Monarquia

La visita del rei Felip VI sacseja Montserrat

La invitació al monarca perquè assisteixi a uns actes al monestir es va coure a instàncies de la casa reial i l'abadia el va convidar seguint els preceptes benedictins

La reina Letizia (d) i el rei Felip VI a la localitat de Burela (Lugo) en una imatge recent
23/06/2025
3 min

BarcelonaLa pròxima visita del rei Felip VI a Montserrat la vigília de Sant Joan ha provocat una sacsejada entre els cercles catòlics catalanistes. Després de dies de misteri i incertesa de quins serien els detalls de la seva visita o fins i tot si s'acabaria produint, ha acabat oficialitzant-se. Aquest dimarts hi ha hagut la confirmació i tot està acordat, segons ha pogut saber l'ARA, tot i que fa dies que les consultes a la Casa Reial apuntaven en aquesta direcció. Es parla de la visita des que el 20 de maig El Periódico va publicar que el monarca hi aniria el dia 23 de juny, però llavors, tot i la intenció d'assistir-hi de la Prefectura de l'Estat, no s'havia acordat cap detall entre les institucions ni s'havia comunicat formalment l'assistència dels reis, segons apunten fonts coneixedores a aquest diari. ¿L'abadia de Montserrat, símbol del catalanisme, ha obert les portes al cap d'estat?

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Segons fonts coneixedores, en un primer moment el mes passat "el rei va fer arribar a l'Abadia de Montserrat per diferents canals la seva voluntat de participar en algun acte del mil·lenari". Ho va fer a través de tercers "de manera educada", per temptejar el terreny sobre la possibilitat d'assistir-hi. En aquests primers contactes, l'entorn de Felip VI va transmetre que "li agradaria molt participar-hi" i que "pretenia buscar alguna cosa que no encengués" l'ambient. I l'abadia, amb el pare abat Manel Gasch al capdavant, va accedir i va trametre la invitació formal. D'una banda, hi havia la il·lusió de Felip VI de fer la seva primera visita com a rei, ja que hi havia anat com a príncep el 2011 –però no després de la seva coronació– i també hi ha la voluntat de l'abadia de ser inclusiva. De l'altra, el monestir ha tingut present l'obligatorietat d'acollida que recull la regla benedictina i les formes educades de la petició. En tot cas, mai s'ha negat l'entrada a ningú al monestir. Fins i tot va anar a visitar-lo el dirigent nazi Heinrich Himmler l'any 1940, tot i que llavors era un context de victòria del bàndol feixista a l'Estat, aliat amb l'Alemanya de Hitler.

La relació del monestir amb les famílies reials ve de lluny –començant per la reialesa catalana. El tret diferencial és que Felip VI hagi trigat tretze anys del seu regnat a fer el pas, cosa que contrasta amb la hiperactivitat d'altres reis, com va ser el cas de l'emperador Carles I.

El contrast

La jornada en què participarà el rei el dia de la revetlla tractarà sobre valors benedictins i com la seva aplicació en diversos països ha permès resoldre conflictes. Dedicat a l'abat Oliba, fundador del monestir i que va tenir un paper cabdal en la política catalana del segle XI, l'acte estava previst des del principi pel mil·lenari i s'hi ha incorporat Felip VI, que parlarà després dels monjos. La convocatòria s'adreçava sobretot a mitjanes i grans empreses per abordar el concepte de diplomàcia empresarial que promou l'ONU i hi prendran part l'abat de Sant Pau Extramurs, Donato Ogliari; l'abat president de la benedictina Congregació Sublancenca Cassinesa, el Pare Ignasi Fossas, a més del pare abat Manel Gasch.

El rei haurà de sentir una reivindicació de les assemblees de Pau i Treva, clau per a la política catalana i origen de les Corts Catalanes, ja que segons les fonts consultades per l'ARA és per on anirà el discurs de l'abat. L'autogovern del país, les seves constitucions i la història política independent seran presents en aquest acte, en què l'assistència del rei no ha implicat canvis de continguts. L'abadia sempre ha defensat els drets nacionals i lingüístics de Catalunya i no hi haurà girs de guió, segons les fonts. Segons ha pogut contrastar aquest diari, la presència del rei ha generat polèmica. De moment, la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, fundada per catalanistes catòlics com el bisbe Josep Torras i Bages o mossèn Jacint Verdaguer, ha expressat el seu "rebuig" a la visita de Felip VI i censura el seu "discurs abominable" del 3 d'octubre del 2017. Per la seva banda, l'ANC ha convocat una marxa a Montserrat el 23 de juny per protestar contra la visita que sortirà a les sis del matí des de Collbató, Monistrol de Montserrat i el coll de Can Maçana. L'entitat independentista considera que és "l’intent de profanació simbòlica d’un dels espais més sagrats i emblemàtics de la nació catalana".

stats