Mobilitat
Societat  /  Medi Ambient 21/03/2022

Cop judicial a la zona de baixes emissions de Barcelona

Una sentència del TSJC, que es pot recórrer, veu insuficients els informes municipals per justificar la mesura

6 min
Cartell que t'alerta que estàs entrant a una zona de baixes emissions de Barcelona (ZBE) i necessites un distintiu ambiental

BarcelonaCop judicial a la mesura estrella de Barcelona per reduir les emissions contaminants dels vehicles a l'àrea de la ciutat, que continua vigent però qüestionada. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat l’ordenança municipal de la zona de baixes emissions (ZBE) del desembre del 2019 "per manca d’informes" que avalin algunes de les restriccions i un excés "de l’àmbit geogràfic d’implantació" i dels vehicles que es veuen afectats. Segons el tribunal, la normativa "no analitza prou les alternatives ni les conseqüències econòmiques, socials i sobre el mercat i la competència" que poden tenir aquestes mesures, així com tampoc avalua prou els costos i beneficis que implica el desplegament del projecte per a la població i la mateixa administració.

"No es qüestiona de cap manera la necessitat d'intervenció municipal per millorar la qualitat de l'aire, sinó si les mesures limitatives adoptades són proporcionades en aquest cas", resol el tribunal. La sentència, motivada pels recursos presentats per diverses associacions, no és ferma i el govern municipal pot interposar recurs. Això vol dir que, a la pràctica, la normativa pot continuar aplicant-se. “La ZBE continua vigent. Si demà un vehicle entra sense etiqueta en l'horari no permès serà multat”, ha subratllat contundent el regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Eloi Badia, que ha traslladat la "perplexitat" del consistori amb la sentència.

Badia ha posat de manifest la contradicció que veu entre la decisió del TSJC de tombar la ZBE i les demandes de la Unió Europea (UE), que ha exigit a la ciutat més passos per assolir els objectius de qualitat de l'aire. De fet, Barcelona està assenyalada en la causa judicial oberta contra Espanya per incompliments continuats de la directiva europea: "No fa gaires setmanes estàvem responent requeriments del tribunal europeu que ens demanava que justifiquéssim les moratòries [de la ZBE]", ha insistit el regidor, i ha afegit: “Si fem passes enrere en les mesures per la qualitat de l’aire, serem jutjats als tribunals europeus". Badia ha recordat que l’OMS ha endurit els límits de contaminació recomanables per protegir la salut i que hi ha 300 ciutats que també tenen en vigor zones de baixes emissions.

que ha recordat que l'OMS no fa gaires mesos que ha endurit els límits de contaminació recomanables per protegir la salut i que hi ha 300 ciutats que també tenen en vigor zones de baixes emissions. "La sentència [del TSJC] sembla més pròpia d'un altre període històric", ha etzibat Badia.

Tant l'eventual recurs a la sentència com els possibles passos a fer a partir d'ara es pactaran aquest dimarts amb la Generalitat, l'Àrea Metropolitana i la resta d'ajuntaments que també tenen zones de baixes emissions en marxa i que poden córrer la mateixa sort. De fet, divendres passat el Govern va anunciar que volia estendre les zones de baixes emissions a tots els municipis de més de 20.000 habitants en un horitzó 2025 com una de les mesures del nou pla per la millora de la qualitat de l'aire. A més, la llei de canvi climàtic espanyola estableix que totes les ciutats de més de 50.000 habitants hauran de tenir una zona de baixes emissions, i el model per desplegar aquesta mesura, ha recordat Badia, és el de Barcelona i la seva àrea metropolitana, que van ser els primers a aplicar una mesura així el 2020 .

El TSJC, però, ha sentenciat que anul·la la mesura i dona la raó a sis recursos presentats per gremis com el dels tallers de reparació o el dels transportistes, així com la Federació de Transport de Viatgers o l'Associació de Famílies Nombroses de Catalunya, entre d'altres, i considera que la ZBE introdueix "importants limitacions a la mobilitat de forma immediata i a curt termini que afecten desenes de milers de vehicles". A més, destaca que no s'ofereix cap alternativa que no sigui la renovació del vehicle, un fet que no té en compte la capacitat econòmica. "L'ordenança incideix especialment en els titulars amb menys capacitat econòmica per renovar el vehicle", com ara famílies amb fills i famílies nombroses, però també el col·lectiu dels autònoms o les petites empreses de transport, afirma el TSJC.

La normativa "discrimina"

Les resolucions esmenen les anàlisis sobre les conseqüències socials i econòmiques del veto als vehicles sense distintiu ambiental. Consideren massa "concís" el document municipal tenint en compte, apunten, que la mesura pot tenir "un efecte discriminatori per als residents". Els informes municipals se centren en la disminució de l'ús del vehicle, diuen els jutges, que recalquen que aquesta limitació en l'ús afecta sobretot col·lectius que no tenen la capacitat econòmica per renovar el seu vehicle, com ara llars amb baixos ingressos o famílies nombroses. Segons el tribunal, la normativa, durant el temps que porta en vigor, ha generat un "efecte confinament" per als conductors afectats i que no tenen prou recursos per canviar-se el cotxe, i els ha "limitat" la mobilitat.

Per la part de l'impacte econòmic, els jutges consideren que no es pondera prou la repercussió econòmica que pot tenir a les mateixes arques municipals de Barcelona, per exemple via la recaptació per l'impost municipal de circulació de vehicles. En canvi, la memòria econòmica sí que calcula els ingressos derivats de sancions i els costos d'implantació de les càmeres de control. A més, el TSJC assenyala un altre problema: la intensitat i la immediatesa de les mesures produeix un efecte en la competència i en el mercat, sobretot en el sector del transport. Els magistrats defensen que la ZBE pot suposar en alguns casos una privació de l'ús professional del vehicle sense distintiu ambiental atesa l'amplitud de les mesures prohibitives.

Cartell de l'Ajuntament de Barcelona de la ZBE a la ronda de Dalt.

El TSJC també posa pegues a la delimitació territorial de la ZBE, que veu excessiva i no prou justificada amb les dades de contaminació aportades pel consistori. L'opinió majoritària dels magistrats és que hi ha "vicis substancials en l'elaboració de la norma", ja que les dades estan "desactualitzades" i són "imprecises" perquè provenen d'un informe del 2015 i les més recents corresponen a les de l'any 2017. "Les últimes dades de contaminació anuals són del 2017", matisa la sala, que afegeix: "La situació de la contaminació a Barcelona en el moment de la promulgació de l'ordenança presentava una tendència descendent, segons consta en l'inventari d'emissions del 2017, dades que es confirmen el 2018, però que no són considerades en la documentació preparatòria".

En concret, la sala subratlla que els valors límit de diòxid de nitrogen (NO2) se superaven de manera continuada en dues estacions de mesurament de trànsit (Eixample i Gràcia), però no a la resta (vuit) de les estacions de Barcelona. I seguint aquestes dades, segueix la sentència, la "zonificació per anells" no avalaria aplicar de manera uniforme "mesures limitatives idèntiques" a la ciutat i a l'interior de les rondes. A més, asseguren que les moratòries i autoritzacions puntuals (10 a l'any) no estan prou justificades. Les sis sentències de la sala contenciosa administrativa són gairebé idèntiques i compten amb dos vots particulars concurrents, és a dir, que estan a favor de la decisió però amb arguments diferents. 

Reaccions

Una de les primeres a reaccionar a l'anul·lació de l’ordenança de la ZBE ha sigut la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, que ha lamentat que el TSJC vulgui "condicionar un nou consens polític a Catalunya" amb aquesta decisió. "Cap estament judicial pot negar-nos el dret a un aire net!", ha dit en una piulada.

En canvi, la presidenta del grup de Cs a Barcelona, Luz Guilarte, ha qualificat la sentència de "garrotada judicial" contra l'alcaldessa Ada Colau i ha reclamat la paralització i anul·lació de les sancions en tràmit "per no continuar perjudicant els conductors". De fet, els taronges reclamen la creació d'un fons de reserva per poder fer front a les reclamacions que arribin i insisteixen que la posada en marxa de la ZBE es va fer "amb presses i sense consens". "La mala gestió de Colau i els socialistes sempre acaba tenint conseqüències negatives per a les arques municipals", ha afirmat Guilarte.

El grup del PP, amb Josep Bou al capdavant, també ha celebrat la decisió del tribunal al·legant que la ZBE és un "projecte ideològic" que "ataca directament l'economia i la vida quotidiana de les famílies i els autònoms amb menys poder adquisitiu". Segons el popular, l'alcaldessa "imposa" un model de ciutat que no s'avala amb cap informe tècnic i és incapaç d'arribar a un acord amb les entitats demandants ni amb l'oposició, que diu que proposaven alternatives com ara que les restriccions no es basessin en l'any de matriculació sinó amb la contaminació acreditada amb informe de l'ITV. "Una vegada més els tribunals deneguen els projectes ideològics d'Ada Colau", afirma Bou.

stats