L'escriptor, dramaturg i poeta Gonçalo M. Tavares (Luanda, Angola, 1970), celebrat per la crítica i els lectors com una de les grans plomes de la literatura portuguesa i europea, ha guanyat el Premi Formentor de les Lletres. El jurat destaca que al llarg dels últims vint-i-cinc anys "ha aixecat una obra literària de personalitat poderosa, originalitat enlluernadora i vigorosa imaginació" que inclou més d'una quarantena de títols.

[Recuperem aquesta entrevista feta a Marràqueix el 27 de setembre del 2024 en motiu del Premi Formentor 2024]

Liudmila Ulítskaia, un nom que encapçalava moltes de les apostes de l'últim premi Nobel, que finalment es va endur Abdulrazak Gurnah, és la guanyadora del Premi Formentor 2022. El jurat del premi literari l'ha escollit, entre moltes altres coses, pel "poderós alè narratiu amb què registra les més subtils emocions de l'ànima humana, per la sensibilitat amb què explica l'epopeia de les persones llançades al laberint del món, per la delicadesa amb què rehabilita la dignitat dels homes i dones sotmesos al despòtic atzar de la dissort, per la magnificència índole dels seus personatges i per l'ondulant, aguda i enlluernadora conversa". Ulítskaia ha dit que rebre el premi "és realment una gran alegria i un honor", una "alenada d'aire fresc, de llum i d'esperança en un indret que ahir era viu i familiar i que avui ha perdut els seus contorns".

Murri de mena, l’escriptor argentí César Aira (Coronel Pringles, 1949) s’expressa més enllà de la ironia quan li recorden que any rere any apareix entre els favorits al premi Nobel de literatura. “El Nobel no me’l donaran mai perquè aquests premis cal justificar-los, i la justificació ha de ser no literària. Mai no s’ha donat un premi dient que el donen per com són de bons els llibres. Ha de ser per la defensa que l’autor va fer d’això i d’allò. Així que no. Els posaria en un compromís”, ha dit aquest dissabte al migdia en roda de premsa (que s'ha pogut seguir telemàticament) a l’Hotel Barceló Renacimiento de Sevilla, on al vespre ha recollit el Prix Formentor, dotat amb 50.000 euros. El guardó, que enguany recupera el caràcter itinerant, s’havia de lliurar a Tunísia, però finalment es va optar per la capital andalusa, on també hi ha un hotel de la cadena propietat de la família Barceló, mecenes de la Fundació Formentor.

El Formentor, guardó literari dotat amb 50.000 euros, abandonarà la seva seu mallorquina i l'any vinent serà itinerant. El pròxim setembre se celebrarà a l'Hotel Concorde Les Berges du Lac de Tunísia. També recupera el nom que va tenir als seus inicis: Prix Formentor.

Tot i que ha dedicat nombrosos llibres als viatges –geogràfics, artístics i intel·lectuals–, l’escriptor neerlandès Cees Nooteboom (la Haia, 1933) no ha pogut recollir el premi Formentor a Mallorca. El motiu ha estat doble: d’una banda, el seu estat de salut, que l’ha obligat a ser ingressat a l’hospital diverses vegades durant aquest any; de l’altra, l’obligació de passar uns dies de quarantena si, després de viatjar uns dies a Espanya, pretenia tornar a Amsterdam, ciutat on actualment viu.

Per a Annie Ernaux, l’escriptura és un ganivet que li permet accedir a la seva intimitat més fonda i treure’n llibres incòmodes. “Escriure és perseguir la realitat, perquè la realitat no es mostra d’entrada –explicava fa uns anys–. És un acte polític”. L’autora francesa acaba de ser guardonada amb el premi Formentor –dotat amb 50.000 euros– per una obra narrativa en la qual fa un “implacable exercici de veracitat que penetra els racons més íntims de la consciència”, segons ha comunicat el jurat, presidit per Basilio Baltasar.

Camina amb passes curtes però ràpides, els braços dibuixant un parèntesi al voltant del cos -com si en qualsevol moment pogués desenfundar una pistola i cosir algú a trets- i amb la mirada encaboriada. Mircea Cartarescu (Bucarest, 1956) té una llarga jornada d’entrevistes per endavant, i després d’un esmorzar frugal i silenciós s’asseu en un dels luxosos sofàs de l’Hotel Formentor, acompanyat de la seva traductora al castellà, Marian Ochoa de Eribe, i respon a totes les preguntes amb l’encert i meticulositat habituals. El cowboy sorrut dona pas a l’escriptor capaç d’acrobàcies lingüístiques com Solenoide (Periscopi / Impedimenta, 2017) o L’ala esquerra, primera peça de la trilogia Encegador, obra que va publicar a Romania entre el 1996 i el 2007 i que el va impulsar cap a la consagració internacional. “El passat ho és tot, el futur no és res, no existeix cap altre sentit del temps”, hi llegim. A L’ala esquerra, Cartarescu és capbussa en els seus propis records per treure’n 500 pàgines que fluctuen entre realitat, somni i deliri visionari.

“Tinc molt mala memòria per recordar cares, dates i telèfons. Fins i tot m’oblido dels carrers per on he passat. Ara mateix, de fet, si em deixessin sol en aquest jardí, em costaria tornar a l’habitació de l’hotel”. Alberto Manguel (Buenos Aires, 1948) parla amb seguretat fins i tot de les seves mancances, potser perquè la lectura -la seva gran passió- li ha permès portar una vida d’excepció. A punt de fer setanta anys, l’assagista i novel·lista dirigeix la Biblioteca Nacional de Buenos Aires, una tasca que li exigeix “dotze hores al dia de dilluns a divendres” i també l’ocupa “bona part dels caps de setmana”, però anteriorment ha sigut professor visitant en diverses universitats -entre les quals hi ha la de Princeton, a Nova Jersey; la de Lieja, a Bèlgica, i la Freie Universität de Berlín-, ha treballat com a editor en països com Anglaterra, Itàlia i Tahití i ha escrit una extensa i polimòrfica obra. Entre els seus títols imprescindibles hi ha Guía de lugares imaginarios (1980), Una historia de la lectura (1996) i La biblioteca de noche (2006).

Al llarg d'una trajectòria literària que va arrencar a finals de la dècada dels 50 amb la novel·la La región más transparente (1958), l'escriptor Carlos Fuentes ha recollit tota mena de distincions –entre les quals hi ha el premi Biblioteca Breve, el Rómulo Gallegos o el Cervantes– i ha estat reconegut amb una llista considerable d'honoris causa. El premi Formentor, que es va crear l'any 1962, ha premiat escriptors de talent difícilment discutible i que, a hores d'ara, formen part del cànon de lectures sensibles i exigents del segle XX: és el cas de Samuel Beckett, Jorge Luis Borges, Saul Bellow, Jorge Semprún i Witold Gombrowicz.