L'economia global està demostrant ser "més resilient del previst", malgrat les persistents tensions comercials i la incertesa política, segons destaca el Banc Mundial, que ha revisat a l'alça les seves previsions de creixement per a aquest any i el següent, fins al 2,6% i el 2,7%, respectivament, després de millorar substancialment el pronòstic per al present exercici.

La guerra comercial de Donald Trump comença a causar les primeres víctimes. Davant l'amenaça de l'administració estatunidenca d'imposar aranzels massius, el Banc Mundial ha refredat les previsions de creixement global d'aquest 2025, especialment als Estats Units, que és un dels països més afectats per les seves pròpies tarifes comercials.

El Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial es troben en una situació difícil. Se'ls va crear per sostenir regles mundials i per donar suport al desenvolupament, però ara estan atrapats entre uns Estats Units (el seu accionista més gran) agressivament nacionalistes i la resta del món. Si els seus directius planten cara al poder, s'enfronten a la possible ira del president nord-americà Donald Trump; si no ho fan, posen en risc la seva legitimitat.

Moltes persones han experimentat l'alegria de trobar una moneda a la part posterior del sofà. El 30 de maig, el Banc Mundial va viure una cosa semblant, encara que a una escala més gran. Després d'arrelar-se a 176 països, va descobrir gairebé 6,5 bilions d'euros en PIB global addicional, l'equivalent a una altra França i un segon Mèxic.

L'economia mundial creixerà aquest any i el vinent, segons el Banc Mundial, però a un ritme lent. L'organisme augura "un panorama trist" per als pròxims anys, sobretot a causa de l'alentiment del comerç mundial, els elevats tipus d'interès i la inestabilitat geopolítica. Tot això pot provocar un "major afebliment del creixement" de cara al 2025, que afectarà sobretot la població més vulnerable del planeta: la institució econòmica amb seu a Washington preveu que, als països més pobres, a finals d'aquest any un 40% de les rendes més baixes continuaran sent més pobres que abans de l'esclat de la pandèmia de covid, segons l'informe de perspectives econòmiques globals de l'organisme publicat aquest dimarts.

Joseph Stiglitz (Indiana, 1943) és un capitalista conscient dels problemes del capitalisme i ha estat un crític lúcid contra el neoliberalisme quan gairebé només ho feien activistes i moviments socials. Premi Nobel d’economia el 2001, execonomista en cap del Banc Mundial i professor a la Universitat de Colúmbia, té la capacitat dels savis, de transformar els conceptes més complexos en idees senzilles. Rep l’ARA al Palau de la Generalitat, on ha recollit aquesta setmana el Premi Internacional Catalunya. Però no ve dels Estats Units, fa setmanes que està instal·lat a Cadaqués, on passa molts estius. “Tinc bon gust, oi?”, ens diu somrient.

El Banc Mundial avisa que l'economia mundial entrarà en una fase d'alentiment a partir de la segona meitat d'aquest any, després d'uns primers sis mesos amb un nivell d'activitat econòmica per damunt del previst inicialment. En el seu informe semestral sobre perspectives econòmiques publicat aquest dimarts, l'organisme ha incrementat la previsió de creixement arreu del món per al 2023 i ha predit un alleugeriment de la inflació, tot i alertar que es mantenen la majoria de riscos.

David Malpass, el president del Banc Mundial, va arribar a la cimera climàtica de les Nacions Unides amb la missió de demostrar que ell i la seva institució estan plenament compromesos en els esforços per frenar l'escalfament global i ajudar les nacions pobres maltractades per sequeres, incendis i tempestes cada cop més greus. Dimecres al matí es va adreçar als ministres de Finances d'arreu del món i va declarar que per fer front a la crisi climàtica s'han "d'augmentar dràsticament el nombre i la mida dels projectes que redueixen les emissions de gasos d'efecte hivernacle".

La combinació entre l'alentiment de l'activitat econòmica i l'escalada generalitzada de preus –un fenomen conegut pels economistes com estagflació– és el principal risc per al creixement econòmic a escala global, segons ha advertit aquest dimarts el Banc Mundial. La guerra a Ucraïna és la principal font de desacceleració de l'activitat econòmica a tot el planeta, cosa que ha portat l'organisme internacional a revisar a la baixa les seves perspectives de creixement.

L'economia d'Ucraïna quedarà reduïda aquest any a gairebé la meitat del que era abans de la invasió russa. Segons estimacions del Banc Mundial, aquest 2022 el producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica d'un territori) del país es desplomarà un 45,1% en comparació amb el 2021, una dada que no inclou la destrucció d'infraestructures.

El Banc Mundial va pronosticar aquest dimecres un lleu repunt de les previsions de creixement econòmic global per a aquest any fins al 2,5%, la qual cosa suposa una reducció de dues dècimes des de l'última predicció. L'organisme internacional ha advertit sobre el "ràpid i generalitzat" augment del deute i la desacceleració dels EUA i la Xina.

La búlgara Kristalina Gueorguieva ha abandonat recentment el Banc Mundial, del qual era consellera delegada, després de ser nomenada nova directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI) per substituir la francesa Christine Lagarde. El pas d’una institució a l’altra no és extraordinari, però no significa que siguin iguals. Des d’un punt de vista institucional, el Banc Mundial és una mena de germà petit del Fons Monetari Internacional, tot i que, en realitat, tenen pocs objectius en comú.

El Fons Monetari Internacional ha rebaixat quatre dècimes les previsions de creixement de l'economia mundial per a l'any 2019, tot i que allunya el fantasma d'una recessió a curt termini. En l'informe de primavera presentat avui durant la seva reunió conjunta amb el Banc Mundial, l'FMI anticipa que el ritme de creixement per a aquest any serà del 3,3%, una caiguda de tres dècimes respecte del 2018. Per al 2020, preveu recuperar el 3,6% de l'any passat. Tot això dins d'un marc d'incertesa mundial determinada en gran mesura per la sort de la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina, i la definitiva resolució del Brexit, que podrien modificar a la baixa les previsions.

L'economia global s'alentirà durant el 2019 i la recuperació en el comerç i l’activitat manufacturera estan perdent pistonada. Hores després que s’hagi conegut, dilluns a la tarda, la sobtada dimissió del president del Banc Mundial, Jim Yong Kim, tres anys i escaig abans que finalitzés el seu mandat, l’entitat presenta aquest migdia, a Londres, un informe més aviat poc optimista sobre les perspectives per al nou any i també els pròxims anys. La tendència del creixement del PIB global és a la baixa en relació amb les dades del 2017 i el 2018.

El president del Banc Mundial (BM), Jim Yong Kim, ha presentat avui la seva dimissió al capdavant de l'organització multilateral. Segons ha informat l'organisme financer en un comunicat, la renúncia de Kim, que ha ocupat la presidència del Banc Mundial durant més de sis anys, serà efectiva a partir de l'1 de febrer. El fins ara president de la institució s'afegirà a un fons centrat en la inversió en infraestructures en els països en desenvolupament.

Quants residus pot assumir el planeta? Cada any es generen més de dos mil milions de tones de residus i, d’aquests residus, només un terç es gestionen de manera adequada. Un informe del Banc Mundial publicat ahir apunta que factors com la ràpida urbanització, l’augment de la població i el desenvolupament econòmic faran que el total de residus generats augmenti un 70% els pròxims 30 anys. Quanta brossa serà això? Posem-hi un exemple gràfic: el 2016 es van generar 2,42 tones de residus només de tipus plàstic, l’equivalent al pes de més de 3 milions de balenes blaves, l’animal més gran que ha existit mai. O el que és el mateix: 1.376 gratacels com l'Empire State Building, a Nova York. I això només és el 12% del total de deixalles sòlides que es generen anualment. Segons els pronòstics de l’organisme internacional, cap al 2050 la xifra de residus sòlids podria ser encara més dramàtica i augmentar fins als més de tres mil milions de tones.

Beatriz de Guindos s’incorporarà al seu lloc de funcionària a la Comissió Nacional del Mercat i la Competència (CNMC) després de treballar durant els últims dos anys com a directora executiva alterna en el Banc Mundial. La neboda del ministre d’Economia ocuparà la plaça d’assessora de la presidència a la CNMC.

Ni una paraula sobre l'exministre d'Indústria, José Manuel Soria. El president del govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, ha participat aquest dimarts en un esmorzar informatiu al Palace de Madrid. Ni a l'entrada a l'hotel, ni durant la seva intervenció per presentar el candidat a lehendakari del PP, Alfonso Alonso, ni en la sortida de l'esmorzar el líder del PP ha volgut parlar de la renúncia de Soria a ser director executiu del Banc Mundial en representació d'Espanya.

L'exministre d'Indústria José Manuel Soria ha renunciat al lloc de director executiu del Banc Mundial en una carta enviada al secretari d'estat d'Economia, segons han assegurat fonts del govern espanyol a diverses agències. En la seva justificació, afirma que actua mogut per l'ús polític "desproporcionat" que s'ha fet de la seva designació i que, amb el seu gest, pretén posar punt i final al desgast de l'executiu espanyol per la seva designació.