La legislatura espanyola sovint penja d’un fil. L'aritmètica endimoniada que van deixar les eleccions del 23-J obliga Pedro Sánchez a “suar la samarreta” en cada votació. Una de les assignatures en les quals pateix més el govern espanyol és en la convalidació dels decrets llei, normes que aprova el consell de ministres i que necessiten l’aval del Congrés. Aquesta legislatura se n’han derogat cinc, el mateix número que en els 45 anys anteriors. No sorprèn que els dos aliats habituals que més cops han abandonat la Moncloa siguin Junts i Podem. En canvi, Esquerra és l'únic soci que ha votat a favor dels 31 decrets llei que el govern espanyol ha impulsat i que s’han sotmès a votació a la cambra baixa. Els republicans són, al costat del PNB, els únics que tenen una clàusula específica en l’acord d’investidura que van signar amb el PSOE en la qual es comprometen a “donar estabilitat” a la legislatura “en paral·lel al compliment dels compromisos adquirits” a través de la “voluntat d’aprovar”, entre altres coses, els decrets llei.

El que en un altre context es podria haver qualificat de desfeta, Junts i Esquerra ho han convertit en un "bon resultat". Les expectatives de l'independentisme eren baixes en aquestes eleccions europees, especialment després de la davallada a les catalanes, i els dos partits han preferit fer-ne una lectura positiva tot i haver perdut gairebé un milió de vots respecte al 2019. Totes dues formacions van obtenir més d’1,7 milions de vots als comicis de fa cinc anys i ara s'han quedat en poc més de 780.000.

Esquerra salva els mobles i aconsegueix mantenir la representació que va obtenir fa cinc anys: tres eurodiputats, compartits amb EH Bildu i el BNG, els dos partits amb qui s’han tornat a presentar en la coalició Ara Repúbliques, per segona vegada. L’impuls d’aquestes dues últimes formacions els ha permès revalidar la representació de fa cinc anys i convertir-se en quarta força a tot l’Estat. Ara bé, a Catalunya, els republicans han reculat respecte al 2019: han obtingut el 14,82% dels vots, 6,39 punts percentuals menys. En vots la pèrdua és de 372.000. Ara bé, respecte a les eleccions catalanes del 12-M, Esquerra ha frenat la tendència a la baixa i ha aconseguit un punt més que fa un mes, quan van obtenir el 13,68% dels vots. De tota manera, en la particular pugna amb Junts, el partit de Carles Puigdemont s'ha tornat a imposar als republicans (18,02%).

Habitualment tenim entès que la democràcia funciona per cicles. Una estona a dalt, una estona a baix. Però la norma sembla que s'està trencant darrerament, i els moviments electorals agafen tendències d'aparença innovadora. Passem, en definitiva, una fase de democràcia vacil·lant, cosa que fa els canvis particularment impredictibles. Ho demostren els resultats de les darreres confrontacions. El 28 de maig de l'any passat el PP va recollir una bona collita i pràcticament tothom va creure que Pedro Sánchez tenia els dies comptats a la Moncloa.

Aquest és Feijóo, ahir a la nit, felicitant el candidat del PP a Galícia, Alfonso Rueda, que ahir va guanyar per majoria absoluta. El PP continuarà governant Galícia i Feijóo ha salvat la posició.

El PP gallec és molt PP i no només una simple màquina de poder: és un partit que es confon amb el paisatge fins a esdevenir indestriables l'un de l'altre. Veient el resultat d’ahir, s’entén millor per què Alberto Núñez Feijóo està tan fora de lloc a Madrid: en el seu món, Vox no existeix i la gent normal vota PP. La concentració de vot en un sol partit és la clau de l’èxit dels populars gallecs, però aquesta fórmula, per a desgràcia de Feijóo, no és reproduïble en altres territoris i això és el que explica el seu fracàs el 23-J.

Els dirigents populars han viscut tot un carrusel d'emocions des del passat 28 maig. Aquella nit, en què bona part d’Espanya es va tenyir de blau popular, es va viure una festa grossa a Génova i gairebé ningú dubtava que Alberto Núñez Feijóo arribaria aviat a la Moncloa. Tant, que alguns es van començar a repartir els ministeris abans d’hora. I quan el 10 de juliol Feijóo va deixar descol·locat Pedro Sánchez en el cara a cara electoral, a Génova van pensar que tenien la majoria absoluta a tocar i somiaven amb 160 o fins i tot 170 escons. De veure’s guanyadors, però, van passar a la depressió més absoluta la nit del 23-J i posteriors, malgrat els intents per maquillar-ho.

Un intenta repassar una vegada més el text d'una novel·la, és el seu ofici, al capdavall, però no pot. Intenta absentar-se amb la imaginació del que l'envolta, d'allò a què pertany, però no pot. El meu país, Galícia, viu un tràngol peculiar. Ens van convocar eleccions i suposadament es tracta de decidir la representació que han de tenir els diversos partits, però en realitat això està sent un referèndum per escollir bé aquest present que trepitgem, que és passat, o bé un futur. I el futur mai no es coneix, és un país per néixer.

A Ana Pontón, la candidata del Bloc Nacionalista Gallec (BNG) que aspira a fer història aquest diumenge, li agrada passar estones d'oci a Allariz, un municipi d'uns 6.500 habitants de la província d'Ourense on el seu partit governa des de fa més de 30 anys. Davant del centre de salut, la seu local del PP té encara un logotip antic –el de les lletres vermelles i la gavina blava a sobre–. Al poble asseguren que no s'hi veu gaire activitat i tampoc han detectat que els populars hagin fet campanya electoral aquest dies. Poc hi té a fer la dreta en aquest bastió històric del BNG, un autèntic oasi en una província marcada pel vot rural conservador, només amenaçat a la capital –Ourense– per una candidatura local, Democracia Ourensana, encapçalada per un personatge polèmic. Quin és el secret d'Allariz?

Les eleccions a Galícia s'estan ajustant cada cop més i el PP veu perillar de ple la majoria absoluta fins i tot abans que es desencadenés l'efecte Puigdemont per la proposta d'indult condicionat a l'expresident per part d'Alberto Núñez Feijóo. Així ho revela el darrer baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) previ als comicis autonòmics d'aquest diumenge, en què els populars liderats per Alfonso Rueda s'han encallat en el 42,2% dels vots i entre 34 i 38 escons –els mateixos que en l'anterior enquesta–, mentre el Bloc Nacionalista Gallec (BNG) es dispara. Els sobiranistes arriben al 33,4% dels sufragis, amb un creixement que els permetria arribar a entre 24 i 31 diputats, rècord històric de la formació. Si el CIS l'encerta, aquest doble escenari fa penjar d'un fil la majoria absoluta conservadora al Parlament. Paral·lelament, el PSdeG-PSOE s'enfonsa fins al 18% dels suports, cosa que el situa entre els 9 i els 14 diputats, en un resultat especialment negatiu per a la candidatura socialista.

Les eleccions a Galícia donen l'oportunitat de presidir la Xunta al Bloc Nacionalista Gallec (BNG), però no és el primer cop que el sobiranisme hi té un gran protagonisme. De fet, més enllà del període entre el 2005 i el 2009 en què el BNG va formar part del govern, el galleguisme independentista ja havia tingut un paper destacat durant la II República. Així, va protagonitzar un episodi que ha acabat sent reivindicat: el juny del 1931 es va proclamar la república gallega, en uns fets que van transcórrer entre el dia 25 i el 27, i es va prendre el palau presidencial de Raxoi pel fervor de diversos militants. Com va ser aquesta proclamació secessionista? Quina influència va tenir?

La candidata del Bloc Nacionalista Gallec (BNG), Ana Pontón, afronta les eleccions autonòmiques del 18-F amb el repte d'aconseguir la presidència de la Xunta de Galícia després de quinze anys consecutius de govern del PP. Atén l'entrevista de l'ARA per telèfon.

El compte enrere ja ha començat i la campanya de les eleccions gallegues ha donat el tret de sortida aquest divendres a mitjanit. En el Parlament del territori hi ha tres partits amb representació –el PP, el BNG i el PSdeG-PSOE–, però la batalla electoral s'ha plantejat com un cos a cos entre els populars i els nacionalistes. L'eco de la política espanyola i Pedro Sánchez hi són ben presents com un espantall que fa servir la dreta, que ha advertit del "perill" que suposaria tenir una presidenta sobiranista com Ana Pontón (BNG). L'actual president de la Xunta, el popular Alfonso Rueda, tem que seria "una sucursal de l'independentisme" i té el repte d'impedir-ho i revalidar la majoria, després de quinze anys seguits del seu partit al govern. És una campanya en què les enquestes mostren un resultat ajustat, que pot anar de molt pocs vots. Què s'hi juga Galícia en aquests comicis?

Xosé Manuel Beiras va ser el gran referent del Bloc Nacionalista Gallec (BNG) des de la seva fundació, l'any 1982. El va fer gran i també el va fer petit. El 2012 en va sortir rebotat i va provocar una de les crisis més profundes dins el nacionalisme gallec. Onze anys després, ara ja en segona línia, el BNG i ell han firmat la pau aquest diumenge a Santiago de Compostel·la davant un repte majúscul: que el sobiranisme arribi per primera vegada a la presidència de la Xunta. "Estem davant un moment històric", ha destacat la candidata del BNG, Ana Pontón, que s'ha abraçat efusivament amb Beiras. El 2012, Pontón va fer precisament el primer salt endavant en política al convertir-se en la portaveu parlamentària d'un partit que llavors només va obtenir 7 diputats. Avui en té 19 i aspira a superar la vintena amb un ull posat en la possibilitat que el PP no arribi als 38 que atorguen la majoria.

A hores d’ara, no hi ha ningú a Galícia que no sàpiga què són els pèl·lets, les boles de plàstic que s'estenen a poc a poc per la costa del nord d'Espanya fruit d'un abocament d'un vaixell en costes portugueses. En plena precampanya, els partits de l’oposició gallega han carregat contra el govern del PP a la Xunta per treure ferro a una marea de plàstic que ja està investigant la Fiscalia de Medi Ambient. Si el candidat del PP i president de la Xunta, Alfonso Rueda, assegurava ahir que els pèl·lets no eren tòxics, avui ha reculat i ha elevat a nivell 2 el pla territorial d’emergència, seguint les passes d'Astúries. Aquesta mesura, que també ha decretat Cantàbria aquest dimarts, permet al govern espanyol col·laborar en la neteja de les platges.

La intensa cursa electoral d'aquest any ja ha arrencat. Les eleccions gallegues del proper 18 de febrer són el tret de sortida d'un cicle frenètic amb tres votacions a Espanya –a Galícia, el País Basc i el Parlament Europeu– i aquest dimarts, després de les vacances de Nadal, ja han començat els actes i les presentacions de la campanya dels tres principals partits que es disputen el poder gallec: el PP, el PSOE i el BNG.

David Miró entrevista la portaveu Nacional del BNG, Ana Pontón

Ana Pontón (Sarria, 1977) és la portaveu nacional del BNG i cap de l'oposició a Galícia. Des d'aquest càrrec està acostumada a debatre cara a cara amb el que ara és nou líder del PP estatal, Alberto Núñez Feijóo, del qual no té la millor opinió. Es mostra convençuda que serà la primera presidenta gallega.

La setmana passada van coincidir dues campanyes: la de les eleccions a Castella i Lleó i la dels grups que competien al Benidorm Fest per ser els escollits i representar Espanya a Eurovisió. Curiosament, en un moment donat es van entrellaçar i es va complicar distingir entre el que era discurs polític i fenomen fan. Representants de la majoria dels partits van acabar pronunciant-se sobre el concurs i Twitter es va omplir d’interpretacions sobre els tints polítics de la cançó Ay mamá de Rigoberta Bandini o el tema en gallec de les Tanxugueiras. Al final va guanyar amb un reggaeton la catalana Chanel, cosa que va posar el focus sobre un sistema de votació polèmic i, per a alguns, poc transparent, que fins i tot va acabar al Congrés de la mà del BNG i Galícia en Comú.  

Els partits independentistes dels Països Catalans, el País Basc i Galícia, que van subscriure el 2019 la Declaració de la Llotja de Mar per la llibertat dels presos i l'autodeterminació, han fet una crida a mobilitzar-se contra la gira que els reis d'Espanya estan fent i faran a tot l'Estat en solidaritat amb la lluita contra el coronavirus. Les formacions sobiranistes signants insten a participar en les "mobilitzacions convocades per mostrar el rebuig a la monarquia". "És urgent dir adeu a la monarquia i construir les repúbliques dels pobles", sostenen al document consensuat per JxCat, ERC, la CUP, Bildu, el BNG, Esquerra Valenciana, la Crida, el PDECat, Demòcrates i MÉS.