L'ANC aprova la reforma dels estatuts i ensenya la porta de sortida als crítics

BarcelonaLa direcció de l'ANC s'ha sortit amb la seva. La cúpula comandada per Lluís Llach volia reformar els estatuts per evitar que el sector crític seguís bloquejant la presa de decisions i l'elecció de càrrecs i els socis han validat la modificació amb un 73% de suport, segons ha pogut saber l'ARA. L'aval a la direcció, que requeria el sí de dues terceres parts dels votants, és incontestable: 2.496 socis han votat a favor de la reforma i només 859 ho han fet en contra. La participació, això sí, ha estat molt baixa.

La mobilització del sector dissident, que va impulsar un manifest per frenar els canvis, no ha servit de res. Tampoc la crida a tombar la nova normativa de l'expresidenta Elisenda Paluzie i del secretari Josep Costa, que ja va insinuar a través de la xarxa social X que si s'aprovava la reforma podria acabar marxant del secretariat, com ja han anat fent molts dels membres de la direcció alineats amb aquest corrent.

L'Assemblea obre així una nova etapa en què algun dels seus principis fundacionals passen a millor vida. S'elimina el requisit dels dos terços per elegir un càrrec orgànic, s'obre la porta perquè antics secretaris nacionals puguin tornar a ser elegits i s'impedeix que l'entitat pugui presentar batalla electoral. En aquest sentit, els nous estatuts estipulen que l’ANC es mantindrà independent respecte a qualsevol opció electoral i que, a més, “no la impulsarà, ni promourà, ni s’implicarà i tampoc no es presentarà ni directament ni indirectament a cap mena d’elecció”.

Aquest darrer punt, però, ja no tensionava l'entitat. Després del rebuig per la mínima dels socis a la llista cívica, els partidaris de presentar-se ja van desistir d'intentar fer el salt al Parlament a través de l'Assemblea i secretaris i exsecretaris de l'entitat van presentar un nou partit, Dempeus per la Independència, per erigir-se en alternativa al "processisme". Amb l'aprovació de la reforma dels estatuts, s'espera que hi hagi una desbandada cap a aquesta formació dels díscols que encara es mantenen a la direcció.

Sobre l'elecció de càrrecs orgànics, els socis han aprovat que puguin ser escollits només amb la majoria dels vots si després de dues votacions no han obtingut el suport del 65% dels secretaris nacionals que es requerien fins ara. La regla dels dos terços buscava consensuar l'elecció dels dirigents de l’entitat, però la guerra oberta entre oficialistes i crítics perpetuava el bloqueig, perquè la direcció no té prou suport per assolir una majoria qualificada davant la vintena de secretaris crítics dels 64 que té ara l'entitat. L'elecció de Llach com a president n'és l'exemple més clar. El cantautor va necessitar dues sessions per fer-se seu el tron de l'organització en una situació que no s'havia produït mai. I l'elecció de nous secretaris també ha estat un malson en els darrers mesos pel bloqueig dels crítics.

Un altre article polèmic dels estatuts que ha tirat endavant és el que habilita als secretaris nacionals a tornar a presentar-se després de dos mandats sempre que hagin deixat transcórrer el temps equivalent a quatre anys. Els crítics assenyalaven que no és coherent amb el full de ruta aprovat, que advoca pel relleu en els lideratges polítics, i alertaven que la intenció d'aquest canvi és facilitar una pista d'aterratge a antics fundadors de l'ANC que s'han posicionat a favor de Junts. La direcció, en canvi, defensa que cal aprofitar l'experiència dels que han demostrat solvència, especialment en temps complicats per al moviment.

Atacs i desqualificacions a les xarxes

La reforma dels estatuts ha tornat a fer aflorar la fractura interna de l'Assemblea, amb retrets i desqualificacions entre oficialistes i crítics. La carta que va enviar Llach als socis de l'entitat diumenge demanant el sí va fer enfurismar els opositors pel fet que trenqués amb la neutralitat de la direcció. Així ho van exposar les expresidentes Dolors Feliu i Elisenda Paluzie, l'exvicepresident David Fernàndez i el mateix Costa. 

La direcció no s'ha quedat de braços plegats. El més bel·ligerant ha estat el secretari nacional i exdiputat de la CUP Julià de Jòdar, que ha carregat directament contra Paluzie i Costa i els més de 200 signants del manifest que demanaven el vot contrari. "Si aquests 200 que signen manifestos de bloqueig hagueren vingut a Montserrat amb els independentistes de combat, n'hauríem sigut cinc-cents", deia fa uns dies en un missatge a X, en el qual criticava que ni Paluzie ni Costa s'haguessin sumat a la manifestació contra la visita del rei Felip VI.

Jòdar també va acusar Paluzie de "passejar pel món amb un càrrec de l'ANC", amb relació a la seva tasca com a representant de l'entitat i de l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO) al Comitè de Drets Humans de l’ONU. "I encara té la barra de posicionar-se a favor dels bloquejadors, que promouen un partit autonomista!", afegia.

Paluzie li va respondre que treballa a la Universitat de Glasgow, que fa 35 anys que fa activisme i que dilluns representaria a l'ANC al Comitè de Drets Humans de l’ONU pagant-se el bitllet a Ginebra de la seva butxaca. Uns arguments que no van convèncer el tresorer Jaume Valls, que la va instar fins i tot a deixar el càrrec. La derrota sense pal·liatius dels crítics, amb tot, dibuixa un futur sense dissensions a l'ANC, amb un control ferri dels oficialistes, que des d'un principi no han amagat que volien fer foc nou sense integrar-los a la direcció.