Fa més de deu anys, enmig de la Gran Recessió, els dos principals partits a l'Estat, PSOE i PP, acordaven una reforma de la Constitució per assumir i complir amb la reducció del passiu que exigia Brussel·les als països més endeutats. Allò va suposar el naixement d'una cotilla permanent per a la despesa pública fixada a la carta magna espanyola sota el nom d'"estabilitat pressupostària" i aplanava el camí perquè més tard, el 2012, el govern de Mariano Rajoy (PP) aprovés l'anomenada llei d'estabilitat pressupostària. Tot plegat exigia a les administracions públiques ser molt restrictives amb la despesa.

Els del 2023 –si tiren endavant– poden ser els últims pressupostos generals de l'Estat aprovats sense regles fiscals europees (i també espanyoles). "Poden", perquè de fet aquestes normes ja havien de tornar l'any que ve, o aquesta era la intenció inicial de la Comissió Europea. La guerra a Ucraïna, però, ha obligat Brussel·les a canviar els seus plans i a prorrogar, de nou, la suspensió temporal de les regles fiscals, aprovada excepcionalment amb la pandèmia del covid-19. Ara, l'any marcat en vermell al calendari és el del 2024. La incògnita, però, és si el pacte fiscal tornarà tal com es coneixia o si la Comissió Europea decidirà tocar unes regles del joc que, a ulls d'alguns països, no poden ser ni homogènies ni tan estrictes com fins ara.

El consell de ministres ha aprovat avui un decret llei que dona més llibertat financera als ajuntaments amb superàvit per gastar els excedents del 2017. Els municipis que van tancar l'exercici passat amb més ingressos que despeses, com va ser el cas del de Barcelona, podran gastar aquests recursos en infraestructures socials, educatives, esportives o culturals.

Els àrbitres li giren l’esquena a Cristóbal Montoro. El ministre d’Hisenda ha rebut aquest dimecres sengles tocs d’atenció de dues institucions independents en el particular combat que manté amb les comunitats autònomes pel dèficit. El més contundent ha sigut l’avís de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), un organisme creat per ordre de la troica per controlar el compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària. L’entitat presidida per José Luis Escrivá ha censurat l’actitud del ministre de la setmana passada, quan va espolsar-se les culpes dels incompliments del dèficit i va carregar-la tota a les comunitats. La crítica de l’Airef ha arribat el mateix dia que el Suprem va tombar els límits de dèficit que l’Estat va repartir a les comunitats el 2013.

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha dit aquest dimecres en la sessió de control al govern del Congrés dels Diputats que l'executiu complirà "com cada any" l'objectiu de dèficit l'any que ve, tot i els avisos de Brussel·les. Això, tot i que Espanya ha incomplert sempre els objectius de dèficit imposats per Brussel·les en els tres anys que Rajoy ha governat, i els incomplirà també el 2015, segons la mateixa Comissió Europea.

El ple del Congrés aprovarà dijous de la setmana vinent, per tramitació directa i en lectura única, la reforma de la llei d'estabilitat pressupostària per la qual s'estableix el fons de liquiditat per a les autonomies, segons l'ordre del dia provisional acordat avui a la junta de portaveus de la cambra. Alguns grups, com l'Esquerra Plural, han criticat que aquesta modificació legislativa es faci per lectura única, la qual cosa implica que, després del debat de les esmenes, en cas de ser rebutjades, el projecte passa directament al Senat.

El secretari general d'ICV, Joan Herrera, ha criticat que si Catalunya és rescatada per l'Estat serà gràcies a lleis com la d'estabilitat pressupostària, que el PP ha aprovat gràcies al suport de CiU al Congrés. El líder d'ICV ha lamentat que el govern espanyol també podria intervenir Catalunya per culpa de "les polítiques d'austeritat i de retallades" que "ha liderat" el president de la Generalitat, Artur Mas. Herrera ha considerat un "fracàs" aquestes polítiques, que han portat les economies catalana i espanyola "a les portes d'una intervenció total" i a la "degradació de les vides dels ciutadans i també de l'autogovern de Catalunya".

El Parlament ha aprovat aquest dijous al matí la primera llei nova del Govern d'Artur Mas amb els vots de CiU i PP, la llei d'estabilitat pressupostària. En el debat d'esmenes, el diputat popular José Antonio Coto ha celebrat que el seu grup ha pogut modificar 5 dels 12 articles de la llei per tal de garantir que la norma definitiva "s'empara perfectament en la reforma de la Constitució impulsada pel PSOE amb el suport del PP i la llei orgànica d'estabilitat pressupostària espanyola, votada per CiU". Coto, de fet, l'ha definit la com una "llei d'àmbit català que pretén facilitar els objectius d'estabilitat de la llei estatal" i un "missatge a CiU conforme que no pot incomplir els objectius de dèficit". El text aprovat amb les esmenes del PP fixa un límit de dèficit per a Catalunya del 0,14% per al 2018 i del 0% per al 2020 –com ja obligava la normativa estatal–. El diputat popular també ha volgut reivindicar el "suport financer clar, compromès i indefinit en el temps del govern espanyol amb Catalunya".

El vicepresident tercer i ministre de Política Territorial, Manuel Chaves, ha assistit aquesta tarda a la inauguració del 51è Congrés Europeu de l'Associació Europea de Ciència Regional (ERSA), a la Universitat de Barcelona, on s'ha trobat el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell. Durant la seva intervenció, Chaves ha defensat la reforma constitucional per avançar en majors nivells de "governança europea", però ha estat més tard, davant els periodistes i lluny de Mas-Colell, quan ha valorat els posicionaments del Govern i de CiU al respecte.