Una mala administració de medicació, una dieta pobra o inadequada, una pèssima higiene del centre o no garantir l'atenció continuada dels usuaris. També falsejar dades, ignorar els advertiments de l'administració o obstaculitzar la inspecció i la informació a la família. Són només part dels motius que han portat a sancionar residències de gent gran de Catalunya. Des del 2020 les multes econòmiques fermes ascendeixen fins als 5.321.733 euros, segons les dades aportades a l'ARA pel departament de Drets Socials en resposta a una petició a través del portal de transparència de la Generalitat. Tot i que no es detallen quantes són les residències sancionades, tret del 2020 i el 2024, en la resta d'anys se superen el centenar d'expedients sancionadors. Ara bé, el departament permet a les residències que han corregit les infraccions invertir l'import de la multa en actuacions de millora en les instal·lacions.

Són les sis de la tarda d'un diumenge i el Paco torna cap a la residència de gent gran després d'haver dinat a casa amb la família. Així que surt per la porta amb la cadira de rodes, l'Antònia, la seva dona, cau rendida sobre la butaca. "A mi això em trenca per la meitat", diu, i no pot evitar que les llàgrimes li comencin a lliscar per les galtes. Una davallada recent en la salut del Paco l'ha obligat a ingressar en un centre per rebre atenció mentre ella encara viu a casa. L'Antònia ha cuidat el seu marit durant anys, fins i tot a costa de la seva pròpia salut, i tot i que la situació ja no era sostenible, intentaven ajornar l'ingrés a la residència al màxim per no haver-se de separar.

De la mateixa manera que ha envellit la societat, també hi ha cada vegada més persones grans entre reixes, i per això la mitjana d'edat dels presos cada cop és més alta. Només un 1% de les persones que estan empresonades tenen més de 70 anys, però són el doble que ara fa quinze anys. En canvi, al llarg d'aquest temps, el nombre total de presos ha baixat. Entre els qui encaren aquesta etapa de la vida dins de presó hi ha tant interns amb condemnes molt llargues com d'altres que han encadenat penes més petites o que han delinquit sent ja grans. A la presó conflueixen diferents factors de risc que avancen l'envelliment, i per això els especialistes consideren que a la presó una persona és gran molt abans que en llibertat.

Els Mossos d'Esquadra han detingut a la Seu d'Urgell una cuidadora de 57 anys per haver robat, presumptament, 115.000 euros d'una parella de persones grans que cuidava i que havien alertat que els havien buidat el compte bancari amb moviments que no tenien la seva autorització.

Fa uns dos anys que fiscals i notaris es van posar a treballar per dissenyar un protocol d'alerta davant de possibles estafes a persones grans. El projecte va quedar aturat, però ara s'ha tornat a engegar, i amb millors perspectives d'arribar a bon port, segons ha explicat aquest dijous la fiscal en cap de Barcelona, Neus Pujal. Al seu costat, la fiscal delegada de protecció de les víctimes, Sílvia Armero, ha valorat que es podrien detectar casos d'abús patrimonial i espolis fins i tot si només es tingués en compte com a senyal d'alerta quan una altra persona dona les instruccions a qui firma i els casos en què s'autoritzen "poders absolutament ruïnosos" que deixen l'afectat sense cap patrimoni.

Gairebé cada setmana arriba a orelles de la Fiscalia algun cas d'una persona amb deteriorament cognitiu que ha anat al banc o al notari a fer un tràmit important acompanyat d'algú altre, normalment un familiar o algú del seu entorn, sense ser conscient del que feia. Aquestes sospites d'abús patrimonial solen arribar a la taula del fiscal delegat de protecció de persones grans i amb discapacitat a Barcelona, Antoni Torres, a partir de l'alerta dels serveis socials o dels treballadors d'un geriàtric. En canvi, és molt menys comú que arribin des de les mateixes entitats bancàries —hi ha un conveni, però el fet que arribi una alerta desperta "sorpresa" a la Fiscalia— o les notaries. Per aquesta última via, en els últims dos anys només s'han notificat dos casos en tota la demarcació de Barcelona, segons diu la Fiscalia.

La Blanca, l'Inma i el José Luis, tots tres de més de 60 anys, tenen unes competències digitals que trenquen amb els estereotips: naveguen per internet, demanen les cites mèdiques en línia i reserven entrades digitals per al teatre. Són tres dels gairebé 15.000 alumnes que han passat pel projecte Competències Digitals +60, impulsat per Red.es i la Fundació "la Caixa", entre altres entitats.

La gran majoria són delictes lleus, com un furt al descuit que pateix una persona d'edat avançada quan es posa a triar el peix al mercat i deixa el carretó oblidat al costat, i un lladre busca entre les butxaques per trobar alguna cosa de valor. O com uns desconeguts que li ofereixen ajuda per pujar les bosses de la compra i, un cop són a dins del pis, rebusquen pels calaixos. Cada dia a Catalunya fins a 200 persones grans són víctimes d'un delicte. Pràcticament, quatre de cada deu fets són furts, en què no hi ha violència ni intimidació. I dos de cada deu són estafes.

Tots aspirem a viure molts anys amb salut i plenitud. De fet, cada cop són més les persones que atenyen una edat avançada. La població mundial de més 65 anys augmentarà en la pròxima dècada a bon ritme: passarà dels 1.565 milions d’individus el 2024 (el 19,5% de la població) als 1.948 milions el 2034 (el 22,8%). I pel que fa als de més de 80 anys, viuran un increment del 29,3%. El canvi demogràfic està venint acompanyat, a més, de persones amb més bones condicions vitals, més educació i també menys fills. I, tanmateix, massa vegades seguim tractant les persones grans com si no poguessin decidir soles, com si fossin menors d'edat. D'això se'n diu edatisme –també hi ha edatisme per als menors, però el més habitual és el dels grans–. I és un problema social cada cop més evident.

És l’última prova del vestit i Maria Àngels Gómez surt de l’emprovador amb la satisfacció a la cara de trobar-se bé, de poder dur el model que li agrada i no cap altre. El vestit és llarg, de color lila, i té un cos de puntes que acaba amb un escot. “Estàs molt guapa, elegant”, li diu una de les dependentes mentre ella es mira i remira al mirall amb el somriure marcat als llavis. És justament la idea que tenia per a la celebració dels 50 anys de casada, “una cosa que fos alegre, elegant”, descriu. Arribar fins a aquest vestit li ha costat un “bon disgust” i una mostra més dels prejudicis per l’edat que estan incrustats en la societat.

No va ser fins al novembre del 2023 que el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans va admetre el concepte edatisme com la discriminació per raó d’edat. Malgrat la joventut d’aquest terme, les fórmules i modes amb què s’aplica passen de generació a generació i arriben a ser especialment severes amb la vellesa. La psicogerontòloga Montse Celdrán ha recollit mig centenar d’aquestes expressions en el Glossari sobre edatisme que la Fundació La Caixa va publicar ara fa dos anys. El llibret és fruit d’un treball previ entre els usuaris dels clubs de l’entitat sobre els estereotips que envolten la vellesa, els comentaris que els fan sentir malament i l'autopercepció. "El llenguatge no és innocu", manifesta Celdrán, que forma part del Grup d’Investigació de Gerontologia de la Universitat de Barcelona. L'experta també apunta a la voluntat de conscienciar i fer canviar aquestes expressions discriminatòries.

Els fantasmes existeixen. Avui els fantasmes són els padrins. Els avis, els iaios, la gent gran, la tercera edat, l’edat daurada… D’aquí quatre microsegons els batejaran com a quarta, cinquena, mil·lenària edat. Com a bella vellesa; bellesa domesticada, reposada, simètrica; cicle primaveral de la maduresa ben gestionada… Fins i tot van perdent el nom, els noms. Ja no hi ha JO. Hi ha la socialització espectral. Són ànimes en pena: ningú els veu. Ningú els vol veure. Mireu.

Aquest dimecres hem signat la Segona addenda de 2025 a l’acord sectorial de bases per a la construcció d’un sistema de serveis socials propi de Catalunya, un acord entre el Govern, els sindicats i les patronals per millorar el sector i les condicions laborals dels professionals i garantir la sostenibilitat de les empreses que presten aquest servei.

Es diu voice hacking –hackeig de la veu– i és una de les mil maneres que troben els estafadors per robar. Els Mossos d’Esquadra ja han rebut denúncies de persones que reben trucades de números coneguts que tenen a l'agenda i que, amb la veu d’una filla o de la parella els demanen diners. En realitat és una veu creada per intel·ligència artificial que tracta de simular les de les persones de confiança de les víctimes amb l’objectiu que facin una transferència econòmica o donin una informació clau per buidar-li el compte. L’alerta l’ha donat aquest dilluns la portaveu dels Mossos, Montserrat Escudé, durant la jornada organitzada pel Moviment per Aturar el Maltractament a la Gent Gran. No és que aquesta nova tècnica posi el col·lectiu a la diana, però sí que són un grup especialment vulnerable. L’edat és un dels factors que converteixen la gent gran en un dels objectius de lladres i ciberestafadors, però n’hi ha d'altres que també sumen, com ara la falta de xarxa social i de suport emocional i la soledat no desitjada.

"El tsunami de gent gran ja és aquí", avisen fonts del departament de Salut. Per això, les autoritats tenen un repte majúscul al davant: adaptar el sistema sanitari a la nova realitat social, que és una ciutadania cada cop més envellida i més fràgil. De fet, un de cada cinc catalans més grans de 65 anys no té un bon estat de salut i necessita una atenció sanitària i social més intensiva que la resta. Ara per ara, pràcticament la meitat del pressupost de la conselleria –uns 12.000 milions d'euros– es destina a les cures i tractaments d'aquestes persones, però Salut admet que gairebé un terç d'aquests recursos no aporten cap benefici als pacients. Per exemple, es generen duplicitats i contraindicacions entre els diferents centres sanitaris i especialistes que els atenen.

Aquest dimarts tant el TN comarques com el TN migdia es feien ressò de l’arribada d’una foca de peluix robotitzada en una residència geriàtrica. L’animaló mecànic, més aviat rudimentari, d’ulls rodons i pèl suau de color blanc, mou les aletes i les llargues pestanyes i fa sorollets quan el toquen i li parlen. Forma part d’un projecte de recerca universitari per comprovar si aquesta mena de ginys milloren la qualitat de vida de les persones grans, sigui amb demència o sense. Segons explicaven tant els responsables de l’estudi com els del centre, la foca Nuka hauria estimulat la comunicació social i hauria proporcionat tranquil·litat a algunes de les persones grans de la residència. Una senyora amb el robot a coll com si fos un nadó assegurava davant de la càmera que la foca li havia donat molta pau. El reportatge mostrava la gent gran interactuant amb el robot com si fos un ésser viu. La periodista que cobria la informació també humanitzava l’objecte: “Ara la Nuka descansa i ja ha acabat la visita a la Conca de Barberà”.

CaixaBank s'ha llançat a captar clients de més de 60 anys, un segment creixent de la població. L'entitat, que té més de quatre milions de clients a tot l'Estat de més de 65 anys i gestiona un 34% de les pensions de jubilació, ha decidit llançar al mercat una gamma de productes i serveis destinats a aquesta població, seguint les directrius marcades al pla estratègic 2025-2027. La proposta inclou alternatives per a la planificació financera, però també opcions d'oci, formació i cures assistencials.

Feliciano Villar (Zamora, 1970) és catedràtic en psicologia evolutiva de la Universitat de Barcelona (UB) i expert en envelliment.

Inspiren i expiren. Posen les mans a la panxa i al pit per notar el moviment de l’aire, tal com els ha indicat el psicòleg. L’objectiu és que aquestes sis participants del grup de cuidadores aprenguin a relaxar-se, a estar tranquil·les cada cop que la càrrega de les cures a un familiar dependent les supera. Les dones seuen en rotllana, i algunes deixen la bossa a prop, potser per tenir el mocador a mà. Hi haurà llàgrimes per la pena o la ràbia pròpia, i per l’emoció de la companya. 

Tot i que el concepte de tercera edat està en desús, la millora en les condicions de vida i els avenços mèdics està canviant la vellesa, i ha obligat l'acadèmia a ampliar la classificació amb una quarta edat, que començaria a partir dels 80 anys. Aquesta revolució demogràfica fa que, per primer cop, persones que estan en la setantena o fins i tot en la vuitantena (socialment considerats vells) s'hagin de fer càrrec de les cures de progenitors de més de 90 anys o, fins i tot, centenaris. La tercera edat cuidant la quarta. I per tenir una idea del futur, el nombre de persones centenàries creix a un ritme del 8%, segons l'Idescat. Es calcula que a Catalunya hi ha unes 100.000 cuidadores familiars (el 90% són dones), segons un estudi de la cooperativa Suara. El perfil majoritari és el d'una dona d'entre 51 i 71 anys que hi dedica unes 14 hores diàries.