"Les víctimes viuran aquest primer aniversari com el vivim tots. Amb molta vergonya. No ens mereixem un president de la Generalitat que no assumeix responsabilitats, que no demana perdó i que pensa que ací no ha passat res i borron y cuenta nueva i reconstrucción. No és així. Hi ha famílies que no han pogut començar el dol per tota aquesta situació". Mariló Gradolí és la portaveu de l’Associació de Víctimes de la Dana 29 d’octubre de 2024, una de les més combatives contra la gestió de Carlos Mazón. Gradolí explica a la perfecció la situació que es viu al País Valencià un any després de la riuada que va provocar 229 víctimes mortals. D’una banda, hi ha un president de la Generalitat que defuig qualsevol responsabilitat i intenta que el debat públic se centri exclusivament en la reconstrucció; i, de l’altra, hi ha les víctimes i l’oposició, que lluiten per aclarir què va passar exactament aquella fatídica jornada perquè els responsables retin comptes.

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha confirmat el que era vox populi, és a dir, que el 28 de maig, juntament amb les eleccions municipals, se celebraran també els comicis autonòmics. Puig havia sospesat en algun moment avançar les eleccions valencianes perquè així hi hauria menys "contaminació" del debat públic espanyol, però a l'altre plat de la balança el PSPV i Compromís confien molt en la seva implantació municipal i en la seva xarxa d'alcaldes per resistir l'envestida de la dreta. I és que tot i que hi ha un cert consens en valorar positivament la gestió de l'executiu encapçalat per Ximo Puig, que en part ha capitalitzat ell personalment, també és veritat que la dreta té possibilitats reals de tornar al poder després de ser-ne desallotjada ara fa vuit anys enmig de múltiples escàndols de corrupció.

Joan Baldoví (Sueca, 1958) acaba enguany l'etapa al Congrés de Diputats que va començar el 2011. L'encara portaveu de Compromís a la cambra baixa rellevarà Mónica Oltra com a candidat a la Generalitat Valenciana.

No ha estat una decisió de la comissió executiva de la coalició, ni tampoc una declaració explícita, però les paraules d'aquest dilluns de Joan Baldoví, diputat de Compromís al Congrés, tancant la porta a concórrer amb Podem i Esquerra Unida en les eleccions autonòmiques de l'any vinent, semblarien bastant aclaridores. "Sumar no és amuntonar", va respondre Baldoví quan li van preguntar en una entrevista a À Punt si considerava beneficiós un acord amb les dues forces de cara als comicis del 2023.

L'últim diumenge d'octubre és el dia assenyalat al calendari per reivindicar la sobirania dels valencians i valencianes. Des de fa dècades, ciutadans de tot arreu del territori es reuneixen al Puig (Horta Nord) per celebrar la constitució del País Valencià com a poble i la seva determinació de lluitar per la permanència i la unitat. Com és habitual, han estat els partits nacionalistes valencians els que han organitzat l'esdeveniment amb les dues convocatòries habituals. La primera, la de Més Compromís, va començar a les vuit del matí a la plaça dels Furs de València, des d'on els militants del partit van iniciar la marxa a peu en direcció al Puig, on al migdia van tenir lloc els discursos i intervencions de Joan Baldoví, portaveu del grup al Congrés, Àgueda Micó, secretària general, i Isa Llobell, secretària general de Joves PV-Compromís. Precisament, va ser la secretària general qui va definir l'acte com "el tret de sortida d'una campanya electoral clau per als interessos dels valencians i les valencianes". Àgueda Micó va voler agrair als assistents el suport i la dedicació que hi proporcionen dia a dia, i no va dubtar en definir a les seves bases com "la millor garantia que Compromís lluite per guanyar en cada poble i cada ciutat d'aquest país".

El líder d'Espanya 2000 i advocat que exerceix l'acusació contra Mònica Oltra, José Luis Roberto, va ser condecorat el darrer dimarts per la policia de Paterna (Horta Nord), en un acte que les formacions polítiques d'esquerres no han dubtat en criticar: "És un insult per a la democràcia", afirmava Rosa Pérez Garijo, coordinadora general d'Esquerra Unida. "És intolerable que es condecore una persona que va participar en actes violents, en un assetjament públic a una dona amb dos fills i que està imputat per delictes d'islamofòbia", reclamava Joan Baldoví, que anunciava que Compromís anava a demanar al Ministeri d'Interior que investigaren el cas.

La reforma fiscal anunciada per Ximo Puig la setmana passada no ha deixat de generar polèmica des que es va fer oficial. En aquest cas, ha estat el diputat de Compromís al Congrés i precandidat a les eleccions autonòmiques, Joan Baldoví, qui ha insistit en la necessitat d'aplicar les reduccions en els trams de renda més baixos: "A mi 60.000 euros -el topall de la renda susceptible de rebaixes en l'IRPF segons el model plantejat per Puig- em pareix molt alt, s'hauria de baixar", ha reclamat Baldoví en una entrevista per l'agència EFE. "Si el sou més comú dels espanyols són 18.000 euros i la mitjana de sous està en 24.000 euros, la barrera ha de situar-se per aquí, no en 60.000", incidia el precandidat de la coalició taronja a les eleccions autonòmiques.

El valencià Joan Baldoví (Sueca, 1958) ha explicat que de petit somiava amb ser alcalde de la seva ciutat, fita que va assolir entre els anys 2007 i 2011. Però també ha confessat que li hauria agradat ser meteoròleg. No ho va aconseguir, tot i que s'hi va acostar una mica: va treballar de professor de física fins que la política el va apartar de les aules.

El diputat de Compromís al Congrés, Joan Baldoví, ha anunciat aquest dijous que es presentarà a les primàries de la coalició per triar el candidat a la presidència de la Generalitat Valenciana, decisió que el converteix en el dirigent amb més opcions per substituir Mónica Oltra, que és encara la líder de la formació, però que està pendent d'un cas judicial. Segons fonts pròximes al polític de Sueca (Ribera Baixa), el seu objectiu és "liderar un nou Botànic [nom popular amb què es coneix l'actual coalició de govern], més valent en les polítiques socials i més ambiciós en la defensa dels interessos dels valencians i les valencianes".

Ara fa tres anys, en concret, durant les negociacions per reeditar el govern valencià entre PSPV, Compromís i Unides Podem. Aquesta va ser l'última vegada que Ximo Puig i Mónica Oltra van conversar sobre la investigació que pretén determinar si la conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives va dificultar l'aclariment de l'abús a una menor tutelada per part de l'exmarit d'Oltra, Luis Eduardo Ramírez. Aquesta dada, revelada per la ja exnúmero dos del Consell durant l'anunci de la seva dimissió, exemplifica la distància que separa les formacions que conformen l'executiu valencià i que l'adeu d'Oltra no ha fet sinó fer créixer, generant seriosos dubtes sobre la viabilitat del batejat com a govern del Botànic.

Pedro Sánchez suma un vot més als pressupostos generals de l'Estat per al 2021 i ja en té lligats 180, quatre més que la majoria absoluta del Congrés de Diputats. Compromís ha anunciat aquest dimecres que hi donarà suport: “Després d'anys d'infrainversió i infrafinançament, hem aconseguit que els nous pressupostos siguen una mica més justos amb els valencians i valencianes”, ha dit el portaveu de la coalició valencianista a la cambra baixa, Joan Baldoví.

El diputat de Compromís al Congrés de Diputats, Joan Baldoví, ha exigit al govern espanyol que prengui mesures davant l'avenç de moviments d'extrema dreta i tipifiqui com a delicte l'exhibició de símbols feixistes i l'apologia del nazisme.

Les paraules de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, durant la sessió de control al govern espanyol d'aquest dimecres, amb les quals la dirigent socialista va relativitzar l’impacte de l’infrafinançament que pateix el País Valencià i va reclamar al portaveu de Compromís, Joan Baldoví, que no "s'inventi problemes que no existeixen", han provocat la reacció de la formació valencianista. Compromís ha anunciat aquest dijous que "no donarà suport" a l’executiu de Pedro Sánchez "en les pròximes votacions [inclosa la cinquena pròrroga de l'estat d'alarma]" si el repartiment del fons de 16.000 milions d’euros creat per reduir l'impacte de les despeses assumides per les comunitats autònomes per lluitar contra el coronavirus no es duu a terme tenint en compte el pes poblacional de cada territori.

[Segueix l'última hora de la sentència del Tribunal Suprem al Procés amb totes les reaccions]

En un debat polític en què tot sembla paralitzat a l'espera de saber si Ximo Puig avança al 28 d'abril les eleccions a les Corts Valencianes per intentar beneficiar-se de la mobilització dels votants progressistes que tothom pressuposa en els comicis al Congrés dels Diputats (i també per prendre vots a Compromís, que sembla que no té el vent a favor com a les eleccions municipals i autonòmiques), ahir dissabte es van confirmar dos candidats més per a la marató política de la primavera al País Valencià.

Compromís ha tornat a tancar la porta a votar a favor dels pressupostos generals de l'Estat del 2018 i ha acusat el Partit Popular de fer "xantatge" amb la negociació dels comptes. Des de la coalició, però, han evitat acusar el president de la Confederació Empresarial Valenciana, Salvador Navarro, de realitzar el mateix "xantatge" que els conservadors, tot i que aquest dimecres Navarro va reclamar als partits valencians que negociïn més inversions i un millor finançament per al País Valencià, i que a canvi, votin a favor dels pressupostos generals.

La vicepresidenta i portaveu de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra, ha manifestat aquest dimecres que "quan es prohibeixen actes de lliure expressió i quan s'entra en institucions i es deté gent sense que en principi fins a l'1 d'octubre s'hagi produït aquesta il·legalitat, el que s'està fent és vulnerar la Constitució".

El portaveu de Compromís al Congrés, Joan Baldoví, ha mostrat avui la desconfiança cap a Mariano Rajoy, "el gallec impassible" que "sense moure un múscul i sense fer pràcticament res" està "a punt de ser president amb un PSOE en estat de coma regalant-li la investidura a canvi de res".

Els líders dels partits més grans de la cambra han desfilat aquest dimarts davant del rei com a pas previ al nomenament de Mariano Rajoy com a candidat per a un debat d'investidura que es podria engegar aquest dimecres. Felip de Borbó ha expressat a tots els partits la necessitat de fixar Catalunya com a prioritat la pròxima legislatura, així com de "perdre la por" i "desdramatitzar" una reforma de la Constitució, en paraules del portaveu de Compromís al Congrés, Joan Baldoví, el primer a reunir-se avui amb el monarca.

Els diputats de Compromís han anunciat aquest dimarts al Congrés que en les últimes hores han traslladat al PSOE i a Units Podem un document de treball obert que esperen que serveixi per començar a negociar la possibilitat de bastir una alternativa a un govern del Partit Popular i evitar així la convocatòria d'unes terceres eleccions.