Cada any passen pel port d'Algesires més de 3 milions de contenidors. També centenars de milers de camions. L'encarregat de controlar tot aquest material és Lisardo Capote, responsable del Servei de Vigilància Duanera (SVA) al Camp de Gibraltar. Ell lidera la lluita contra el narcotràfic i el blanqueig de capital al sud d'Espanya: la costa africana està a només 14 quilòmetres de la península Ibèrica.

Les ones virulentes colpegen l’espigó. És negra nit. Una nit plujosa i freda d’hivern. Al Bar del Chechu, a l’entrada del port de Barbate, joves i veterans desafien el temporal fumant i escurant la cervesa. La majoria ja no viuen de la mar, però la mar els crida. Un cotxe de la Guàrdia Civil passa lentament per davant del bar. Mirades de desconfiança dels uns i els altres. Poques hores després, a l’alba, la policia tornarà al recinte portuari. Una narcollanxa s’hi ha refugiat una estona per evitar el sacseig rabiüt de l’aigua. Les gomes dels narcotraficants busquen refugi als ports de la zona mentre esperen el seu moment.

Un equip de l'ARA ha viatjat al sud d'Espanya per conèixer a fons com funcionen les màfies que controlen els circuits de l'haixix i la cocaïna que entren a la Península i utilitzen l'AP-7 per transportar la droga fins a Europa.

Un jurat popular ha declarat per unanimitat culpable l'acusat de matar un home amb qui tenia un deute vinculat al tràfic de drogues, en un crim comès a Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat) el maig del 2020 i del qual no s'ha localitzat el cadàver de la víctima. Després del veredicte del jurat, el tribunal de l'Audiència de Barcelona ha acordat mantenir l'acusat, Lluís B., en presó preventiva, mentre que la Fiscalia ha mantingut la seva petició que en la sentència se li imposi una condemna de quinze anys de presó per un delicte d'homicidi.

Per trobar el narcotraficant més buscat de Mèxic, les forces de seguretat no van seguir els diners ni el rastre de la droga, sinó el de la seva amant. Segons han detallat responsables de seguretat, va ser ella qui els va conduir fins a les muntanyes boscoses de l’estat de Jalisco, fins a la cabana on Nemesio Oseguera Cervantes –conegut com el Mencho i líder del Càrtel Jalisco Nova Generació (CJNG)– s’amagava com a mínim des de divendres. A partir d’aquí es va activar ràpidament un pla d’alt risc per capturar el cap de la xarxa, una de les figures criminals més temudes del país des de fa anys.

La mort de Nemesio Oseguera Cervantes, conegut com el Mencho, líder del Càrtel Jalisco Nova Generació (CJNG), ha desencadenat una onada de violència a Mèxic que ha deixat carreteres bloquejades, edificis incendiats i almenys 55 víctimes mortals. El govern mexicà ha confirmat que almenys 25 membres de la Guàrdia Nacional mexicana i una trentena de membres del CJNG han mort en els aldarulls. A més, una setantena d'integrants del càrtel han estat detinguts en estats com Jalisco o Michoacán (a l'oest), segons ha informat el secretari de Seguretat de Mèxic, Omar García Harfuch.

Les autoritats federals mexicanes han informat aquest diumenge de la mort de Nemesio Oseguera Cervantes, conegut com el Mencho, en una operació especial al sud-oest de Jalisco, a la costa oest de Mèxic. Segons fonts de seguretat, el líder del càrtel Jalisco Nueva Generación (JNG) hauria estat abatut per l'exèrcit mexicà després d’un dispositiu coordinat entre forces armades, Guàrdia Nacional i unitats d’intel·ligència, que feia setmanes que seguien els seus moviments. El Mencho estava considerat el narcotraficant més buscat i perillós del món i era un objectiu prioritari dels Estats Units. La seva mort suposa el cop més important al narcotràfic en la història recent de Mèxic.

L'Audiència de Barcelona ha absolt els dos mossos d'esquadra acusats de col·laborar amb una trama de narcotraficants per col·locar droga i armes al cotxe d'un estibador del port de Barcelona, Carlos L. La Fiscalia demanava per als dos agents 18 anys i 9 mesos de presó, però el tribunal els exculpa perquè no considera prou acreditat que participessin en la col·locació de la droga i, a més, anul·la les escoltes que els mateixos Mossos d'Esquadra van fer als dos agents, ja que els jutges consideren que no existien "indicis suficients" per prendre aquestes mesures i que les sospites sobre la seva implicació en la trama tenien un "pobre bagatge indiciari".

Un jutjat de Pamplona ha enviat a presó provisional quatre dels cinc detinguts per suposadament formar part d'un grup que es feia passar per policies per assaltar camions que transportaven droga. La investigació va començar a finals d'abril arran de dos robatoris a camioners a Arazuri (Navarra) i Celrà (Gironès). En el cas han intervingut els Mossos d'Esquadra i la Policia Foral de Navarra.

L'operació conjunta de les forces civils i militars de l’estat de Rio de Janeiro que va tenir lloc aquest dimarts a la capital carioca ha causat, almenys, 121 morts –quatre dels quals policies–, segons dades oficials. La cadena O Globo, però, en parla ja de 134. El nombre de víctimes mortals almenys s'ha doblat en relació amb les xifres oficials facilitades ahir per les autoritats, després que més d'una setantena de cossos sense vida hagin sigut alineats aquest dimecres en una plaça del barri de faveles de Penha, una de les dues àrees d'aquesta mena de construccions assaltades per més de 2.500 membres de les forces de l'ordre.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat aquest diumenge que paralitzarà l'ajuda financera a Colòmbia per la seva suposada inacció en la lluita contra el narcotràfic, i ha acusat el seu homòleg colombià, Gustavo Petro, de ser "un líder del narcotràfic". Li ha advertit que si no tanca "aquests camps d'extermini immediatament", els Estats Units s'encarregaran de tancar-los.

Crit d'atenció de la Fiscalia per l'augment "alarmant" del narcotràfic a la demarcació de Barcelona. L'any passat hi va haver un 71,49% més de causes per tràfic de drogues que el 2023, i les que més van créixer són les relacionades amb drogues dures. De 4.234 procediments judicials el 2023 es va escalar a 7.261 el 2024, una xifra que situa Barcelona com la província amb més causes de tot l'Estat i amb gairebé el doble que Madrid, que l'any passat en va acumular 3.891.

La Guàrdia Civil ha detingut 31 persones, sense antecedents ni relació aparent entre elles, acusades de facturar 866 quilos de marihuana en vols procedents de Tailàndia cap a l'aeroport del Prat (Baix Llobregat), en el que suposa una nova ruta internacional d'aquesta substància.

Un any després de l'assassinat de dos vigilants penitenciaris en una emboscada per alliberar un narcotraficant durant un trasllat, França està a punt d'inaugurar la primera presó d'alta seguretat on traslladarà aquest estiu els cent narcotraficants més perillosos. La presó no només estarà plena de càmeres de vigilància i tota mena de tecnologia per evitar que hi entrin mòbils i armes o hi sobrevolin drons, sinó que també els presos estaran sotmesos a unes condicions molt més dures que en qualsevol altre centre penitenciari francès. París s'ha inspirat en el model antimàfia italià.

La Guàrdia Civil ha detingut aquest diumenge el quart i últim tripulant de la narcollanxa que el 9 de febrer de l'any passat va envestir una embarcació del cos al port de Barbate (Cadis) i que va causar la mort de dos guàrdies. Segons un comunicat del cos policial, aquest últim arrest complementa les altres detencions que es van fer al novembre pel mateix cas. L'ara detingut es va fer fonedís després del crim i tenia una ordre d'arrest internacional. Finalment, els agents l'han localitzat a la província de Cadis. Aquesta actuació posa punt final, doncs, a mesos de recerca. L'home passarà a disposició judicial demà dilluns, segons ha avançat El Correo de Andalucía.

Incendis, pintades i fins i tot tirotejos. Des d'aquest diumenge les presons franceses han patit una sèrie d'atacs coordinats, especialment greus la nit de dilluns a dimarts, que han desconcertat les autoritats. A hores d'ara, es desconeix qui pot estar darrere dels fets i quina podria ser-ne la motivació. ¿Una insurrecció en suport dels presos? ¿Una acció de les bandes de narcotràfic? De moment, la Fiscalia Antiterrorista (PNAT) ha obert una investigació per treure l'entrellat dels fets, que han tingut lloc principalment a l'Illa de França i a la meitat sud del país.

Un forat enmig d'una porta enreixada o un parell d'orificis en un aire condicionat una mica alçat són algunes de les cicatrius que encara recorden al barri de la Mina de Sant Adrià de Besòs què va passar fa 70 dies. Era el 7 de gener a la nit quan es va sentir un terrabastall de trets: més de 150 detonacions en cinc minuts. Algunes bales van impactar en cotxes, unes altres a les façanes i una de rebotada va entrar per una finestra i va ferir lleument una senyora gran que estava tranquil·lament a casa seva. En el món de les drogues i els clans, les demostracions de força per marcar territori són importants. Exhibir armes per provar que en tens i disparar a l'aire per demostrar que tens la valentia per prémer el gallet. El tiroteig de la Mina va ser una demostració de força i aquest dilluns els Mossos d'Esquadra hi han respost de la mateixa manera.

J.C., conegut amb el malnom de Lucky, és a la presó. Fa mesos, que hi és, però això no li ha impedit, segons la Guàrdia Civil, seguir liderant el càrtel "més gran" de la droga a Catalunya, amb epicentre al Prat de Llobregat. El seu clan, desarticulat per la policia espanyola fa unes setmanes, era un dels que dominaven l'entrada de cocaïna pel port de Barcelona. També des de la presó, el Lucky suposadament hauria ordenat un assassinat. La seva causa era per narcotràfic, però ara els jutjats també l'investiguen a ell i a quatre col·laboradors més per conspiració per assassinar.

Un crim a la setmana. L'any passat es van cometre 62 homicidis a Catalunya, vuit menys que el 2023, que va ser un any de rècord pel que fa a assassinats. Segons les dades dels Mossos d'Esquadra a les quals ha tingut accés l'ARA, Catalunya ha tornat a registrar unes dades de crims semblants a les del 2022 i el 2019, quan se'n van cometre 61, i la baixada de casos es nota sobretot en els homicidis comesos amb arma de foc.

La Guàrdia Civil ha donat per desarticulada "l'organització criminal de tràfic internacional de drogues amb base a Catalunya més gran" de la història. Es tracta d'una operació en què s'ha detingut un total de 25 persones, s'han decomissat 7.000 quilos de cocaïna i s'han trobat més de sis milions d'euros en metàl·lic. L'organització era dirigida per un tal Lucky des de la presó i tenia ramificacions per diferents països sud-americans. La droga entrava pel port de Barcelona, on aquest càrtel tenia comprats alguns treballadors. De fet, ara s'investiga si l'execució a plena llum del dia d'un antic estibador del port a Montgat el novembre passat va ser obra d'un sicari d'aquesta organització.