Aliança Catalana va celebrar aquest dissabte a Ripoll la primera convenció municipalista per preparar les pròximes eleccions locals. S'hi van aplegar uns dos-cents militants, amb la presència de totes les executives comarcals que s'han anat creant els darrers mesos. Dos dels fins ara presidents comarcals, però, no van ser presents a la trobada. La presidenta del comitè del Maresme, Marta Balcells, i el president del Tarragonès, Jordi Borràs, es van absentar de la convenció perquè han deixat els seus càrrecs, segons ha pogut saber l'ARA. Es tracta de dues persones que militen en el projecte des de pràcticament el principi, i es van afiliar a la formació poc després que es creés.

L'ANC torna a dessagnar-se. La majoria de membres del sector crític que quedaven a la direcció van comunicar aquest dilluns que deixen el secretariat, segons ha pogut saber l'ARA. La seva sortida es produeix després que la setmana passada els socis validessin la reforma dels estatuts que va abanderar la direcció capitanejada per Lluís Llach per evitar el bloqueig a l'hora de prendre decisions que exercia aquest corrent. No debades, la reforma ha eliminat el requisit dels dos terços per elegir un càrrec orgànic, permet el retorn d'antics secretaris i impedeix que l'entitat pugui presentar batalla electoral. Uns plantejaments que els crítics rebutjaven perquè consideren que fa perdre a l'Assemblea el seu caràcter transversal i la recerca del consens.

Aviat farà una setmana que milers de persones van clamar per quarta vegada a València per la dimissió de Carlos Mazón a causa de la seva gestió de la DANA. Abans, el Parlament de Catalunya havia demanat el mateix, en forma de petició testimonial, esclar, perquè no servia per constrènyer-lo a resignar el càrrec. Però va posar en relleu que en el nostre entorn no s’acostuma a dimitir per responsabilitat política. Sobta, tanmateix, que la cambra catalana pugui instar el president de la Generalitat de baix a dimitir i no pugui qüestionar la monarquia com a institució aliena al principi democràtic. I això és perquè el Tribunal Constitucional va considerar, a instàncies del govern de Pedro Sánchez, que el Parlament s’extralimitava en les seves funcions i que el rei estava cobert per la inviolabilitat. La diferència és que, en aquell cas, el govern socialista va dir que actuava per “sentit d’Estat”, o el que és igual, que calia protegir el responsable de l’ominosa al·locució del 3 d’octubre, com abans s’havia fet amb el seu emèrit progenitor, tot i les conegudes malvestats, amb el pretext de no soscavar els fonaments del règim del 78, fins que el mateix sentit d’Estat el va compel·lir a abdicar perquè el bròquil ja pudia.

Des de les últimes eleccions municipals a França, el 2020, gairebé 1.300 alcaldes han deixat voluntàriament el càrrec. La mitjana és de 40 dimissions cada mes. La xifra de regidors que han renunciat és encara més gran: gairebé 3.000. "Aquestes dades són motiu d'alerta, perquè les dimissions estan arribant a un nivell sense precedents", advertia fa pocs dies el president de l'Associació d'Alcaldes de França (AMF) i alcalde de Canes, David Lisnard, en una entrevista al diari Le Figaro. Poc abans, el ministre de la Cohesió dels Territoris, Christophe Béchu, havia tret importància a les xifres assegurant que les renúncies d'alcaldes són habituals. "Relativitzar el problema no aporta solucions", va contestar en un comunicat l'AMF.

Alemanya té un problema en Defensa. La titular d’aquesta cartera al govern de Berlín, Christine Lambrecht, ha presentat aquest dilluns la dimissió envoltada de crítiques i controvèrsies, com ha estat gairebé des que va assumir el càrrec fa 13 mesos. La seva marxa es donava per descomptada des de feia dies, però ara ja és oficial i no té marxa enrere. “La focalització mediàtica sobre la meva persona durant mesos no permet que tinguin lloc informacions i debats objectius sobre els soldats, l’exèrcit alemany i les orientacions sobre política de seguretat en interès dels ciutadans alemanys. La valuosa feina dels soldats i dels esforçats treballadors d’aquest àmbit de competències és el que ha d’estar en primer pla”, ha justificat la ministra en l’anunci del seu adeu.

La pluja de baixes a Ciutadans no deixa de rajar. Després d'un estiu ple de renúncies en les primeres files de la formació com la del portaveu econòmic de la formació, Toni Roldán, ahir va ser el torn de l'eurodiputat Javier Nart –que havia marxat dels òrgans de direcció el mes de juny– i l'exportaveu d'Hisenda de Cs al Congrés, Francisco de la Torre.

Les conseqüències del cas Odebrecht i l'indult a l'expresident Alberto Fujimori estan provocant una crisi interna en el govern del Perú. El ministre de Defensa, Jorge Nieto, va renunciar al càrrec aquest dimecres, just unes setmanes després de les dimissions dels ministres de Cultura, Salvador de Solar, i de l'Interior, Carlos Basombrío, a finals de l'any passat.

L'ús de les targetes opaques de Caja Madrid ha desencadenat una investigació a 86 exdirectius de l'entitat que haurien gastat més de 15 milions d'euros. Els expresidents Rodrigo Rato i Miguel Blesa ja estan imputats, i el cas ha provocat un reguer de dimissions.

Sílvia Paneque es presentarà a les primàries del PSC a Girona. Paneque -actualment regidora i primera secretària de l'agrupació local - ha fet el pas endavant just el dia que deu membres de l'executiva del partit a Girona han dimitit. Des de la direcció del partit, ho veuen com una maniobra per interferir en el procés de primàries que s'han de celebrar a finals de juny a la capital.

Fins a deu membres de la direcció del PSC a les comarques gironines, entre ells Pia Bosch i Manel Nadal i també el fins ara president de la federació i exconseller, Quim Nadal, han dimitit aquest dimarts del seu càrrec, en desacord amb el rumb traçat pel primer secretari del partit, Pere Navarro, en contra de la consulta del 9 de novembre.

p { margin-bottom: 0.21cm; } “Tenim por”, denuncien els exregidors de PXC de Salt i les seves respectives parelles en una trobada amb l'ARA. L'exportaveu del partit Carles Bonet, el seu company –número vuit a les llistes– i la regidora Juana Dolores Martínez demanen el suport de l'Ajuntament perquè després de les seves dimissions els seus noms estan al punt de mira de fòrums i portals digitals d'extrema dreta.