Els joiers de Catalunya tenen un grup de WhatsApp que els darrers dies ha tret fum. S'han repetit les fotografies de dos homes que estaven fent una ruta per moltes joieries del país. Van entrar en un local de Manresa el passat 17 de març. De manera "educada i amable", descriuen les propietàries, van dir que volien comprar unes joies per als seus pares. Parlaven castellà i anglès. Mentre la joiera anava exposant totes les peces a la taula, dissimuladament –tal com es pot veure en el vídeo– van anar agafant joies. Mentre un mirava, o preguntava, o s'emprovava una joia, l'altre n'anava agafant. "No em vaig adonar de res. I miro el vídeo i no entenc com no ho vaig veure", admet la dona que els va atendre.

El món de la joiera està experimentant d'uns anys ençà una eclosió gràcies al fet que els homes i el públic més jove també l'han abraçat que li ha permès anar molt més enllà dels dissenys tradicionals. Les marques noves i les de sempre exploren nous i preciosos territoris que han permès que en lloc d'anar tothom amb peces molt similars, ara hi hagi dissenys que s'assemblen molt més a qui els porta.

Per convertir-se en una marca catalana reconeguda a escala internacional no cal estar establert a Barcelona. Bé, potser caldrà que posis el nom de la capital a la marca per guiar el client, però és possible –si va acompanyat de molta perseverança, creativitat, constància, energia i reinvenció– produir en un petit poble al bell mig del massís de les Guilleries on s'arriba només a través d'una llarga carretera de corbes. Que els ho diguin, si no, a l'empresa familiar Joidart, fundada el 1981 en un antic taller d'Osor (Selva), el mateix on l'avi de l'actual conseller delegat del gegant de les espardenyes Toni Pons cosia calçat abans que l'empresa es traslladés a Girona.

La casa de subhastes Christie's ha anunciat que subhastarà a Ginebra la col·lecció de 700 joies de Heidi Horten (1941-2022), una col·leccionista d'art i filantropa que va arribar a ser la dona més rica d'Àustria. Segons informa l'agència Efe, la firma britànica espera aconseguir més de 150 milions de dòlars en aquesta subhasta, un preu que mai no ha aconseguit abans amb col·leccions privades. De fet, només en dues ocasions ha superat els 100 milions de dòlars, una de les quals va ser quan va vendre les joies de l'actriu Elizabeth Taylor, el 2011.

Quan era petita, al menjador de casa la Gala hi havia una gran taula que sempre estava plena d’objectes. Retalls de roba, revistes, fotografies, muntanyes de botons i materials que algun dia es convertirien en jaquetes i vestits. Qui ho omplia tot de dibuixos i paraules buscant la inspiració per estampar-los en samarretes era el seu pare, Thomas Meyer, el suís que va arribar a Eivissa quan tenia poc més de 20 anys i que va crear Desigual. “Et pots imaginar una mica què es respirava a casa”, diu Gala Meyer, l’hereva de la marca de moda amb la qual acaba de llançar la seva primera col·lecció de joies.

El món de la joieria viu les tendències tant o més que tota la resta. D’un temps ençà, les generacions més joves han abraçat un món que anys enrere havia quedat només en mans d’una part de la població més adulta. Tant és així que són moltes les marques de joieria i bijuteria que han aflorat en la calor de les xarxes socials, on els més joves són els que marquen la pauta. A banda de tornar a desitjar les peces de joieria, les noves generacions escullen portar-ne en abundància i, a més a més, en tons daurats. Tant nois com noies han comprat aquesta tendència i molts cops tant els uns com els altres porten les mateixes peces. És, definitivament, una edat daurada per al sector.

Un pagès se’n va a veure el mar per “escampar la mirada”. I ho diu així, amb aquesta poesia domèstica que surt d'estar ancorat al paisatge, a la vida senzilla, a una quotidianitat cíclica on no passa mai res i sempre passa tot. Potser ara a Formentera ningú no parla com aquell home de camp però, fa cinquanta anys, sentir-li dir aquestes paraules encara va convèncer més l’Enric Majoral que aquell era el seu lloc al món. “Vaig fer la mili a Eivissa i algú em va parlar de Formentera. Quan vaig poder, em vaig escapar a veure-la. Vaig quedar meravellat, era preciosa”, recorda. En acabar els estudis de delineant a Sabadell, es va instal·lar a la zona de la Mola. “Era l’any 1973, però era com viatjar un segle enrere. A les cases no hi havia electricitat ni aigua corrent”, explica sobre aquella Formentera feréstega, de figueres velles, de marges de pedra seca i de cisternes protegides per una capelleta. “A l’illa no hi ha rius, no hi ha pous. Llavors només tenien l’aigua que queia del cel, era un element quasi sagrat i per això la guardaven com un tresor”.  

Un parella de francesos passen un dies de vacances a Barcelona, probablement a mitjans dels 50. Al passeig de Sant Joan entren a la rellotgeria que regenta el senyor Coll. Allà també hi treballa el seu fill Albert, que no vol seguir l’ofici familiar i es vol dedicar a la joieria. El seu pare li ha donat permís per fer algunes peces i ell no ha deixat passar l’oportunitat. Una de les primeres que dissenya és un crucifix per penjar del coll molt conceptual. La parella en compra un. Ja tenen el seu souvenir de Barcelona. El que no sabien en aquell moment pare i fill és que l’home que va endur-se la peça era cosí de Jacqueline Roque, una jove francesa que en aquella època era la companya de Picasso i que, anys més tard, es convertiria en la seva segona i última esposa.

De la relació tòxica que mantenien Wallis Simpson i Eduard VIII entre ells i amb la resta de les coses que els envoltaven només n'ha quedat una enorme hemeroteca d'elegància en el vestir i de joies majestuoses. Incapaços de construir una unitat harmònica com a matrimoni i incapaços de no viure en guerra amb tot el que els envoltava, l'única cosa en què van mostrar acord i eficàcia va ser a semblar reis tot i no ser-ho. Ho van fer utilitzant totes les armes estilístiques a favor seu, buscant sempre la màxima atenció mediàtica per la seva indumentària i sobretot per la joieria d'ella, que era pròpia de la d'una consort reial encara que ella no ho fos oficialment.

Marilyn Monroe considerava que un diamant és sempre el millor amic d’una dona: una pedra preciosa i única, per portar en contacte directe amb la pell, que et diferencia de la resta i que dura per tota la vida. Fugint de la superficialitat i el masclisme inicial, la cançó Diamonds are a girl’s best friend, interpretada per Monroe a la pel·lícula Gentlemen prefer blonds, defineix el significat que s’associava a una peça de joieria fins a mitjans del segle XX: un objecte ritual que proporciona distinció social i que sempre va lligat a l’experiència i el record. Aquesta vinculació emocional amb la portadora és el que deixava la joieria sense cap mena de reconeixement artístic i la situava en una escala inferior més enfocada a la indumentària femenina. Per això, per tal de convertir-se en una manifestació artística de primer grau, la nova joieria que s’inicia a Catalunya a partir de la dècada dels 60 abandona la tradició i s’encamina cap a una significació més funcional i racional amb l’objectiu de conceptualitzar-se. Tal com explica Mònica Gaspar, teòrica del disseny i especialista en joieria contemporània, “aquesta nova joieria desafiava el valor econòmic, les funcions simbòliques i la portabilitat de les joies i s’endinsava en un terreny en el qual la creació no només incloïa la tècnica, sinó el procés intel·lectual que l’acompanyava”. La relació entre la joia i l’individu va redefinir-se per complet: ja no havia d’embellir el cos, sinó complir una funcionalitat.

La influencer italiana Chiara Ferragni, de 34 anys, s'uneix a la llista d'ambaixadores de la firma de joieria Bvlgari, com ja van fer Zendaya, la supermodel Lily Aldridge, l'actriu i cantant britànica Naomi Scott i l'espanyola Ester Expósito. "Una nova joia en la nostra família d'ambaixadors", així l'han presentat els responsables de la firma. Clienta des de fa molt temps de la casa romana, la líder d'opinió i empresària de moda comparteix amb Bvlgari el mateix enfocament "independent, audaç i autèntic" -han exposat en un comunicat- que ha captivat milions de seguidors a tot el món a través de les xarxes socials, on té més de 23 milions de seguidors.

Ja ho deia un dels grans personatges de Truman Capote: "I no us penseu que em torni boja per les joies. Els diamants, sí. Però fa lleig portar diamants abans dels quaranta anys; fins i tot llavors és arriscat. Els diamants només escauen a les dones velles de debò […] Però no és pas per això que can Tiffany em trastoca… […] Fins ara, el que em prova més és agafar un taxi i anar-me'n a can Tiffany. Em calma immediatament, aquell silenci, aquell aspecte luxós que hi té tot…"

La sostenibilitat és un valor inqüestionable que vetlla pel futur del planeta i estén els seus tentacles a tots els sectors. També al de la joieria, una indústria que no sempre ha tingut bona fama i que sovint s'ha vist esquitxada per pràctiques d’extracció de minerals poc respectuoses amb els drets humans i el medi ambient. Afortunadament s’estan fent avenços per girar full. “No podem vendre joies, que són somnis, que estiguin construïdes sobre els malsons d’altres persones”, diu José Miguel Serret, CEO de Facet Barcelona. “Els consumidors ho saben i reclamen ètica i responsabilitat, més enllà del preu o del prestigi d’una marca”, afegeix.

El sector de la infermeria es mereix que li posem una medalla, i el sector joier mundial ja ho ha fet. Hand Medal Project és una iniciativa secundada per més de 3.100 joiers i joieres de tot el món que consisteix en fer, de manera altruista, unes medalles de metalls nobles –plata, coure o bronze– per entregar-les al personal sanitari que s'esforça per cuidar els pacients afectats pel virus covid-19. El 8 de novembre es començaran a entregar a infermeres i també a portalliteres, conductors d’ambulància, zeladores... com a mostra d’agraïment i homenatge en ciutats de 67 països, des de Toronto (Canadà) fins a Auckland (Nova Zelanda), passant per Santiago de Xile i Lagos (Nigèria). Barcelona també apareix a la llista de ciutats on es faran aquests homenatges.

La clàssica firma de porcellana valenciana Lladró segueix explorant nous territoris i circulant per noves vies estètiques. L’última mostra és la seva col·laboració amb la dissenyadora d’origen romanès Raluca Buzura, que ha creat conjuntament amb els valencians una col·lecció de joieria completament inspirada en el mar i que té el blanc com a principal fil conductor. Anomenada Actinia, la col·lecció inclou vuit peces d’estil preciosista inspirades directament en coralls i petxines. La línia inclou collarets, arracades, braçalets, penjolls i fermalls amb acabat mat que fien tota la brillantor als delicats tocs daurats de les peces.

L'actriu Charlize Theron és una de les més aplaudides de Hollywood pels seus estilismes, que sempre resulten trencadors però que mai defrauden en elegància. Així ha estat també enguany, quan la catifa vermella ha sigut molt discreta i plagada d'errors estilístics però on ella ha aconseguit –sense excel·lir com en altres ocasions– mantenir-se a primera línia. En aquesta ocasió, a més, també ha sigut notícia pel caríssim collaret de Tiffany's que portava.

L'empresa catalana de joieria Tous s'ha defensat aquest dimecres a l'Audiència Nacional de l'acusació de vendre peces com si fossin fetes íntegrament de metalls preciosos quan en realitat a l'interior estarien omplertes amb un polímer, un material no metàl·lic. La denúncia la va fer l'associació de consumidors de joieria cordovesa Consujoya, que ha actuat d'acusació particular. La companyia està acusada dels delictes d'estafa continuada, falsedat documental, publicitat enganyosa i corrupció en particulars.

Una Audrey Hepburn fent de Holly Golightly amb un vestit negre que, de tan icònic, va subhastar-se a Londres per 800.000 dòlars fa uns 15 anys baixa d’un taxi i esmorza embadalida davant d’un aparador. Molt probablement, Tiffany no necessitava un hit com aquest per donar-se a conèixer, però indubtablement l’escena d’ Esmorzar amb diamants va marcar un abans i un després per al negoci. Sobretot pel que implicava per al personatge la joieria de la Cinquena Avinguda.

El conglomerat de marques de luxe LVMH –Louis Vuitton Moët Hennesy– ha anunciat aquest dilluns un acord definitiu per adquirir l'empresa de joieria nord-americana Tiffany & Co., en una operació valorada en 14.700 milions d'euros, segons informa l'agència Efe. L'adquisició reforça la posició de LVMH, posseïdor de 75 cases de moda, bellesa i luxe, en el sector de l'alta joieria i li permet tenir més presència als Estats Units.

Els arqueòlegs han trobat una perla natural de 8.000 anys als Emirats Àrabs Units. Es tracta d'una peça del neolític que es creu que podria ser la més antiga mai trobada i que permet conèixer hàbits i costums d'aquella època. El departament de Cultura i Turisme d'Abu Dhabi ha informat que el descobriment de la perla es va produir al jaciment arqueològic de Marawah, al golf Pèrsic, i la joia ja ha estat batejada com la Perla d'Abu Dhabi.