Internacional 31/01/2021

Aturar l'escalfament global als tribunals

França espera una sentència contra les polítiques climàtiques de Macron mentre al món n'hi ha desenes en marxa

4 min
La Torre Eiffel de París, entre la contaminació
Disponible en:

El tribunal administratiu de París ha de dictar sentència aquesta setmana sobre les polítiques climàtiques d’Emmanuel Macron. La demanda interposada per quatre ONG franceses podria donar una victòria històrica a la lluita climàtica mundial. Si aconsegueixen un veredicte de culpabilitat, forçarien el govern francès a imposar una retallada molt més dràstica de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. No seria el primer cop: la demanda climàtica contra el govern holandès va ser la primera a fer història el desembre de 2019, quan el Tribunal Suprem del país va donar la raó a l’ONG Urgenda i va imposar una retallada del 25% a les emissions de CO2 holandeses per a aquest mateix 2020. L’any passat va ser el govern d’Irlanda qui va haver d’encaixar el cop judicial que l’obliga a fer un pla climàtic més ambiciós, tot i que la sentència no és tan contundent com l’holandesa. La demanda de França, que es resol aquesta setmana –tot i que encara podria ser apel·lada pel govern– seria un precedent molt important per les dimensions del país, el seu rol central a Europa i pel fet que tingui lloc “en un estat tan conservador com el francès”, apunta a aquest diari Hugo Partouche, un dels advocats de la firma Vigo, que lidera la demanda de l’organització L’Affair du Siecle, formada per Greenpeace França, Oxfam, la Fundació Nicolas Hulot i Notre Affair à Tous.

La demanda, interposada el 2018, acusa el govern francès d’estar fracassant a l’hora d’afrontar la prioritat més urgent del moment, que és l’emergència climàtica, perquè no està reduint les emissions de gasos d’efecte hivernacle al ritme que caldria per evitar un escalfament global d’1,5 ºC, tal com es va comprometre a l’Acord de París. Una demanda similar es va presentar tot just el setembre passat contra el govern espanyol de Pedro Sánchez per part de Greenpeace, Oxfam i Ecologistes en Acció.

L’any 2020, de fet, ha vist un boom d’aquest tipus de demandes. Cada cop més ciutadans i organitzacions recorren a la justícia ordinària per fer complir als governs els seu compromís de combatre l’escalfament global. El poderós exemple dels Països Baixos és un dels motius que ha impulsat aquest fenomen, però també la certesa cada cop més evident que els governs no estan fent prou. “L’any 2020 s'acabava el termini perquè els governs presentessin nous plans climàtics més ambiciosos i hi va haver moltes anàlisis que constataven que els compromisos no són suficients”, explica per telèfon l’investigador de la Columbia Law School Daniel J. Metzger, un dels autors de l’Informe 2020 sobre litigació climàtica de la UNEP.

A més de la demanda espanyola, el 2020 també van ser portats als tribunals els governs del Brasil, Mèxic, Austràlia (amb una demanda interposada pels supervivents dels incendis), el Canadà (amb els indígenes com a demandants) o Corea del Sud. Són demandes que apel·len al dret humà a la vida, la salut i el medi ambient, “i el cas és sòlid, perquè el canvi climàtic posa en risc drets humans, i diversos drets garantits per tractats vinculats de l'ONU, el problema és que molts tribunals son reticents a emetre ordres que forcin els estats a fer alguna cosa concreta", explica Metzger. És el que ha passat als Estats Units amb la demanda climàtica dels nens –alguns ja majors d’edat– que es va presentar contra el govern federal en l’era d’Obama per urgir-lo a prendre mesures més contundents contra l’emergència climàtica. Tot i que encara es pot recórrer, el tribunal va decidir finalment que no tenia potestat per dir al govern què ha de fer, malgrat que els tres jutges van admetre la urgència de la crisi climàtica i la van comparar amb l’amenaça d’un meteorit viatjant cap a la Terra. 

Les demandes que intenten forçar els governs a fer polítiques climàtiques més ambicioses apel·lant als drets humans són només desenes d’un total de 1.550 casos judicials oberts a 38 països relatius a la crisi climàtica, tant contra governs com contra ens privats (1.200 dels quals només als EUA). És quasi el doble que fa només tres anys: el 2017 eren 884 casos en 24 països, 654 dels quals als EUA. “Soc escèptic sobre l’impacte pràctic que poden tenir, però encara que no tots tinguin èxit, el seu valor simbòlic sobre la urgència de la crisi climàtica és enorme”, diu Metzger.  

El cas francès sí que sembla tenir possibilitats de prosperar, segons l’opinió d'un jutge independent que considera que el govern hauria de fer més per complir els seus compromisos amb l’Acord de París. No en tenen l’obligació, però els tribunals acostumen a fer cas d’aquestes opinions motivades perquè estan fetes amb l’encàrrec d’analitzar al detall el cas per servir de base al veredicte.  

Les mateixes quatre ONG porten una altra demanda similar impulsada per Grande-Synthe, una localitat costanera del nord del país que pateix constants inundacions i l’amenaça de l’augment del nivell del mar. Aquest segon cas ja és al Consell d’Estat, màxima autoritat judicial administrativa, que ha donat al govern fins a mitjans de febrer perquè expliqui els seus plans de reducció d’emissions. Però Partouche destaca que la demanda que es decideix aquesta setmana al tribunal administratiu de París crearà un precedent molt més important, perquè és en aquesta instància en què "es dirimiran els casos futurs, i una sentència condemnatòria permetrà demanar-hi responsabilitats al govern en el futur" si no fa prou per lluitar contra l’escalfament global.

Els rius i les muntanyes també tenen drets
  • Drets de la Natura El riu Whanganui de Nova Zelanda està considerat com un ser viu. Una llei del 2017 que li dona personalitat jurídica. A l’Índia, dues demandes judicials van reclamar el mateix estatus per als rius Ganges i Yamuna i per als seus glaciars. Un jutge els va donar drets però el tribunal superior ho va revertir. Cada cop més comunitats indígenes i altres organitzacions civils defensen en els tribunals els drets de la natura, i no els drets humans. “De moment encara no estan tenint prou èxit, però pot ser significatiu en el futur” de les litigacions climàtiques, diu Metzger.
stats