Ja fa uns quants dies –i és culpa dels resultats electorals, de l'entrada d'Aliança Catalana al Parlament– que penso en un nen alemany que no conec de res; ni tan sols sé com es diu. Me'n va parlar la il·lustradora i pintora Carme Solé Vendrell, que el va conèixer durant un viatge a Düsseldorf per presentar La lluna, la terra i el sol, que va fer amb en Jaume Escala (Comanegra). A una escola, se li va acostar el nen en qüestió perquè li volia dir una cosa: "El que més m'ha agradat d'aquest llibre és que, sent tres personatges tan diferents, es puguin fer amics". La mestra, després, va explicar a Solé Vendrell que era un nen immigrant i que els altres no l'acceptaven. No sé si la resta de criatures va poder fer la mateixa lectura que ell i la seva situació va canviar una mica, però estic segura que aquell llibre, si més no durant una estona, devia ser refugi, i potser també esperança, per a aquell nen.

Emigrar és un verb lligat a la història de qualsevol família portuguesa. És difícil trobar-ne una que no tingui un familiar a França, Suïssa, el Regne Unit o fins i tot estats europeus més petits, com Luxemburg, on un 14,5% de la població és d'origen portuguès. No en va, la segona ciutat amb més portuguesos després de Lisboa no és Porto, la capital econòmica del nord del país, sinó l'àrea metropolitana de París. Una dada que des de fa dècades demostra les arrels posades a quilòmetres de distància, sobretot a partir dels anys 60. La dictadura i la guerra colonial van portar desenes de milers de portuguesos a buscar-se la vida a l'estranger. Però a diferència d'Espanya, on va haver-hi un fenomen similar, el flux migratori portuguès no s'ha acabat.

El nombre d'espanyols que van emigrar a l'estranger va augmentar el 2022 fins als nivells dels anys de la crisi i representa un valor de 154.800 milions d'euros de capital humà (la capacitat potencial de produir de treballadors) que han abandonat l'Estat, segons un estudi de la Fundació BBVA elaborat amb dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Llum de neó a l’entrada d’un soterrani. Un home ha vingut expressament perquè li han dit que és aquí on es reuneix l’oposició russa. A la dreta, un piano que han instal·lat no fa gaire, i a la barra, cervesa russa i entrepans de pa de motlle. És el bar Relocant d'Erevan, la capital d’Armènia, i avui projecten el documental guanyador d’un Oscar sobre l’opositor rus Aleksei Navalni, prohibit a Rússia. Els assistents són tots nouvinguts a Erevan, russos que han fugit de la guerra de Vladímir Putin en l'últim any, i que amb la seva presència han canviat els carrers de la ciutat rosa del Caucas.

Del reportatge de Carles Sentís (Barcelona, 1911-2011) publicat tal dia com avui a Mirador (3-XI-1932). La peça és part del cicle “Viatge en transmiserià”, referent mític en la modernització del periodisme català durant la República. Un jove Sentís es va infiltrar en un grup d’emigrants murcians clandestins per poder viure i narrar la duresa de la immigració.

Els migrants homes que creuin el canal de la Mànega en pasteres, i que hagin arribat al Regne Unit després de l'1 de gener "il·legalment", en paraules del primer ministre britànic, Boris Johnson, seran enviats a Ruanda en un vol d'anada, sense possibilitat de retorn, i mai no podran sol·licitar asil al Regne Unit.

El retorn a la literatura de Maite Salord (Ciutadella, 1965) ha estat per la porta gran: El país de l'altra riba es va emportar el III Premi Proa de Novel·la. Salord havia aparcat els últims set anys l'escriptura, perquè la política en primera línia l'havia absorbit completament. Va estar al Consell Insular de Menorca durant 16 anys, institució que va arribar a presidir entre el 2015 i el 2017, des de la formació econacionalista Més per Menorca. El llarg parèntesi, però, no li ha fet oblidar allò que més l'apassiona, com es viu la història de portes endins i com la viuen aquells que la pateixen.

L’any 1894 l’Orfeó Català va interpretar per primera vegada la cançó L’emigrant, amb lletra de Jacint Verdaguer i música d’Amadeu Vives. “Dolça Catalunya, pàtria del meu cor, quan de tu s’allunya, d’enyorança es mor”, diu la peça, que va esdevenir un himne anys més tard per a tota una generació que va haver de travessar la frontera amb França per anar cap a l’exili. Ha passat més d’un segle des de llavors i, tot i que el moviment migratori del qual parlava Verdaguer ha canviat en el fons i en la forma, l’èxode català a tot el planeta no s’ha aturat. La recerca de noves oportunitats lluny de Catalunya ha empès 331.189 persones (fins a l’1 de gener del 2020) a viure a l’estranger, segons indica el padró d’habitants residents a l’estranger que elabora anualment l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). En aquest registre administratiu consten totes aquelles persones de nacionalitat espanyola (tant si és la seva única nacionalitat com si no) que viuen habitualment en altres països i el seu últim municipi d’inscripció és a Catalunya.

Itàlia ha respirat tranquil·la aquesta setmana perquè la Comissió Europea ha rebutjat obrir un procés sancionador contra el país per no haver rebaixat prou l’elevat deute públic, superior al 132% del PIB. Les últimes mesures promeses pel govern italià a Brussel·les per quadrar els comptes han aconseguit evitar in extremis una sanció de fins a 3.500 milions d’euros. Un càstig que hauria donat al país el dubtós honor de ser el primer membre de la UE multat per l’Eurogrup.

El govern portuguès pagarà 6.500 euros a tots els ciutadans del país residents a l'estranger i que tornin a Portugal a treballar. D'aquesta manera, l'executiu vol fomentar el retorn dels milers de treballadors –molts d'ells qualificats– que durant la crisi van abandonar el país, amb l'objectiu de mantenir estable la població.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, demana al govern espanyol que "faci arribar a les ciutats" els "centenars de milions d'euros" que rep per a polítiques migratòries i d'acollida, perquè "és on està arribant la gent". Colau ha afirmat que "hi ha fons disponibles de la Unió Europea que no s'estan destinant a la finalitat per a la qual estaven previstos". I, en aquest sentit, ha demanat a l'executiu de Pedro Sánchez "recuperar el fons de 200 milions d'euros de la UE que el govern del PP va retallar de la llei d'estrangeria". L'alcaldessa s'ha dirigit al govern de l'Estat en una atenció als mitjans després d'una reunió amb el seu homòleg a Londres, Sadiq Khan, en la qual els dos han demanat "més poder" per a les ciutats en la lluita contra l'especulació immobiliària. En una trobada a la capital britànica, Khan ha confirmat la seva adhesió a una "declaració de grans ciutats" que impulsa Colau sobre habitatge, i també el seu "total suport" a la política d'acollida migratòria que defensa el consistori barceloní.

Vostè defensa que el tema de les migracions evidencia la necessitat d’un poder supraestatal.

Theresa May es revolta contra la Unió Europea (UE). En declaracions d'aquesta matinada de dijous des de la Xina, on és en visita oficial, la 'premier' britànica ha assegurat que s'oposarà a la proposta de la UE que obligaria el Regne Unit a atorgar als ciutadans comunitaris que arribin al país durant el període de transició post-Brexit els mateixos drets que tenen els que hi van entrar abans. May ha assegurat que hi ha d’haver una "diferència" entre els dos grups. La UE, però, ha sigut molt clara en aquest punt. Si Londres es beneficia de tots els drets de pertinença durant la fase d'ajustament, també ha de complir amb totes les obligacions.

¿Deixaries la feina si te n’ofereixen una de millor però a l’altra punta del món? El 60% dels treballadors espanyols estarien disposats a emigrar per un lloc de treball, segons un estudi publicat ahir per la consultora de recursos humans Randstad. Així doncs, més d’11 milions d’ocupats canviarien el seu país de residència per motius laborals, amb l’objectiu d’aconseguir un lloc de treball específic que no trobessin a Espanya. Tot i així, com recorda el professor d’economia aplicada de la UB Raul Ramos, el percentatge seria més baix si es tinguessin en compte els plans o objectius reals dels treballadors, més enllà d’una hipòtesi amb un escenari ideal.

L'any 2012 milions d'emigrants van enviar als seus països d'origen un total de 384 mil milions d'euros, segons un nou estudi del 'Pew Research'. L'estudi, detallat en un mapa interactiu on es poden seguir els fluxos dels diners que surten i marxen de cada país, conforma una radiografia acurada no només de les entrades i sortides de capital, sinó també de la importància que aquests moviments de diners tenen per a l'economia mundial.

Un cop més, declaracions desafortunades d'un alt càrrec sobre l'emigració dels joves a l'estranger. La secretària general d'Immigració i Emigració del govern espanyol, Marina del Corral, ha enfurismat la xarxa aquest divendres després d'haver assegurat que els joves de tot l'estat marxen a treballar a l'estranger no només per la crisi, sinó també per "l'impuls aventurer de la joventut". Segons ella, els "discursos que sostenen que la sortida de treballadors qualificats espanyols està estrictament i únicament vinculada a la situació de crisi".