Nombrosos estudis, recerques i excavacions han permès conèixer cada cop millor la història de Bàrcino, la colònia romana fundada per l'emperador August al segle I. Podem saber la dieta que seguien, com cultivaven les ostres, com s'acomiadaven dels morts i quins déus adoraven, com planificaven els carrers o com van construir els aqüeductes. La recerca també demostra que res és immutable i que tot és debatible. I de debat n'hi ha hagut aquest dimarts durant la conferència de l'arqueòleg Jordi Amorós sobre la troballa arqueològica més important dels últims trenta anys a Barcelona: un paviment monumental del fòrum de Barcelona. Un centenar de persones, moltes de les quals arqueòlegs i historiadors, han omplert l'auditori d'El Born, i més de mig centenar de persones han seguit l'acte en estríming.

Quan els romans van arribar al que seria Barcelona entre els anys 15 i 13 aC, buscaven el millor lloc per fundar una colònia situada entre les pròsperes Emporiae (Empúries), a la costa nord, i Tàrraco (Tarragona), a la costa sud. El lloc triat va ser el cim del Mons Tàber, un petit turó davant del mar i que dominava la plana, on actualment es troba la plaça Sant Jaume. La colònia, amb el nom complet de Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, va créixer ràpidament, i el segle I es va emmurallar i es va construir un fòrum. Les obres del Gran Hotel Barcino, al número 3 del carrer Hèrcules, han fet emergir una part extraordinàriament ben conservada d'aquest element central de la vida a les ciutats romanes. Les restes es conservaran i es podran contemplar en un espai museïtzat de l'hotel.

La muntanya de Montjuïc no té gaire alçada, fa tan sols 177 metres, però té una llarga història i un cordó umbilical amb Barcelona. La majoria dels edificis més emblemàtics de la ciutat han estat construïts amb pedra de Montjuïc: la muralla romana, el temple romà, la primera església cristiana, la catedral romànica i gòtica, els palaus gòtics de la Ribera... La troballa de les restes d’un front de pedrera d’època romana datat entre els segles II i I aC de grans dimensions –fa 30 metres de llargada i cinc metres d’alçada (set, si es compten els dos que s’amaguen al subsol)–, pot explicar moltes coses sobre com va ser explotada. És la pedrera romana més antiga documentada de Barcelona i de les més antigues d'Europa, i se’n conservarà una part: uns vuit metres que formaran part de l’aparcament d’uns pisos que s’estan construint a l’avinguda dels Ferrocarrils Catalans, entre els números 11 i 19. Tanmateix, només la podran veure els veïns i els tècnics de l’Ajuntament de Barcelona que la restauraran fins a recuperar el color original, que era blanc.

Barcelona ha fet servir la fusta dels boscos de la serra de Collserola des de fa molts segles. No és cap secret, però ara una investigació de l’arqueobotànica Sabrina Bianco publicada al Journal of Archaeological Science ha permès conèixer millor com van ser explotats els boscos i constatar que des de la Bàrcino romana fins a l’Edat Mitjana la ciutat es va nodrir bàsicament de tres espècies: l’alzina, el bruc i l’arboç. En general la gestió va ser prou eficaç perquè en temps dels romans no hi hagués una desforestació dels boscos dels quals obtenien energia. "Hem pogut detectar que la gestió de les zones de bosc va ser sostenible", assegura Bianco.

La plaça Antoni Maura de Barcelona amaga moltes històries al subsol que han anat emergint quan s'hi han fet obres, des que es va obrir la Via Laietana a principis del segle XX. Les últimes troballes, arran de les obres de reforma de la via, s'han fet públiques aquest dimarts: set tombes dels segles IV i V i dues d'època tardoantiga força ben conservades, probablement dels segles VI-VII. És una peça més que ajuda a recompondre la fotografia del passat romà i visigot de la ciutat, però no és cap sorpresa. Se sabia que allà hi havia hagut una vil·la suburbana romana, de la qual encara es conserva una part, i més tard una necròpoli amb una història que comença cap al segle III i s'allarga fins més enllà del segle VII.

El poeta Dècim Magne Ausoni, nascut a Bordeus al segle IV, escrivia en una carta que Bàrcino estava construïda sobre "la mar fecunda d'ostres". En una altra agraïa a un dels seus deixebles que li enviés la magnífica salsa gàrum feta a Bàrcino, considerada afrodisíaca. ¿Era pura poesia? ¿Ausoni exagerava quan parlava de la fertilitat de la Barcelona d'època romana pel que fa als mol·luscs? La recerca arqueològica demostra que no era grandiloqüència: Bàrcino era una gran productora d'ostres i fins i tot n'exportava a les terres d'interior. No només produïa ostres salvatges sinó que també en criava en una zona de la costa separada del mar obert per extenses barres de sorra. En concret, les ostres creixien en aigües tranquil·les on desembocava el Besòs, on ara hi ha l'Estació de França i el Poblenou.

Un mur de pedra seca d'origen romà i d'almenys 2.000 anys d'història ha quedat malmès per unes obres al barri de la Satàlia, al Poble-sec de Barcelona, al vessant nord-oriental de la muntanya de Montjuïc. "Té uns dos metres d'alçada, un gruix d'uns 80 centímetres i una llargada d'uns 100 metres. És un dels elements més emblemàtics del patrimoni de la Satàlia", afirma l'arqueòleg Josep Maria Palet, director de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica.

Les restes dels carrers i els edificis on es barrejaven grans senyors, famílies humils i mariners que entraven i sortien de les cases de joc, al Born d’abans del 1714, són ben visibles. Però el subsol amaga molts més capítols que van emergint amb les diferents excavacions arqueològiques que s’hi fan des de l’estiu del 2016. L’última investigació, a la casa Santmartí, dedicada al lloguer de mules per al transport, demostra que la presència romana en aquest suburbi marítim de Bàrcino era més important del que es pensava fins ara. Fa uns 2.000 anys, quan l’emperador Octavi August va fundar Bàrcino, el mar era a tocar del Born. Però potser en aquest suburbi marítim no només hi havia sorra. “Al rebliment que es va utilitzar per fer la casa Santmartí, hi hem trobat molts ossets humans i ceràmica de l’època romana. Per tant, podem pensar que la necròpolis romana era molt més extensa i potser hi havia una ocupació anterior”, assegura l’arqueòloga i responsable del Pla Barcino, Carme Miró. “Quan es construïen cases no s’anava a buscar material gaire lluny; aquestes restes de material romà havien de ser a prop”, afegeix el responsable de les excavacions del Born, Toni Fernández. Ni Fernández ni Miró, amb tot, s’arrisquen a afirmar si tot plegat vol dir que al Born ja hi havia edificacions en època romana. Asseguren que a l’octubre continuaran excavant a la recerca de noves pistes.

Durant anys la memòria líquida de la ciutat ha estat menystinguda. El rec Comtal té mil anys d’història (dos mil si sumem la seva vida anterior com a aqüeducte romà) i continua viu, però la majoria de barcelonins el desconeixen. És una línia que neix a Montcada i Reixac, fa giragonses, s’esmuny sota el paviment, travessa nou dels onze districtes de Barcelona i amaga bona part de la història de la ciutat. Potser l’aigua no té memòria i és fugissera, però la llera i els sediments del rec Comtal, que recorre tretze quilòmetres, poden explicar molts secrets: des dels hàbits alimentaris dels barcelonins fins a les malalties passant per l’evolució del paisatge de la ciutat. Ara Barcelona el vol reviscolar recuperant-ne alguns trams i senyalitzant-ne d’altres amb un nou pla director.

Cristians i arrians

Divuit anys després de la primera edició del 'Llibre d'amic e amat', l'Editorial Barcino torna a publicar l'obra en un volum que inclou els estudis més recents sobre el text de Ramon Llull. El nou llibre consta d'una extensa introducció que repassa la transmissió manuscrita i impresa de l'obra i s'il·lustra amb nou làmines en color. A més, la publicació compta amb una reconstrucció crítica de la relació entre els diversos manuscrits conservats i un estudi de la variació del nombre de versicles que conté el 'Llibre d'amic e amat' al llarg dels segles.

La campanya electoral de l'actual junta directiva de la Federació Catalana de Futbol va prometre la mutualitat de franc per als esportistes de base. Un cop al capdavant de la nau del carrer Sicília de Barcelona, el president Andreu Subies va manifestar que, contra la seva voluntat i la dels seus directius, aquest fet no seria possible a causa del forat econòmic de l'ens. Des d'aquell moment, la qüestió econòmica de la mutualitat és una de les patates més calentes de l'actualitat del futbol català fora dels terrenys de joc.