Disculpin, però escric aquest article sota els efectes euforitzants de la imminència de les vacances, situació que el meu pare resolia en dues senzilles passes: anant de vermut amb els companys de feina havent plegat i, després, arribat a casa, traient-se la corbata i llençant-la pel passadís, en una imatge simbòlica que, degudament alentida, hauria pogut servir per al vídeo Freedom de Kamala Harris. Ho veuen? Ja tinc el cap a una altra banda i no concreto.

De tant en tant em passa. Davant d'una informació rellevant referent al Barça, em faig aquesta pregunta: què hauria dit en Puyal?

Una altra paraula recent és putivolta. Me la va explicar el Magí Camps, membre de la Secció Filològica de l’IEC, periodista i contista. La putivolta és aquell tomb que es fa en una discoteca, un concert, una festa, algun recinte o acte, per veure el gènero que hi ha entre els assistents i sospesar i intentar un aparellament sexual. Suposo que és una informació procedent dels seus fills, però no se sap mai.

Jordi Mir (Tremp, 1935) no està llicenciat en filologia ni té un currículum clàssic, però és membre de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), és un autèntic coneixedor de l'obra de Pompeu Fabra i va rebre la Creu de Sant Jordi el 2000 per la seva tasca en la divulgació del català, sobretot al costat de Joaquim Maria Puyal. L'ARA el va entrevistar a la 53a Universitat Catalana d'Estiu.

Weloba, el portal web centrat en l'actualitat blaugrana que havia creat l'equip de 'La TdP', que encapçalava Joaquim Maria Puyal, deixa de funcionar. En un comunicat fet públic aquest dimarts, el mitjà anuncia que, coincidint amb el final de la temporada futbolística 2018-2019 (que oficialment va abaixar el teló diumenge, 30 de juny), posa fi a la seva activitat.

Sempre m’ha agradat el teatre. El bo, el que fan els professionals. Però aquests últims dies he assistit a uns exercicis interpretatius lamentables. En ocasió del GP de F1 i, sobretot, del Saló de l’Automòbil, m’han dit, una i mil vegades: “¿Qué pena, no, que perdáis la F1?”, “¿Qué lástima que Montmeló no renueve, no?”, “¿No podréis pagar el nuevo contrato, verdad?”.

“Aquests deu punts es resumeixen en un: la voluntat de comunicar. Voler ser entès i voler entendre”. Amb la medalla acadèmica penjada al coll per la rectora magnífica -i companya de distribució de propaganda clandestina a la universitat de finals del franquisme- Margarita Arboix, amb setanta anys acabats de fer i amb el mateix entusiasme per fer-se entendre que aquell jove que va entrar a Ràdio Barcelona ara fa 50 anys a demanar si tenien feina (“Doncs potser sí -van contestar-li-, perquè Pedro Ruiz se’n va a Radio Nacional”), Joaquim Maria Puyal i Ortiga (carrer de la Palla, Barri Gòtic, Barcelona, 1949) va ser investit ahir doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Joaquim Maria Puyal ha sigut investit avui doctor 'honoris causa' per la Universitat Autònoma de Barcelona per haver contribuït a la normalització de la llengua catalana en els mitjans de comunicació al llarg de la seva trajectòria professional des que el 1976 va fer la primera retransmissió d'un partit de futbol en català. En l'acte, la rectora de la UAB, Margarita Arboix, ha definit Puyal, un dels cinc 'honoris causa' excepcionals atorgats per la universitat amb motiu del 50è aniversari de la institució, com un "defensor clar del periodisme lliure, honest i escrupolós".

1. Avui es reprèn el judici al Tribunal Suprem amb les declaracions de caps policials a Barcelona l’octubre del 2017.

El primer cop que vaig seure a la mateixa taula que Joaquim Maria Puyal va ser a Milà, fa alguns anys. En Puyal, que de tant tornar a algunes ciutats ja es coneixia de memòria els llocs on pots omplir-te la panxa com Déu mana després de mitjanit, tenia reservada una taula per a un grup de periodistes. Però com que a última hora alguns altres ens hi vam sumar, ell es va avançar al grup. Quan vam arribar al restaurant ja havia demanat els entrants i el vi, i havia ordenat posar més taules i cadires. En Puyal és tan perfeccionista, que cuida cada detall. I així vaig poder escoltar com explicava les varietats de vins toscans o com comentava anècdotes dels partits que va retransmetre per ràdio des de l’Albània comunista als anys 80. Vaig pensar que tenia ulls de nen. Té ulls de nen.

Ja fa un mes que el Joaquim Maria Puyal fa la seva mirada a 'El matí de Catalunya Ràdio'. Diria que, en directe o a l’hora que m’ha convingut, no m’he deixat de prendre la píndola ni un sol dia. En aquestes reflexions, escolto el Puyal i sento el Quim. És la seva veu sobre el món. Aquí ja no hi ha el personatge que l’ha encobert durant tant temps. Conec i estimo prou el locutor per saber que ara parla dels seus temes, d’allò que li interessa, el neguiteja o l’emociona. Són els seus tombs per la vida, en dos minuts clavats. Les formes, això sí, continuen sent la marca de la casa. Un punt de vista original, rumiat i presentat com ja no s’estila a la ràdio: amb una cura per la dicció, la llengua i els acabats. L’altre dia va parlar de teatre. “Hi ha gent que fa moltes coses que valen molt la pena i se’n parla poc”, va dir.

]]>

'El matí de Catalunya Ràdio' es reforça i incorpora una secció diària amb Joaquim Maria Puyal en horari de màxima audiència. El programa que dirigeix i presenta Mònica Terribas comptarà amb el veterà periodista a partir del 7 de gener. Cada dia, a dos quarts de nou del matí, Puyal s'adreçarà als oients durant dos minuts per aportar la seva visió en un espai que es dirà 'La mirada d'en Puyal', que consistirà en un comentari sobre algun fet quotidià però que "també tractarà les inquietuds i experiències" del periodista "com a referent periodístic, comunicatiu i cultural del país".

]]>

Per a la rectora de la UAB, Margarita Arboix, les escultures de Jaume Plensa "tenen ànima": "Et parlen, inspiren emocions i transmeten l'impuls de comunicar-te". Arboix ha parlat de l'obra de Plensa aquest dimarts a la cerimònia en què l'artista ha sigut investit doctor 'honoris causa' de la universitat. "L'obra de Plensa subverteix el concepte identitari del jo per convertir-lo en un nosaltres", ha subratlla Arboix. A més, l'ha definit com "un gran humanista".

]]>

Després de més de 30 anys, les retransmissions del Barça a Catalunya Ràdio canvien de capità. Joaquim Maria Puyal li passa el testimoni a Ricard Torquemada, que durant 18 anys ha format part de La transmissió d’en Puyal - La TdP exercint d’analista de les jugades. Amb Bernat Soler com a narrador dels partits, Torquemada dirigirà La transmissió d’en Torquemada - La TdT. El xiulet d’inici de la nova proposta de la ràdio pública sonarà aquest diumenge amb la transmissió de la Supercopa d’Espanya que enfronta el Barça i el Sevilla.

]]>

Tal com ja va avançar l'ARA a principis de juliol, finalment serà Ricard Torquemada qui agafarà el relleu de Joaquim Maria Puyal al capdavant de les retransmissions del Barça a Catalunya Ràdio, segons ha confirmat la Corporació. Mentre que Torquemada s'encarregarà de la direcció de l'espai, el periodista Bernat Soler exercirà el paper de narrador.

]]> Mònica Terribas convida Joaquim Maria Puyal a 'El matí de Catalunya Ràdio'. Emoció, reflexió, humor, dríblings sobre el futur i enyor anticipat dels presents. Una idea de Segurola: “La tele ensenya massa. Jo vaig créixer imaginant futbolistes i jugades a través de la ràdio”. Quan acaben, a la porta de l’estudi, està esperant Lluís Llach per entrar. Somriuen. Puyal li demana a Llach que li digui com ho va fer per tancar tots aquells anys d’artista. Llach explica que al cos, quan li dones l’ordre de parar, para. I tots dos reviuen un moment màgic a 'Un tomb per la vida' de TV3: un piano, una llum baixa, en Martí Pol a la vora i en Llach explicant com neix una cançó i com la melodia “pot anar cap aquí i cap allà”. La qüestió és tenir la voluntat d’empènyer una melodia vital, persistir i excel·lir.

]]>

"Les coses s'han de deixar quan estan a dalt de tot, no em ve de gust veure que estic molt justet. No vull fer un salt de la cabina del camp del Barça al cementiri de les Corts". Així ha justificat Joaquim Maria Puyal la seva decisió de deixar de narrar els partits del Futbol Club Barcelona després de 50 anys, 42 dels quals en català. En una entrevista a 'El matí de Catalunya Ràdio', el periodista ha recordat també que quan ell va fer la primera transmissió de futbol en català, el 5 de setembre del 1976 a Ràdio Barcelona, "ningú ho feia en català, no hi havia mitjans en català", però que en canvi ara "la ràdio més escoltada del país és en català". "La presència del català fa que la meva feina sigui totalment prescindible. Tinc companys que fan la meva feina i la fan molt bé", ha afirmat. I ha sentenciat: "Després de 50 anys, ja està bé".

]]> Aquesta és una columna d’opinió per glossar l’anunci d'en Puyal de no continuar fent les transmissions del Barça per la ràdio, però no tinc una manera més sincera de començar-la que parlant en primera persona i dient que està escrita a un pam de la glòria. De la seva, concretament.

]]>

“No vull que em vinguin a buscar a la cabina del Camp Nou i em portin directament al geriàtric”. Ho explicava fa dos anys Joaquim Maria Puyal, entrevistat a l’ARA. I ahir el locutor va decidir demanar el canvi, després de 50 anys retransmetent els partits del Barça. Però el comunicador no se’n va en realitat a la banqueta, sinó que vol “reorientar” la seva “activitat professional”. En un escrit a la seva web WeLoBa explicava: “No sé què faré demà, però sé que no podré treure’m de sobre ni la passió per la comunicació ni l’amor per les paraules fins al dia que em mori”.

]]>

Ricard Torquemada es perfila com la persona que lideri les futures transmissions del Barça a Catalunya Ràdio. Així ho ha pogut saber l'ARA, de fonts de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Però el que hi ha en joc no és només un canvi de nom, sinó un replantejament del model. En aquest sentit, el que es qüestiona és si, avui dia, les transmissions de partits han de tenir el narrador al centre o bé hi pot haver un analista que interpreti el que passa al terreny de joc, com fa divuit anys que fa Torquemada a 'La TdP'.

]]>