Aquest 2024, com cada any, ens han deixat de manera més o menys esperada nombroses personalitats d'àmbits molt diferents. Figures destacades del món de l'art, la música, el cinema, l'esport, l'empresa o la política que deixen un llegat d'abast nacional, estatal o internacional. A sota d'aquestes línies hem volgut recopilar 25 d'aquests noms, els obituaris dels quals han estat publicats a l'ARA al llarg dels últims dotze mesos.

La notícia del dia és la reunió entre els presidents Sánchez i Aragonès al Palau de la Generalitat, però compte, que això és el que es veu a la superfície, perquè el corrent de fons és que la relació PSOE-Junts pot estar a punt de trencar-se, de manera que la presidència d’Illa podria acabar desencadenant, a la llarga, la caiguda de la presidència de Sánchez. Anem per parts. Com hem titulat avui, la reunió Sánchez-Aragonès es produeix en plena negociació per investir Illa. Oficialment, és una reunió per oficialitzar el traspàs a la Generalitat de l’Ingrés Mínim Vital, però és evident que es tracta de mostrar en públic que les converses per la investidura d’Illa van bé i que el PSOE i el govern espanyol hi tenen molt a dir, perquè, segons el que ha assegurat Marta Rovira, l’acord no arribarà si no hi ha un canvi de sistema de finançament de Catalunya que impliqui una sobirania sobre els ingressos i les despeses.

Teresa Gimpera i Flaquer (Igualada, 1936) ha mort aquest dimarts a la seva estimada Barcelona, una de les ciutats que va fecundar amb el seu art, la seva energia envejable, les seves ganes de menjar-se el món al llarg d’una vida llarga, plena i també dura. I tot, com a ella li agradava dir, sempre per casualitat, sense voler-ho ni proposar-s’ho, acceptant els reptes que se li posaven al davant i cruspint-se’ls sense pensar-s’ho dues vegades. Va ser model publicitària, maniquí de moda, actriu, restauradora i empresària. També va saber ser una gran comunicadora i posseïa el do de la versatilitat, a més de la bellesa i la fotogènia: “Això l'hi dec a la genètica, no puc atribuir-me'n cap mèrit”.

Teresa Gimpera Flaquer (Igualada, 1936) ens rep al petit pis de la residència per a gent gran on ara viu, a prop del passeig de la Bonanova, a Barcelona. A les parets hi té penjats quadres i retrats de quan als anys 60 i 70 va enamorar fotògrafs, publicistes, directors de cinema, i milers d’admiradors que hi somiaven. La Gimpera, com s’anomena a ella mateixa, viu les limitacions del present amb la mateixa naturalitat amb què es va trobar fent un prova a Hollywood amb Alfred Hitchcock o prestant el cos nu i la mirada provocativa per a la foto de Miserachs que la va convertir en la icona de Bocaccio. Als 85 anys, Gimpera encarna l’elegància personal amb un somriure amable, sentit de l’humor i molt d’amor per als seus vius i morts, sense sentimentalismes. El gran Toni Vall acaba de publicar la biografia Teresa Gimpera, així és la vida (Grup 62), un llibre que passa xuclant. Just quan acabem l’entrevista, truca en Job: “Què fas, mare?” “Estic a la meva habitació amb quatre homes, imagina’t”.

Refugiada a França amb la seva família durant la Guerra Civil, mare de família nombrosa, icona de la publicitat, actriu, musa de la modernitat, la bellesa i l’elegància, Teresa Gimpera ha estat capaç de fer virar la seva vida diverses vegades per ser feliç. A ‘Teresa Gimpera, així és la vida’, el nou llibre del periodista Toni Vall, l’actriu explica als vuitanta-cinc anys els moments cabdals de la seva carrera professional i la seva vida personal a través de records, escenes rescatades de la memòria, personatges i amistats irrepetibles. Us oferim un tast de la publicació, que arriba aquest dimecres a les llibreries

Fa 50 anys que l’escriptor Joan de Sagarra es va referir al diari Tele/eXpres a la burgesia progressista que habitava la discoteca Bocaccio de Barcelona com a Gauche Divine, l’esquerra divina, en català. Un qualificatiu que va fer prou fortuna perquè cinc dècades després aquell concepte encara pugui inspirar la Shopping Night barcelonina, que ahir va omplir de moda (3) i visitants el passeig de Gràcia de Barcelona, des de Santa Eulàlia (4) fins a l’H&M (5),fins a la mitjanit.

Seductora i coqueta, al volant d’un descapotable, una rossa amb pantalons curts saludava des de la portada original d’‘Últimas tardes con Teresa' (1966), la transgressora novel·la de Juan Marsé que va escandalitzar part de la societat de l’època. La foto era d’Oriol Maspons, i la protagonista, Susan Holmquist, una danesa espectacular, model consagrada de la Barcelona de finals dels 60, la de la Gauche Divine, aquella elit de burgesos d’esquerres que va agitar l’escena cultural i política de la ciutat, encara en plena dictadura. La dels escriptors, arquitectes, directors, fotògrafs, cantants, artistes... i models.

Entrevista publicada de l'11 de novembre de 2012

L'actriu catalana Teresa Gimpera ha rebut el Premi Nosferatu en el Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. Gimpera, un rostre emblemàtic del fantàstic espanyol de la dècada dels 70, ha recollit aquest guardó honorífic a tota la seva carrera cinematogràfica. "No sé si això m'ho mereixo", ha remarcat després de recollir el premi. "Sempre he dit que sóc actriu per casualitat i quan l'Acadèmia del Cinema Català em va donar un premi vaig dir que he estat actriu i he treballat molt amb la imatge gràcies als gens que tinc, als meus pares, a l'educació i a la vida que he tingut", ha recalcat.