Espanya ha guanyat en l'últim any vuit nous milmilionaris i ja són 32 les persones que tenen aquest nivell de riquesa al país. Els que s'han incorporat a aquest selecte club i un empresari de la moda –en concret Amancio Ortega, el principal accionista d'Inditex– van impulsar l'augment de la riquesa multimilionària a Espanya fins a arribar als 213.100 milions de dòlars (182.500 milions d'euros al canvi actual), la qual cosa suposa un increment del 21,5% interanual, segons l'informe d'ambicions multimilionàries 2025 del banc suís UBS. A Catalunya, la persona més rica és Sol Daurella, de la família que controla Coca-Cola Europacific Partners (CCEP), que va rellevar el fundador de Mango, Isak Andic, mort en circumstàncies tràgiques.

Entre les 20 persones més riques de Catalunya a la llista de la revista Forbes només hi ha sis dones, però Sol Daurella Comadrán, presidenta del gegant Coca-Cola Europacific Patners (CCEP), que ha rellevat Isak Andic (Mango) –mort a finals de l'any passat–, és la primera. El podi el completen Manuel Puig Rocha (Puig Brands) i Manuel Lao (Nortia Capital).

Sol Daurella encapçala la llista Forbes 2025 dels més rics de Catalunya, amb una fortuna estimada de 2.900 milions d'euros. A escala espanyola, l'empresària ocupa el lloc número 12. Pertany a la família fundadora de Cobega, embotelladora de Coca-Cola i que actualment controla la multinacional Coca-Cola Europacific Partners (CCEPP), de la qual és la presidenta. Daurella ha passat a ser la primera en una llista de residents a Catalunya que l'any passat encapçalava Isak Andic, mort el desembre en caure per un precipici a la zona de Montserrat, amb més de 4.000 milions de patrimoni. L'herència se l'han repartit els tres fills a parts iguales: Jonathan, Judith i Sarah.

Les exempcions fiscals a les empreses familiars són l'eina principal d'elusió de l'impost de successions per als contribuents més rics a Catalunya, segons un estudi publicat pel Banc d'Espanya aquest dimarts. Gràcies als beneficis d'incorporar part del patrimoni en una companyia controlada per un grup familiar, els contribuents que declaren herències de més de dos milions d'euros (el 0,5% del total d'herències a Catalunya) es poden estalviar de mitjana uns 300.000 euros en aquest tribut.

El fundador del gegant de la moda Mango, Isak Andic, i la presidenta de l'embotelladora Coca-Cola Europacific Partners, Sol Daurella, es mantenen un any més com les dues persones més riques de Catalunya, segons el rànquing anual Els 100 més rics que elabora l'edició espanyola de la revista Forbes publicat aquest dimarts, en el qual destaca la irrupció de Joan Font, president del grup de supermercats Bon Preu. Al conjunt d'Espanya, Amancio Ortega, fundador d'Inditex (matriu de cadenes de moda com Zara, Bershka o Stradivarius), i la seva filla, Sandra Ortega, encapçalen la classificació de grans fortunes.

Les autoritats suïsses han incrementat la pressió contra l'empresari indonesi Hashim Djojohadikusumo i la seva família, als quals acusen de deure diversos impostos per valor de centenars de milions d'euros i als quals han embargat diversos actius a Suïssa. Hashim és germà del polític Prabowo Subianto, recentment guanyador de les eleccions presidencials a Indonèsia, que ha de jurar el càrrec de president aquest octubre.

No és un personatge gaire conegut pel públic i porta una vida discreta, però la revista Forbes el situa en la setena posició de la classificació dels més rics de França. Nicolas Puech, que pertany a la cinquena generació dels descendents de Thierry Hermès, fundador de la marca de marroquineria de luxe, és el principal accionista individual de la francesa Hermès i ha ocupat titulars a la premsa de mig món per una decisió molt generosa i poc habitual: vol convertir un exempleat seu en el principal hereu de la seva fortuna. La revista Bilan, que estableix cada any la llista dels més rics de Suïssa, l'estima en 10.000 milions d'euros.

La decisió del Tribunal Constitucional de desestimar el recurs d'inconstitucionalitat interposat pel govern de la Comunitat de Madrid, que presideix Isabel Díaz Ayuso, contra l'impost temporal sobre les grans fortunes no ha tardat a ser contestada per la mateixa Ayuso. Hores després de fer-se pública la sentència, la presidenta madrilenya ha anunciat que aprovarà una llei perquè Madrid "recapti directament" aquest tribut i, per tant, els diners no els ingressi l'Estat.

La revista Forbes ha publicat aquest dilluns la seva llista anual de les cent fortunes més grans d'Espanya, en la qual apareixen 28 persones o famílies catalanes. El rànquing català l'encapçala un any més Isak Andic, fundador de l'empresa de moda Mango, seguit per la família Grífols i Sol Daurella, presidenta de l'embotelladora Coca-Cola Europacific Partners.

L'any 2021 s'haurien recaptat uns 648 milions d'euros més si l'impost de patrimoni estigués harmonitzat amb la normativa estatal a la Comunitat de Madrid. En concret, dels 1.352 milions d'euros que es van declarar a tot Espanya l'any 2022, però corresponents a l'exercici del 2021, s'hauria assolit els 2.000 milions d'euros si Madrid no bonifiqués aquest tribut al 100%, segons càlculs del Registre d'Economistes Assessors Fiscals (REAF), que depèn del Consell General d'Economistes, actualitzats aquest dilluns.

623,6 milions d'euros de 12.010 declarants. Són els diners que ha ingressat aquest 2023 el govern espanyol per l'impost extraordinari a les grans fortunes. El 90% d'aquesta xifra, és a dir 555 milions d'euros, surten només de la Comunitat de Madrid (10.302 declarants), una de les regions que té bonificat totalment l'impost de patrimoni, segons ha informat aquest dimecres el ministeri d'Hisenda a través d'un comunicat.

Poc més d'un miler de ciutadans espanyols se situen entre les principals fortunes del món. De fet, segons un exhaustiu informe del banc Crédit Suisse-UBS, hi ha 1.018 espanyols que formen part de l'1% de la població mundial que té les més grans fortunes i que, en conjunt, acaparen el 44,5% del patrimoni global.

Nou relleu generacional en una de les grans fortunes amb cognom català. Ricardo Portabella Peralta ha cedit la presidència del hòlding amb seu a Luxemburg amb el qual controla els seus negocis (Anpora SA) al seu fill de 26 anys, Ricardo Junior Portabella Jarosilova, segons ha avançat aquest dilluns Eldiario.es. L'empresari té un dels patrimonis amb origen en el gegant dels lactis Danone, i és descendent d'una de les quatre famílies que van controlar durant dècades la filial espanyola del grup, juntament amb els Carasso, els Botton i els Fuster. En l'última edició del llistat d'espanyols més rics del diari El Mundo, Portabella Peralta (de 63 anys) ocupava la posició número 61, amb prop de 925 milions d'euros.

Foment del Treball es torna a encarar amb la fiscalitat. La patronal de les grans empreses catalanes ha recordat aquest dimarts que "Catalunya té una càrrega fiscal excessiva que resta competitivitat al territori", i ha anunciat la creació d'un comitè d'experts per analitzar-la a fons. Alhora, la patronal ha reiterat la seva voluntat d'impulsar un recurs d'inconstitucionalitat contra l'impost temporal sobre les grans fortunes, el qual assegura que "vulnera la seguretat jurídica dels contribuents i la seva capacitat econòmica".

El bon ritme de recaptació tributària d'aquest 2022 es preveu que continuï el 2023. El govern espanyol ha plantejat dos escenaris: un de partida en què confia recaptar fins a 344.627 milions d'euros a través de diferents impostos, i un segon escenari, més optimista, en què la recaptació tributària s'enfila fins als 354.283 milions d'euros. La diferència entre una xifra i l'altra dependrà de l'evolució de l'economia, però sobretot de la necessitat del govern espanyol de continuar aprovant mesures extraordinàries per afrontar la crisi energètica i de preus. De fet, aquest 1 de gener entra en vigor el tercer paquet anticrisi amb mesures com la rebaixa de l'IVA d'alguns aliments.

L'onada d'acomiadaments que sacseja els grans gegants tecnològics nord-americans ha arribat també a Amazon. El colós del comerç electrònic seguirà els passos de Meta amb una ronda d'acomiadaments massiva, que deixarà al voltant de 10.000 persones sense feina, fet que suposa menys de l'1% de la seva força de treball global, segons ha publicat el New York Times. Els acomiadaments començaran aquesta setmana.

Catalunya és, amb 31 grans fortunes, la segona comunitat que més rics aporta a la llista Forbes, que aquest dijous ha donat a conèixer una nova edició dels 100 espanyols més rics. Així doncs, el Principat queda només per darrere de Madrid, que encapçala el rànquing amb 34 multimilionaris. Les grans fortunes espanyoles han vist com el seu patrimoni s'ha reduït en un 7%, fins als 143.000 milions, per la guerra a Ucraïna, la inflació, l'alça de les matèries primeres i l'energia, així com la política de tipus d'interès, segons la publicació.

L’anunci que Andalusia suprimirà l’impost de patrimoni ha provocat una sotragada imprevista en una qüestió, la de la fiscalitat i el finançament autonòmic, que fa molts anys que està empantanegada. L’impost de patrimoni, en particular, aixeca grans passions. Unes passions que oculten algunes veritats incòmodes. Les enumerem:

Fa un parell de setmanes a Marlene Engelhorn li van començar a arribar titulars. La majoria eren de mitjans espanyols i italians, per la qual cosa va haver de recórrer a Google Translate per esbrinar per què el seu nom captava de cop tanta atenció al sud d’Europa. “Té 29 anys i es nega a rebre una herència de 4.000 milions de dòlars, per què?”, “L’hereva que ha rebutjat 4.000 milions d’euros: «No vull ser tan rica»”, “La jove que renuncia a una herència de més de 4.000 milions d’euros perquè no vol ser tan rica”. Cap d’aquests tres enunciats, però, és cert. 

L'editor Malcolm Forbes –també conegut per gastar part del seu patrimoni en iots i ous de Fabergé– és un dels principals responsables que ens haguem acostumat a posar cara a les fortunes més grans del planeta. El seu rànquing de persones amb més de 1.000 milions de dòlars no ha parat de créixer des que es va estrenar, el 1982. De fet, la llista del 2022 ja comptava amb 573 noms més que l'última d'abans de la pandèmia, ja que durant aquest període s'ha creat un nou bilionari cada 30 hores, segons Oxfam.