Acaba de sortir a les llibreries Modernitat explosiva, d'Eva Illouz (Edicions 62). El pensament d'aquesta dona, nascuda a Fes, al Marroc, el 1961, és un dels més interessants del panorama actual. No sé si dir que és la filòsofa més sociològica o la sociòloga més filosòfica, però les seves idees acostumen a aportar una mirada diferent i interessant. Als meus estudiants els feia llegir L'amor, la raó, la ironia, que és la transcripció d'una conferència que va impartir al CCCB l'any 2011. M'agrada que en cap moment intenti épater les bourgeoises, una de les epidèmies intel·lectuals de la dècada del 1970 amb un virus resistent i en constant mutació. Valoro igualment que s'expressi amb claredat. El llibre esmentat parla d'emocions, però no té res a veure amb el nyigo-nyigo cursi i tovet habitual quan es tracta aquest tema. Les emocions poden ser percebudes gairebé com una errada conductual que ens desvia del camí segur de la racionalitat o bé, en un sentit oposat, com la nostra veritable identitat, la que ens fa humans. A Blade Runner, el test per enxampar els replicants es basa, justament, en discernir la presència o l'absència d'emocions. 

La sala d’actes del CaixaForum Tarragona ha acollit aquest dijous a la tarda l'última trobada del cicle de debats El futur és nostre, una iniciativa del diari ARA i la Fundació La Caixa per donar veu i escoltar els joves. Les pors hi són. I què? era el títol del debat, que ha comptat amb la participació de la dissenyadora gràfica i castellera Aina Mallol, l’artista del Circ Cric Luara Mateu i el comediant i graduat en ciències ambientals Joan Grivé.  

Scooby-Doo és el gos poruc que totes les societats porten a dins. Això es veu als dibuixos animats i també a la política. En aquesta por, que sempre resulta ridícula perquè es tracta d'un temor de la realitat (al final de tots els episodis de Scooby-Doo, treuen la careta al fantasma i resulta que era una persona de carn i ossos), en aquest espant davant de tot allò que no és seu, s'assemblen l'Scooby i els polítics. El gos d'aquesta colla d'adolescents una mica beatniks (Shaggy, Velma, Fred i Daphne) veu fantasmes on no n'hi ha i la seva covardia es contagia als amics (principalment a Shaggy). El seu caràcter pusil·lànime afecta tot el grup i els porta per camins extravagants.

Cada generació té la seva manera de tornar a l’escola. Una malenconia que només ells i elles saben comprendre plenament. I per vivències com aquestes es reconeixeran secretament tota la vida. La generació a la qual pertanyo la va caracteritzar un món industrialitzat. Es tornava a l’escola sota els fils de la llum crepitant i deixant a banda, quan era possible, el fang dels primers aiguats de setembre. Amb el retorn a l’escola canviaven els colors del cel i de la terra. I com que els dies es posaven més tristos, no calia així que entristíssim nosaltres. Aquella voluntat de ser-hi de la pluja era compensada (o potser refutada) per una absència dels pares. S’aprenia així que els camins es fan tot sol. Més tard, els pares portarien els fills en cotxe fins a la porta del col·legi, uns altres camins. Amb Pinotxo no m’hi identificava per la por, o per la prohibició, de dir mentides, sinó per la manera d’anar al col·legi. També Pinotxo anava sol a l’escola, i el camí estava ple de perills (el gat i la guineu) i, fins i tot, pot ser que un mal dia Pinotxo no arribés al col·legi perquè li venia més de gust anar-se’n a jugar a qualsevol lloc.

1. Comunitat digna. Llegint un conte de J.M. Coetzee, vaig trobar aquesta frase que és una bona orientació per als temps que venen: “Tot comença sent una cosa i acaba sent-ne una altra”. Ara tot són promeses de rectificació i de reconstrucció d’un món que ha xocat contra la pèrdua del sentit dels límits. Veurem en què queda tot plegat quan arribi la tardor. Haver topat casualment amb la lectura de Coetzee m’ha portat a seguir buscant consell en la literatura africana. Allà hi tenen experiència: les pandèmies formen part del dia a dia. El nombre de morts ni es compta. I no deixen de veure amb una certa barreja d'indignació i ironia que l'anomenada comunitat internacional només s’ha trasbalsat quan el mal ha arribat a les velles potències imperials.

El defensa belga del Barça, Thomas Vermaelen, ha assegurat que no té "por" de tornar-se "a lesionar", després d'haver superat uns problemes físics que l'han deixat fora dels terrenys de joc durant unes setmanes i, sobretot, després d'haver estat de baixa durant tot l'any passat. "En els últims partits hem millorat moltíssim", ha afegit el central sobre les actuacions defensives dels últims partits del Barça, que va arrencar la temporada encaixant molts gols.

La cap de llista de Ciutadans, Inés Arrimadas, ha assegurat que li fa "por a canvi de què la CUP pot pactar amb Junts pel Sí". Ho ha dit en una entrevista a 'Las mañanas de RNE', on ha recordat que la candidatura que encapçala Antonio Baños és un partit "antisistema i anticapitalista" que ideològicament està lluny de CDC. "Si la CUP incompleix la seva principal proposta, que és no investir Mas, no ens sortirà gratis, als catalans", ha advertit.

"Estem constatant amb molta preocupació el que està passant". Així ha arrencat aquest dilluns Raül Romeva, cap de llista de Junts pel Sí, la roda de premsa que ha ofert al costat d'Artur Mas i d'Oriol Junqueras. A què es referia el cap de llista de la coalició? "A la voluntat d'insuflar por i no arguments sobre la taula" per part de l'Estat. La progressiva acceleració de l'anomenada "campanya de la por" de les institucions estatals –encarnada en l'amenaça de la gran banca de deixar Catalunya en cas d'independència unilateral– a mida que s'acosta el 27-S ha fet que els estrategs hagin traçat un camí en forma de bumerang per aquesta última setmana de campanya. "Davant d'una campanya sense arguments [per part del bloc del no], existeix la necessitat de posar sobre la taula els grans avantatges i drets vinculats al nou escenari", va resumir Romeva.

La vicepresidenta i portaveu del Govern, Neus Munté, ha fet una crida a "no tenir por" de les "amenaces" de l'Estat que recorden l'article 155 de la Constitució, que contempla la suspensió de l'autonomia. Munté, que participava aquest matí a un esmorzar informatiu organitzat per Fórum Europa Tribuna Catalunya, ha convidat també el govern espanyol i a tots els que posen en primer pla aquesta suspensió davant el 27-S a no témer "la democràcia" i "escoltar el mandat democràtic de les urnes".

Diu sense cap pudor que en traurà 10, com Messi. Que està cansat, però que l'adrenalina de la campanya li dóna corda. I això que aquest és un matí de ressaca del míting central per a Jaume Collboni. Encara ressona una entranyable frase de Núria Parlon cridant als quatre vents que el PSC "no ven regeneradors capil·lars" o un Pedro Sánchez "concentrant-se" per dir una frase en català. També l'eco dels crits d'un públic eufòric cridant "guapo" i, fins i tot, lluint samarretes amb la cara del líder del PSOE. I també el record d'un Pere Navarro reaparegut que, per cert, ha canviat de pentinat, i un Jordi Hereu quasi omnipresent ja en els grans actes.