A finals de mes farà un any que va ser designat oficialment bisbe de Girona. Bé, l’efemèride només es pot repetir cada quatre anys, perquè va ser un 29 de febrer que Octavi Vilà (Tarragona, 1961) va sorprendre tothom convertint-se en el primer monjo que ocupava el càrrec de bisbe de Girona en 593 anys. La plaça semblava maleïda després de més de dos anys vacant. Abat del monestir de Santa Maria de Poblet durant nou anys, Vilà va abraçar la vida religiosa a una edat tardana, els 43 anys. Els últims dotze mesos ha fet un canvi de vida dràstic: ja no viu en comunitat i la seva agenda és plena a vessar de reunions i trobades amb fidels. Després de conèixer el bisbat, ara està immers en els canvis en l’equip més pròxim, i haurà de decidir una reorganització de les tasques dels mossens i les parròquies, per falta de preveres.

L'ús de paraules o expressions com tencar, fressa, poc que ho he fet pas, la meu mare, o me faig mal, delaten clarament l'origen territorial del parlant: l'àrea de Girona. La singularitat del parlar gironí és prou evident i acusada per atorgar-li estatus propi i delimitació territorial en el mapa de la llengua catalana, on el gironí està diluït dins el català central. Així ho constata el lingüista i advocat Miquel Gros en el seu estudi El parlar gironí: estat de la qüestió, publicat a la revista d'Estudis Romàntics de l'Institut d'Estudis Catalans aquest 2024. És en gran part a partir d'aquest estudi que s'ha inclòs el dialecte gironí en el nou mapa de varietats dialectals que s'ha presentat al festival "Posa-hi tu l'accent", que s'ha celebrat aquest cap de setmana a l'Espluga de Francolí.

Una desena de centres d’ensenyament de primària i secundària de les comarques gironines no poden oferir l’assignatura de religió catòlica perquè no tenen professors per impartir la matèria. Ho ha denunciat la delegada d’ensenyament del bisbat de Girona, Carme Panella, que ha mostrat preocupació per la "ignorància en cultura religiosa" que hi ha entre els alumnes i a la societat. Panella ha destacat que la tasca dels professors de religió "no és fer proselitisme, sinó transmetre un coneixement de la cultura religiosa en diàleg amb la cultura general i contribuir a la formació integral de l’alumne", i ha recordat que rebre l’ensenyament de religió és un dret de les famílies, tot i que alguns centres no el poden garantir per falta de professors. Entre educació primària i secundària, a la diòcesi de Girona hi ha 167 professors o mestres de religió catòlica, la majoria als centres concertats i a les primeres etapes de l’educació. El bisbat calcula que en caldrien una vintena més.

El judici que es va fer a l’Audiència de Barcelona a principis d’aquest any per dirimir si s’havia fet un casament del qual depenia una herència ja té sentència: “No es va celebrar ni l’1 de juliol del 2008 ni en cap altra data”. El debat era si l’1 de juliol del 2008, a l’església de Sant Vicenç de Castellet (Bages), s’havien casat un home i una dona, l’Àngel i la Leonor, d’uns 80 anys, perquè això condicionava qui havia de rebre una herència. El tribunal deixa clar que les proves i alguns testimonis han desmentit la versió dels dos acusats, l’excapellà i la filla de la Leonor, i els condemna per falsificar l’expedient de matrimoni. Imposa tres anys de presó al rector pel delicte de falsedat documental, i un any i mig a la filla per cooperadora en el mateix delicte.

Segurament és inèdit que un judici a l’Audiència de Barcelona sigui per dirimir si es va fer un casament. El debat és si l’1 de juliol del 2008, a l’església de Sant Vicenç de Castellet (Bages), es van casar un home i una dona, l'Àngel i la Leonor, d’una vuitantena d'anys tots dos. El mossèn que va signar l’expedient de matrimoni –destituït més tard pel bisbat de Vic i investigat en un altre cas per haver estafat milions d’euros a àvies– està acusat d'haver-lo falsificat. Ningú posa en dubte que la parella tenia una relació sentimental des de feia molts anys, però quatre mesos després del suposat casament, el novembre del 2008, l’Àngel va morir. Com que no havia fet testament ni tenia fills, teòricament havien de rebre l’herència dos nebots, però llavors la Leonor va al·legar que eren matrimoni i va començar la sospita.

En els darrers cent anys el Papa ha nomenat deu bisbes per a Barcelona. D’aquests deu, només tres eren nascuts a Catalunya. En aquest sentit, sembla que la Santa Seu creu en els Països Catalans, perquè la majoria provenien de l’antiga Corona d’Aragó. És a dir, no és cap novetat que per a la capital del país es busquin persones desconnectades de la realitat del Principat i de la dinàmica pròpia de l’Església catalana. De les arrels cristianes de Catalunya. Una decisió que principalment al llarg del segle XX ha tingut una motivació únicament política. Aquesta vegada els qui han promogut Omella també han actuat en aquesta clau, creient que calia un eclesiàstic de fora. I això ha tingut pes. Però el que ha portat Omella a Barcelona no és el seu discurs espanyolista, que no consta, sinó el seu discurs social. També l’haurien pogut trobar a Catalunya i tothom hauria estat més content. Però el Vaticà mira el mapa d’Espanya. I davant la dificultat per entendre el que passa a Catalunya, arriben a la conclusió que, si parla català, ja anirà bé.

El Bisbat de Mallorca ha arribat a un acord amb la denunciant de l'exrector de Can Picafort, Pere Barceló, i ha abonat 30.000 euros en concepte de responsabilitat civil. Així ho ha confirmat l'advocat de l'acusació, Carlos Nadal. Aquesta decisió s'ha pres de "mutu acord", segons ha informat el Bisbat, "en defensa dels qui han estat víctimes de comportaments impropis d'un capellà".