Kate Winslet està en plena promoció de la seva primera pel·lícula com a directora, Adiós, June, estrenada a Netflix la nit de Nadal. Durant el seu periple per diversos mitjans i pòdcasts, l'actriu i directora està compartint reflexions i experiències personals. En la seva recent aparició al pòdcast Team Deakins, la britànica ha explicat que les seves primeres experiències íntimes quan era adolescent van ser amb noies, fet que li va permetre entendre millor el seu personatge a Criatures celestials (1994), la pel·lícula amb què va debutar al cinema. Dirigida per Peter Jackson, la cinta explicava la història real de Juliet Hulme i Pauline Parker, dues adolescents neozelandeses amb una relació obsessiva i de dependència.

Si és veritat que els testos s'assemblen a les olles, els tres fills de Kate Winslet tenen molts números per fer-se un nom en el món del cinema. Els seus dos primers plançons ja han fet passos en aquest sentit. Aquesta setmana el segon fill de Winslet, Joe Anders, ha presentat la seva primera pel·lícula com a guionista, Goodbye June, una cinta que alhora serveix com a debut en la direcció de la reconeguda actriu britànica. El drama s'estrena a Netflix el 24 de desembre i està inspirat en un fet biogràfic que va marcar Anders en la seva joventut. Per la seva banda, la filla gran de Winslet, Mia Threapleton, fa temps que intenta obrir-se camí com a actriu. Que tots dos joves vulguin tenir carreres creatives i vinculades al cinema, el mateix àmbit en què la seva mare ha triomfat, ha fet que se'ls titlli de nepo babies, que en català es produïa traduir com a fills del nepotisme. Aquesta setmana, la protagonista de Titanic es rebel·lava contra l'ús d'aquesta etiqueta.

Són moltes i molt diferents les pel·lícules que es podrien fer sobre Lee Miller a partir del període de la seva vida que triem: jove model de la revista Vogue, fotògrafa de moda a Nova York, musa i amant de Man Ray i una de les escasses fotoperiodistes del front aliat durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta última faceta centra el biopic Lee Miller, el principal actiu del qual és la valenta interpretació d’una Kate Winslet que esquiva la temptació de convertir Miller en una heroïna i, de fet, ni tan sols intenta fer-la simpàtica. La pel·lícula, en canvi, abraça sense rubor les convencions dels biopics per fer un repàs viquipèdic dels fets i la gent d’aquesta etapa de Miller, un exercici rutinari en excés que no fa justícia a la complexitat i el coratge de la dona que va plantar les seves botes brutes del terra de Dachau a l’impol·lut bany d’Adolf Hitler i s’hi va fer una foto despullada a la banyera.

A vegades un error involuntari pot carregar-se una amistat. Això és el que li hauria passat a Reese Witherspoon, que en una entrevista recent amb la revista People ha explicat com una ficada de pota va fer que es trenqués la relació amb una actriu "molt seriosa i correcta" que alguns mitjans nord-americans asseguren que seria la britànica Kate Winslet. Durant l'entrevista, Whiterspoon explica que es penedeix molt d'un discurs que va fer durant una entrega de premis que havia de servir com a presentació de la seva amiga actriu. La intèrpret relata que era un esdeveniment "molt britànic, elegant i amb classe", però que el seu discurs no estava en línia amb el to de la cerimònia.

Titanic (1997) va suposar un abans i un després per a la carrera professional de Kate Winslet (Reading, Regne Unit, 1975), però l'actriu no en guarda només bons records. En una entrevista recent al programa nord-americà 60 minutes, Winslet ha explicat entre llàgrimes que encara li fa mal veure els comentaris cruels que va rebre sobre el seu físic durant la promoció de la pel·lícula. Aleshores la intèrpret –candidata a l'Oscar a millor actriu pel seu paper de Rose DeWitt Bukater– tenia 22 anys i tot just començava a fer els primers passos en el món de Hollywood com una gran estrella.

L'any 2017, després de l'arribada de Donald Trump a la presidència dels Estats Units, la crítica de televisió Emily Nussbaum es preguntava a The New Yorker com combatre un enemic que sembla una broma dolenta però que triomfa com a tal a les urnes. En un article titulat Com els acudits han guanyat les eleccions, l'autora posava en evidència com la realitat havia sobrepassat fins i tot ficcions anticipatives com The Waldo Moment, aquell episodi de Black mirror en què presenten un dibuix animat humorístic a uns comicis... i tot just queda segon. El 2024 la possibilitat que l'acudit més grotesc esdevingui president de qualsevol país és tan real que una comèdia política com The regime es queda inevitablement enrere en el seu abast satíric.

A la cancellera Elena Vernham li agradaria que sabessis que no és "gens ridícula". Mai serviria salmó en un esdeveniment oficial (això seria massa "modest").

La col·laboració que hi fa l’actriu Kate Winslet ha permès que descobríssim la sèrie britànica I am. Cada capítol porta el nom d’una dona diferent a través de la qual s’explica una història. El creador i director és Dominic Savage, que treballa amb un mètode de creació col·laborativa. Escull una intèrpret, amb qui construeix un projecte a partir de les seves inquietuds i allò que vol explicar. Winslet i la seva filla a la vida real, Mia Threapleton, obren la tercera temporada amb I am Ruth, on s’explica l’angoixa i el terror d’una mare que veu impotent com la seva filla de disset anys ha patit una transformació en el seu caràcter. Es passa el dia tancada a l’habitació, en silenci, amb els ulls clavats a la pantalla del mòbil. Totes dues actrius fan una interpretació colpidora i sublim, que els surt de les entranyes. És el que busca Savage. Les actrius, més que actuar, es transformen. Esdevenen aquells personatges. 

L'actriu Kate Winslet (Reading, Regne Unit, 1975) va convertir-se al maig en la cara més visible dels premis Bafta després de pronunciar un emocionant discurs contra la toxicitat de les xarxes socials. "A la gent que té el poder i a la gent que pot fer canvis: sisplau, penalitzeu el contingut nociu. Sisplau, erradiqueu el contingut nociu. Volem recuperar els nostres fills", va dir Winslet al recollir el Bafta a millor actriu. El guardó reconeixia aleshores el seu paper a la sèrie I am Ruth, on, precisament, interpreta una mare atabalada i perduda que no sap com comunicar-se amb la seva filla, una jove enganxada a les xarxes socials. La ficció d'un sol capítol, dirigida per Dominic Savage i que també va guanyar el Bafta a millor sèrie, va commocionar el Regne Unit just fa un any, quan va estrenar-se a Channel 4. A partir d'aquest dimarts es podrà veure a Catalunya de la mà del canal Cosmo.

Kate Winslet ha rebut el premi a la millor actriu als premis Bafta TV pel seu paper a la pel·lícula I am Ruth, produïda per Channel 4. Al film, l'actriu britànica interpreta una mare la filla de la qual és addicta a les xarxes socials. Per aquest motiu, en el seu discurs d'acceptació, Winslet va aprofitar per llançar un missatge contra l'ús de les xarxes pels perills que suposen sobretot per als més joves. El seu principal al·legat va consistir a demanar a les autoritats que penalitzin el contingut nociu per als menors que es divulga en aquests espais.

Després de l'èxit de crítica i públic obtingut amb Mare of Easttown, Kate Winslet no s'allunya del tot de la televisió. L'actriu britànica serà una de les protagonistes de la nova temporada d'I am, una sèrie d'antologia de Channel 4 en què cada episodi està centrat en un personatge femení diferent. Winslet interpretarà el personatge principal del capítol titulat I am Ruth, en el qual compartirà escenes amb la seva filla, Mia Threapleton.

Aquest diumenge (la matinada de diumenge a dilluns per a nosaltres) l'Acadèmia de la Televisió dels Estats Units anunciarà quines són les millors sèries d'un any que no té alguns dels grans contendents, com ara Succession. En aquesta edició les grans favorites són The Crown, en drama, i Ted Lasso, en comèdia, tot i que sempre hi ha espai per a les sorpreses, com quan l'any passat Schitt's creek, relativament desconeguda aquí, va arrasar. Repassem les sèries que els Emmy consideren que hauríem d'haver vist si tenim en compte el nombre de nominacions que els han atorgat.

Filadèlfia és una ciutat dura. Si hi ha una història per excel·lència sobre la ciutat de l’amor fraternal, és aquesta: el 2015, uns investigadors canadencs van desenvolupar un robot de mida infantil d’un autoestopista amb un gran somriure i unes botes d'aigua grogues que va viatjar per Europa i part de la costa est dels Estats Units oferint xerrades en diversos actes. Quan va arribar a Filadèlfia, el van desmuntar: li van arrencar una peça rere una altra i el van abandonar en un carreró.

Tothom parla de Mare of Easttown, la fantàstica sèrie d’HBO protagonitzada per la meravellosa Kate Winslet. Ja la veureu, si us ve de gust, és una sèrie delicada i trista, sobre la pèrdua, sobre la supervivència i, sobretot, sobre la maternitat. No vull escriure una crítica de la sèrie, sinó glosar modestament la seva protagonista. Va esclatar a Sentit i sensibilitat i es va fer una estrella amb Titanic. Des de llavors no ha parat de créixer i créixer. Recordo quan la vaig veure, més o menys en aquells primers anys a Jude, un drama rural duríssim que afrontava de forma descarnada la pèrdua d’un fill i l’absoluta indefensió que això suposa. Quan ara la veig a Mare en una situació dramàtica tan similar, no puc evitar que el cap em viatgi més de vint anys enrere cap a aquell descobriment enlluernador.

Kate Winslet va exigir que la seva cara no tingués cap retoc al cartell promocional de la sèrie de la HBO Mare of Easttown, tot i la resistència de l'equip de publicitat. "Ells em deien que no podia, i jo els responia: «Sé quantes arrugues tenen els meus ulls, sisplau torneu-les a posar»", ha assegurat l'actriu en una entrevista amb el diari The New York Times hores abans que s'emetés el final de la minisèrie. Winslet explica que va tornar el cartell al departament gràfic en dues ocasions fins que es va assegurar que la seva cara no estava retocada en excés.

Qui ha matat Erin McMenamin? Aquesta és la pregunta que es fan milions de teleespectadors de tot el món. Tots ells trobaran la resposta aquest dilluns, si un gir narratiu inesperat no ho esguerra, en l'emissió de l'últim episodi de Mare of Easttown (HBO), la minisèrie noir creada per Brad Ingelsby que s'ha convertit en un dels grans fenòmens televisius de l'any. La ficció, que consta de set entregues, segueix la trama situada en un poble de Pennsilvània que es veu colpejat per un assassinat i la desaparició de dues adolescents. La ficció repeteix una premissa recurrent del gènere: l'aparició del cos d'una jove morta com a punt de partida d'una investigació que acaba destapant les vergonyes de tota una comunitat. Com en altres títols similars, Mare of Easttown no viu exclusivament d'una trama criminal, ja que suma la construcció d'una narrativa al seu voltant: context, mirall social i relacions entre els personatges principals. La mescla d'aquests fils, units al magnetisme i al carisma de la seva protagonista, una Kate Winslet a la qual només un miracle deixaria sense el seu segon Emmy, ha trobat la fórmula infal·lible.

“Fer una gran cosa està sobrevalorat. És el que la gent espera de tu, però no s'adonen que estàs tan fotuda com la resta”, comenta Mare Sheenan al seu col·lega de feina a Mare of Easttown, a propòsit de les expectatives que es generen al voltant d'una persona quan té un càrrec de responsabilitat. La nova sèrie de la HBO converteix una esplèndida Kate Winslet en una policia del poble del títol, a Pennsilvània. Easttown és una comunitat empobrida en què les desgràcies no arriben mai soles. Encara hi pesa la desaparició mai aclarida d'una noia, quan una altra jove apareix assassinada vora el riu. La Mare s'encarrega de la investigació amb un altre detectiu vingut de fora, en Colin (Evan Peters). A través de la recerca, la sèrie teixeix un retrat col·lectiu d'una població devastada econòmicament i moralment. Sobre aquest paisatge pròxim al realisme social, la sèrie creada per Brad Ingelsby conrea el suspens amb una aposta ferma pels cliffhangers de tota la vida al final de cada episodi. Però el principal atractiu de Mare of Easttown és la Mare Sheenan, la demostració definitiva de com les dones de mitjana edat han trobat en el rol de policia (o similar) un tipus de protagonisme que se'ls havia negat durant dècades.

Kate Winslet es prodiga poc per la televisió. Tot i que va fer algunes incursions en el mitjà al principi de la seva carrera, l'únic treball televisiu destacable de la seva filmografia és l'adaptació de Mildred Pierce, per la qual va guanyar l'Emmy a la millor actriu de minisèrie. Passada una dècada d'aquella experiència, la britànica torna a la petita pantalla amb Mare of Easttown, una minisèrie en què dona vida a una detectiu en crisi d'un petit poble de Pennsilvània, Easttown, que s'encarrega de la investigació d'un assassinat local. La ficció, que s'estrena aquest dilluns, és un dels plats forts de la HBO per a aquest any.

L'actriu britànica Kate Winslet va assolir la fama mundial després de participar a Titanic quan només tenia 22 anys. L'èxit, però, no va ser senzill. Winslet ha recordat al podcast WTF, que presenta el també actor Marc Maron (GLOW), l'assetjament que va patir per part de l'opinió pública i els tabloides britànics després de fer-se coneguda. "Vaig entrar en mode d'autodefensa de manera immediata perquè dia i nit, cada dia, era objecte d'escrutini físic i personal. Em van criticar bastant. La premsa britànica, de fet, va ser bastant cruel amb mi", recorda la intèrpret de Revolutionary road.