"La solució més senzilla per repartir la riquesa és l'herència per a tothom". Així s'expressava fa un parell d'anys l'economista francès Thomas Piketty en una entrevista a Le Monde. Piketty, que ha estat i és un referent per a una bona part de l'esquerra –en el cas espanyol destaquen els vincles amb Podem i, després, Sumar–, defensava així la seva proposta d'herència universal.

Enmig del soroll pel xoc de trens entre les grans institucions a Madrid, està passant quasi en silenci un debat fonamental per a milions de persones a Espanya: quant hauria de pujar el salari mínim interprofessional, actualment de 1.000 euros? ¿Entre 46 i 82 euros al mes, com proposen els experts que han assessorat el ministeri de Treball? ¿Més, com els 100 que proposen els sindicats? ¿O menys, com desitjaria la patronal?

Escollida el 2017 degana del Col·legi de Treball de Catalunya, Conchita Peña lamenta que els professionals socials han quedat invisibilitzats durant la pandèmia, malgrat que han estat personal bàsic i s'han dedicat a tramitar les ajudes socials per combatre la cruesa econòmica de la crisi. Defensa que el seu col·lectiu fa molt més que treballar per la pobresa. A més, és coordinadora del Pla Social i Sanitari del Consorci Sanitari de Barcelona, format per la Generalitat i l'Ajuntament. 

Us proposem un recorregut per alguns dels barris més densament poblats del nostre territori. Sovint formats per edificis homogenis, configuren una imatge estereotipada de la perifèria de les nostres ciutats. A còpia de passejar pels seus carrers, castigats ara per la pandèmia, anem copsant-ne el pols, el dels veïns i el de les entitats. La bellesa de la vida s'obre pas entre el maó i l'asfalt.

Barcelona va posar en marxa el 2017 una prova pilot de renda mínima a escala local amb 952 famílies que viuen en una situació de molta precarietat als barris de l'Eix Besòs i que, durant dos anys, van rebre un ingrés fix mensual d'entre 400 i 525 euros. El govern de Colau va llançar el projecte, que comptava amb finançament de la Unió Europea, com un experiment social per veure si aquest tipus d'ajudes contribueixen a combatre la pobresa i, també, per determinar si funcionen millor si la família que les rep té com a condicionant haver de participar en un programa d'inserció laboral o no. Les conclusions que ha presentat aquest dimecres l'Ajuntament, més d'un any després del final de la prova, són molt positives a l'hora de valorar la millora de qualitat de vida dels participants, tot i que es detecten pocs canvis en funció de la modalitat de renda. Sí que s'apunta que la percepció de rendes condicionades a determinades polítiques actives o comunitàries dona millors resultats de satisfacció, possiblement perquè els receptors veuen reforçades les seves relacions socials.

Bon dia des de l'ARA. És divendres 29 de maig del 2020 i ens interessa saber quin temps farà aquesta cap de setmana. Aquesta tarda les tempestes s'escamparan per la Catalunya Central i per comarques interiors de Girona i de Barcelona, però en general el cap de setmana serà de sol i només amb xàfecs de tarda al Pirineu. Avui farà més calor però demà baixarà el termòmetre.

Molt probablement dimecres s’aprovarà l’ingrés mínim vital (IMV), proposta ja recollida a l'inici de la legislatura en el programa pactat pel PSOE i UP. Una mesura que s’ha accelerat i pretén ser una xarxa de seguretat per a tots aquells que s’han quedat sense ingressos i fora dels principals ajuts atorgats en el marc de la covid-19, com els ERTO. En un país amb poques eines per atendre el risc general de pobresa, l’arribada de l'IMV és sens dubte una bona notícia, però dependrà del seu disseny que es converteixi en un instrument eficaç per pal·liar les elevades taxes de pobresa crònica que tenim.

No hi ha mesura més estrella del govern de coalició entre el PSOE i Unides Podem que la renda mínima vital. La crisi econòmica provocada pel coronavirus ha accelerat la posada en marxa d’aquesta prestació, que atorgarà la Seguretat Social i que hauria de cobrir les necessitats més bàsiques de les famílies amb un nivell d’ingressos més baix.

Per primera vegada, el govern espanyol reconeix que la renda mínima garantida que està impulsant trigarà tres mesos a estar a punt des del punt de vista jurídic. Per atacar els problemes més urgents que provoca l'aturada econòmica pel coronavirus, la Moncloa ha pactat amb els sindicats i el tercer sector l'anomenat ingrés mínim vital pont, que servirà de flotador per a les rendes més vulnerables fins que estigui aprovada la renda mínima promesa.

Quan tocava remar per superar la crisi, era el paladí de les polítiques macroeconòmiques de contenció de la despesa del govern de Mariano Rajoy. Però ara, davant d'una crisi sanitària que provocarà, amb tota seguretat, un crac econòmic, es posa el vestit de defensor d'una mesura social d'esquerres. El vicepresident del Banc Central Europeu i exministre d'Economia amb el PP, Luis de Guindos, ha sorprès pràcticament tothom proposant la implantació d'una renda mínima per ajudar els més vulnerables mentre duri l'emergència pel coronavirus.

Un augment dels salaris, en particular del salari mínim interprofessional (SMI), i que les administracions públiques estudiïn la viabilitat d’implantar una renda mínima és la insòlita proposta que va fer ahir la patronal catalana Foment del Treball. És insòlita perquè les peticions de les organitzacions empresarials acostumen a ser rebaixes d’impostos i limitacions de la despesa pública. Foment va presentar el primer informe de l’Institut d’Estudis Estratègics -el think tank que va crear al mes de març-, en què aposta per “experimentar” amb noves polítiques per reduir la desigualtat. És per això que l’informe proposa apujar l’SMI -una mesura que va aprovar per decret el govern espanyol al gener- i obre la porta a analitzar des del sector públic una hipotètica implantació d’una renda mínima.

L’exgovernador del Banc d’Espanya Luis María Linde va qualificar divendres de “disbarat absolut i monumental” que “no té lògica” la renda bàsica universal. “Que un ciutadà, pel fet de ser ciutadà d’un país, tingui dret a una renda bàsica independentment de l’edat i del seu nivell de renda és un disbarat absolut”, va assegurar durant la 30a Trobada Empresarial al Pirineu que es va celebrar ahir a la Seu d’Urgell i que va inaugurar el president de la Generalitat, Quim Torra. Linde, que va presidir el Banc d’Espanya entre el 2012 i el 2018, va defensar, en canvi, subsidis “limitats o temporals”.

Després de dos anys, aquest dimecres ha tingut lloc la primera reunió "oficial" de la comissió que avalua l'aplicació de la renda garantida, tot i que durant aquest temps s'han anat fent trobades informals. Actualment 122.305 persones cobren aquesta prestació a Catalunya, un 14% més que el setembre del 2017, quan es va començar a implementar. Tot i així, segons les dades del departament de Treball, entre el setembre de l'any passat i l'abril d'aquest any només un 38% de les 36.430 sol·licituds presentades complien els requisits establerts.

Alba Ramírez va perdre el seu pis de propietat, té una filla de dos anys a càrrec i ja ha esgotat l'atur. La seva és una de les 950 famílies que reben des del desembre la renda mínima de l'Ajuntament de Barcelona per a famílies en risc de pobresa i exclusió. L'ajut beneficia 3.761 persones dels barris de l'Eix Besòs, que és on es va posar en marxa aquesta renda experimental ara fa un any dins del projecte B-Mincome, que està finançat en un 80% per la Unió Europea.

La renda mínima garantida podria costar fins a un punt i mig del PIB espanyol. A Espanya hi ha entre 1,5 i 2 milions de persones que podrien cobrar la renda mínima garantida tal com s'ha avalat per una majoria parlamentària al Congrés de Diputats. Així ho ha calculat l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), que ha presentat aquest dimarts una anàlisi sobre la possibilitat d'implementació d'aquesta iniciativa a Espanya. El president d'aquest organisme, José Luis Escrivá, ha presentat avui aquestes xifres, que situen el cost d'aquesta prestació entre un mínim de 6.000 i un màxim de 15.300 milions d'euros per a les arques públiques de l'Estat.

Són les dotze del matí d’un dia plujós, i Mónica de la Torre espera pacient a la cua de les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). És una de les primeres persones amb cita prèvia per sol·licitar la nova renda mínima garantida que podran demanar tots els ciutadans que ingressin menys de 564 euros mensuals. De la Torre té 48 anys i està a l’atur des de fa nou, quan el departament on feia d’administrativa comptable va tancar, just al principi de la crisi. Des d’aleshores comparteix pis amb la seva exparella, ja que és l’única manera que té de poder mantenir-se a ella i a les seves filles, de 18 i 20 anys. “No és l’escenari ideal, però amb la nova renda potser podré deixar de viure amb el meu ex”, afirma esperançada.

El Congrés ha aprovat aquest dijous començar al tramitació d'una ILP dels sindicats per a una renda mínima de 426 euros destinada als aturats de llarga durada que no rebin cap altra prestació. La iniciativa, convertida en proposició de llei i presentada pel PSOE, ha passat amb el suport de tota la cambra menys del PP i Ciutadans, que alerten del preu de la mesura. Tant CCOO com UGT defensen que es tracta d'una renda mínima, però en el fons és una prestació que està vinculada a la formació o recerca de feina un cop s'han acabat les ajudes per als aturats de llarga durada.

La renda mínima d'inserció (RMI) tindrà menys condicionants per accedir-hi. Ho ha anunciat la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, en una entrevista a TV3 on ha avançat que s'aixecaran restriccions que es van introduir en aquest subsidi el 2011 i que en van fer disminuir els beneficiaris.