Josep Lluís Armenter va arribar a la direcció de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) a l’octubre, quan els embassaments estaven al 28% de la capacitat i mig país continuava amb restriccions al consum. Ara plou, les reserves estan en la millor situació dels últims tres anys i la primavera es preveu generosa.

"Estic molt frustrat. Fem plans, estudis, projectes... Veus que en qualsevol moment pot passar [una inundació]. Veus que passarà i que no es fa res per evitar-ho". La frase, demolidora, és del degà del Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports del País Valencià. Javier Machi s'ha passat una setmana sencera traient fang dels carrers del seu poble, Algemesí, que va quedar arrasat per les riuades provocades per la DANA de la setmana passada. Assegura que està fart d'avisar i que no es prenguin mesures. "Ens hem armat d'una quantitat de legislació, de normatives, de regulacions i de traves que fan que les coses triguin molt a fer-se; és frustrant", repeteix visiblement cansat, en declaracions a l'ARA. Ell va construir casa seva amb previsió, en un terreny elevat. "Només se m'ha inundat el celler –relata–. Jo no em vaig fer cap soterrani, és evident que en aquella zona era millor no fer-ne cap", explica.

Dos anys i mig sense pluja i unes reserves als pantans que ja estan per sota del 30%. El quadre de la sequera és greu i Catalunya està en alerta: si els pròxims mesos no plou, caldrà endurir les restriccions. A diferència de l'últim episodi crític del 2008, les dessalinitzadores treballen a ple rendiment des de fa mesos i eviten que empitjorin les conseqüències de la falta d'aigua que, a partir d'ara, es combat també, i per primer cop, amb un nou recurs: l'aigua reutilitzada o regenerada. Els últims mesos, part de l'aigua que surt de la depuradora del Prat de Llobregat i que s'abocava al mar ja s'ha estat reaprofitant a l'àrea metropolitana de Barcelona per regar camps pròxims al Llobregat o per alimentar el tram final del riu i garantir-ne el cabal ecològic. Ara també ha començat a arribar a les llars.

L'aigua és un bé escàs, cada cop més escàs si es miren les previsions de menys disponibilitat que ja donen per fet els científics per causa de la crisi climàtica. Abastir la població d'aigua potable és una prioritat que requereix planificació a anys vista i plantejar-se també el pitjor escenari, per exemple, el d'una sequera que s'allargui en el temps i que posi a prova les infraestructures hídriques. En aquest context, la metròpoli de Barcelona –que depèn avui de l'aigua que li arriba de conques externes, sobretot la del riu Ter– tindria un dèficit d'aigua potable el 2050, segons les previsions amb què treballa l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

La fesomia del riu Llobregat de fa 50 anys i la de l’actual no tenen res a veure. La intensa urbanització ha donat lloc a un riu encaixonat entre grans infraestructures -autopistes i vies de l’AVE- que transcorren a banda i banda, on fa poques dècades hi havia conreus i grans zones inundables quan plovia en excés. Les alteracions que s’han produït es veuen també a la desembocadura, que es va desviar el 2005 amb una obra milionària perquè el port de Barcelona i els polígons industrials poguessin créixer. Tot plegat, no ha estat innocu per al riu i pot no ser-ho per a l’entorn del Llobregat en el futur, segons un estudi del departament d’enginyeria civil i ambiental de la UPC, que analitza els canvis que ha patit el tram entre Martorell i el delta del Llobregat.

En uns últims anys en què les sequeres intenses s'han succeït, ben poques vegades deu haver sigut possible una imatge com la que avui ens ha fet arribat l'observador Alfons Puertas des del Tibidabo. La desembocadura del Llobregat ha adoptat un to d'un marró molt intens tan bon punt ha arribat a mar la crescuda del riu que van provocar les precipitacions de dissabte a la tarda i nit.

Els serveis d'emergències han trobat el cos sense vida del veí de Gironella (Berguedà) de 51 anys que havia desaparegut aquest diumenge al Llobregat. Segons fonts dels Bombers, el cos l'han localitzat les unitats subaquàtiques de Mossos i Bombers en un canal a la zona del camp de futbol de Gironella, a prop de la colònia tèxtil de Cal Bassacs. L'home va sortir a passejar diumenge al matí amb els seus dos gossos i ja no va tornar a casa.

Els pagesos de la dreta del Llobregat se senten exclosos de la gestió d’un recurs essencial per al futur del delta i els seus conreus: l’aigua. Consideren que la Comunitat d’Usuaris de la Vall Baixa i del Delta de Llobregat (CUADLL), formada principalment per empreses d’abastament com Aigües de Barcelona i indústries com Damm, els “margina” injustament de les decisions que afecten els aqüífers, on s’emmagatzemen les aigües subterrànies que serveixen de reserves per quan hi ha situacions de sequera. Els regants han recorregut a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que s’haurà de pronunciar ara sobre el conflicte.

La Comissió d'Urbanisme de l'àmbit metropolità de Barcelona ha aprovat avui de forma inicial una nova versió del Pla Director Urbanístic Gran Via, per reformar aquesta artèria i els voltants des de la plaça d'Europa fins al riu Llobregat, segons informa l'agència Efe. La reforma que taparà i urbanitzarà la via i en canviarà tot l'entorn inclourà, com a novetat, un parc lineal que connectarà el districte econòmic amb Can Trabal.

Les acusacions del conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, que Adif no manté en bones condicions les seves instal·lacions, i que és responsable en conseqüència del caos ferroviari d'aquest dimarts, no són els únics fronts oberts que té l'empresa a l'àrea metropolitana per aquesta qüestió. L'Hospitalet de Llobregat s'hi ha sumat aquest dimecres, mentre que el cas de Sant Adrià de Besòs ve de més lluny i és el que ha tingut més recorregut, ja que ara mateix es troba pendent de resolució judicial.

Eurovegas no s'instal·larà al delta del Llobregat. Malgrat això 200 persones han mostrat un cop més la seva indignació amb el projecte aquesta tarda caminant per la zona, convocats per la plataforma Aturem Eurovegas. Tenen la sensació que l'espai segueix amenaçat per projectes especulatius. "Hem d'estar preparats per estar alerta" perquè "a molta gent li ve de gust instal·lar-se aquí", ha declarat un dels activistes més famosos per la preservació del delta del Llobregat, el cornellanenc Jordi Évole. Jaume Grau, membre de la plataforma, ha desconfiat sobre els projectes que ara busquen els alcaldes de la zona. I ha advertit que Barcelona World, l'alternativa a Eurovegas que ha de veure la llum al costat de Port Aventura, s'assembla molt al model de negoci projectat per Sheldon Adelson.

El destí del calendari ha emparellat els quatre equips del Baix Llobregat que militen a Tercera en la jornada d'aquest cap de setmana. Pel Prat serà el segon derbi de la comarca consecutiu, rebent al Gavà després d'haver guanyat la setmana passada a Sant Boi. En horari matinal de diumenge, els veïns del Baix Llobregat podran escollir veure el Prat-Gavà o el Castelldefels-Santboià, duels que comencen a tenir aires clàssics a la categoria.

Temporada de canvis futbolístics a Sant Feliu. Els directius del Santfeliuenc, d'acord amb els tècnics de la primera plantilla, han decidit canviar de camp de futbol de cara a la temporada que està a punt de donar inici. El Parc Esportiu Les Grases resulta massa fred per l'equip, amb una pista d'atletisme pel mig i una grada aïllada. El club blanc-i-blau no es desplaçarà gaire lluny, tot just al costat, al camp de futbol Les Grases, instal·lació destinada únicament al futbol i molt més acollidora.