Absolutament destruït, cremat i amb un rètol intimidatori que el donava per desaparegut. Així va quedar Castellfollit de Riubregós (Anoia) fa 200 anys, després d’una dura derrota militar. “Aquí va existir Castellfollit. Pobles, prengueu-ne exemple: no acolliu els enemics de la pàtria”, deia el missatge escrit en un dels murs del poble. El protagonista d’aquest acarnissament contra les llars i edificis, davant la poca presència d’habitants a qui escarmentar –molts havien pogut fugir– va ser un militar nascut a la localitat navarresa d’Idocin, que va ser capità general de Catalunya, el general Francisco Espoz y Mina. Han passat dos segles i la figura d'Espoz y Mina és ben present a Castellfollit. Curiosament, per perdonar-lo: el poble, víctima de la destrucció, voldria agermanar-se amb la vila del seu botxí. 

Diverses barricades antitancs i filats travessen el carrer principal que dona accés a la plaça Maidan. Uns soldats demanen la documentació a tots els vehicles que la creuen. Kíiv ha canviat molt en molt poc temps. Fa un mes era possible menjar en deliciosos restaurants armenis o italians i prendre una copa en un bar pròxim a la famosa plaça, on sonava música en directe fins a altes hores de la matinada. La ciutat estava plena de vida i de gent, tot i que la quotidianitat ja coexistia amb petits indicis d’un clima de preguerra, com ara l’aparició de locals on s'impartien classes de primers auxilis o de maneig d'armes i el fet que alguns comerços i botigues ja estaven clausurats.

El colíder d'ICV, Joan Herrera, retreu a una CiU "nerviosa" que "no encaixi" la seva derrota a Barcelona el 24-M i pronostica que la futura alcaldessa, Ada Colau, i el seu govern municipal patiran un "setge" polític i mediàtic "sense precedents", superior al que "va suportar" el segon tripartit. En una entrevista amb l'agència Efe, Herrera ha assegurat que l'alcalde en funcions, Xavier Trias, "va tenir una primera reacció lloable en reconèixer que la candidata de Barcelona en Comú, Ada Colau, havia de ser alcaldessa però, en canvi, en propugnar una aliança contra natura (entre CiU, ERC, PSC i PP), va expressar els molts nervis que hi ha ara mateix dins de CiU per no haver encaixat la derrota".

El Parlament ha decidit "no oposar-se" a deixar que els condemnats pel setge a la cambra del 15 de juny del 2011 es mantinguin en llibertat fins que es resolgui la seva petició d'indult. Els grups que integren la mesa (CiU, ERC, PSC, PPC i ICV-EUiA) han pres la decisió per unanimitat i la comunicaran en les pròximes hores a l'Audiència Nacional.

L'Audiència Nacional ha donat deu dies per ingressar a la presó els vuit "indignats" condemnats a tres anys de presó per un delicte contra les altes institucions de l'Estat, per participar en els actes d'assetjament a diputats del Parlament el juny del 2011.

El jutge Santi Vidal ha qualificat d'"absurda i desproporcionada" la sentència del Tribunal Suprem contra vuit dels acusats pel 'setge' al Parlament.

El lehendakari, Iñigo Urkullu, ha qualificat d'"exageració" la sentència del Tribunal Suprem que condemna a tres anys de presó a vuit dels processats pel setge al Parlament a qui l'Audiència Nacional havia absolt. En una entrevista a Radio Popular-Herri Irratia, Urkullu ha considerat exagerada la resolució judicial: "Em sembla excessiu, sincerament, des de la meva defensa del que és el respecte institucional".

"Em sembla penalment excepcional, processalment anòmala, clarament política, un precedent alarmant i un preludi inquietant del que pot venir". Així de contundent s'ha mostrat el diputat de la CUP David Fernàndez sobre la sentència del Suprem que anul·la l'absolució dels condemnats pel setge al Parlament el 15 de juny del 2011.

Unes 300 persones s'han concentrat aquest dimarts al vespre a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per protestar contra la sentència del Tribunal Suprem que condemna a penes de tres anys de presó vuit persones pel setge del Parlament el juny del 2011. Durant la manifestació, que havia estat convocada a través de les xarxes socials, s'han corejat eslògans com 'Jo també era al Parlament' o 'Ho tornaria a fer'.

El portaveu parlamentari del PSC, Maurici Lucena, ha valorat la decisió del Suprem pel setge del Parlament des del "respecte profund" a les sentències judicials. El diputat socialista no ha aprofundit més enllà de recordar que els fets van ser "de gravetat" en impedir el funcionament de la cambra. Preguntat reiteradament pels periodistes, Lucena ha apuntat que el PSC es manté "coherent" en aquest aspecte, fins i tot quan no hi està d'acord.

La defensa dels vuit indignats condemnats per participar al setge al Parlament recorrerà la sentència davant el Tribunal Constitucional (TC) en entendre que es tracta d'una sentència "ideològica" a la qual el Tribunal Suprem (TS) s'ha "doblegat" al discurs creat pels mitjans i la Generalitat. L'advocat d'alguns dels condemnats, Jaume Asens, ha explicat a l'agència Efe que presentarà un recurs al TC i que sol·licitarà que se suspengui l'ingrés a la presó dels seus clients, i si és necessari arribarà fins al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg per defensar la seva innocència.

La CUP s'ha mostrat "indignada" per la sentència "desproporcionada" del Tribunal Suprem que condemna a penes de presó vuit persones pel setge al Parlament del 2011. El diputat Quim Arrufat ha reconegut que li provoca "vergonya aliena" la valoració del portaveu del Govern, Francesc Homs, que ha celebrat el pronunciament judicial.

La portaveu parlamentària de Ciutadans (C's), Carina Mejías, ha assegurat que el seu grup respecta la decisió del Tribunal Suprem d'anul·lar la sentència absolutòria de l'Audiència Nacional pel setge al Parlament i condemnar vuit dels acusats a tres anys de presó cadascun per un delicte contra les institucions de l'Estat.

La portaveu d'ICV-EUiA al Parlament, Dolors Camats, ha lamentat que el Tribunal Suprem hagi emès una sentència "política" sobre una protesta en què van participar milers de ciutadans en lloc de jutjar uns fets concrets. Camats ha criticat el paper del Parlament i del Govern, que van recórrer la sentència inicial de l'Audiència Nacional.

El conseller de la Presidència, Francesc Homs, s'ha assabentat de la sentència del Tribunal Suprem (TS) que anul·la l'absolució als vuit acusats pel setge al Parlament de l'any i que els condemna a tres anys de presó des del faristol on estava fent la tradicional roda de premsa de cada dimarts. "Aquesta sentència fa justícia en el sentit que és concordant del sentiment majoritari del poble Catalunya", ha apuntat Homs.

El Tribunal Suprem ha condemnat per delicte contra les institucions de l'Estat a tres anys de presó vuit dels dinou absolts pel setge al Parlament. En una sentència feta pública avui, l'alt tribunal argumenta que l'Audiència Nacional va incórrer en un manifest error en donar prevalença al dret a la llibertat d'expressió i el dret de reunió davant del dret de participació dels ciutadans a través dels seus legítims representants en l'òrgan legislatiu.

El fiscal davant el Suprem ha demanat a aquest tribunal que ordeni a l'Audiència Nacional que repeteixi el judici que va acabar en l'absolució dels 19 acusats d'un delicte contra les institucions de l'Estat pel setge al Parlament del 2011, una conducta que l'acusador públic ha qualificat de molt greu. Mentre que les defenses han sol·licitat que es confirmin les absolucions, els advocats del Parlament i de la Generalitat han demanat que, sense necessitat de repetir el judici, s'anul·li la sentència i es canviï el veredicte.