Vuit quilòmetres en només 2 mesos: un desglaç a l'Antàrtida sorprèn els científics
Imatges de satèl·lit constaten que una glacera es desintegra gairebé a la meitat en unes setmanes
BarcelonaEl ritme del desglaç de l'Antàrtida continua sorprenent els científics. En un article publicat aquest dilluns a Nature Geoscience, investigadors de la Universitat de Colorado a Boulder (Estats Units) constaten que l'any 2023 la glacera Hektoria, situada a la costa oriental de la península Graham —una de les zones que més s'estan escalfant del continent austral— va retrocedir almenys 8 quilòmetres en només dos mesos. Tot i que a la dècada dels 2000 aquesta massa ja va experimentar una pèrdua molt ràpida de gel, la taxa registrada per aquest equip és la més ràpida en la història moderna. L'acceleració del desgel va ser deu vegades més potent que altres mesuraments previs, fins al punt que en unes poques setmanes es va desintegrar quasi la meitat de la glacera.
Les glaceres arrelades a terra (no flotants) a les regions polars generalment no retrocedeixen més d'uns pocs centenars de metres per any, però la seva pèrdua de gel també contribueix significativament a l'augment del nivell del mar. L'Hektoria es considera una glacera petita segons els estàndards antàrtics, ja que ocupa només uns 300 quilòmetres quadrats, l'equivalent al Parc Natural del Montseny. Amb tot, la rapidesa amb què s'ha fos ha alertat els investigadors, que creuen que estudiar el seu comportament podria ajudar a anticipar futurs col·lapses en altres glaceres antàrtiques. I, en un comunicat, fan una advertència: un col·lapse d'aquesta magnitud en masses més grans podria tenir efectes catastròfics per a l'augment del nivell del mar global.
"Quan vam sobrevolar Hektoria a començaments del 2024, no podia creure la immensitat de la zona que s'havia ensorrat", explica l'autora principal de l'estudi i investigadora de l'Institut Cooperatiu de Recerca en Ciències Ambientals (CIRES, en les sigules en anglès) de Colorado, Naomi Ochwat. El seu equip va descobrir el col·lapse gairebé per casualitat, mentre estudiava per satèl·lit una altra zona afectada pel trencament d'una plataforma de gel. En revisar les dades, els investigadors van observar que la glacera pràcticament havia desaparegut en només vuit setmanes. "Les imatges per satèl·lit ja mostraven el canvi, però veure-ho en directe va ser colpidor", afirma Ochwat.
Un avís per a altres glaceres
Però, què li ha passat a Hektoria? Segons els investigadors de Colorado, el principal factor darrere d'aquesta pèrdua accelerada de gel és la superfície sobre la qual descansava la glacera. No totes aquestes formacions de gel suren, algunes reposen sobre terra o fons marí. En el cas d'Hektoria, la seva superfície era una plana de gel i roca situada sota el nivell del mar. Amb la pèrdua de gel, va "desenganxar-se" del fons i va començar a surar parcialment sobre l’aigua.
Simplificant-ho molt, el gel va passar de tenir una ubicació estable a inestable i va fer-se més vulnerable a les forces de l'oceà. De fet, l'aigua va obrir esquerdes des de la base, que es van acabar trobant amb les que s'obrien des de la superfície, i van provocar la fractura total de la glacera. Pensem en un edifici: si perd de cop els fonaments, hi ha un ensorrament total i catastròfic. I això és el que li va passar a aquesta glacera: el despreniment va ser brusc i massiu perquè, de cop, va perdre el suport estructural que tenia.
Per documentar aquest comportament, els científics van combinar imatges de diferents satèl·lits i dades sísmiques, i van aconseguir una reconstrucció detallada del procés. "Si només tinguéssim una imatge cada tres mesos, no podríem dir que la glacera va perdre dos quilòmetres i mig en dos dies. Amb diversos satèl·lits, hem pogut confirmar amb precisió la velocitat del col·lapse", explica Ochwat. En efecte, els sismògrafs van registrar una sèrie de terratrèmols glacials coincidents amb el període de retrocés, que demostren que la glacera encara es recolzava sobre roca ferma, i que la seva pèrdua de gel va contribuir directament a l'augment del nivell del mar.
"El retrocés d'Hektoria és un avís", afirma Ted Scambos, també investigador del CIRES. I adverteix: "Un col·lapse tan ràpid canvia completament el que pensàvem possible per a altres glaceres molt més grans. Si es repeteixen les mateixes condicions, el nivell del mar podria pujar molt més de pressa del que preveiem".
