abrigat, observant el meu passaport. La nit anterior el Perú havia derrotat Xile a les semifinals de la Copa Amèrica de futbol. I els policies xilens no havien paït la derrota. “Nosaltres no som així, nosaltres deixem passar a tothom”, deia fent befa un camioner bolivià. I jo anava rient, amb una ganyota, quan només volia dormir per fer-me passar el mal de cap. A 4.480 metres d’altura, el pas fronterer d’Hito Cajón, entre Xile i Bolívia, és una de les fronteres més altes del planeta. Una línia per separar sembla absurda, aquí dalt. Però si l’oficina xilena era moderna, la boliviana era modesta.

“Tinc aigua gràcies al dipòsit que hi ha allà”. Zoila Quiroz apunta amb el dit una bassa de 10.000 litres que comparteix amb set famílies més i que, cada dilluns i divendres, reomple un camió cisterna. L’Ajuntament de Petorca, un poble d’interior situat uns 200 quilòmetres al nord de Santiago, subministra una ració diària d’uns 50 litres d’aigua a més de 3.500 persones que viuen a la conca del riu del mateix nom. És la meitat del mínim establert per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

La cara més despietada del covid-19 és a Llatinoamèrica, on la pandèmia ja ha deixat moltes imatges esfereïdores: el col·lapse funerari a Bolívia i a l’Equador, on s’acumulaven els morts als carrers de Guayaquil; cues al Perú per omplir bombones d’oxigen medicinal i a les villas miserias argentines per rebre menjar, o les fosses comunes a Manaus, a l’Amazònia brasilera.

Pot ser que la poesia sigui l'únic fil capaç de teixir ambivalències, unir contraris, enllaçar les múltiples diversitats sota una única, plural mirada. La poesia convoca mites, somnis, experiències i idees amb la capacitat, sovint, de sortir del paper i impregnar vides. Els poetes no són només les persones que escriuen poesia, sinó les que es deixen guiar per ella. Quan la setmana passada Ernesto Cardenal, possiblement el poeta viu més important de Llatinoamèrica, candidat al Nobel en diverses ocasions, va declarar en un homenatge a Mèxic “No soc un autor de gran poesia”, les fronteres entre l'autor i la seva obra es van trencar encara més i es va fer un tot humil.

La Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya compleix 25 anys a Lleida amb una ampliació de la programació, una nova secció i dedicant el Premi d'Honor a l'actriu Lola Dueñas –guanyadora d'un Goya a la millor interpretació el 2009– i al multipremiat director de fotografia José Luis Alcaine per les seves trajectòries.

Una nova caravana de 500 ciutadans hondurenys ha iniciat aquest dimarts a la matinada el seu camí migratori amb l'objectiu final d'arribar als Estats Units. Com en l'episodi de l'octubre, quan milers de migrants llatinoamericans es van unir per fer junts el seu camí –tot i que finalment va ser frustrat a Mèxic– cap a terra estatunidenca, aquestes persones tenen pensat travessar Hondures, Guatemala i Mèxic fins a arribar a la polèmica frontera dels EUA amb l'estat mexicà.

A les paperetes electorals que aquest diumenge trobaran els equatorians no hi haurà el nom de qui ha dominat l'escena política durant l'última dècada: Rafael Correa. Les enquestes estan encapçalades pel candidat oficialista d'Alianza País, l'exvicepresident Lenín Moreno; l'ultraconservador Guillermo Lasso, que va quedar segon als comicis de fa quatre anys; la socialcristiana Cynthia Viteri i l'exalcalde de Quito i heroi de la guerra entre l'Equador i el Perú, Paco Moncayo. El panorama està força obert i la majoria d'analistes creu es resoldrà en una segona volta.

El grup Telefónica va aconseguir un benefici net de 3.001 milions d'euros el 2014, el 34,7% menys que un any abans, a causa, entre altres factors, de la devaluació del bolívar veneçolà i de la integració d'E-Plus a Alemanya.

El president de Veneçuela, Hugo Chávez, ha anunciat aquest dimarts que dissabte passat li va ser detectada a Cuba "una lesió" a la mateixa zona on se li va extreure un tumor al juny, i que haurà de ser operat de nou.