Tracjusa, la renovada planta de tractament de purins de Juneda (Garrigues) que utilitzarà un nou sistema de gasificació produït amb combustibles sòlids procedents de la brossa urbana, iniciarà la seva activitat el primer trimestre del 2027. Així ho han manifestat avui els responsables de la cooperativa ramadera GAP, que amb el Grup Griñó és copropietària d'aquesta planta que planteja substituir el tradicional sistema de cogeneració alimentat amb gas natural per un altre que requereix la combustió de residus domèstics proveïts per Griñó (fins a un màxim de 45.000 tones anuals).

Barcelona tanca el primer semestre de l'any ben encaminada en termes de contaminació atmosfèrica: els nivells de diòxid de nitrogen (NO₂) es mantenen a la baixa després d'un 2024 on es van assolir mínims històrics i es confirma la bona tendència dels darrers anys. De fet, s'observa una davallada d'entre un 2 i un 14% a les estacions de vigilància repartides a diferents punts de la ciutat respecte als valors de fa un any. La tinenta d'alcaldia, Laia Bonet, ha celebrat aquest dilluns aquestes "bones notícies", i ha assegurat que són "fruit del treball i les polítiques que s'han implementat a la ciutat en els darrers temps". 

Fa pocs dies va aparèixer a internet una notícia que parlava de qui són els famosos que contaminen més amb els seus jets privats. L’origen de la informació la dona la pàgina My Climate Carbon Tracker. Entre els principals contaminadors hi ha gent com Travis Scott, que va emetre 6.000 tones de CO₂ recorrent més de 300.000 quilòmetres, Kim Kardashian amb 5.800 tones o Elon Musk amb 4.500, d’un total de 58.000 milions de tones que es van emetre el 2022. Si tenim en compte que la majoria d’ozó contaminant es concentra al llarg de quinze quilòmetres dins del total de gruix de la capa d’ozó, essencial per depurar l’aire i protegir-nos de les radiacions ultraviolades, entendrem que l’aire no és un recurs il·limitat. De fet, autors com Bruno Latour es pregunten sobre què vol dir viure dins un medi, en aquesta espècie d’hivernacle que és la Terra. Aquests últims mesos també s’ha pogut veure, des de la pàgina web del departament de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, com la salut de l’aire empitjorava davant la falta de pluges i en presència continuada d’anticiclons produïts, en part, pel canvi climàtic. L’aire és un mitjà de propagació incomparable. Partícules de sorra del Sàhara viatgen cada cop més sovint cap a les nostres terres a causa del constant desplaçament cap a latituds superiors de la línia de desertificació. La contaminació de l’aire de Barcelona es respira a Girona. Quan hi va haver l’accident de la central nuclear de Txernòbil el 1986, la radiació va viatjar per tot Ucraïna cap a Rússia, Bielorússia, al nord i a l’oest d’Europa fins a França en poc temps.

Es fan dir a si mateixos els Blade Runners, i ja fa dies que han iniciat actes de sabotatge contra les càmeres que enregistren els números de matrícula dels vehicles que circulen per l'àrea metropolitana de Londres per controlar els més contaminants. Els tallen els cables o les cobreixen de pintura en protesta per l'ampliació de les zones de baixes emissions, que ha entrat en vigor aquest dimarts a la matinada, i que ha expandit les restriccions dels vuit districtes centrals de la capital britànica als 32 del Gran Londres.

Les sentències del TSJC que acorralen la zona de baixes emissions a Barcelona han deixat reaccions de sorpresa i incomprensió, i no només de les administracions impulsores, que ja treballen en els recursos. Si centenars de ciutats a tot Europa tenen implantada una mesura així per combatre la pol·lució, algunes amb una dècada d'avantatge sobre la capital catalana, com és possible que una decisió judicial insti a tombar la mesura i no només, en tot cas, a esmenar-ne algunes parts? És el que es pregunten experts en qualitat de l'aire, científics i entitats ciutadanes consultades per l'ARA, que repassen els principals punts d'una resolució en què troben a faltar més referències al dret a la salut i on detecten "errors tècnics".

Les ciutats europees podrien evitar 114.000 morts prematures cada any si complissin les noves recomanacions de qualitat de l'aire presentades per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) el setembre del 2021. Un estudi realitzat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha comparat l'impacte de les noves recomanacions amb les que estaven vigents des del 2005 i que, segons estudis anteriors, ja evitaven fins a 51.000 morts anuals a les ciutats europees si es complien.

Més pressió perquè els governs mundials prenguin mesures contra la contaminació, un problema d'abast mundial que causa set milions de morts al planeta cada any. Per primera vegada en 15 anys, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha actualitzat les recomanacions sobre la qualitat de l'aire i ha endurit els llindars de seguretat per als principals contaminants atmosfèrics, de manera que nivells de contaminació que fins ara es consideraven segurs ara ja són perillosos. Com que l'OMS no té capacitat legislativa, haurà de ser cada país qui decideixi si estableix més mesures o no per poder complir amb les recomanacions, cosa que ara fan ben pocs països. L'any 2019, més del 90% de la població mundial vivia en zones on se superaven els llindars establerts. Amb els nous criteris, Barcelona queda molt més lluny de complir amb els estàndards de qualitat de l'aire.

Els carrers de les ciutats catalanes han canviat radicalment l'aspecte amb les mesures de confinament dels últims dos mesos. Entitats ecologistes i veïnals reivindiquen que el descens del trànsit ha suposat beneficis com la caiguda dràstica de la contaminació i del soroll, així com la recuperació dels carrers per part dels vianants i mitjans de transport sostenibles com la bicicleta. Reclamen no perdre aquests guanys amb el desconfinament de les setmanes vinents i garantir que la represa de l'activitat es faci amb "una reducció dràstica" del trànsit respecte al punt de partida previ a la pandèmia.

L'ARA organitza un debat sobre la qualitat atmosfèrica a Barcelona amb el suport de Naturgy.

"Si obríssim l'aixeta i en sortís aire, veuríem clarament que no ens agradaria respirar-lo". El vaticini l'ha fet la directora d'energia i qualitat de l'aire de l'Ajuntament de Barcelona, Cristina Castells, en el debat Qualitat de l'aire. Un repte per a Barcelona, organitzat per l'ARA i amb el suport de Naturgy, aquest dilluns. El problema ambiental a la ciutat ha sigut el nucli de l'acte, que ha tingut lloc al Goethe-Institut i ha estat moderat pel periodista de l'ARA Xavier Grau.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha anunciat que el Govern impulsarà una llei per ampliar els contractes de lloguer a "com a mínim" cinc anys. "Necessitem crear un marc legislatiu propi pel que fa a la llei d'arrendaments urbans", ha dit en una entrevista amb l'ACN. Segons el titular de Territori, la reducció de la durada mínima dels contractes de lloguer de cinc a tres anys que va implantar la llei espanyola del 2013 ha esdevingut un "veritable fre a la continuïtat de les persones i les famílies" als seus habitatges en un moment d'"alça de preus".

Els membres que violin les normes de la Unió Europea sobre contaminants seran penalitzats. Així ho ha assegurat el comissari de medi ambient de la Unió, Karmenu Vella, després de la reunió ministerial d'aquest dimarts sobre qualitat de l'aire, una qüestió sobre la qual la Comissió Europea ha assegurat que serà molt ferma. "No podem demorar-ho més", ha dit Vella als ministres.

L’ARA ofereix un nou servei: dades de contaminació en temps real. Dins el context de la preocupació a l’alça per la qualitat de l’aire, les pàgines de La Méteo de l’Ara.cat estrenen un nou disseny, amb gràfics amb els nivells de concentració de diòxid de nitrogen i de partícules en suspensió municipi per municipi.

El pla de qualitat de l'aire que ha redactat el departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat té com a gran objectiu reduir en un 20% les emissions contaminants a l'àrea metropolitana de Barcelona en un termini màxim de quatre anys i amb la finalitat de complir les exigències de la Unió Europea. Les principals mesures són la posada en marxa de peatges verds als accessos a Barcelona, etiquetar els vehicles en funció del seu nivell d'emissions, aconseguir que un 70% de les noves motos siguin elèctriques i canviar el marc legal perquè les policies locals puguin multar els vehicles més contaminants: