El consell de ministres ha prohibit qualsevol mena d'espectacle taurí que denigri persones amb discapacitat, i més concretament amb nanisme. El govern espanyol ha donat llum verda aquest dimarts a una modificació del reglament d'espectacles taurins per eliminar les "escletxes legals" que encara ara "aprofiten" alguns ajuntaments per celebrar esdeveniments públics amb nans bombers toreros.

L'interès pels homes que ronden la mort travessa bona part de la filmografia de l'Albert Serra. A Tardes de soledad, el seu primer llarg documental, queda palesa la voluntat de copsar, a partir d'una pràctica cerimonial i espectacularitzada, aquest vincle amb la mort d'un home disposat a matar o, en moltíssima menys mesura, a morir en l'intent. Tot i que s'inscriu en una llarga tradició artística i intel·lectual d'atracció per la tauromàquia, el cineasta banyolí ha volgut fer una pel·lícula de toros com no se n'havia vist cap altra. Un assoliment que passa per una sèrie de decisions de depuració formal i d'enriquiment discursiu. A Tardes de soledad no hi ha ni veu en off ni entrevistes, de manera que la proposta s'aparta del reportatge a l'ús, i elimina intermediaris entre el film i l'audiència.

Cal menjar fort abans d’enfrontar-se a Tardes de soledad, el documental sobre la tauromàquia que Albert Serra (Banyoles, 1975) ha estrenat aquest dilluns al Festival de Sant Sebastià. Viatge immersiu a la tauromàquia, la pel·lícula mostra la violència i la brutalitat de la tradició, i ho fa sense filtres morals: simplement exposa el patiment i l’agonia desesperada del toro, mirant de cara a la mort d’un animal noble. Però també mostra el context en què es produeix: el ritual i l’experiència del torero, i tot el que l’envolta.

A França, la tauromàquia es considera maltractament animal i, com a tal, està explícitament prohibida pel Codi Penal. Amb una excepció significativa: en una cinquantena de pobles i ciutats del sud del país, amb una tradició taurina local molt arrelada, la llei permet organitzar corrides. Així, mentre que sacrificar cruelment un brau per diversió prop de Lió o París està condemnat amb multes de fins a 30.000 € i penes de presó, a Bordeus, Nimes o Besiers és un “espectacle cultural” aplaudit per tots els públics. Aquesta disparitat de criteris genera controvèrsia, amb opinions contraposades i inamovibles a favor i en contra, que es confronten més enllà de la clàssica divisió ideològica de dretes i esquerres. La polèmica ha arribat aquesta setmana al Parlament francès, que dijous havia de votar una proposició de llei per abolir les corrides a tot el territori, però finalment no va prosperar. I el sud de França, que podrà continuar organitzant corrides, ho celebra.

Un jutge federal mexicà ha ordenat aquest divendres la suspensió definitiva dels espectacles taurins a la plaça La México (la més gran del món, amb capacitat per a més de 41.000 persones) durant el temps que duri el judici per determinar si l'espectacle es prohibeix definitivament, com reclama una associació que denuncia el maltractament animal. L'ONG Justícia Justa va portar el cas al tribunal federal fa dues setmanes argumentant que la constitució mexicana prohibeix el maltractament, i va exigir la suspensió cautelar de les festes taurines fins que hi hagués una resolució judicial en ferm.

El torero retirat José Ortega Cano serà un dels nou vocals del Centre d'Afers Taurins de la Comunitat de Madrid, segons ha anunciat el conseller de Justícia, Interior i Presidència del govern madrileny, Enrique López. José Ortega Cano, de 68 anys, és una de les principals figures del toreig dels anys vuitanta i noranta, ha remarcat en un comunicat el govern madrileny. La nota afegeix que, al llarg de la seva carrera, va aconseguir sortir fins a quatre vegades de la plaça de toros de Las Ventas de Madrid a coll. Retirat de les places definitivament el 2017, el matador murcià sempre ha mantingut la seva vinculació amb el món de la tauromàquia, tant com a ramader des de l'àmbit de la cria del toro brau, com com a apoderat, llançant joves promeses del toreig, com en el cas del jove noveller Álvaro Burdiel, que apodera actualment.

La setmana que començava amb el Congrés de la Ciutat de Mèxic admetent a tràmit una proposta per prohibir les corrides de toros culminava amb una assistència superior al 80% a la tradicional corrida La Guadalupana, en honor a la patrona de Mèxic, la Mare de Déu de Guadalupe. Va ser el diumenge 12 de desembre, a la plaça de toros de la capital, La México, que, amb capacitat per a 41.262 assistents, és la més gran del món. Al gremi taurí la dada els serveix per posar xifres a l’estat de salut de la tauromàquia després que, el 7 de desembre, cinc dels nou membres de la comissió de benestar animal del Parlament local donessin llum verda al debat per modificar la llei de protecció dels animals i prohibir els espectacles en què es maltracti, torturi o es matin toros o vedells. La resolució arribarà al ple de la cambra aquest febrer. “És arcaic i va en contra de la Constitució (de la Ciutat de Mèxic), que reconeix que els animals senten”, diu a l’ARA el president de l’esmentat comitè, Jesús Sesma. 

El Tribunal Constitucional (TC) ha confirmat la sentència que va condemnar l'exregidora de Catarroja (Horta) Datxu Peris a pagar una indemnització per vulnerar el dret a l'honor del torero Víctor Barrio, al qual va titllar d'assassí a les xarxes socials poques hores després de morir envestit per un toro el 2016, segons informa l'agència Efe. En una sentència en la qual desestima el recurs de l'exregidora a la sentència del Tribunal Suprem, el TC declara que la llibertat d'expressió no empara utilitzar les xarxes socials per titllar d'assassí a un torero poc després de la seva mort.

El torero Enrique Ponce va torejar diumenge a la plaça de toros de Las Ventas amb una jaqueta curta els botons de la qual eren efígies del dictador Francisco Franco. Segons s'aprecia a les fotografies que se li van fer abans de la festa al pati de cavalls de Las Ventas, Ponce, de 49 anys, duia un vestit de toreig de camp, format per una jaqueta curta de vellut gris amb una botonadura de plata que imitava les monedes de 50 pessetes de l'època de Franco, amb l'efígie del dictador i els lemes corresponents que s'hi encunyaven. En declaracions a l'agència Efe, l'apoderat del torero valencià, Juan Ruiz, ha restat importància a la botonada: "No hi ha més història al respecte".

Dimarts es compleix el desè aniversari del dia que el Parlament va decidir posar punt final a les corrides de toros a Catalunya. Ho va fer aprovant una iniciativa legislativa popular (ILP) de la plataforma Prou!, que va sumar més de 180.000 suports, i amb un resultat prou còmode de 68 vots favorables, 55 en contra i 9 abstencions, i un debat intens. La prohibició es feia efectiva l’1 de gener del 2012, però a la pràctica l’última corrida es va celebrar a la Monumental de Barcelona durant les festes de la Mercè del 2011, quan el torero José Tomás va aconseguir omplir per última vegada el recinte. Dudalegre es va convertir en l’últim toro mort en una corrida al país i aquell dia la festa va acabar a cops a fora de la plaça.

Les dues etapes d'Operación Triunfo semblen vestides pel mateix patró: primera temporada d'èxit i després efecte gasosa, començar fort i acabar diluint-se. Tal com va passar amb l'anterior, i a falta de veure per on aniran les carreres dels participants, el programa va tirant a cop de polèmica amplificada a les xarxes. Ja va passar el 2018, quan Miki i María, dos dels concursants d'aquella edició, van decidir no utilitzar la paraula mariconez, que apareixia a Quédate en Madrid, cançó de Mecano que versionaven. El fet que el grup demanés explícitament que no es canviés la lletra va causar un terrabastall a Twitter entre defensors i detractors. Finalment, van mantenir la paraula original, tot i reconèixer que era una falta de respecte cap al col·lectiu gai.

El Tribunal Constitucional ha començat a debatre la decisió final sobre el recurs que va fer el PP el 2010 en contra de la llei que aboleix els espectacles taurins a Catalunya. La possibilitat que tombi la prohibició dels toros, normalitzada des de fa anys, és ben real –no seria la primera llei catalana anul·lada pel TC– però en cas que ho faci no implicarà el retorn automàtic dels espectacles taurins. "Si es confirmés, immediatament ens posaríem a treballar per impedir que aquesta sentència tingués cap efecte pràctic", ha declarat la consellera de Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté.

La comissió de cultura del Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dimecres amb competència legislativa plena la llei per a la salvaguarda del patrimoni cultural i immaterial, que, segons la majoria de l'oposició, obre la porta al fet que els toros tornin a Catalunya. Actualment les comunitats són les que regulen què és patrimoni immaterial, però el govern de Mariano Rajoy defensa que també és competència de l'Estat "preservar i posar en valor la cultura comuna". La norma ha passat amb només els vots a favor del PP, mentre que els socialistes s'han abstingut i la resta de grups hi han votat en contra. La llei ara passa al Senat.

El subsecretari d'Educació, Cultura i Esport del govern espanyol, Fernando Benzo, ha assegurat aquest divendres, durant la presentació del I Congrés Internacional 'La tauromàquia com a patrimoni cultural', que el ministeri està "en camí", a través d'una sèrie d'actuacions, perquè la tauromàquia torni a Catalunya, a més d'estar legislant perquè "jurídicament" el que ha passat al Principat "no torni a passar" en cap lloc de l'estat espanyol.

El ministeri d'Educació, Cultura i Esports, dirigit per José Ignacio Wert, ha acordat aquest dijous la creació d'una comissió de treball per preparar un pla estatal de foment i protecció de la tauromàquia. Wert vol posar en valor els toros per considerar-los una manifestació i indústria cultural. Entre les mesures del pla estatal està previst que s'inclogui l'actualització de la norma bàsica reguladora dels espectacles taurins, l'estudi d'ajudes a les associacions sense ànim de lucre relacionades amb el món del toro i el disseny de campanyes de comunicació que posin de manifest els valors culturals i socioecònomics de la tauromàquia.

Quan s'han obert les portes de la Monumental a dos quarts de nou, els aproximadament 20.000 aficionats a les curses de braus que hi havien concentrats a dins han anat sortint de mica en mica. Tot i això, no tots han abandonat els voltants de la plaça i se n'han anat concentrant fora. Passada l'estona, han agafat els matadors a coll i be per treure'ls per la porta gran. Més tard, entre diversos aficionats han carregat Serafín Marín als muscles i han manifestat el seu orgull taurí pel centre de Barcelona. La multitud ha assaltat la Gran Via amb pancartes en defensa de la "fiesta" i amb crits a favor de la seva afició que es barrejaven amb altres proclames de contingut més polític i nacional: "Yo soy español, español, español" o "Viva España: oé, oé".