El cadàver sense identificar de la coneguda com "la dona de rosa", que va trobar el 3 de juliol del 2005 un taxista a Viladecans, correspon a una noia de 31 anys d'origen rus, segons ha informat aquest dijous la direcció general de la Policia Nacional en un comunicat. La identificació ha estat possible gràcies a la campanya impulsada per l'Organització Internacional de Policia Criminal (Interpol) Identify Me, que ja ha ajudat a saber qui eren diverses dones que van aparèixer mortes en circumstàncies sospitoses les últimes dècades arreu d'Europa. Totes les víctimes es poden localitzar en aquest enllaç.

Identify me és la campanya impulsada per l'Organització Internacional de Policia Criminal (Interpol) per identificar dones que van aparèixer mortes en circumstàncies sospitoses els darrers anys a tot Europa. Són 46 cadàvers que encara no tenen noms ni cognoms, i quatre d'aquests van aparèixer a Catalunya, que per primer cop entra dins d'aquesta campanya. L'any passat la iniciativa ja va donar resultats: es va resoldre un cas de l'any 1992. El juny d'aquell any van descobrir un cadàver amb signes de violència a Anvers. Ningú sabia qui era. La incògnita es va resoldre el maig del 2023 gràcies a Identify me, que crea reconstruccions facials de les víctimes. Aleshores, algú va trucar dient que la víctima era familiar seva. Es deia Rita Roberts, tenia 31 anys i era de Cardiff. Totes les víctimes es poden localitzar en aquest enllaç.

"Són temps de canvis en el mercat de la droga a Europa", afirma Laurent Laniel, analista científic de l'Observatori Europeu de la Droga i les Toxicomanies (EMCDDA, en les sigles en anglès). Una reconfiguració que "preocupa" l'agència de la Unió Europa i per la qual hi està "molt a sobre i alerta". Per exemple, els alarma que opioides sintètics com el fentanil estiguin substituint el consum d'heroïna. Dues dades aportades per l'Observatori i la Interpol en una conferència celebrada aquest dimecres ho reforcen: d'una banda, es calcula que almenys un milió d'europeus d'entre 15 i 64 anys estan enganxats als opioides i, de l'altra, que des del 2009 s'han detectat 78 nous opioides sintètics a la UE i la meitat són derivats del fentanil.

Quan en els entorns mafiosos russos algú convoca una shodka vol dir que hi ha temes importants a tractar. És una reunió dels líders d'una màfia per dirimir aspectes interns. Serveixen per ascendir (també en diuen coronar) membres en l'escala de rangs, però també per solucionar disputes internes o marcar nous objectius. Són reunions clandestines que s'organitzen de manera periòdica i on no hi falta el vodka. Tot i que és un concepte rus, moltes màfies d'antics països soviètics l'han conservat al llarg dels anys. És el cas del grup criminal de lladres georgians que aquest dimarts els Mossos d'Esquadra, la Policia Nacional, la Interpol i l'FBI han desmembrat a Catalunya.

Cadàvers sense nom, assassinats sense resoldre. A través de la Interpol, les policies belga, alemanya i dels Països Baixos han fet una crida pública per intentar posar nom i cognoms a 22 cossos de noies i dones, la majoria de 15 a 30 anys, víctimes de crims comesos de l'octubre del 1976 a l'agost del 2019. L'operació Identify Me demana la col·laboració de la població europea per identificar-les i facilita dades –com ara imatges de peces de roba, imatges dels tatuatges que duien, joieria i altres elements trobats als llocs on van aparèixer els cadàvers– per estimular la memòria dels familiars i amics de les desaparegudes.

Nostàlgia a la quarta jornada del Primavera Sound al Fòrum. I una mica de déjà-vu, perquè en aquest segon cap de setmana de festival s'estan repetint grups que ja hi van actuar la setmana passada, com Gorillaz, novament estrelles de la nit i amb un públic igualment multitudinari i jove; a falta de confirmació per part de l'organització, la percepció és que ha baixat l'edat mitjana dels espectadors. Tornant a la nostàlgia, n'hi ha una de futbolera, perquè el mural del petó entre Ada Colau i Isabel Díaz Ayuso amb què s'anuncia la doble edició a Barcelona i Madrid del 2023 ha estat substituït per un altre en què el petó se'l fan Pep Guardiola i José Mourinho. Fa una dècada que ni l'un entrena al FC Barcelona ni l'altre al Reial Madrid. Un mural totalment inofensiu, esclar, i menys polèmic políticament.

El penúltim president de la Interpol, el xinès Meng Hongwei, va protagonitzar un dels episodis més surrealistes de la història de l’organisme que coordina les policies de 195 països: el setembre del 2018 va desaparèixer a Lió sense deixar rastre. Després es va saber que havia estat segrestat per la policia xinesa –la mateixa a la qual pertanyia– i detingut durant sis mesos sense accés a un advocat o a qualsevol contacte amb l’exterior. Finalment, el 2020 va ser condemnat a tretze anys de presó per corrupció en un judici amb poques garanties. La seva desaparició va ser un capítol més del declivi d’un organisme internacional caracteritzat per l'opacitat i que sovint és utilitzat per règims totalitaris per perseguir i detenir opositors, dissidents i periodistes crítics.

Els opositors al Kremlin, russos o estrangers, que s’han vist obligats a marxar de Rússia han respirat una mica més alleujats en saber-se aquest dimecres que en la 87a Assemblea d’Interpol, a Dubai, s'ha triat finalment com a president el sud-coreà Kim Jong-yan i no el candidat rus, Aleksandr Prokoptxuk.

Les autoritats xineses van confirmar ahir que tenen detingut el president de la Interpol, Meng Hongwei, que va desaparèixer sense deixar pràcticament rastre el 25 de setembre passat després d’arribar, de visita, a la Xina, d’on és originari.

França ha obert aquest divendres una investigació sobre la desaparició del president de la Interpol, Meng Hongwei, després que la setmana passada va anar a la Xina, d'on és originari. La dona de Meng ha denunciat que no té notícies d'ell des que va volar cap al país asiàtic el 29 de setembre passat. El cas està a càrrec de la Direcció Interregional de la Policia Judicial de Lió, ciutat on hi ha la seu de la Interpol.

La Interpol ha aprovat aquest dimecres l'ingrés de Palestina a l'organisme amb el suport de 75 dels 190 estats membres. La votació s'ha dut a terme en el marc de la 86a Assemblea General de l'organització internacional, que té lloc aquesta setmana a Pequín.

La policia espanyola ha deixat en llibertat l'escriptor turc Dogan Akhanli, de 60 anys, detingut dissabte a la ciutat andalusa de Granada en compliment d'una ordre d'arrest internacional cursada per les autoritats de Turquia. L'intel·lectual, que viu a Alemanya des del 1992, és crític amb el president turc, Recep Tayyip Erdogan, i defensa la recuperació de la memòria dels armenis, massacrats fa més d'un segle per l'Imperi Otomà.

"No és possible la presència dels Mossos perquè la Interpol és una organització internacional integrada per estats i es coordina amb estats". Així ha justificat el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, no haver convidat els Mossos d'Esquadra a unes trobades contra el terrorisme jihadista que se celebren aquesta setmana a Barcelona, i ha afegit també que les jornades estan organitzades per la Interpol, un organisme internacional. "La Interpol és una organització internacional que té com a interlocutors les policies estatals. Després, la forma com es coordinen les policies estatals amb les policies d'àmbit inferior, com són les policies autonòmiques d'Espanya, és una qüestió interna nostra", ha concretat el ministre. I ha afegit: "En aquesta jornada no parlem del fenomen terrorista a Catalunya, sinó al món", ha sentenciat.

L'exministre Rodolfo Martín Villa ha assegurat aquest dijous que demanarà declarar davant la jutge argentina que investiga els crims franquistes i ha afirmat que no es pensa "amagar" després que el govern espanyol hagi avançat la seva maniobra per eludir l'ordre de detenció de la Interpol contra 20 càrrecs franquistes.