És possible menjar un arròs melós de carxofes, calamars i cansalada entre balenes i glaceres, a més de 1.000 km de la civilització? Doncs sí. I d'això se n'encarrega la jove xef gironina Clara Canyigueral, que, per segon any consecutiu, s’ha embarcat com a cuinera en una expedició científica a l’Antàrtida amb la missió de preparar els àpats cada dia per a una quarantena de professionals del CSIC.

L'oceanògrafa i biòloga Josefina Castellví va morir aquest dilluns a la capital catalana. Nascuda a Barcelona l'any 1935, Castellví –o Pepita, com molts la coneixien– va ser la primera dona al món a dirigir una estació permanent a l'Antàrtida. Durant la seva llarga trajectòria, la investigadora catalana va rebre reconeixements tan distingits com la Medalla d'Or de la Generalitat per la seva trajectòria acadèmica i social, l'any 2021.

El ritme del desglaç de l'Antàrtida continua sorprenent els científics. En un article publicat aquest dilluns a Nature Geoscience, investigadors de la Universitat de Colorado a Boulder (Estats Units) constaten que l'any 2023 la glacera Hektoria, situada a la costa oriental de la península Graham —una de les zones que més s'estan escalfant del continent austral— va retrocedir almenys 8 quilòmetres en només dos mesos. Tot i que a la dècada dels 2000 aquesta massa ja va experimentar una pèrdua molt ràpida de gel, la taxa registrada per aquest equip és la més ràpida en la història moderna. L'acceleració del desgel va ser deu vegades més potent que altres mesuraments previs, fins al punt que en unes poques setmanes es va desintegrar quasi la meitat de la glacera.

El cineasta francès Luc Jacquet (Bourg-en-Bresse, 1967) va guanyar un Oscar per El viatge de l'emperador (2005), un documental sobre el camí que fan els pingüins emperador per reproduir-se. Arran d'aquella experiència, va engegar una nova aventura el 2019 amb Icebreaker Studios i va començar a fer servir altres narratives per explicar com és la vida a l'Antàrtida. Jacquet, que ha passat més de tres anys al continent glaçat, mostra a la Cúpula Arenas de Barcelona gravacions visuals i sonores de la seva última expedició, en forma d'exposició immersiva.

Thorsten Markus és el cap del Programa de Ciència de la Criosfera de la NASA. Atén les preguntes de l'ARA per videotrucada des de Washington, on hi ha la seu de l'Observatori de la Terra de la NASA.

Durant més de 30 anys, l’iceberg més gran del món va estar encallat a l’Antàrtida. Amb una superfície cinc vegades més gran que la de Nova York i més de 300 metres de profunditat, el tros de gel gegantí es va alliberar el 2020 i va iniciar una lenta deriva cap a l’oceà Antàrtic. Ara, l’A23a, tal com se’l coneix, gira sobre un mateix punt. Després d’abandonar les aigües antàrtiques, l’iceberg va quedar atrapat en un vòrtex sobre una muntanya submarina. Imagineu-vos un tros de gel d’uns 3.885 quilòmetres quadrats de superfície i tan alt com l’Empire State, girant de manera constant com per donar la volta sobre si mateix durant 24 dies.

"Acabo de mirar la temperatura de l’aigua marina de l’Antàrtida i està a 1 °C", explica des del seu despatx a Barcelona Jordi Sorribas, director de la Unitat de Tecnologia Marina (UTM) del CSIC, que acaba de tornar d’Ushuaia per posar en marxa un nou observatori al continent glaçat. Es tracta del segon observatori submarí de l’Antàrtida, que funciona des de fa uns dies gràcies a la col·laboració entre el CSIC i l’Ocean Networks Canada (ONC) de la Universitat de Victòria, al Canadà. Tal com demostra l’observació de Sorribas, aquesta instal·lació permet monitorar contínuament una zona marina de l’Antàrtida i que tothom tingui accés a les dades. "Totes les dades que es generen a l’Antàrtida són obertes i reutilitzables", assegura.

Tot i que fa anys que viuen a Montevideo, el català David Puig i César Roig, originari d’Albaida (País Valencià), es van conèixer fa pocs mesos. Puig va arribar a l’Uruguai fa més d’una dècada per motius familiars; primer va treballar com a fotògraf oficial de l’actual president del país, Luis Lacalle Pou, en les campanyes electorals de 2014 i 2019, i després es va convertir en realitzador de la televisió pública. Roig es va establir a Montevideo fa sis anys, quan va aconseguir la plaça de trombonista en l’Orquestra Simfònica Nacional del Sodre, una de les més prestigioses de Sud-amèrica. Ara tots dos encapçalen un projecte que es concretarà en un concert pel medi ambient que se celebrarà el 14 de febrer a la base científica que l’Uruguai té a l’Antàrtida.

"Segurament sense el canvi climàtic no podria fer-ho, qui sap", admet l'italià Omar Di Felice quan parla del seu repte: travessar l'Antàrtida en bicicleta. Un repte convertit en una mena de dèria que fa anys que l'acompanya. Ara hi torna, després d'un primer intent que va finalitzar sense èxit per una suma de desgràcies, en part pel clima, en part per la duresa, en part perquè li van comunicar males notícies sobre la salut d'un familiar. Ara, l'ultraciclista hi torna amb la idea d'alertar de pas sobre els perills del canvi climàtic. Un projecte que ha batejat amb el nom d'Antarctica Unlimited.

La glacera Thwaites, situada sobre una plataforma rocosa a la costa oest de l’Antàrtida i d'una mida equivalent a la Gran Bretanya, podria estar accelerant el seu procés de desglaç, segons suggereixen dos articles complementaris que publica dimecres la revista Nature. En el primer, investigadors del Servei Antàrtic Britànic de Cambridge dirigits per Peter Davis apunten que la velocitat del retrocés del gel a les capes inferiors de la glacera “és més gran del que s’esperava”. En el segon, Britney Schmidt, de la universitat nord-americana de Cornell, raona que la formació d’escletxes o grans esquerdes a les capes de gel i de terrasses inclinades augmenta aquesta velocitat. Totes dues observacions podrien fer col·lapsar la glacera i provocar un increment del nivell del mar de 65 centímetres durant aquest segle.

Si Buenos Aires és, segons paraules del novel·lista francès André Malraux, la capital d'un imperi imaginari, la Patagònia, la remota zona situada a l'extrem sud de l'Argentina i de Xile, és per a molts poetes una mar. La immensitat de l'horitzó, el vent enfurismat, el desterrament gairebé metafísic que un sent davant tanta magnitud i els seus paratges naturals que en forma d'illots esquitxen el territori, abonen aquesta idea de mar infinita i a l'hora de buit sorprenent. La Patagònia és l'avantsala de l'aclaparadora Antàrtida.

Just abans que la crisi del covid-19 paralitzés el món, la península Antàrtica vivia una situació de temperatures inèdites que va batre tots els rècords. El 6 de febrer del 2020 a la Base Esperanza es registrava una temperatura extraordinària de 18,3 ºC, un rècord absolut del continent antàrtic que va ser validat mesos després per l'Organització Meteorològica Mundial. Entre el 6 i l'11 de febrer, la temperatura va arribar a ser 8 graus superior al que caldria esperar en alguns punts de la zona, en la que va ser una onada de calor sense precedents en aquest punt del planeta.

Cada cop són més habituals les situacions de temperatures extremes a l'Àrtic, però no és gens habitual que dues etapes de temperatures exageradament altes es produeixin gairebé simultàniament al pol Nord i al pol Sud, com ha passat durant el tram central del mes de març. Al voltant del dia 18 un dels anomenats rius atmosfèrics que partia del sud-est d'Austràlia va provocar una brutal pujada de la temperatura i una gran aportació d'humitat a l'est de l'Antàrtida. Les anomalies de temperatura van arribar a fregar els 40ºC.

Ramon Ametller (Palau-sator, 1974) és mecànic de la unitat de tecnologia marina del CSIC (Consell Superior d'Investigacions Científiques), que té la seu central al passeig Marítim de la Barceloneta. Ha participat en una quinzena de campanyes a l’Antàrtida, un continent molt desconegut que és fonamental per a l’estudi d’àmbits tan diversos com la geologia, el clima, la biologia o l’astronomia.

Cent sis anys després que s'enfonsés a l'Antàrtida, un equip d'arqueòlegs marins i tècnics ha localitzat ara el vaixell Endurance, de l'explorador Ernest Shackleton. L'han trobat al fons del mar de Weddell, a l'est de la península Antàrtica, i a una profunditat de 3.008 metres. Lluitant contra el gel marí i les baixes temperatures, l'equip ha estat buscant el vaixell amb drons submarins durant més de dues setmanes en una zona de 150 milles quadrades al voltant d'on va enfonsar-se el 1915 i, segons confirma el Falklands Maritime Heritage Trust, l'expedició ha tingut èxit. "L'expedició Endurance22 ha assolit el seu objectiu. Hem fet història polar amb el descobriment de l'Endurance i hem completat amb èxit la recerca de naufragis més difícil del món", ha celebrat John Shears, cap de l'expedició.

Quan fa aproximadament un segle que el vaixell Endurance d’Ernest Shackleton es va enfonsar a les aigües de l’Antàrtida i va donar peu a una de les grans gestes de supervivència de la història de l’exploració, un equip d’aventurers moderns, tècnics i científics salparà per trobar-ne les restes. Està previst que l’Agulhas II, un trencaglaç sud-africà, surti de Ciutat del Cap aquest mateix 12 de febrer rumb al mar de Weddell amb 46 tripulants i 64 expedicionaris a bord. Un cop allà, l’equip espera trobar el derelicte i poder-lo inspeccionar amb dos drons subaquàtics.

La troballa d'una nodrida colònia de pingüins a l'Antàrtida ha sorprès els científics i ha donat al món una nova mostra de la increïble resiliència del món salvatge. Una expedició científica aquest mateix mes de gener ha pogut albirar prop de 44.000 cries de pingüí Adelaida al mar de Weddell, una quantitat similar a la que tenien les poblacions d'aquesta espècie l'últim cop que se'n va fer un recompte abans del 2010. Quan a la part occidental de l'Antàrtida l'augment de temperatures ha fet disminuir en general la presència d'aquest pingüí, els científics diuen que aquest descobriment evidencia que zones com aquesta del mar de Weddell són un "refugi climàtic" que cal preservar urgentment.

La glacera Thwaites, situada al centre-oest de l'Antàrtida i amb una mida equivalent a tota l'illa de la Gran Bretanya, s'està desfent a un ritme alarmant i podria iniciar el procés cap a la destrucció total en els propers tres o cinc anys. És la glacera més ampla del món i el seu desgel provocaria "una crescuda directa del nivell del mar molt ràpida", segons adverteix la glaciòloga de la Universitat d'Oregon Erin Pettit.

Un enorme bloc de gel s'ha desprès de la costa nord-oest de l'Antàrtida i vaga ara pel mar de Weddell, convertit en l'iceberg més gran del món ara mateix, segons ha informat l'Agència Espacial Europea, que n'ha captat les imatges a través dels satèl·lits de Copernicus. L'iceberg, batejat com a A-76, fa uns 4.320 quilòmetres quadrats, més que tota l'illa de Mallorca sencera (3.640 quilòmetres quadrats), tal com apunta la mateixa ESA. L'iceberg té la forma de l'illa novaiorquesa de Manhattan, però amb una mida 70 cops més gran.

La nova llibreria d'Alins, Natura Llibres, ja ha començat el cicle d'activitats amb el que vol ajudar a dinamitzar culturalment la Vall Ferrera. Justament aquest passat cap de setmana s'hi ha desplaçat qui va ser cap de la Base antàrtica espanyola, Javier Cacho, i l'explorador Albert Bosch per parlar de com s'explorava a principis del segle XX i com s'explora en l'actualitat. Aquest pròxim dissabte, mentrestant, la Vall Ferrera acollirà a dues científiques que també han estat treballant sobre qüestions relacionades amb el canvi climàtic a l'Antàrtida, Marta Masdeu i Pau Cortés.