Els arbres han començat a esgrogueir-se, cauen les fulles, l'estiuet de Sant Martí diu adeu i Girona ja fa olor de Fires. Les festes de Sant Narcís es reivindiquen enguany com una marca de referència que vol convertir-se en una de les grans festivitats de cultura popular del Principat, al nivell de la Patum de Berga, les Santes de Mataró, Santa Tecla a Tarragona i la Mercè a Barcelona. Per això les Fires estrenen logotip i també per primer cop marxandatge, amb la voluntat continuada que siguin molt més que passejar entre atraccions a la Devesa i fer un got als concerts de barraques a la Copa.

La festa major de Tarragona arriba gairebé al seu equador, després d'un primer cap de setmana que ha aconseguit mobilitzar molts tarragonins. Destaquen sobretot la Peonada, la tradicional cursa en la qual van participar unes 1.100 persones, i la jornada castellera del primer diumenge de Santa Tecla, que va omplir tota la plaça de la Font i va fer vibrar el públic amb una actuació brillant de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, que van descarregar un 5de9f i un preciós 4de9sf.

Més enllà del Temporada Alta, que és el gran festival de tardor de Girona, la ciutat viu a cavall d’octubre i novembre deu dies frenètics en l'àmbit musical i amb concerts gratuïts per a tots els públics. Són les Fires i Festes de Sant Narcís de Girona, que amb el centre neuràlgic dels concerts de La Copa regats amb les barraques, arranquen a partir d’aquest divendres fins al 3 de novembre amb la millor banda sonora dels últims anys. Un cartell musical de luxe digne d’un gran festival en què, segons explica el segon tinent d’alcaldia i regidor de Cultura, Quim Ayats, s’ha buscat que “tothom hi trobi alguna cosa que li agradi”, que cada gironí trobi “la nit que és la seva”, a partir d’ajuntar estils.

La Fiscalia de Menors ha instat els Mossos d'Esquadra i la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) a identificar si hi ha hagut menors en risc durant el taller de la festa major de Granollers que simulava el llançament de còctels Molotov a la policia. Organitzada pel grup dels Blaus dins el programa d'actes oficials, l'activitat ha aixecat polèmica i crítiques entre sindicats policials que, fins i tot, han apuntat que podria haver incorregut en un "delicte d'odi", tipificat per protegir col·lectius vulnerables.

“Aquest any, just després de les eleccions municipals, no t’esperis gaire cosa. Segur que la festa major l’aguanten les entitats i la resta passa sense pena ni glòria”. Una idea que, amb matisos, es pot segurament sentir aquests dies d’estiu, quan les festes majors proliferen arreu de la geografia catalana. Els que tenen més memòria potser la deuen contrastar amb el que recorden del passat recent. “Enguany hi ha eleccions; segur que ens espera una bona festa major”, exclamaria aleshores la saviesa popular.

Entre els 55 milions de passatgers que les terres mallorquines veuen passar al llarg de l'any, també s'hi cola algun famós. Inversemblantment, n'hi ha que veuen l'illa com una oportunitat per passar desapercebuts fondejant cales amb el iot o bé passant dies de tranquil·litat en grans xalets costaners. Però cap d'aquests dos paradigmes han estat el cas de Michael Douglas, que des de fa més de dues dècades viu al poble d'interior de Valldemossa. L'oscaritzat ha compartit un berenar popular amb els veïns més grans de la població de menys de 2.000 habitants, on no han faltat els plats tradicionals de la població, balls mallorquins i música.

Octubre i novembre es fusionen a Girona. Tot i el canvi de temps i les tardes de foscor, es multipliquen les activitats a la ciutat i les agendes estan més que atapeïdes. Enguany, del 27 d'octubre al 5 de novembre és temps de festa major: les Fires de Sant Narcís. I això és sinònim de certs rituals: si vius fora, tornar per saludar tothom; trobar-se amb la colla que només veus un cop l'any; anar al circ; passar fred a barraques; menjar castanyes (encara que últimament sigui en màniga curta)... Velles i noves tradicions que alguns guarden en la memòria, d'altres intenten refrescar i actualitzar cada any, i pares i avis fer reviure a noves generacions.

Després d'una setmana de nombrosos espectacles al carrer i de concerts majúsculs, com un de Quimi Portet a la Sala Zero de Tarragona o un altre dels The Tyets al Parc del Francolí, al qual van assistir unes 12.000 persones, els tarragonins ja estan a punt per a la segona part de Santa Tecla, que inclou els plats forts de la festa. Una de les grans novetats d'aquesta edició és, precisament, l'intent de descentralitzar els actes per fer-los arribar a altres llocs de la ciutat i al mateix temps descongestionar la Part Alta de Tarragona. Amb aquest objectiu, aquest any s'ha instal·lat per primer cop un gran escenari al Parc del Francolí, que després de l'èxit dels concerts gratuïts dels The Tyets i Arc del Triomf, ja es pot dir que ha tingut una gran acollida entre els tarragonins. L'Ajuntament ha habilitat un servei d'autobusos llançadora per arribar-hi des de la plaça Imperial Tàrraco.

Possiblement, aquesta és la història de molts dels nostres avantpassats. L’avi i l’àvia es coneixen durant les festes majors. Són històries que comencen amb un ball, amb una orquestra de fons. Una nit d’estiu sota la llum dels fanalets de la plaça. Tant se val si són les festes d’un poble, d'un barri o d'una ciutat. Són un vitrall de records que s’expliquen amb tendresa des de butaques cobertes de ganxet.

Un programa de festa major no és complet si, a banda dels horaris de les activitats i els concerts, no deixa clar si s'ha tingut en compte les necessitats específiques de les persones amb discapacitat. De fet, la diversió, la festa, es pot convertir en molts casos en una cursa d'obstacles per a aquest col·lectiu, malgrat que la majoria dels promotors privats i ajuntaments segueixen la normativa de reservar places o zones específiques. Més enllà de si hi ha una rampa per salvar una barrera arquitectònica o els espais estan o no adaptats, sortir de festa suposa sovint una preparació prèvia que impedeix “improvisar”, un aquí i ara, perquè cal mirar i revisar la lletra petita dels actes. Se senten públic de segona classe.

Com a forma de coneixement, la nostàlgia ha perdut tot el prestigi. Desconfio dels poetes, directors de cine i articulistes que hi recorren, perquè són els mateixos que després intenten fer passar la covardia per prudència. 

Els veïns de Santpedor no han canviat d'opinió. El no a les vaquetes durant les celebracions de la festa major s'ha tornat a imposar aquesta nit, en el que és la segona consulta popular en tres anys al municipi per aquesta qüestió. El 2019 la votació ja va anul·lar aquesta tradició, però també va fer evident la divisió al poble, amb només 46 vots de diferència. Aquesta vegada el marge encara ha estat més estret: una diferència de 41 vots.

Santa Tecla, la festa major de Tarragona, és la festa de les festes. Una festa popular i participativa que es remunta al 1321 i que, pel seu gruix patrimonial, va ser declarada el 1996 Festa Tradicional d’Interès Nacional per la Generalitat. I després de 2 anys sense poder viure les festes d’una manera habitual, la Santa Tecla més llarga, excepcional i esperada ja és aquí, amb actes que enguany s’allargaran del 12 al 25 de setembre, 3 dies més, amb motiu de la commemoració dels 700 anys de l’arribada de la relíquia del Braç de Santa Tecla a Tarragona. Són prop de 400 actes, amb el punt culminant el 22, 23 i 24 de setembre, amb l’actuació del Seguici Popular, un dels més importants dels Països Catalans, i les colles castelleres.

Fusionar l'educació a les aules amb l'expressió artística és un dels recursos estrella del professorat per despertar l'interès de tots els infants. Ara l'Escola Drassanes de Barcelona, situada a escassos metres de la Rambla de Barcelona, ha col·laborat per primera vegada amb el Centre d'Arts Santa Mònica per aconseguir-ho. Normalment pensaríem en uns tallers a l'aula en què els artistes visitessin els alumnes, però aquest cop ha sigut completament diferent: els alumnes de 4t de primària han fet tota una setmana de classe des del centre artístic. Dins de la temàtica "La tradició que ens travessa" –l'actual fil conductor del museu– va néixer el projecte "Sojornar una festa major", que ha culminat avui amb una celebració.

La flexibilització en les restriccions anticovid per a espectacles culturals i festes majors ha arribat just a temps perquè la festa major de Girona, les Fires de Sant Narcís, puguin celebrar-se quasi amb plena normalitat. S’inauguren aquest divendres i s'allargaran durant deu dies, i serviran de revulsiu contra gairebé dos anys d’incertesa i decaïment econòmic i social per culpa de la pandèmia. 

No són els botellons, sinó la mort de les festes majors com a concepte de tradició catalana i/o mediterrània i un símptoma més de la degradació cultural que vivim. Aquest fenomen no és nou, ha passat en totes les festes majors aquest estiu, però quan passa a Barcelona, tot s’amplifica. El model de festes majors aquest estiu ha estat el següent: actes per a públic exclusivament familiar i algun concert amb entrades i cadires. Però cap festa, enlloc. El covid-19 no n’ha sigut el motiu, només la rematada final d’una tendència que ve de lluny.

En contra de la zona de baixes emissions, de la recollida selectiva del porta a porta a Sant Andreu, dels desnonaments, de les retallades a Betevé o a favor dels gossos als parcs públics. També per defensar la independència i, fins i tot, per denunciar el règim castrista de Cuba. I és que, sense protesta, a Barcelona no hi ha festa major. En aquesta edició, a més, hi havia un motiu afegit per sortir a protestar: l'Ajuntament de Barcelona ha precintat els entorns de la plaça Sant Jaume, epicentre de les protestes populars, per evitar grans concentracions de persones durant la pandèmia. "No deixar protestar és feixisme", criticava un veí de Sant Andreu que ha preferit no dir el seu nom. "Va de demòcrata i és tot el contrari", cridava la Marta, de l'Eixample.

El retorn gradual de les festes majors és la medicina més potent contra l’atac de melangia que tenalla molts joves. Ja poden obrir els cinemes, els festivals de música de preus forassenyats, les terrasses per on corren les galledes de quintos i els bars de nit fins a les hores petites, que fins que no s’autoritzin les festes majors n’hi ha molts que no podran girar full de la pandèmia.

“Teníem muntada tota una gira per al 2020, sobretot de festes majors. És interessant, perquè vol dir que ja s’estava apostant pel trap en un context fins ara dominat pel mestissatge i per grups de versions”, explica Oriol de Ramon, del duo mataroní The Tyets, un dels noms més rellevants de l’escena catalana de trap i en general de les anomenades músiques urbanes. Tot i que la pandèmia ha ajornat el canvi de tendència, l’assalt del trap i el reggaeton a les programacions d’estiu sembla inexorable. Al cap i a la fi, l’envelat sempre ha acabat recollint el ritme del moment, ja fos la sardana, el swing, el mambo o el rock.