Xavier García Albiol va arrasar a les eleccions municipals del 2023 amb el lema "Badalonisme", un paraigua de defensa dels veïns "al marge de la ideologia". Llavors va captar votants independentistes i de partits d'esquerres, amb la brutícia o la inseguretat com a punts clau. Dos anys després, l'alcalde ja està condicionant la política catalana i l'espanyola amb episodis relacionats amb la seguretat, la immigració i l'ocupació il·legal, amb xocs inclosos amb l'executiu estatal. El darrer i més controvertit, el desallotjament del B9, ocupat per 400 persones. Badalona és un laboratori per al PP o bé un aparador? Albiol ha radicalitzat el seu discurs en un context d'auge de l'extrema dreta?

L’afició dels magazins matinals per les notícies de successos, històries dramàtiques i altres truculències és un clàssic televisiu. Però en les darreres setmanes, aquests casos tenen un enfocament informatiu molt més sibil·lí. A Vamos a ver, de Telecinco, informaven que s’havia deixat en llibertat una piròmana que havia provocat un incendi. També s’entrevistava la mare d’una víctima perquè la defensa havia sol·licitat la llibertat de l’autor del crim. Van connectar amb l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols perquè expliqués el problema de reincidència delictiva a la localitat. Tenen un grup de lladres que han estat detinguts més de quaranta vegades i que tornen a quedar en llibertat de seguida, provocant la frustració dels ciutadans i els cossos de seguretat. A Antena 3, a la versió d’estiu d’Espejo público, també alertaven de la posada en llibertat d’un home acusat de provocar un incendi. Es feien ressò, també, que a la Semana Grande de Bilbao havien homenatjat membres d’ETA amb delictes de sang, penjant la seva samarreta al carrer. El programa entrevistava familiars de víctimes del terrorisme perquè valoressin aquest gest.

L'enquesta de serveis municipals de Barcelona de l'any 2024 demostra que la percepció d'inseguretat s'ha disparat els últims anys, fins a consolidar-se com la principal preocupació dels barcelonins, amb un 27,7%, per damunt de l'accés a l'habitatge, amb un 12,3%, i la neteja, amb un 9,3%. Aquestes xifres coincideixen precisament amb dades recents dels Mossos que demostren que els delictes han baixat un 7% de mitjana els últims mesos a la capital catalana, i en casos com els delictes contra el patrimoni la baixada ha estat del 10%. Això vol dir que el creixement de la sensació d'inseguretat no té com a causa un augment paral·lel de la delinqüència, ja que al parlar de percepcions hi influeixen altres factors, com ara el tractament dels mitjans d'aquest fenomen i la difusió de notícies virals, que de vegades són falses i es fan servir amb finalitats polítiques (per exemple per exacerbar el discurs antiimmigració).

La sensació d'inseguretat a Barcelona continua disparada. L'enquesta de serveis municipals del 2024 feta pública aquest dijous per l'Ajuntament torna a situar la inseguretat com a principal problema dels barcelonins, però ho fa amb uns registres mai vistos fins ara. Un 27,7% dels enquestats consideren que és el primer problema de la ciutat, cinc punts per sobre de l'enquesta d'ara fa un any i 14,9 punts per sobre del que reflectia l'enquesta ara fa deu anys. És la xifra més alta de tota la sèrie històrica.

Aquesta matinada s'han produït dues agressions amb armes de foc en pocs minuts de diferència a Tarragona. Els Mossos d'Esquadra investiguen els dos successos, que no estan vinculats entre si. L'agressió més greu s'ha produït a les 0.45 hores al carrer Jaume I de Tarragona, on hi ha hagut una baralla que ha acabat a trets. Un home ha resultat ferit greu i ha estat traslladat inicialment a l'Hospital de Santa Tecla, però després l'han derivat al Joan XXIII. La víctima hauria rebut dos trets de pistola.

Imaginin que els aturen per carrer i els fan la pregunta de la recent enquesta municipal de Barcelona sobre quins són els principals problemes de la ciutat. Què hi contestarien? En l’últim estudi, els tres primers que han sortit han estat la inseguretat, l’accés a l’habitatge i el turisme. Potser els de fora de Barcelona dirien que cada vegada els fa més mania haver d’entrar-hi, que la troben antipàtica per densa, perquè tot són obstacles, sobretot per la circulació amb el cotxe; i que és una ciutat caríssima. I els que hi vivim denunciaríem que no hi podran viure els nostres fills. Quin contrast més amarg: Barcelona té unes condicions naturals tan extraordinàries que part del problema és la seva mort d’èxit, de bracet amb la capacitat extractiva del turisme i la cobdícia immobiliària. I amb tot i això, encara hi ha gent de tot el món que somnia instal·lar-s’hi. Què ens separa de l’alegria (relativa, com totes les coses de la vida) de viure-hi? 

Un any més, la inseguretat continua sent la principal preocupació dels barcelonins, seguit de l'accés a l'habitatge i el turisme. Aquestes són les conclusions de l’últim Baròmetre de Barcelona, que constata que per al 27,2% dels veïns de la capital catalana la percepció d'inseguretat és el problema més gran a què s'enfronten. Aquest percentatge ha baixat un 0,5% respecte a l'anterior informe, d'ara fa sis mesos, i suposa la primera baixada en quatre anys. En canvi, els barcelonins asseguren que ara senten més preocupació per l'habitatge, que es manté en segona posició després de pujar gairebé cinc punts (de l’11,7% al 16,6%), i pel turisme, que s'ha convertit en la tercera problemàtica que més preocupa a la ciutat: si fa mig any un 6,3% dels residents a Barcelona estaven amoïnats pels efectes del turisme, ara són un 13%. Aquesta és la xifra més alta des del 2017, quan es va assolir un pic del 19%.

Les notícies econòmiques no deixen de causar-nos inquietud. Durant les darreres setmanes hem viscut la revolta de la pagesia, arreu d’Europa. Malgrat, o potser degut a, la política agrícola comuna. Continuem rebent informes apocalíptics sobre l’impacte de la intel·ligència artificial en els llocs de treball. Se’ns pronostica la fi de moltes feines de titulats universitaris, que fins ara han estat prou ben pagades. Tenim, també, una transformació energètica que ja es veu que no serà gratis. I, en l’àmbit financer, ens hem acostumat als ensurts. En poc temps hem passat dels tipus d’interès zero a uns tipus alts, i de la deflació a episodis d’inflació descontrolada.

Just quan s'havia de complir una setmana del desplegament de la Guàrdia Nacional al metro de Nova York per millorar la seguretat, els passatgers d'un dels vagons de l'estació de Brooklyn van viure un tiroteig. Dijous de la setmana passada una de les moltes baralles que es produeixen al metro entre desconeguts va escalar dels insults als cops de puny, a un ganivet i, finalment, als trets d'una arma de foc. A les xarxes socials el vídeo de l'incident va córrer com la pólvora, i va posar en relleu un cop més el problema endèmic de la inseguretat a la ciutat i al transport públic.

En la negociació pressupostària de 2023, el PSC va posar el focus en les grans infraestructures –com la B-40 i l’aeroport– i el projecte del Hard Rock a Tarragona. Un any després, i mentre malda perquè el Govern compleixi el compromís de desencallar el macrocasino, sobre la taula hi situa tres carpetes diferents: educació, habitatge i seguretat. Aquesta última és al centre de l’acció política dels socialistes des de fa temps, i n'és una prova que el mateix Salvador Illa sol·licités celebrar un ple extraordinari sobre seguretat al Parlament al novembre, una iniciativa que fins aleshores només havia demanat Vox (sense èxit). Fonts socialistes consultades per l'ARA defensen que estan donant pes parlamentari a un tema que preocupa el món local, com ja van identificar a les municipals. Seguretat i neteja van ser els dos principals eixos de la seva campanya. L'ordre i la seguretat apareixen ara com la recepta del PSC per fer forat electoral a un any de les catalanes.

Entre els anys 2013 i 2022, a Barcelona es van denunciar 32.385 robatoris de motocicletes, una mitjana de 3.238 a l’any. O, el que és el mateix, gairebé nou motos robades cada dia. Una cada menys de tres hores. La xifra, obtinguda per l’ARA a través d’una petició de transparència a l’Ajuntament i el departament d’Interior, encara seria més alta si no fos perquè a partir del 2020 l’arribada de la pandèmia i les restriccions van fer caure el nombre de robatoris en picat. Però el 2022, a mesura que es va anar recuperant la normalitat, les denúncies van tornar a augmentar. Catalogada fa alguns anys com la ciutat europea amb més motos per habitant, Barcelona és també una de les capitals on més se’n roben.

Una de freda i una de calenta per a Jaume Collboni en el seu primer baròmetre municipal com a alcalde de Barcelona. Si bé tant ell com el seu govern obtenen bona nota en la segona onada del 2023 de l'enquesta municipal feta pública aquest dimecres, el nou ajuntament socialista no aconsegueix encara que la política estrella del seu mandat –l'anomenat Pla Endreça, dirigit a la seguretat i la neteja de la ciutat– es noti. De fet, la inseguretat continua a l'alça com el principal problema dels barcelonins. Si en l'anterior onada del baròmetre eren un 26,6% els ciutadans que consideraven la inseguretat com el principal problema, ara ja són el 27,7%.

“És culpa d’una política d’immigració irresponsable i una integració fallida”. Podrien semblar les declaracions de la consellera d’Educació per justificar els mals resultats educatius dels alumnes catalans a les proves PISA publicades aquesta setmana. Però són d’Ulf Kristersson, primer ministre suec, per parlar de les guerres entre bandes cada cop més habituals al país.

Valls és una ciutat tranquil·la i els seus ciutadans, majoritàriament, se senten segurs, però pocs d’ells oblidaran l’estiu de l’any passat, quan la capital de l’Alt Camp es va convertir en un focus de delinqüència. Robatoris amb violència, baralles, persecucions de pel·lícula amb cotxes escapant-se per sobre de la vorera i, fins i tot, la crema d’un vehicle policial a la mateixa porta de la comissaria.

A Catalunya els diferents cossos policials van comptabilitzar el 2022 475.019 delictes i faltes. La xifra impacta en veure-la, però, a la vida, tot acostuma a ser relatiu. Per això les comparacions són bones, malgrat que, de vegades, siguin odioses. ¿Són molts o són pocs els delictes que es cometen a Catalunya cada any?

Si els barcelonins poguessin asseure's un a un amb l’alcaldessa, Ada Colau, i fer-li una única petició per al conjunt de la ciutat, el que més repetirien seria que en millorés la neteja. La percepció de la brutícia com un problema s’ha disparat aquests últims mesos. Ja ho recollia l’últim baròmetre (i abans, molts debats ciutadans) i ara ho ratifica l'enquesta de serveis municipals, que mostra com la percepció de la neteja com a problema creix cinc punts i mig en un any. La brutícia es consolida, així, com la segona gran problemàtica de la ciutat a parer dels veïns. Queda només per darrere de la inseguretat, que també puja (4,6 punts) i es manté al capdavant de les preocupacions. La inseguretat ho és per al 19,1% dels enquestats, i la neteja per al 12,4%, un percentatge que no s'assolia des del 2006 (12,7%). I si es miren les peticions de millora que els ciutadans fan al consistori, la neteja domina el rànquing.

Valls pateix des de fa mesos un increment de la delinqüència que sembla haver tocat sostre en els últims dies. El recompte de delictes comesos costa fins i tot de seguir: baralles, robatoris amb violència en establiments, encastament d'un vehicle contra un local per robar la caixa registradora, cotxes de veïns cremats, persecucions tant en cotxe com en moto per la via pública posant en risc la seguretat dels vianants i, fins i tot, la crema d'un vehicle policial que els mateixos autors van enregistrar per pujar a les xarxes socials. Els agents de la Policia Local, juntament amb un reforç d'agents dels Mossos d'Esquadra, intenten redreçar una situació que sembla totalment fora de control.

“Casellas [vicealcalde de Seguretat], et felicito, que bé que actues” i “Volem millores, no som un barri de tercera” són les dues pancartes que, des de fa un mes, encapçalen les protestes organitzades per l’Associació de Veïns de la Marca de l’Ham de Figueres. Cada dijous i cada divendres tallen la circulació de la via per reclamar més seguretat a l’Ajuntament: “Tenim una quarantena de cases ocupades, un edifici on es consumeix droga i la gota que va fer vessar el got va ser l’assetjament sexual que va patir una veïna. No estem segurs al barri”, resumeix el president de l’entitat, José Garrido. Per contra, el vicealcalde de Seguretat, Pere Casellas, assegura que en aquesta zona de la ciutat "no hi ha més inseguretat que en altres punts de Figueres, ni hi ha més tràfic de drogues ni es cultiva més que en cap altre lloc": "Ho tenim constatat amb dades", recalca.

L’onada turística que ha retornat amb plena força ens posa damunt de la taula una evidència enutjosa: com més gran són el nombre i els recursos aparents dels possibles objectius, més delinqüents hi ha. Contra el que els benpensants solen dir, la petita criminalitat és funció directa de la prosperitat. Quan hi ha crisi econòmica disminueixen els delictes contra la propietat, bé sigui de moneders, bosses, mòbils o rellotges o de pisos. Les ocupacions no es produeixen només en funció de la pobresa dels ocupants. Es produeixen també en funció de la convicció que tenen que podran obtenir una bona compensació econòmica per abandonar la seva ocupació. Un excés d’ingenuïtat fa mal i pot arribar a ser còmplice de les màfies organitzades.  

L'última edició del baròmetre municipal de Barcelona, la del mes de desembre del 2020, va estar marcada pel pessimisme per l'evolució de la pandèmia. Hi va perdre tothom i especialment el govern municipal: tots els líders polítics de la ciutat van veure empitjorar la seva nota –Colau va obtenir la seva puntuació més baixa, un 4,3– i un 46% dels entrevistats assegurava que la gestió de l'Ajuntament era dolenta o directament molt dolenta. La part menys negativa de l'enquesta per als interessos dels comuns era que els situava en primera posició en intenció de vot, tot i que ERC els retallava distància. I aquesta és precisament la part que se'ls gira en contra en el baròmetre del juny: ERC seria ara la força més votada a la ciutat, amb un 13,8% en intenció directa de vot (sense cuina), a una distància d'un punt i mig dels de Colau, i amb Ernest Maragall, amb un 5,5 de nota, com a líder més ben valorat. Aquest punt i mig de diferència és el forat més gran que hi ha hagut entre les dues formacions en un baròmetre des que els comuns van aconseguir l'alcaldia amb el suport del PSC i els vots de la formació de Manuel Valls.