“En el laberint de carrerons i passadissos foscos de la City de Londres, on gairebé tots els nervis del món travessen 130.000 grans i petits despatxos, hom pot trobar-hi un homenet gras que es passeja, un barret de copa passat de moda cobrint-li el seu cap de faccions semites [...]. És un home que no sembla ni gaire ric ni gaire potent. No obstant això, és el qui amb Deterding controla jaciments de petroli catorze vegades més rics que tots els jaciments americans”. Així és com una publicació catalana de finals de la dècada dels trenta definia Marcus Samuel, uns dels homes clau en la indústria europea del petroli des de finals del segle XIX.

Aquesta primavera, en el món empresarial ha rebrotat un rumor recurrent des de fa anys: la possible fusió entre els dos gegants europeus del petroli, o, cosa que és el mateix, entre British Petroleum (coneguda comercialment com a BP) i Shell (la nova denominació de Royal Dutch Shell). Es consumi o no la fusió, la realitat és que la història de totes dues petrolieres és més que centenària i està plena de moviments corporatius. Si volem trobar l’origen de la British Petroleum, cal viatjar fins al 1901, quan un inversor adinerat del sud d’Anglaterra va aconseguir la concessió d’uns terrenys a Pèrsia (avui l'Iran) per fer prospeccions petrolieres. El seu nom era William Knox D’Arcy, i el projecte tindria una gran transcendència històrica.

La petroliera holandesa Royal Dutch Shell afronta aquesta setmana un nou pas de la seva gran batalla judicial per l'emissió de gasos d'efecte hivernacle. Sobre la taula hi ha una resolució històrica contra el gegant mundial dels combustibles fòssils que l'obliga a reduir un 45% les seves emissions de CO₂ per al 2030 respecte al 2019.

La justícia dels Països Baixos ha tornat a emetre una sentència pionera en matèria climàtica. Després d'obligar el govern del país a reduir emissions amb un veredicte històric el 2019, ara obre la porta a forçar també les empreses privades a fer els deures per evitar els pitjors efectes de la crisi climàtica. I ha començat per dalt de tot, amb el gegant mundial dels combustibles fòssils: la petroliera holandesa Royal Dutch Shell. La sentència emesa aquest dimecres per la jutge Larisa Alwin de la Haia obliga l'empresa Shell a reduir les seves emissions de CO2 un 45% l'any 2030 respecte al que emetia el 2019.

Un tribunal holandès ha creat aquest dimecres un precedent històric en reconèixer la responsabilitat de Shell a Nigèria pels vessaments de cru registrats entre el 2004 i el 2007. La justícia holandesa, de totes maneres, ha absolt la multinacional per la contaminació al delta del Níger, a què es feia referència en quatre denúncies més.

El Barça ha anunciat un nou acord comercial, aquest cop amb la marca 'Shell', avançat pel diari Sport en el seu moment. Segons aquest acord, Shell ajudarà a portar el projecte 'FutbolNet' de la Fundació FC Barcelona a l’Iraq, Oman i Qatar durant el 2013. Es tracta d'un projecte que fa servir l'esport per promoure valors com el treball en equip, la responsabilitat i el lideratge entre els joves d'entre vuit i disset anys.