Almenys 22 persones han mort i 16 més han quedat ferides de diferent gravetat després de l'ensorrament de dos edificis residencials a la ciutat de Fes, al centre del Marroc. El sinistre ha tingut lloc aquesta nit al barri Mostaqbal, quan dos immobles de quatre plantes han caigut, segons han informat aquest dimecres les autoritats locals.

El nombre de morts a l'incendi que va tenir lloc aquest dimecres al complex residencial Wang Fuk Court de Hong Kong ja s'eleva a 151, mentre que encara hi ha unes 40 persones desaparegudes, tal com han informat aquest divendres fonts oficials. El secretari de Seguretat de la regió semiautònoma, Chris Tang Ping-keung, ha explicat als mitjans que hi ha 80 cossos sense vida que encara no han estat identificats i no descarta que els equips trobin més cadàvers. Les autoritats han donat per concloses les operacions de rescat.

"De ben petits ja entabanava els fills amb històries tretes de l'Odissea i la Ilíada. Potser va fer el seu efecte", recorda Miquel Desclot, pseudònim de Miquel Creus (Barcelona, 1952), amb el qual el veterà traductor, poeta i narrador ha signat desenes de llibres. Al costat hi té l'Eloi, amb qui ha acabat esculpint a quatre mans una excepcional i llegidora versió en vers de l'Orestea d'Èsquil (Eleusis, 525-524 aC - Gela, 456-455 aC), l'única trilogia de tragèdies gregues que ha arribat, gairebé intacta, fins als nostres dies.

Es va fer viral fa uns dies el vídeo d'uns nens jugant a futbol entre el fang en un carrer del municipi valencià d'Aldaia devastat per la DANA. Vaig créixer jugant a futbol en carrers com aquests d'Aldaia, un altre poble de l'Horta Sud miraculosament salvat de la catàstrofe. Al programa Jugones de La Sexta van buscar aquests nens. Commou la seva espontaneïtat. La seva tendresa. Aquells somriures que s'obren pas a la vida en meitat de la més absoluta de les tragèdies.

Hem vist riuades violentes que semblaven una d’aquelles pel·lícules de catàstrofes. Hem vist pobles destruïts i paisatges irreconeixibles que podien ser capítols d’una sèrie apocalíptica. Hem vist expressions desencaixades i ulls plens de desesperació que feien pensar en films de terror. Però no era ficció. Les imatges i els testimonis eren ben reals i ens arribaven de ben a prop. 

Amb un balanç de víctimes mortals i desapareguts encara incert, les autoritats han confirmat aquest dissabte la mort d’almenys 211 persones a causa del devastador pas de la gota freda al País Valencià. A tot Espanya són 214, sumant la víctima d’Andalusia i les dues de Castella-la Manxa. Són xifres esfereïdores que encara poden augmentar en les pròximes hores o els pròxims dies, atès que encara hi ha moltes famílies que no han pogut localitzar els seus parents. Les tasques de rescat continuen als pobles més afectats de l’Horta Sud, com Paiporta i Alfafar, i a Xiva, a uns cinquanta quilòmetres de València. Coincidint amb el primer dia del pont de Tots Sants, les carreteres cap a aquestes poblacions s'han omplert de ciutadans amb voluntat de desbrossar i netejar els carrers enfangats, i el govern espanyol ha enviat reforços militars amb la previsió que demà hi hagi 2.200 efectius de la Unitat Militar d'Emergències (UME) sobre el terreny.

La terrassa del Medusa Beach Club era il·legal. Els informes dels tècnics d'Urbanisme de l'Ajuntament de Palma determinen que la part alta del local de l'Arenal en el qual van morir quatre persones després del seu esfondrament dijous passat no tenia llicència i no era transitable. En canvi, la planta subterrània de l'immoble, on hi ha un bar musical, i la planta baixa, destinada a restaurant, sí que disposaven de les preceptives llicències. Segons ha assenyalat el batle de Palma, Jaime Martínez, els informes preliminars dels Bombers de Palma determinen que la terrassa il·legal es va esfondrar per la "combinació" del sobrepès derivat d'obres irregulars i la sobrecàrrega de la vintena de clients en el moment del succés.

"És una carretera que la gent del poble hem fet moltes vegades per anar a treballar a la temporada de la fruita dolça de la Ribera d'Ebre. Creuar la serra de Cardó pel darrere ens surt més a compte que anar a voltar per Tortosa. La carretera no és dolenta, però és cert que hi ha algun revolt una mica complicat", explica la Cristina, veïna de Camarles. Després del cop emocional, ella i molts camarlencs intentaven aquest dilluns buscar resposta al dolor per la mort de tres adolescents del poble d'entre 12 i 16 anys, com si saber les causes de l'accident pogués atenuar, encara que només sigui una mica, el plor.

En castellà antic es feia servir l'expressió sostenella y no enmendalla. És el que ha tornat a fer el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, a l'insistir de nou al Congrés –contra tota evidència (les imatges existents), contra les investigacions periodístiques del diari El País i la BBC i contra les organitzacions humanitàries– que en la tragèdia del passat 24 de juny al pas fronterer entre Nador i Melilla, amb l'entrada massiva d'immigrants, no es va produir cap mort en territori espanyol. Aquell dia van perdre la vida 23 persones, una setantena segons les ONG. Doncs no, en la seva nova compareixença davant dels diputats, Marlaska ha persistit tossudament a defensar una versió que ja ningú no es creu. Segurament ell tampoc, però per una mal entesa raó d'estat (¿salvaguardar el prestigi de la Guàrdia Civil?, ¿evitar un efecte crida?) no està disposat a rectificar. Avalar actuacions desmesurades no protegeix el prestigi policial. Ni encara menys serveix per bastir una política migratòria respectuosa amb els drets humans.

Ja són nou les víctimes mortals, un rècord històric des que hi ha registres. El País Valencià ha sumat una nova mort en una celebració de festes taurines, en aquest cas, durant les festes de bous al carrer celebrades a la localitat d'Almassora (Plana Alta). La víctima ha estat un home de 72 anys que, mentre caminava pel carrer amb altra persona, s'ha vist sorprès i ha rebut una enganxada d'un dels bous. Segons ha informat l'Ajuntament de la localitat, les banyes de l'animal li colpejaren primer la zona inguinal i aquest colp va provocar el xoc del cap de l'home contra una de les barreres situades al carrer.

La terra ha tornat a tremolar a Haití aquest dissabte i ho ha fet amb la mateixa magnitud 7 que l'any 2010 va deixar 300.000 víctimes mortals i un milió i mig de damnificats. A hores d'ara, s'han confirmat 1.297 víctimes mortals i 5.700 ferits en tot el país, segons les autoritats, però les reaccions internacionals, tant a nivell científic com polític, fan pensar en una tragèdia nacional que podria fins i tot anar acompanyada d'un tsunami. El primer ministre del país, Ariel Henry, ha declarat l'estat d'emergència i ja ha avançat que la situació a Haití és "dramàtica" després del terratrèmol. L'epicentre del sisme, que ha començat a 12 quilòmetres de la localitat de Saint-Louis du Sud, al sud del país, és un nou cop per al país més pobre d'Amèrica.

Més de mig segle enfonsat en les profunditats del mar, els equips submarinistes han trobat aquest dilluns el submarí francès 'La Minerve', desaparegut el matí del 27 de gener del 1968, amb els seus 52 tripulants a bord, en pocs minuts. Les causes de l'accident encara són un misteri.

L'ensorrament d'una escola de primària ha colpit aquest dimecres Lagos, la capital econòmica de Nigèria. Almenys una dotzena de nens han mort en l'accident, i un nombre indeterminat han quedat ferits. Es calcula que hi havia més d'un centenar de persones a dins. Els equips de rescat encara busquen desapareguts entre les runes de l'edifici de quatre plantes, que ha caigut per causes de moment desconegudes, tot i que fonts oficials han assegurat a la cadena britànica BBC que l'edifici tenia ordre d'enderroc.

Almenys cinc persones han sigut detingudes aquest dimarts al Brasil com a presumptes responsables del trencament d'un dic de contenció de residus tòxics a la localitat de Brumadinho, a l'estat de Minas Gerais, a l'est del país. De moment, els equips de rescat han identificat 65 persones mortes i continuen buscant almenys 279 desapareguts, segons han informat fonts oficials.

En una ocasió, Carles Riba li va dir a Francesc Cambó que tenia el propòsit d’escriure una tragèdia, a l’estil grec, naturalment, no al de Racine. Cambó se’l va mirar, sorneguer, i li va dir: “Home, Riba, si la gran tragèdia del nostre temps són els clients que no paguen...” Riba se’n va anar capcot, i no la va escriure; això sí, va traduir-ne moltes.

Si no fos perquè Philip Roth va enviar, a finals dels 80, una carta a l’editorial Farrar, Straus & Giroux explicant que Viure amb una estrella, de Jiří Weil, era “una de les novel·les més extraordinàries” que havia llegit mai “sobre el destí dels jueus sota domini nazi”, avui gairebé ningú no sabria res d’aquesta novel·la.

Sis famílies de les víctimes de la tragèdia aèria de Germanwings han presentat una demanda a Barcelona contra aquesta companyia aèria, la seva matriu Lufthansa i les nou asseguradores que les representen. Reclamen una responsabilitat econòmica superior de totes dues empreses per l'acció del copilot Andreas Lubitz, que va estavellar expressament l'avió als Alps el 24 de març del 2015.

Justament dos anys després de la tragèdia de Germanwings, que va acabar amb la vida de 150 persones, el pare del copilot Andreas Lubitz ha convocat aquest matí una roda de premsa per explicar per què no creu en el suïcidi del seu fill com a causa de la caiguda de l’avió als Alps francesos.