La preocupació per la inseguretat continua disparada a Barcelona

BarcelonaEl govern de Jaume Collboni ha presentat aquest dilluns, envalentit per l'impuls dels bons resultats del partit a les eleccions generals, els resultats de les dues enquestes que millor permeten prendre el pols de la valoració que els barcelonins fan dels seus governants i de l'estat de la ciutat. I que no es podien presentar en període electoral. Curiositats: si es posa el focus en els temes que més preocupen els barcelonins, la inseguretat continua disparada i marca xifres de rècord. És el principal problema per al 22,7% dels entrevistats en l'enquesta de serveis municipals, que amb 6.000 entrevistes presencials és la més gran de les que promou l'Ajuntament. Es va fer entre el 19 de gener i el 17 d'abril i va detectar xifres rècord pel que fa a la preocupació ciutadana per la seguretat, que ha crescut quasi 11 punts en l'última dècada i que no havia assolit xifres tan altes ni als anys 90. I també radiografia el malestar creixent per la brutícia, que és la gran preocupació per al 13,2% dels enquestats, un percentatge que no s'assolia des del 2005. I el tercer lloc del podi l'ocupa l'accés a l'habitatge (9,6%), que també creix en relació amb l'edició de l'any passat (2,9 punts més).

Aquesta fotografia, però, discrepa en matisos amb la que presentava el baròmetre postelectoral, que es va fer just després de les municipals i abans de la investidura (entre el 30 de maig i el 8 de juny) a partir de 808 entrevistes telefòniques. El baròmetre sí que manté el domini invariable de la inseguretat (la gran preocupació per al 26,6%), que puja gairebé dos punts si es compara amb el que passava al desembre, però frena l'alerta per la brutícia. Segons el baròmetre, es cola en la segona posició de problemes més greus l'accés a l'habitatge, que puja quatre punts respecte a l'última edició i se situa en l'11,6%. I les queixes sobre la neteja van a la baixa: passen d'acumular el 15,8% de les respostes al 9,9%. I, en canvi, mostra un creixement molt destacat del turisme com a problemàtica: les respostes que l'assenyalen es doblen (del 2,9% al 5,9%). I va a la baixa la gestió de l'Ajuntament com a problema, que havia arribat a ser la tercera preocupació ciutadana i que ara queda en el setè lloc de la taula. Segons el govern municipal, el factor que podria explicar les diferències entre una llista de problemes i l'altra és el temps, perquè l'enquesta de serveis municipals i el baròmetre es van fer en períodes diferents.

El mapa de les problemàtiques és diferent en funció del districte: els veïns de Ciutat Vella són els més crítics amb la seguretat (també els votants del PP i Cs són els que més remarquen aquest tema). És la principal preocupació per al 32,3% dels veïns d'aquest districte. I els de les Corts són els que més es queixen de la brutícia (els votants de Junts i ERC són especialment crítics amb aquesta qüestió). Pel que fa als problemes d'accés a l'habitatge, on més es denuncien és a Gràcia. I els votants de la CUP són els que hi fan més incidència. I els deures que els ciutadans posen a l'Ajuntament són, sobretot, millorar la seguretat (13,7%) i la neteja (13,5%), que són precisament els dos fronts dels quals fa gala el nou govern de Collboni. L'encarregada de fer la interpretació dels resultats ha sigut la tinent d'alcaldia Laia Bonet, que ha defensat que ja s'hi han posat i que ha demanat al Govern que compleixi el seu compromís de desplegar 600 mossos més a la ciutat i que inverteixi més en habitatge.

O Trias o tripartit

En clau política, l'edició postelectoral del baròmetre mostra que el resultat de les últimes eleccions municipals va dividir els veïns entre els satisfets amb els resultats (44,7%) i els crítics (41%). Però els entrevistats encara no sabien llavors que, en un gir –per a molts inesperat– del guió, qui s'acabaria erigint en alcalde seria el socialista Jaume Collboni i no Xavier Trias, de Junts, que havia sigut el més votat. Què els sembla la jugada? Doncs, a jutjar per les preferències de pactes que expressaven abans de la investidura, no gaire bé. La resposta més habitual era que havia de governar Trias en solitari (14,7%), mentre que només un 4,3% defensava l'opció de Collboni sol, que ara per ara és l'escollida.

La segona via amb més suports era el tripartit d'esquerres (PSC, comuns i ERC), que els d'Ada Colau no es van cansar de defensar i que, de fet, encara és l'opció que posen sobre la taula (la preferien el 13,4%). I la tercera variant amb més suports era el govern de Trias amb el PSC (9,1%), mentre que reeditar l'acord entre socialistes i comuns que, a hores d'ara, sembla l'opció més factible de cara a la tardor, seduïa només un 7% dels enquestats.

Fins ara, Collboni ha mantingut la porta del govern oberta als de Colau, però sense tancar-se a la geometria variable que li permet també enteses amb el partit de Trias per a projectes com canviar la reserva del 30% d'habitatge protegit o endurir les sancions de l'ordenança de civisme. El pacte entre Trias i Ernest Margall (ERC), que ja estava cuinat quan es va imposar la via Collboni, rebia el 6,5% dels suports i era la cinquena opció preferida. Si es preguntava qui havia de ser l'alcalde, quasi la meitat dels enquestats (44,5%) responien que Trias. I un 18,3% apostava per Collboni.

Més conclusions d'aquesta edició exprés del baròmetre: el líder municipal més ben valorat és Xavier Trias, amb un 5,3 de nota mitjana. És, juntament amb Ernest Maragall (5,1), d'ERC, un dels dos caps de files que aproven l'examen del baròmetre. Collboni debuta com a alcalde amb un suspens (4,6) i perd una dècima de valoració respecte a l'edició de l'estiu passat, quan era primer tinent d'alcaldia, tot i que l'entrevista està feta abans que ostentés el nou càrrec. Colau, en canvi, tot i mantenir-se en el suspens, millora nota: puja quatre dècimes i se situa en el 4,5. Els que suspenen sense ni acostar-se a la línia de l'aprovat són dos debutants: el popular Daniel Sirera (2,9) i el líder de Vox, Gonzalo de Oro Pulido (1,4).

En la seva lectura dels resultats, Bonet ha posat èmfasi en el fet que l'opció del tripartit d'esquerres "gairebé empata" amb la de Trias com a alcalde en solitari. També ha remarcat que, en els primers dies posteleccions, que és quan es van fer les enquestes, res semblava indicar que hi hagués una alcaldia alternativa a la del candidat de Junts. "El resultat està condicionat pel moment, llavors tot conduïa a un escenari d'investidura de Trias. Si ho preguntéssim ara seria diferent", ha defensat.

Menys crítica a la gestió municipal

Després de les municipals, però, sí que es nota certa millora de l'optimisme: pugen de forma notòria (deu punts) els barcelonins que creuen que la ciutat ha millorat l'últim any (30,2%) i baixen els que defensen que ha anat a pitjor (58%). I també es redueix el percentatge de veïns que consideren molt dolenta la gestió de l'Ajuntament. De fet, veníem del primer suspens de la història en aquest sentit (en l'última edició el 50,4% veia molt dolenta aquesta gestió) i ara aquest percentatge, tot i mantenir-se alt, se situa en el 42,7%. És a dir, força per sota de la meitat. La nota mitjana sobre aquesta gestió es manté estable en el 5,7, una nota més alta que la de la Generalitat (5,6) i la de l'Estat (5,1). El repte, segons Laia Bonet, és recuperar el sis.

La majoria dels enquestats (56,2%) admeten que van seguir amb poc o directament amb gens d'interès la campanya electoral del 28-M, un percentatge 16 punts més alt que quatre anys enrere. I si es pregunta quina campanya van veure millor, la resposta es correspon força amb els resultats electorals: la més ben valorada és la de Trias, seguida de la de Collboni i la de Colau. És a dir, el podi oficial d'aquella nit. El 63,2% defensen, però, que la campanya els va influir poc o gens a l'hora de decidir el seu vot.

Menys satisfacció amb la ciutat

Pel que fa a la puntuació que els enquestats donen als serveis, continuen destacant a dalt de tot de la llista els Bombers (un 8) i les Biblioteques (un 7,8) i a la part baixa torna a suspendre l'aparcament (3,9). La novetat és que la circulació, que fins ara aprovava pels pèls, ja suspèn (4,9), i no ho havia fet abans. La satisfacció de viure a Barcelona es puntua amb un notable, un 7,2, fet que suposa dues dècimes menys que l'any passat i la nota més baixa dels últims 20 anys.