En l'època de la desinformació és gairebé un miracle poder escriure una notícia en què una font confirma de manera clara, inequívoca, verbalment i en directe a la televisió una informació. Però per si això no fos ja prou notícia en si mateix, la qüestió arriba a unes cotes d'èxit periodístic impensables si, a sobre, l'altra part implicada en la notícia també respon a les dades aportades i hi afegeix context. Tristament, aquesta és una situació molt poc habitual. Més encara quan estem parlant de Hollywood, on tothom sap que l'ambigüitat genera més debat –i, per tant, més atenció social...– que no pas una confirmació o un desmentiment. Potser en el cas que ens ocupa aquesta setmana, però, l'enigma ja havia estat prou anys flotant en l'ambient. És a dir, ja no se'n podia treure més suc i han decidit tallar de soca-rel la continuació del serial.

Quina és la darrera vegada que vam riure en veu alta llegint un llibre? Quants autors catalans vius han escrit més d’un llibre d’humor? Es poden comptar potser amb els dits d’una mà, i casualment uns quants han publicat llibre aquest any: Edgar Cantero i Uriol Gilibets, per exemple. I mira que la tradició humorística catalana no és petita. Que ha desembocat en altres formes, un pèl allunyades de la literatura? Sí, només cal fixar-se en la vitalitat de l’stand up en les seves diverses formes, de les més podcasteres a les més teatrals o radiofòniques. Però en literatura és més migrada. Doncs bé, La Gran Substitució potser és el gran llibre que li faltava a aquesta tímida tendència per començar a dir-se onada. No tsunami, per no exagerar i per no fer una broma fàcil amb el títol de la magnífica novel·la anterior d’Albert Pijuan, però sí que potser s’està obrint una porta cap a un humor de traç més gruixut i irreverent que la ironia que puguin contenir els llibres de Pàmies o Empar Moliner, per entendre’ns. O la del gran Pere Calders.

A la primera escena de Longlegs, Osgood Perkins en té prou amb enquadrar Nicolas Cage fins a la meitat inferior del rostre per crear autèntic combustible de malsons. No és mèrit menor saber controlar i dosificar una presència tan excessiva com la del protagonista de Leaving Las Vegas, que al film encarna el personatge titular, un fabricant de nines adorador del diable i del glam rock, de gestualitat teatral i que s’expressa amb frases que semblen tretes d’una cançó oblidada de T. Rex (justament, el film s’obre citant una lletra de Marc Bolan). La simpatia de cert imaginari musical pel dimoni dona un marc de referència per a l’amanerament del malvat, una visió pertorbadora de l’ambigüitat sexual a través de la qual és possible que Perkins filtri i deformi l’espectre del seu pare, Anthony Perkins, que no només va passar a la història com a Norman Bates, l’assassí transvestit de Psicosi, sinó que va lluitar contra la seva homosexualitat fins a morir a causa de la sida el 1992.

En una setmana, el músic i actor Weston Cage ha passat d'estar desaparegut a aparèixer en una gran quantitat de pàgines als diaris nord-americans a l'entregar-se a la policia. Tot apunta que la detenció del fill de Nicolas Cage i Christina Fulton, després d'estar tres mesos en cerca i captura per haver agredit presumptament la seva mare i una segona persona fa tres mesos, ha precipitat l'acord de divorci de la seva dona, Hila Cage. Els tres anys de processos legals per arribar a un acord no han tingut un resultat positiu per a Cage, que ha perdut la custòdia de les seves dues filles.

El fill gran de Nicolas Cage, Weston Coppola Cage, torna al focus mediàtic. El primogènit del reconegut actor ha estat notícia en diverses ocasions pel seu historial delictiu, els seus problemes de salut mental i de consum de drogues. Dimecres passat es va entregar voluntàriament a una comissaria de Los Angeles per un incident que va tenir lloc el 28 d'abril i en el qual presumptament va clavar cops a dues persones, causant-los lesions. Una de les persones atacades seria la seva mare, l'actriu Christina Fulton.

Fa temps que Nicolas Cage va deixar de ser un actor. Tampoc és exactament una estrella, ni una icona. Amb més de cent pel·lícules i un premi Oscar a la motxilla, ha traspassat totes aquestes categories per esdevenir un mem. La seva expressivitat llunàtica abandona les narracions que habita per viralitzar-se en píndoles en format gif que trobem en els contexts més inesperats. La filmografia de Cage té certa consciència d’això, però fins ara ningú havia jugat amb les expectatives del que representa aquesta memeficació com Kristoffer Borgli a Dream scenario. En el film, el protagonista de Leaving Las Vegas dona vida a Paul Matthews, un ensopit professor universitari que es converteix en el centre d’un fenomen peculiar: de la nit al dia, comença a aparèixer en els somnis de milers de persones arreu del món.

A Renfield, Nicolas Cage converteix Dràcula en una figura decadent i alhora icònica, en un ens anacrònic on conflueixen estranyament el passat mitificat i el present un xic ridícul, com l’Elvis dels casinos de Las Vegas. Però el protagonista de la pel·lícula no és el vampir, sinó un serf que pateix problemes de consciència després d’un segle de subministrar víctimes al seu senyor. Per complicar la trama, aquest binomi en problemes s'immisceix en el xoc entre una família mafiosa i una agent policial.

La manera que té Nicolas Cage d’entendre la interpretació com un art expressionista l’ha dut a recórrer un solitari camí manierista, cada cop més allunyat del Hollywood que el va premiar amb un Oscar per Leaving Las Vegas. El culte al seu voltant és ferotge, fins al punt de merèixer un còmic en el seu honor (Las 100 primeras películas de Nicolas Cage, de Paco Alcázar i Torïo García) i un film consagrat a interpretar-se a si mateix (El insoportable peso de un talento descomunal, estrenat fa poc). Quan es creua amb el material idoni, els resultats són explosius (l’exemple més recent seria l’al·lucinògena Mandy), però l’omnipresència dels mems de Nicolas Cage podria fer-nos oblidar que també existeix el Nicolas Cage actor. Michael Sarnoski sembla haver concebut Pig expressament per revertir aquesta tendència, oferint-li el paper d’un xef retirat que viu aïllat al bosc amb la seva truja, ensinistrada per buscar tòfones. Fins que, una nit, uns indesitjables la segresten i forcen el personatge a tornar a la civilització per buscar-la en el fosc submon culinari de Portland.

El personatge fictici de Nicolas Cage ja fa uns anys que s’ha imposat al real en l’esfera pública, sobretot des que les seves extravagàncies formen part de l’enciclopèdia de mems d’internet. Però Cage, lluny de la imatge d’estrella aspra i antipàtica, és conscient de les passions que desperta entre els fidels i, com al seu moment van fer John Malkovich o Jean-Claude Van Damme, s’ha aventurat a interpretar-se a si mateix en una autoficció que reivindica la seva trajectòria alhora que aprofundeix en les ferides que provoca el món de l’espectacle.

Una posta de sol a Mallorca filmada a Croàcia. Un actor fent d'ell mateix. Una inquietant figura de cera. Pedro Pascal (The Mandalorian) fent de narcotraficant cinèfil. Un argument que inclou el segrest de la filla del president de Catalunya... I encara hi ha unes quantes coses més a The unbearable weight of massive talentP, la pel·lícula protagonitzada per Nicolas Cage i dirigida per Tom Gormican que es va estrenar el 22 d'abril als Estats Units. . "És una anada d'olla guapa", diu el corresponsal de Catalunya Ràdio als Estats Units, Francesc Garriga. Efectivament, l'argument és prou excèntric, fins i tot per a l'estàndard de la filmografia de Cage. El film properament tindrà data d'estrena a Espanya amb el títol El insoportable peso de un talento descomunal.

El 2020 el BCN Film Fest va ser el primer festival de cinema que es va celebrar a l'Estat després del confinament. A partir d'aquest dijous i fins al 29 d'abril serà també el primer festival des de l'esclat de la pandèmia que el públic podrà gaudir sense mascaretes obligatòries ni restriccions de cap mena. Una gran notícia per al festival dels Cinemes Verdi, que sempre ha fet bandera d'una vocació popular apuntalada per preus accessibles que enguany, això sí, passen dels 2,90 euros per entrada de l'anterior edició a 3,90 euros.

Nicolas Cage, de 57 anys, no donarà vida al popular personatge de Joe Exotic perquè el projecte d'Amazon Prime Vídeo que volia dedicar la sèrie al domador de tigres no veurà la llum. S'havia de basar en Tiger King, una sèrie documental sobre propietaris de grans felins dels EUA a Netflix que va arrasar durant la quarantena, però finalment ha estat descartada per culpa dels retards de la preproducció.

‘Willy’s Wonderland’

(2 estrelles)

Direcció: Kevin Lewis. Guió: G.O. Parsons. 88 minuts. Estats Units (2021). Amb Nicolas Cage, Emily Tosta i Beth Grant. Disponible a Movistar+ a partir del 4 de juliol.

]]>

L'actor nord-americà Nicolas Cage ha sorprès els seus seguidors confessant en una entrevista amb el 'New York Times' que durant anys ha intentat trobar el Sant Grial. "Vaig passar anys en què tot el que feia era meditar tres vegades al dia i llegir llibres de filosofia, sense beure res. Va ser en aquell moment en què podríem dir que vaig anar a la cerca del Grial", ha confessat l'actor, que explica que la seva recerca de la peça va ser infructuosa. Cage assegura que va arribar a la conclusió que, en realitat, el recipient utilitzat per Jesucrist és la Terra mateixa.

]]>

Tres mesos després d'haver-se casat amb Erika Koike a Las Vegas, l'actor Nicolas Cage ja s'ha divorciat. Tal com recull TMZ, la parella s'ha divorciat oficialment el dia 31 de maig, quan s'ha fet pública la seva sentència. De fet, tot i que la data de finalització sembla precipitada, encara ho és més la data en què ell va sol·licitar l'anul·lació del matrimoni: quatre dies després de casar-se. En la seva petició, Cage al·legava que la seva dona havia amagat que tenia antecedents penals i una relació amb un altre home.

]]> Potser la major part dels elements que componen Mandy no són ni nous ni revolucionaris, però potser sí que ho és la manera com el director Panos Cosmatos (fill de George P. Cosmatos, responsable de títols com Cobra o Rambo II) els uneix per crear una experiència d'horror única, d'una potència expressiva aclaparadora i de la qual emana una espècie d'insondable obscuritat còsmica.

]]>

La festa dels ballarins de 'Climax' acaba com el rosari de l'aurora, però, almenys a Sitges, el mal viatge dels protagonistes ha tingut un final feliç. El jurat del festival ha concedit el premi a la millor pel·lícula al nou treball de l'argentí establert a França Gaspar Noé, que retrata com una companyia de dansa moderna es tanca en el local d'assaig per celebrar una 'rave' fins que, per culpa d'una cassola de ponx que algú ha amanit amb LSD, l'èxtasi deriva en un malson de violència i mort. 'Climax' ha conquerit un festival que Noé ja havia visitat amb 'Enter the void' i 'Love'; és un premi merescut per a un director amb un talent superlatiu i un gust per a la provocació que sovint se li'n va de les mans, però no en el seu últim treball, potser el més equilibrat de la seva filmografia tot i conservar intacte la seva capacitat per impactar. "'Climax' em va destrossar l'ànima, no me l'he pogut treure del cap en tota la setmana", apuntava un dels membres del jurat, Carolina Bang, defensant el premi.

]]>

Des de les visites de Quentin Tarantino l’any 2005 o de Tony Curtis el 2000 que el Festival de Sitges no vivia una bogeria semblant a la que va provocar ahir la presència de Nicolas Cage, gran premi honorífic d’aquesta edició. Amb la sala de premsa plena de gom a gom i els accessos als jardins de l’Hotel Melià tallats per controlar els fans que el perseguien, Cage va desbordar el festival fins al punt d’eclipsar l’arribada del youtuber El Rubius, que demà presenta una sèrie.

]]>

Mentre la carrera de Nicolas Cage va més en alça que mai, amb cinc produccions a punt d’estrenar, la seva vida personal s’està veient immersa en polèmiques. L’actor de ‘Leaving Las Vegas’ ha rebut una acusació de Vickie Park, una noia que assegura haver sortit amb ell de forma intermitent des del juny del 2017. Segons la nord-americana, el 20 de setembre passat l’actor va abusar d’ella durant el festival de cinema de Viena.

]]>