Centenars de voluntaris han repartit aquest dimecres prop de 30.000 estelades als voltants del Camp Nou per a tots aquells seguidors que han acudit a veure el Barça-BATE, partit de la quarta jornada de la fase de grups de la Champions. Les banderes s'han convertit en el principal reclam de cara a les hores prèvies al duel, ja que bona part d'aficionats ha aprofitat per recollir-ne una.

Els qui van tractar Aleksandr Hleb parlen d’un home amb caràcter fort. Callat, però caparrut. El bielorús va arribar al Barça el juliol del 2008 provinent de l’Arsenal, on havia jugat a un bon nivell, però entre una lesió a les primeres jornades de Lliga i l’explosió d’altres futbolistes va caure en desgràcia.

Aleksandr Lukashenko ha guanyat les darreres eleccions a la presidència de Bielorússia amb un 83,47% dels vots. Des del 1994, aquest antic soldat soviètic mana a Bielorússia, considerat un dels estats més hermètics i menys democràtics d’Europa. Lukashenko va pujar al poder d’una forma sorprenent. El 1985 era director d’una la granja estatal a Gorodets, on va poder fer el salt a la política el 1990, en què va integrar-se a un grup de comunistes que volien mantenir unida l’URSS sota principis més democràtics. Així, el 1991 ell va ser l'únic vicepresident del Parlament Bielorús que va votar en contra de la ratificació, el desembre del 1991, de la dissolució de la Unió Soviètica. Decebut, va tornar a la granja estatal, però el 1993 ja era nomenat president del comitè anticorrupció del Parlament bielorús. Llavors, tothom el veia com el flagell de les màfies i la corrupció. Semblava un home honest que connectava amb la gent d’un país de camperols, miners i obrers espantats amb els canvis. El 1994, guanyava les eleccions amb un 45 % a la primera volta, i un 80% a la segona. Ja no ha deixat el poder i ha convertit Bielorússia en un estat tancat amb estètica soviètica als símbols, poc espai per als oligarques que si que fan fortuna a Rússia i poca llibertat d’expressió.