Els natzarens, vestits amb túniques i capirots, són els acompanyants dels passos d'una processó durant la Setmana Santa. Però també és el nom que rep una de les estafes més antigues i hi ha diverses teories que ho expliquen. L'estafa del natzarè consisteix en un fals empresari que va a una companyia i fa comandes d'un producte que té sortida al mercat. Tot i que no arriba a pagar mai la comanda, sí que acaba venent la mercaderia. Algunes teories diuen que, com que després l'empresa estafadora rep una processó de creditors, es va acabar optant pel nom de natzarè. D'altres aporten que, com que l'estafa es fa per passos (com els de Setmana Santa), el nom acaba venint d'aquí. Sigui com sigui, continua sent una estafa freqüent i ho demostra un cas recent: una cooperativa d'Alacant, dedicada a la producció de fruita, ha perdut mig milió d'euros en nespres.

Un balcó petit, espais on caben quatre testos i, fins i tot, els racons més estrets poden esdevenir un hort. No cal ser pagesos per aconseguir collir tomàquets propis i altres hortalisses plenes de vitamines i energia. Ara que la calor està plenament instal·lada i els dies són llargs, hi ha herbes aromàtiques i les verdures arriben a la seva màxima esplendor als balcons, terrasses i patis de moltes cases, on es cultiven tota classe de plantes, per molt que sigui en collites reduïdes. Amb un test, una mica de sol i, sobretot, ganes d’embrutar-se de terra, n’hi ha prou per collir verdura ecològica feta a casa.

Podríeu pensar que us espatllo la sorpresa, però això és impossible. Quan arribes a La Boscana, l'impacte de l'entrada és tan gran que, per molt que jo us ho expliqui, el xoc serà el mateix. La finca on està ubicat aquest restaurant de Bellvís ens avisa: aquí la fruita de Lleida es vesteix de gala. El projecte és preciós i ple d'intenció. Hi ha territoris on es fa molt bona feina, però els costa més vendre's. En canvi, en aquest restaurant d'excel·lència no tenen cap problema per servir amb orgull el que produeixen els seus veïns.

T’has preguntat mai per què els grans sempre diuen que “menjar fruita i hortalisses és molt important”? Aquests aliments són imprescindibles en una alimentació saludable i ajuden als infants a créixer sans, forts i plens d’energia. De fet, incloure-les diàriament i en les quantitats recomanades redueix el risc de patir malalties cardiovasculars, intestinals, d’obesitat i, fins i tot, algun tipus de càncer, i garanteix una bona aportació de vitamines, minerals, fibres i aigua, i unes substàncies beneficioses anomenades fitoquímiques, que són petits escuts protectors que el cos utilitza per defensar-se del que és dolent.

Hi ha un munt de mites sobre la fruita: quanta en cal menjar, quan, com o quina. Però tot es resumeix en el fet que les fruites són essencials per tenir una alimentació equilibrada i saludable, es poden menjar a qualsevol moment, són riques en vitamines i minerals i és millor menjar-les senceres que en suc. L’Eulàlia Vidal Garcia, doctora en farmàcia, experta en nutrició i professora de la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, ens dona les claus per superar les creences falses que hi ha sobre la fruita.

La falta d’enzims podria estar al darrere d’algunes males digestions, segons afirma la metgessa Montse Folch, experta en nutrició, que també és autora del llibre La enzima mediterránea (Planeta). En la trobada sobre nutrició de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició, que es va reunir dimecres 15 de gener al restaurant Coure del cuiner Albert Ventura, la doctora Montse Folch i la cuinera Carme Ruscalleda van explicar què són els enzims i com aconseguir-ne a través dels aliments. "Els enzims són proteïnes que ens ajuden a digerir el que mengem, que ens permeten absorbir els nutrients dels aliments perquè es converteixin en energia", va detallar Folch, que va afegir que, a part de les funcions de la digestió, hi ha la reducció de greix corporal, la disminució del colesterol, reduir el sobrepès, millorar l’aspecte de la pell i fins i tot l’equilibri entre els bacteris del nostre organisme. Quan en falten, quan l'organisme en té dèficit, aleshores "podem tenir des de gasos, distensió abdominal, fins a mals d’estómac".

Cada cop hi ha més aliments que podem trobar tot l'any encara que estiguin fora de temporada. Tot i això, que a l'estiu els espàrrecs, el bròcoli o l'alvocat llueixin a la secció de fruita i verdura del supermercat o que us els serveixin en un restaurant no hauria de ser gens habitual. Només pot significar que aquests productes els han hagut de dur de ben lluny, que se'ls conrea aquí sense respectar els cicles de cultiu que més s'ajusten al nostre clima o que no són frescos. Encara que ens els posin amb safata, millor no deixar-se enredar i, amb la calor, prioritzar el consum d'aliments que són vertaderament d'estiu. De motius n'hi ha de sobres, recorda la presidenta del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya (CoDiNuCat), Roser Martí: són refrescants, eviten que els àpats es facin avorrits i, com que n'hi ha una àmplia disponibilitat, ara acostumen a ser més econòmics que altres productes.

Les últimes gelades han sorprès els pagesos de Lleida. Acostumats a afrontar baixes temperatures durant el mes de març, a molts els ha agafat ara, a l'abril, amb el peu canviat. Gran part dels arbres ja havien format fruits (de la mida d'una ungla) que, en estar compostos d'un 99% d'aigua, han acabat congelant-se i fent-se malbé completament amb les gelades de la passada matinada. A més, en alguns indrets, les grans quantitats de gel dipositades sobre les fulles ha acabat destruint branques i arbres sencers.

Un noi de Girona va anar a fer la mili a Lleida i es va enamorar de la noia que li venia els ous a la parada. D’això fa més de cinquanta anys. Ara tenen set fills, catorze nets i una empresa que exporta a vint-i-cinc països. Aquesta és la història de l’Esteve Bosch i la Teresa Farré i és també la llavor d’Anela Fruits, una empresa familiar amb seu a Campllong (Gironès) que defensa que la fruita es pot prendre amb cullera.

Les maduixes són boníssimes per elles mateixes i, certament, no els cal cap afegit per gaudir-ne de la millor manera possible. Però per sortir de la rutina i sorprendre una mica la canalla a casa, les maduixes es poden preparar de maneres ben divertides per cridar-los l'atenció, passar una bona estona junts i degustar-les de manera alternativa a com ho fem sempre. Les cullerades de nata sobre les maduixes no fallen, i tampoc la seva maceració en suc de taronja o amb una mica de sucre (i en algunes llars també banyades en llet). Aquestes són fórmules que sabem que funcionen, però aquesta primavera ens proposem anar més enllà i seduir els infants parlant-los el seu mateix idioma. Per jugar de valent amb les maduixes amb infants a partir de dos anys, només calen exemplars d'aquesta fruita i llapis pastissers de xocolata que venen en qualsevol supermercat.

Pagesos catalans “han requisat part del carregament de fruites i verdures dels camions aturats provinents del Marroc i l’han escampat per l’asfalt”. Són productes que “durant l’hivern no es cultiven als conreus catalans, com mongeta tendra, tomàquets cherry, nabius o pebrots, que, segons els agricultors, els perjudiquen com a competència deslleial”, llegim a l’ARA. Narcís Poch, coordinador territorial de les comarques de Girona de la Unió de Pagesos, diu que aquestes importacions “estan permeses perquè la Unió Europea firma tractats amb països tercers que no han de complir les mateixes normatives que nosaltres”. És una bogeria, no té cap sentit. És una trampa perversa.

Ignasi Iglesias ha estat 24 anys investigador de l’IRTA. Actualment és director tècnic d’Agromillora, una empresa global dedicada a la producció de plantes de viver d'espècies llenyoses, com el préssec, la poma, la pera, l’olivera o la vinya i que ajuda els productors a millorar la seva eficiència. Fill de ramaders del Pirineu, és també un entusiasta i divulgador de la importància de la pagesia i la veu de la consciència de tot el que s’està fent malament. L’entrevistem a València, a l'Excellence Congress dedicat a la gastronomia, on ha anat com a expert que assessora (desinteressadament) La Boscana, el restaurant amb una estrella Michelin de Joel Castanyé que ha dignificat la fruita de Lleida.

La campanya de la fruita ja ha començat a Lleida amb les varietats més primerenques: albercocs, cireres, préssecs, paraguaians i nectarines. I ho ha fet amb un lleuger repunt en les contractacions de treballadors temporers perquè, segons diuen alguns productors de Ponent, "el temps està boig". Les pluges de les últimes setmanes i els contrastos de temperatura –calor durant el dia, fresca a les nits– han obligat a accelerar el ritme de la collita, tenint en compte que els arbres demanen una temperatura constant d'uns 30 graus i els últims canvis sobtats de clima estan fent que s'estressin i s'hagi de collir de bòlit abans que la fruita es malmeti, explica Osvald Esteve, responsable de la fruita dolça del sindicat Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC).

Mai ens havíem amoïnat tant per la qualitat del menjar que ingerim ni mai s’havia parlat tant de la importància de consumir productes de l'anomenat "quilòmetre zero". Fins fa quatre dies no havíem sentit a parlar de l'empremta de carboni i ara la llegim fins i tot a les etiquetes del que comprem. I la pandèmia, el més semblant als efectes d’una guerra que ha viscut la nostra generació, ens va conscienciar sobre la necessitat de l’autosuficiència alimentària.

En Jaume Poma era un home feliç. Tenia un somriure d’aquells de filferro plegat. Tothom es preguntava el secret. Què? Va, dis-nos. De veritat? Sí! Les pomes! Era un addicte, un ionqui. Pomes a trenc d’alba, a l’hora del vermut, a la lluna plena... Sardines farcides de poma; bunyols de poma a la brutesca; xino-xano de poma amb xapi-xapi.... Fins que un dia a en Jaume Poma la vida el mossega a ell. Amb la seva mort, “la casa s’omplí de pomes i el taüt era una poma i quan el van plantar al cementiri va créixer una pomera de la seva llosa”. Això escriu el fructífer, fèrtil i saborós escriptor de Ponent Joan Barceló a Sempre una poma Jaume Poma. Ara no podria escriure aquest conte.

Donar fruita a les criatures pot convertir-se en tot un repte depenent de l'edat de l'infant i, sobretot, de la cultura gastronòmica de la llar. Els primers purés a base de pera, plàtan i poma solen ser bastant fàcils d'introduir, però aconseguir que continuïn menjant-ne peces de manera habitual segons van creixent no és tan senzill ni evident. Segons aconsellen pediatres com Carlos González, en la conquesta de l'hàbit de menjar fruita cal, com en tota l'educació gastronòmica infantil, no forçar mai ni obligar les criatures per no obtenir l'efecte oposat de rebuig. Tampoc caure en suborns ni amenaces perquè el nen "sap molt bé què necessita".

Ingredients per a 1 pastís per a 6 persones

Per a la preparació de la mantega d’ametlla

Elaboració

Consell

Un truc per comprovar que el pastís està cuit és posar una espàtula de cuina sota la massa de pasta de full. Si està cuita i de color daurat, serà un senyal que teniu el pastís a punt. 

]]>

La crisi de la fruita a Ponent, provocada per les gelades de l’abril, ha fet caure les contractacions de temporers a menys de la meitat. El cap sectorial de laboral del sindicat JARC, Osvald Esteve, assegura que les estimacions del sector apunten que enguany hi haurà sols unes 20.000 contractacions a tot Lleida, 30.000 menys que l’any passat. Aquestes dades inclouen tant la recol·lecció de la fruita com la preparació a les càmeres per comercialitzar-la. “Fins i tot és possible que la reducció sigui encara superior perquè la campanya s’acabarà molt abans, cap a finals d’agost”, afegeix Esteve.

]]>

Els alcaldes i pagesos d’Alcarràs -i de molts altres municipis productors de fruita- estan en peu de guerra contra el Govern perquè consideren que no ha fet res per pal·liar el fort impacte en la collita de les glaçades tardanes a finals d’abril. Alcarràs està de moda per la pel·lícula de Carla Simón sobre l’abandonament de les zones rurals. I el film posa sobre la taula un element: l’ocupació del territori per fer-hi instal·lacions d’energies renovables. De fet, aquest municipi del Segrià té sobre la taula el projecte fotovoltaic més gran que hi ha ara a Catalunya, que produirà, si arriba a bon port, prou electricitat per a 258.000 persones.

]]>