El president de la Universitat Catalana d’Estiu, l’historiador Jordi Casassas, rep l’ARA en un dels pocs matins en què té un forat durant la setmana de frenètica activitat d’aquesta cita que, des de fa 57 anys, reuneix el bo i millor del catalanisme a Prada de Conflent.

L'independentisme es va anotar un punt en la seva batalla jurídica contra la judicatura espanyola quan, el 2023, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va admetre la possibilitat de denegar una euroordre en circumstàncies molt concretes: segons va declarar el Tribunal de Luxemburg, un jutge pot negar-se a l'entrega davant d'indicis de "deficiències generalitzades" del sistema judicial i risc de persecució contra persones d'un determinat col·lectiu.

L'abadia de Montserrat ha rebut aquest dijous el premi Canigó que entrega la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) en reconeixement dels seus mil anys d'història, indestriables dels de Catalunya. Però tant la concessió com l'entrega del premi, que ha recollit el pare abat Manel Gasch, han estat marcats per la polèmica participació de Felip VI en l'acte de celebració del mil·lenari, que va desencadenar un terratrèmol dins del catalanisme catòlic. Durant l'entrega, Gasch ha hagut de sentir diverses crides al fet que Montserrat continuï sent "el refugi espiritual", el "centre de resistència cultural" i la "casa comuna" dels Països Catalans. Són les paraules que ha fet servir l'arquebisbe de Tarragona i president de la Conferència Episcopal Tarraconense, Joan Planellas, al seu discurs davant l'auditori.

"Aquí, aguantem com podem". Ho diu la Maria, veïna de Prada, que fa anys que assisteix a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) i que relata amb tristesa com el català s'està perdent en el dia a dia de la Catalunya Nord, als comerços i a les cases. Es gira cap a un parell de periodistes a l'auditori de la UCE: té curiositat per saber a quina zona del Principat correspon l'accent amb què els ha sentit parlar. Abans que comenci la xerrada, aprofita i puntualitza que, quan ella baixa al Principat, mai canvia d'idioma: "Quan jo vaig a Girona, parlo sempre català. Si em parlen en castellà, marxo. El català s'ha de defensar", reivindica. Però és difícil fer-ho quan, a l'altra banda de la frontera, l'estat francès intenta per tots els mitjans deixar-lo fora de les institucions.

Ni Junts ni Carles Puigdemont estan disposats a donar més pròrrogues al PSOE perquè compleixi amb compromisos que fa anys que s'arrosseguen. És el missatge que l'expresident de la Generalitat ha volgut llançar des de Prada de Conflent, a la Universitat Catalana d'Estiu, on aquest dimarts ha impartit una lliçó sobre Pompeu Fabra. El primer d'aquests pactes és l'oficialitat del català a Europa, signat ara fa dos anys en la constitució de la mesa al Congrés, però no és l'únic. I al líder de Junts se li comença a acabar la paciència: "L'estabilitat s'ha de guanyar periòdicament. I, a la tardor, potser passaran coses que no han passat fins ara, perquè ja hem donat prou temps", ha avisat. No ha volgut anticipar, però, en què es podria concretar aquest advertiment.

La diada de l'Onze de Setembre és sempre una data encerclada en vermell per l'independentisme, però enguany els focus van més enllà: es produirà la mobilització sobiranista en plena negociació sobre la investidura de Pedro Sánchez, i això no és innocu. Sobretot per a les entitats civils –ANC i Òmnium– que la promouen. "Què s'ha de negociar? Independència o res", ha proclamat Dolors Feliu, presidenta de l'Assemblea, aquest dimarts des de la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada de Conflent, on ha compartit una taula rodona sobre el Catalangate amb el president d'Òmnium, Xavier Antich; l'exvicepresident del Parlament Josep Costa i l'enginyer informàtic Josep Maria Ganyet.

Ja era un acte que generava expectació per si sol –hi havien de participar fins a cinc presidents de la Generalitat–, però l'homenatge a la figura de Pau Casals a la Catalunya del Nord va prendre una nova dimensió a partir de dissabte quan Carles Puigdemont va anunciar que hi seria present. L'eurodiputat de Junts ja no té immunitat –l'hi va retirar al juliol el Tribunal General de la Unió Europea–, però ha creuat igualment la frontera francesa sense protecció parlamentària per participar aquest dilluns en un esdeveniment històric: la unió institucional de fins a cinc presidents per reconèixer Casals, ara que fa cinquanta anys de la seva mort. Quan faltaven pocs minuts per a les dotze del migdia ha aparegut a l'abadia del monestir de Sant Miquel de Cuixà amb la seva dona, Marcela Topor, i el seu advocat Gonzalo Boye, i ha compartit així, per primer cop des del 2017, escenari amb l'actual cap de l'executiu català, Pere Aragonès, Quim Torra, José Montilla i Jordi Pujol.

És habitual que el president de la Generalitat es deixi veure a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), encara que aquest any Pere Aragonès no ha pogut assistir-hi. L'ARA ha conversat amb els últims cincs caps de l'executiu català per conèixer la importància que atorguen a aquestes jornades, nascudes com una eina de resistència contra la dictadura franquista. L'espai ha esdevingut sovint una oportunitat per desenvolupar idees polítiques en un ambient més acadèmic i menys marcat per la picabaralla entre partits.

Tres mesos després de firmar l'acord d'investidura amb Esquerra, diferents dirigents de JxCat han carregat contra la taula de diàleg en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE). Avui, però, el vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, s'ha mostrat més cautelós a l'hora de posar en dubte l'instrument de diàleg que van impulsar els republicans i ha defensat anar a negociar a Madrid. Això sí, perquè el Govern s'hi presenti amb "força" ha remarcat que "no es pot renunciar a la unilateralitat en cap cas". "És una carta que ja hem jugat i l'Estat ha de saber que estem disposats a tornar-la a jugar. Si no, estarem venuts en qualsevol mena de negociació", ha dit al cinema Lido de Prada de Conflent, en l'acte de clausura de la 53a edició de l'UCE.

Per primera vegada a la 53a edició de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) de Prada de Conflent els tres partits independentistes amb representació s'han vist les cares en un debat i, esclar, han tornat a posar en evidència les seves diferències a menys d'un mes de reprendre la taula de diàleg que van acordar tirar endavant. La representant d'Esquerra, la vicepresidenta del Parlament i exconsellera de Salut, Alba Vergés, ha defensat l'estratègia d'intentar dialogar amb l'estat espanyol i tant la ponent de JxCat, l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, com la diputada de la CUP al Congrés, Mireia Vehí, s'han mostrat escèptiques. Això sí, malgrat les discrepàncies, totes tres han remarcat que cal presentar-se davant del govern espanyol "units" i "forts".

Com si es tractés d'un hivernacle, la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) de Prada de Conflent aconsegueix el microclima idoni perquè aflorin i es reforcin els lligams entre els diferents pobles dels Països Catalans. Així, de manera excepcional i a resguard del clima de negació i indiferència —en el millor dels casos— de l'estat espanyol, el somni de Fer dels Països Catalans un país normal, tal com es titula la 53a edició, es fa realitat durant almenys una setmana a l'any. "Som dels pocs espais amb un cert ressò que manté viva la flama", assegura Joan Maluquer, gerent i secretari de l'UCE.

La Universitat Catalana d'Estiu celebra la 53a edició a Prada de Conflent en un format híbrid —presencial i virtual— després que l'any passat s'hagués de fer per via telemàtica. L'historiador Jordi Casassas n'és el director.

El to de les crítiques de diferents figures de l'entorn JxCat no paren d'augmentar a mesura que s'acosta la segona trobada de la taula de diàleg entre la Generalitat i la Moncloa. Aquest dijous al matí, a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) de Prada de Conflent, ha estat la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que gairebé l'ha donat per amortitzada, l'ha titllat de "simulacre" i s'ha mostrat molt escèptica sobre els fruits que se'n puguin extreure. Al seu costat hi havia l'expresident de la Generalitat Quim Torra que ha anat un pas més enllà i directament ha dit que "no s'hauria de produir" ni la reunió del setembre ni cap altra.

L'exconseller d'Interior Joaquim Forn ha alertat en una conferència a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent que la taula de diàleg pot "adormir" l'independentisme i ha remarcat que no tindria sentit asseure's a negociar amb l'estat espanyol "sense avaluar els fruits que dona". Tot i que s'ha mostrat favorable al diàleg, no ha amagat els seus recels. "La història ens avala a desconfiar. Obren la porta als indults perquè hi havia un dictamen del Consell d'Europa [...] i recordem que per l'aritmètica parlamentària de Madrid necessiten vots". En la mateixa línia, fa pocs dies l'exconseller Jordi Turull va augurar que la taula de diàleg no fructificaria i l'exconseller Josep Rull va dir que era "escèptic".

Tres gendarmes de la sotsprefectura de Prada de Conflent (Catalunya del Nord) han anat fins a l'Alberg Pau Casals, un dels escenaris on se celebra la 53a edició de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), per preguntar per tercer any consecutiu si l'expresident de la Generalitat a l'exili Carles Puigdemont hi assistirà. No està previst que Puigdemont s'acosti aquest any fins a Prada, però la policia francesa se n'ha volgut assegurar. Fa dos anys els gendarmes van confondre el conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, amb Puigdemont i, l'any passat, que sí que va participar en la conferència Independència desactivada?, van voler comprovar personalment el dispositiu de seguretat.

Aquest dilluns ha quedat inaugurada la 53a edició de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) de Prada, que, enguany, com ha sigut des del moment de la seva fundació, el 1968, tornarà a ser àgora i motor del catalanisme en diferents àmbits, sobretot en el de la política. Quan el Principat, les Illes Balears i el País Valencià encara estaven sota les urpes del franquisme, la Catalunya del Nord es va convertir en l'espai de llibertat ideal per posar en connexió els opositors a la dictadura de tots els Països Catalans. I, des d'aleshores, hi han passat tots els presidents de la Generalitat de Catalunya, cantants com Lluís Llach, Raimon, Els Pets o Jordi Savall, professors universitaris de totes les disciplines reconeguts a escala internacional i, esclar, centenars d'alumnes. Aquests últims anys, arran del Procés i de la repressió de l'estat espanyol, Prada ha tornat a agafar protagonisme i sovint ha marcat l'actualitat de la política catalana.

"Aquests mesos que venen, no ens defensarem de res, anirem a acusar l'estat espanyol". Amb aquestes paraules, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha tornat a avisar que el Govern no s'arronsa i que els pròxims mesos, i coincidint amb el judici dels líders independentistes processats per rebel·lió, l'independentisme sortirà a "acusar l'Estat d'aquesta farsa i causa injusta". Amb aquesta declaració d'intencions, Torra ha clausurat la 50a Universitat Catalana d'Estiu (UCE) a Prada.

"Avui a l'estat espanyol hi ha presos polítics i exiliats polítics, i això és una monstruositat, no es pot permetre en democràcia". Aquesta ha sigut la denúncia que ha fet la germana de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, Montserrat Puigdemont, en rebre el Premi Canigó, que aquest any la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) ha atorgat a l'Associació Catalana pels Drets Civils (ACDC), formada pels familiars dels presos i exiliats. Per això, Montserrat Puigdemont ha "exigit l'anul·lació de la causa".

Després de 50 edicions, els organitzadors de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) fan un crit d'alerta: denuncien traves per celebrar la trobada anual a Prada i avisen que la continuïtat no està garantida. El president de la UCE, Jordi Casassas, s'ha mostrat "preocupat" pel futur del projecte i ha explicat que a partir del mes d'octubre hauran de seure a analitzar la situació. "Cada any hi ha menys espai a disposició de la UCE, és com una espècie de 'bullying'", ha assegurat Casassas.

Després de la tensió política generada en l'acte d'homenatge a les víctimes dels atemptats del 17-A, el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, ha admès que era impossible evitar una "despolitització" dels actes. Des de la Universitat Catalana d'Estiu, Puigneró ha assegurat que en un acte d'aquestes característiques s'ha de respectar la "llibertat d'expressió en tots els sentits i no generar més polèmiques de les necessàries".